JESÚS I ELS MALALTS: LA UNCIÓ DELS ... - Bisbat de Girona

JESÚS I ELS MALALTS: LA UNCIÓ DELS MALALTS
8 juliol 2012
Tot llegint l’evangeli ens adonem amb claredat que Jesús mostrava una predilecció
particular pels malalts. Ell va enviar els seus deixebles a curar les ferides , a retornar la
salut als malalts. De diverses maneres, Jesús avui es troba amb els malalts, els acull, els
guareix, els perdona, els comunica esperança i els enforteix per afrontar els sofriments,
neguits i foscors de la seva situació. L’Església, amb el suport de l’acció de Jesús, ha
instituït per a ells un sagrament específic: la unció dels malalts. La carta de sant Jaume
testifica la presència d’aquest sagrament en la primera comunitat cristiana: “Si entre
vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat
perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta
amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi
comès”.
En relació amb aquest sagrament he viscut actituds molt diferents. En comento algunes
per treure “el temor” que a vegades suscita, com si fos el pròleg de la mort, en comptes
de ser una ajuda per viure la situació més difícil que pot experimentar la persona.
- A la vesprada m’avisen d’una família que l’avi s’està acabant i que hi vagi per a “la
extremunció”. Afegeixen que no pot pas combregar. Arribo a la casa i, certament,
l’avi està molt malament. Fins i tot sembla que no estigui al cas. Em suggereixen
que sigui ràpid i discret per no espantar-lo. Me li acosto a l’orella, li dic que Déu
l’estima molt i que el vol perdonar, i que Jesús l’acompanya i li vol donar força. No
respon, però a mi em va semblar que obria un ull i m’estrenyia la mà. Començo la
pregària, la lectura breu, i, quan vaig a ungir-li el front i les mans amb l’oli dels
malalts, apaguen el llum de l’habitació. Queda només una petita làmpada que no
deixa veure res. Jo quedo parat perquè no recordava del tot la pregària de la unció.
En aquell moment, l’avi, fent un esforç i amb un fil de veu, demana: “enceneu el
llum, que el mossèn no s’hi veu”.
La por no la tenia l’avi, sinó la família. Amb bona voluntat i estimació mal entesa,
desitjaven que no s’adonés de res. Ell, al contrari, semblava que seguia com podia, i
hi ajudava.
- Urgències d’un hospital comarcal. El metge de guàrdia i les infermeres s’esforcen
per estabilitzar un home que ha sofert un infart. Un cop estabilitzat, decideixen que
ha de ser ingressat urgentment en una UCI, i que per a això cal fer un trasllat amb
helicòpter. L’home s’adreça a la infermera i li demana “la unció dels malalts”.
Aquesta va a consultar la supervisora de nit, i torna dient que d’aquest medicament
no en tenen, i que el metge no l’hi ha receptat. L’home li diu que avisi el seu fill,
que esperi que arribi el seu fill, que és capellà, i que ja ho farà. Aquest home era el
meu pare.
No cal fer cap comentari, però sí subratllar que els medicaments i atencions són
fonamentals, però per a nosaltres també ho és la paraula i acció de Jesús, que
enforteix, dóna pau i perdó.
- Un capellà del Penedès dedicat als malalts, molt conegut i estimat, visitava sempre
tots els malalts. Havia visitat un home, pagès de tota la vida, i xerraven de tot.
L’home va empitjorar molt, i el seu fill digué al mossèn que no li parlés de Déu, ni
fes cap pregària, ni res “de la seva religió”. Mossèn Elies, que era molt espavilat i
bondadós, quan el torna a visitar i es troben sols, li diu: “Pepet, repeteix amb mi. Oh
Déu, si existeixes... tingues pietat de mi, que sóc un pecador. Si hi ha pecat...
ajuda’m si pots...”. Quan el fill, després d’uns dies, vol retreure la visita al mossèn,

aquest li diu que ell no va fer res i que el va deixar triar. Un fill no pot decidir per un
pare el que aquest desitja i necessita en aquests moments.
- En la unció comunitària dels malalts a les parròquies hem experimentat la pau, la
joia, la confiança i la fortalesa que dóna el sagrament als qui el reben.
No hem de tenir por al sagrament, perquè és Jesús el qui guareix, sosté, dóna força, pau,
perdó i serenor al malalt.
Mons. Francesc Pardo
Bisbe de Girona