Andreu nin TeXTOS de PedAGOGiA i LiTerATurA - Llibres de ...

Pe l a i Pa g è s
INTRODUCCIÓ
Sembla evident que, setanta anys després del seu assassinat,
la personalitat d’Andreu Nin segueix despertant interès
més enllà d’allò que en el seu moment va representar
políticament. A les darreries del 2007 van sortir publicats,
en aquesta mateixa editorial, els seus interessants articles
de joventut, compilats per Ernest Benito, mentre el 2008
han d’aparèixer els seus articles de l’etapa republicana i el
seu llibre més conegut, Els moviments d’emancipació nacional,
que ha esdevingut ja tot un clàssic. Jo mateix he rebut
l’encàrrec de reescriure, a fi d’actualitzar-la, la biografia
d’en Nin que vaig escriure l’any 1972 i va sortir publicada
el 1975.
Per què aquesta revifalla sobre Nin? Per què Nin és dels
pocs polítics del període republicà que segueix mereixent
interès ja avançat el segle XXI? Les raons no són,
certament, simples. En primer lloc penso que és evident
que la personalitat de Nin destaca amb llum pròpia per
la seva trajectòria política: des dels inicis del segle XX
fins a la seva mort, en plena guerra civil, el trobem en
molts dels escenaris polítics més importants de la nostra
història, a partir ja de la revolució de juliol de 1909 –la mal
anomenada Setmana Tràgica- fins a la revolució d’un altre
juliol, gairebé trenta anys més tard, el 1936, passant pels
intents de quallar una alternativa catalanista i d’esquerres,
pels anys més intensos de les lluites sindicals a Catalunya,
per la revolució russa, etc. La seva trajectòria militant,
la seva coherència en el compromís social a favor de
l’emancipació de la classe treballadora, el converteixen en
9