2007, 2 52. liburukia (2. aldia) BILBO - Euskaltzaindia
2007, 2 52. liburukia (2. aldia) BILBO - Euskaltzaindia
2007, 2 52. liburukia (2. aldia) BILBO - Euskaltzaindia
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
TXILLARDEGI ETA (KRISTAU?) ERLIJIOA - Sebastian Gartzia Trujillo 699<br />
– Arrazoizkoak ez (guztiz edota bakarrik, behinik behin), «arrazoigarriak»<br />
(barka bekit neologismoa), ostera, bai: «Egon beti prest zeuen itxaropenaren<br />
arrazoia eskatzen dizuenari erantzuna emateko» ( P., 3, 5).<br />
Arrazoimen-arrazoigarritasun dinamika horretan, ez erlijioak, ezta sinesmenak<br />
ere, ezin dute arrazoimenaren kontrako ezer onartu, ezta defenditu ere,<br />
baina, erlijioaren edota sinesmenaren edukiaz... arrazoiak («sinesgarritasunaren<br />
zioak»? (erdaraz, «motibos de credibilidad») eman behar 28 .<br />
Eta horrekin lehen tesia bukatutzat jotzen dut, eta bigarrenera igarotzen<br />
naiz: Leturiaren erlijiotasunaren arrazoiak ematera, alegia.<br />
Dena dela, horretan sartu aurretik, utz iezadazue gehigarritxo bat eransten.<br />
Erantzuteko formak (IX. DIAPOSITIBA)<br />
Erlijioak planteatzen digun galderei, era edo jarrera ezberdinez erantzun<br />
diezaiekegu:<br />
– Erantzunik ez daukana Ë agnostikoa ei da. Agnostikoa<br />
• ... hertsia izan daiteke edo eszeptikoa. Ezin dela aurrera joan uste<br />
duena: «Oinarri nahikorik gabeko aukeratu beharra edota angustia»<br />
(dio SARTREk existentzialistei buruz) 29 ; edota<br />
• irekia izan daiteke: Galderari eusten diona edota adi adi irauten duena:<br />
«Bai... bai... Egia... Baña, Jainkoa?» ( 9).<br />
– Galderari ezetz esaten dionari Ë ateo deitzen diogu; eta<br />
– Galderarik ez daukanari Ë indiferente 30<br />
.<br />
Ildo horretan, Leturia erlijiosoa dela esan dezakegu, baina sinestuna ote<br />
den ez dago hain garbi (X. DIAPOSITIVA):<br />
28 ESTRADA, J. A., «La crisis de la fe en Dios», Selecciones de Teología, <strong>2007</strong>, Vol. 46, 82,<br />
33. or.: «En un famoso debate entre el cardenal Ratzinger y el filósofo J. Habermas (Academia<br />
Católica, Baviera, 2004), el primero reconocía “que hay patologías de la religión que son altamente<br />
peligrosas y que hacen necesario considerar la luz divina que representa la razón como un órgano<br />
de control, desde el que y por el que la religión ha de dejarse purificar y ordenar una y otra<br />
vez”. Por el contrario, “hay que amonestar también a la razón a reducirse a sus límites y a aprender<br />
y a disponerse a prestar oídos a las grandes tradiciones religiosas de la humanidad”».<br />
29 LYOTARD, J. F., Moralidades posmodernas, Tecnos, Madrid, 996: «El sufrimiento por<br />
la ausencia de finalidad es el estado posmoderno del pensamiento, esto es, lo que hoy se suele<br />
llamar su crisis, su malestar, su melancolía».<br />
30 MARTÍN VELASCO, J., Mistica y humanismo, o. cit., 30. or.: «En relación con la indiferencia<br />
conviene anotar que, en primer lugar, no constituye, como pensábamos en otros tiempos,<br />
una situación intermedia entre fe e increencia, sino que es la más radical forma de alejamiento<br />
de la fe. Porque mientras el ateo sigue preocupado por el problema de Dios, aunque sea para<br />
negarlo, el indiferente ha dejado de ocuparse de Dios». (30)