Treball Brassï (Alejandro Pérez)
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
BRASSAÏ (GYULA HALÁSZ)<br />
Qui era Brassaï?<br />
Com ja sabem, Brassaï (1899 – 1984) és el<br />
pseudònim del fotògraf hongarès Gyula Halász i fou<br />
un dels fotògrafs més grans del segle XX.<br />
També anomenat “l’ull de París”, l’any 1932 va<br />
captar les millors imatges de la capital francesa en<br />
l’àlbum “Paris de nuit”.
Enamorat de la seva ciutat i de la bellesa nocturna d’aquesta va fotografiar<br />
entreteniments públics: cafès, bars, salons de ball, prostitució del carrer, etc.<br />
Tenia la necessitat de penetrar en tot aquest món de la nit al màxim. Les<br />
màfies, la prostitució, el carrer, etc. La temptació de allò prohibit.
Més tard, es va centrar en totes les geometries atrevides que presentava<br />
París durant el dia.<br />
També va reflectir a la perfecció la societat en la que vivia. Sense dubte,<br />
ho va aconseguir.
Per últim, la majoria de dibuixos que van trobar de Brassaï dels anys 20<br />
eren cossos de dones.
Podem concloure que va ser el pare d’una nova forma de veure la ciutat<br />
del segle XX. Brassaï fou un home amb la necessitat de immortalitzar tot allò que<br />
representava la seva ciutat.<br />
Sensació al sortir de l’exposició<br />
Al sortir de l’exposició he sentit una sensació d’admiració i sorpresa. Crec<br />
que he sentit això per Brassaï perquè em xoca la manera que va tenir de veure<br />
la societat.<br />
Va parar-se a observar coses de les quals les altres persones de la seva<br />
època no van parar-se a pensar. Les formes dels edificis, els missatges de la nit<br />
i dels moments que hi ocorren, tots els tipus de cossos que podia tenir una dona,<br />
etc. I mentre més moments immortalitzava en la seva càmera, més en volia.<br />
Sempre anava volia anar més enllà.<br />
Veure les seves fotografies m’han fet sentir una viatge en el passat que<br />
em permetia penetrar les situacions més misterioses de París.
Dibuix d’una obra<br />
El mirall del bany (Brassaï, 1944)
El to del meu poble