REVISTA 1

No acabaríem amb els adjectius que li podem donar a aquest home que ha
dedicat la seva vida a l’escola. Al llarg del temps ha anat adaptant-se a les
noves metodologies, les quals són necessàries per educar els xiquets i
xiquetes de la societat que evoluciona constantment.
No podem deixar de parlar de la seva època de director de l’escola.
Comprensible, organitzat, líder, objectiu, empàtic. Durant 17 anys va ser el
director de l’escola i la seva tasca la va portar a terme amb entusiasme, sent
respectat per tots els seus companys, esforçant-se a comprendre’ls, animantlos
a portar a terme nous reptes, treballant en equip i aprenent de tots i totes .
El dia que vam fer el dinar de Nadal amb
les escoles pertanyents a la ZER, els
companys li van fer un petit detall. Ell ens
va plaure amb un petit discurs: els
companys i companyes ens hem de
respectar..., hem d’aprendre els uns dels
altres..., cada dia aprenc dels meus
alumnes...,és primordial que els alumnes
vinguin contents a l’escola..., em jubilo perquè encara em sento bé i no vull que
em recordin com un mestre que, per la meva edat, no pugui portar endavant
una classe...
Les dues últimes setmanes del trimestre vagava per l’escola un ambient rar,
ningú ho nombrava, però el fet de ser els últims dies que treballàvem plegats va
fer que fossin emotius, només es notava perquè ell s’enduia cap a casa alguna
de les seves pertinences o donava instruccions pel bon seguiment i
funcionament de les activitats que portava a terme constantment.
Una alumna de P5 li va dir a la seva mestra: si el mestre Pepe es jubila, només
espero que el mestre o la mestra que vingui sàpiga contar les històries tan bé
com ell.
El dia 22 de desembre , últim dia del trimestre, durant el petit festival de Nadal
a l’església, l’AMPA de l’escola li van oferir una placa de reconeixement.