ENTREVISTES IMMIGRACIÓ

-Venir a Espanya era la teva primera opció?Coneixies algú d’Espanya?
-Com va ser el fet d’abandonar el teu
país?Com va ser el procés de translació? Va
ser difícil?
-Va ser dur, però ara ja no tenia res que em
lligues allà.
Vaig vindre en una petera (una espècie de
barca on els immigrants utilitzaven per
emigrar). Mes que difícil, va ser dur, molt dur.
No hi havia gaire menjar, i òbviament les
condicions no son molt bones. Al
començament del trajecte érem 40 persones
de les quals nomes vam arribar 27. ^A que va
ser degut tantes baixes?^ Per la fam i el fred.
Portàvem molta roba, però plovia, feia fred...
-Sí, algunes persones d’Asmara van anar cap Estats Units, però la meva dona i jo
sempre somiàvem en anar a Espanya. No ho se, estava enamorada d’aquest país,
i això va fer que la meva decisió fos mes clara. No, no coneixia a ningú, però vaig
pensar que tindria més oportunitats, havia sentit que tenien bones condicions de
vida
-Et va costar adaptar-te al idioma?
-Una mica, es molt difícil tenir que aprendre una llengua totalment nova, i
mes si ja ets un adult.
-Com van ser els primers dies a Espanya? -Et va costar adaptar-te al idioma?
-Van ser una mica confosos. Jo no coneixia a ningú, gairebé no parlava el
castellà... Però per sort vaig conèixer a una noia. Tenia 34 anys es deia Judith (un
any menys que ell), ella em va ensenyar l’idioma, em va ajudar a buscar treball...
Mai podré agrair-li tot lo que va fer per mi.
Nova dona,
nou fill, nova
vida...
-Com va la teva vida actual?
-Bueno, als 2 anys d’arribar aquí fer mi
vaig aconseguir `tirar cap endavant i li
vaig demanar a Judith que surtis amb
mi. Avui en dia, estem casats i em
tingut un fill, es diu Eloi. Ell mai a
conegut als meus fills però no sap que
van existir, i que encara els estimo com
el primer dia que els vaig tindre als
meus braços.