ENTREVISTES IMMIGRACIÓ
Entrevistes 2n ESO curs 16-17 Entrevistes 2n ESO curs 16-17
Entrevista Amanda Catà, Emma Cardó i Xènia Cadena Avui entrevistarem en Joaquim Camps, resident i emigrant de Canadà “Tots els passos fins a Canadà” Com et dius? Em dic Joaquim Camps Quants anys tens? Tinc 51 anys D’on ets? Jo vaig néixer a Calella Actualment on vius ? Ara estic vivint al Canadà, a un poble que es diu Salmon Arm Quin va ser el motiu d’anar a viure al Canadà? Primer, vaig viure als Estats Units i vaig treballar de professor a una universitat. I finalment, fa 8 anys, vam decidir, amb la meva dona i el meu fill,anar a viure al Canadà. No ens vam quedar a viure més anys als Estats Units perquè volíem un canvi de vida amb la Bonny, que és la meva dona, i en David, el meu fill, per poder estar més temps amb ell. Ella és canadenca, però no de la part on estem vivint ara del Canadà. Com va ser el recorregut del viatge? Va ser una mica llarg, hi vam anar amb avió. Vivíem aFlorida, en una ciutat que es diu Gainsville. Vam agafar 3 avions. Gainsville és una ciutat petita, amb més o menys 100.000 habitants, vam agafar un avió a una altra ciutat, i des d’aquella ciutat vam agafar un altre avió fins a Salt Lake City i des de allà vam agafar el vol cap al Canadà. A la província del Canadà on vivim es diu Columbia Britànica, i és la que està més a l’oest, a la costa del Pacífic. Quina va ser la primera sensació en veure la teva nova ciutat? Em va agradar molt la meva nova ciutat perquè és al voltant d’un llac, i tot el voltant del llac hi ha muntanyes. Algunes muntanyes son de 1700 metres o de 1000 metres d’alçada. Hi ha molts arbres. Molt maco, un paisatge molt maco Com et vas sentir? Em vaig sentir molt content i emocionat, era una nova vida, una nova aventura Vas trobar a faltar la teva família? Home, sempre una mica, clar, però com que anava amb la meva dona i el meu fill, doncs ja tenia la meva pròpia família Et va costar estar molt lluny de les persones que estimes? Bé, sí, però és una situació que fa molts anys que estic vivint. Tenia 23 anys quan vaig anar als Estats Units a estudiar i,per tant, han estat molts anys entre estudiar i treballar al Canadà. Et va costar acostumar-te a la teva nova vida? Sí, perquè va ser un canvi molt gran. D’estar treballant de professora la universitat, vaig passar,els primers dos any al Canadà, a cuidar el meu fill, perquè abans de poder treballar a un país nou, has de demanar la residència permanent, i tot això és un procés llarg. Per això vaig aprofitar el temps per passar-lo amb el meu fill Et vas socialitzar ràpid o vas tardar? Depèn, perquè allà on vivim hi ha una gran part de la família de la Bonny, i per tant sempre, a l’estiu estan de visita. Conèixer més gent, va ser més complicat, perquè al principi vivíem en una casa que no era a la ciutat, i sempre havies d’agafar el cotxe per anar a qualsevol lloc. Per a Joaquim Camps va ser una aventura trasladarse a Canadà amb la seva dona i el seufill. Tot i no coneixer a ningú el van acollir amb els braços oberts. Es va adaptar al seu nou país i en un any va aconseguir casa i feina. No té intenció de tornar ja que es sent molt a gust allà. Com et va acollir la gent d’allà? Molt bé, molt simpàtica Et vas sentir i t’hi sents agust? SÍ, m’hi sento a gust Si poguessis tornar al país d’on provens, hi tornaries? No ho sé, perquè ja tinc tota la meva vida aquí i tampoc seria molt fàcil trobar una feina interessant allà, amb la meva edat. Ja estic a gust aquí, al Canadà. Vas trobar casa i feina ràpid? Casa sí, molt ràpid. Però feina no, perquè vaig tardar un any i mig en poder treballar legalment, amb el permís de treball i després va ser complicat perquè estava buscant alguna feina que fos similar a la que havia fet abans. Trobes a faltar alguna cosa d’aquí que no siguin les persones? El menjar i el mar De què treballes? Jo treballo en un College que es diu OkanaganCollege, que és con una universitat petita, que hi pots estudiar els dos primers anys de carrera. Allà, la gent pot estudiar per ser assistent social o el 1r nivell d’infermeria, coses així. Vas haver de fer molts de papers? Sí, pel permís de residència, molts. Vaig haver d’omplir molts de papers, també et demanen uns documents per veure si tens antecedents criminals, una revisió mèdica... criminals, una revisió mèdica... Com et va anar econòmicament? Al principi teníem estalvis, quan vam venir cap al Canadà, però és clar, durant aquell temps que no treballava, i només treballava la meva dona, vam anar fent, però no ens vam fer rics i el propòsit de venir al Canadà no era fer-nos rics, sinó tenir una vida diferent.
Entrevista a immigrant sud-americà Hem fet l’entrevista a un treballador immigrant de Guatemala que treballa a l’empresa Bloom Design Barcelona. La empresa és del pare de l’Ariadna, i el treballador s’ha ofert a explicar-nos perquè va marxar del seu país, però mantenint l’anonimat tant amb fotografies, com amb el nom. 1. Perquè vas marxar del teu país? A Guatemala les coses eren molt perilloses. Estàvem enmig de la guerra civil, i llavors jo només tenia 7 anys. La meva mare em va dir que havíem de marxar pel meu bé, havia d’estudiar en un altre país, per a rebre una millor educació que no podia tindre allà, la guerra feia que tot fos insegur. Entrevista AUD-20170313-WA0004.m4a
- Page 1 and 2: “Ayelén, una emigrant argentina
- Page 3 and 4: “Anna, una emigrant colombiana”
- Page 5 and 6: “ENTREVISTA A UN IMMIGRANT” “
- Page 7 and 8: Entrevista a Abdul Lluc Navarro Miq
- Page 9 and 10: Entrevista a un immigrant AITANA RO
- Page 11 and 12: Socials entrevista MÍRIAM TROYA I
- Page 13: L’INTERROGANT Elsa González i Mi
- Page 17 and 18: Entrevista Edu Cardelús i Pol Sabo
- Page 19 and 20: Entrevista a Enam Ethan Martínez i
- Page 21 and 22: ENTREVISTA PREGUNTAS: Quim Grimal i
- Page 23: Entrevista 2n ESO A Sergi Salas i M
- Page 27 and 28: Joan Dominguez i EmilDivaev Entrevi
- Page 29: DIARI: EL DEMÀ LA HISTÒRIA DEL SE
Entrevista a immigrant sud-americà<br />
Hem fet l’entrevista a un treballador immigrant de Guatemala que treballa a l’empresa Bloom Design Barcelona. La empresa és del<br />
pare de l’Ariadna, i el treballador s’ha ofert a explicar-nos perquè va marxar del seu país, però mantenint l’anonimat tant amb<br />
fotografies, com amb el nom.<br />
1. Perquè vas marxar del teu país? A Guatemala les coses eren molt perilloses. Estàvem enmig de la guerra civil, i llavors jo només tenia 7 anys. La meva<br />
mare em va dir que havíem de marxar pel meu bé, havia d’estudiar en un altre país, per a rebre una millor educació que no podia tindre allà, la guerra feia<br />
que tot fos insegur.<br />
Entrevista<br />
AUD-20170313-WA0004.m4a
Change language