ENTREVISTES IMMIGRACIÓ

Entrevista
Amanda Catà, Emma Cardó i Xènia Cadena
Avui entrevistarem en Joaquim Camps, resident i emigrant de Canadà
“Tots els passos fins a Canadà”
Com et dius?
Em dic Joaquim Camps
Quants anys tens?
Tinc 51 anys
D’on ets?
Jo vaig néixer a Calella
Actualment on vius ?
Ara estic vivint al Canadà, a un
poble que es diu Salmon Arm
Quin va ser el motiu d’anar a
viure al Canadà?
Primer, vaig viure als Estats Units i
vaig treballar de professor a
una universitat.
I finalment, fa 8 anys, vam
decidir, amb la meva dona i el
meu fill,anar a viure al Canadà.
No ens vam quedar a viure més
anys als Estats Units perquè
volíem un canvi de vida amb la
Bonny, que és la meva dona, i
en David, el meu fill, per poder
estar més temps amb ell. Ella és
canadenca, però no de la part
on estem vivint ara del
Canadà.
Com va ser el recorregut del
viatge?
Va ser una mica llarg, hi vam
anar amb avió. Vivíem aFlorida,
en una ciutat que es diu
Gainsville. Vam agafar 3 avions.
Gainsville és una ciutat petita,
amb més o menys 100.000
habitants, vam agafar un avió
a una altra ciutat, i des
d’aquella ciutat vam agafar un
altre avió fins a
Salt Lake City i des de allà vam
agafar el vol cap al Canadà. A
la província del Canadà on
vivim es diu Columbia Britànica,
i és la que està més a l’oest, a la
costa del Pacífic.
Quina va ser la primera
sensació en veure la teva nova
ciutat?
Em va agradar molt la meva
nova ciutat perquè és al voltant
d’un llac, i tot el voltant del llac
hi ha muntanyes. Algunes
muntanyes son de 1700 metres
o de 1000 metres d’alçada. Hi
ha molts arbres. Molt maco, un
paisatge molt maco
Com et vas sentir?
Em vaig sentir molt content i
emocionat, era una nova vida,
una nova aventura
Vas trobar a faltar la teva
família?
Home, sempre una mica, clar,
però com que anava amb la
meva dona i el meu fill, doncs
ja tenia la meva pròpia família
Et va costar estar molt lluny de
les persones que estimes?
Bé, sí, però és una situació que
fa molts anys que estic vivint.
Tenia 23 anys quan vaig anar
als Estats Units a estudiar i,per
tant, han estat molts anys entre
estudiar i treballar al Canadà.
Et va costar acostumar-te a la
teva nova vida?
Sí, perquè va ser un canvi molt
gran. D’estar treballant de
professora la universitat, vaig
passar,els primers dos any al
Canadà, a cuidar el meu fill,
perquè abans de poder treballar
a un país nou, has de demanar
la residència permanent, i tot
això és un procés llarg. Per això
vaig aprofitar el temps per
passar-lo amb el meu fill
Et vas socialitzar ràpid o vas
tardar?
Depèn, perquè allà on vivim hi ha
una gran part de la família de la
Bonny, i per tant sempre, a l’estiu
estan de visita.
Conèixer més gent, va ser més
complicat, perquè al principi
vivíem en una casa que no era a
la ciutat, i sempre havies
d’agafar el cotxe per anar a
qualsevol lloc.
Per a Joaquim
Camps va ser una
aventura trasladarse
a Canadà amb la
seva dona i el
seufill.
Tot i no coneixer a
ningú el van acollir
amb els braços
oberts.
Es va adaptar al seu
nou país i en un any
va aconseguir casa i
feina.
No té intenció de
tornar ja que es sent
molt a gust allà.
Com et va acollir la gent
d’allà?
Molt bé, molt simpàtica
Et vas sentir i t’hi sents agust?
SÍ, m’hi sento a gust
Si poguessis tornar al país d’on
provens, hi tornaries?
No ho sé, perquè ja tinc tota la
meva vida aquí i tampoc seria
molt fàcil trobar una feina
interessant allà, amb la meva
edat. Ja estic a gust aquí, al
Canadà.
Vas trobar casa i feina ràpid?
Casa sí, molt ràpid. Però feina
no, perquè vaig tardar un any i
mig en poder treballar
legalment, amb el permís de
treball i després va ser
complicat perquè estava
buscant alguna feina que fos
similar a la que havia fet abans.
Trobes a faltar alguna cosa
d’aquí que no siguin les
persones?
El menjar i el mar
De què treballes?
Jo treballo en un College que
es diu OkanaganCollege, que
és con una universitat petita,
que hi pots estudiar els dos
primers anys de carrera.
Allà, la gent pot estudiar per ser
assistent social o el 1r nivell
d’infermeria, coses així.
Vas haver de fer molts de
papers?
Sí, pel permís de residència, molts.
Vaig haver d’omplir molts de
papers, també et demanen uns
documents per veure si tens
antecedents criminals, una revisió
mèdica... criminals, una revisió
mèdica...
Com et va anar econòmicament?
Al principi teníem estalvis, quan
vam venir cap al Canadà, però
és clar, durant aquell temps que
no treballava, i només treballava
la meva dona, vam anar fent,
però no ens vam fer rics i el
propòsit de venir al Canadà no
era fer-nos rics, sinó tenir una
vida diferent.