ENTREVISTES IMMIGRACIÓ

L’INTERROGANT
Elsa González i Mireia Pou
Tinc 39 anys. Sóc de Mèxic, però, actualment, visc a Santa Susanna ( Barcelona ). Estic casada i tinc 2 fills. He hagut d’immigrar a Barcelona en busca de treball.
“Un final feliç per un llarg viatge.”
D’on has vingut i quin és el
motiu?
He vingut de Mèxic per trobar una nova
oportunitat de treball
Quants anys tens?
39 anys.
Com vas marxar?
Vaig marxar amb vaixell.
Com et vas sentir quan vas marxar?
Em vaig sentir trista, perquè havia de
deixar als meus pares allà.
Qui et va aconsellar anar-te’n?
Ningú, la vaig prendre jo mateixa.
Que vas fer quan vas arribar a aquest
país?
Vaig haver de buscar llocs on poder
treballar i on poder aprendre el català per
treballar.
Qui t’esperava a l’altre país?
Aquí, m’esperava el meu novio.
Amb qui vius actualment?
Visc amb el meu marit i els meus 2 fills.
Com et va anar tot els primers anys?
Bè, però a aquí hi ha diferents costums i
característiques de Mèxic, com per
exemple: l’idioma, el menjar, la forma de
ser de las persones i que jo mai hi havia
conduït cotxes de marxes, a Mèxic són
més comuns els automàtics.
Vas trobar molt a faltar els teus
familiars i amics?
Al principi si que els vaig trobar molt a
faltar, però poc a poc vas fent amics, vas
construïm la teva vida aquí i vas fent un
nou nucli familiar.
Una llarga història
Alegre, fort, conseqüent,
intel·ligent: Nancy Revilla, la
protagonista de una història amb
un final feliç.
Ella va marxar de Mèxic per venir
cap aquí en busca de treball,
amb vaixell. Allà, va deixar tota la
seva família, i aquí, només
l’esperava el seu xicot.
Al arribar aquí, es va tenir que
buscar la vida i buscar treball, on
pogués guanyar diners.
Va anar a una escola d’idiomes,
on va poder aprendre el català.
Temps més tard, es va casar, va
tenir 2 fills, i ara, viu molt
alegrement en una casa a Santa
Susanna.
Aquesta és un exemple d’història,
on podem veure que si tens un
somni, vés a per ell, sense mirar
enrere.
Com descrius la teva vida abans i
després de canviar de territori?
És molt difícil, perquè a Mèxic tot és molt
diferent. Allà em dedicava a estudiar, no
tenia fills, tenia les meves amigues amb les
que quedava. Aquí, em vaig haver
d’espavilar sola amb el meu novio per
trobar un treball. Després, al tenir família,
vaig haver d’agafar responsabilitats com
cuidar els meus nens, cuinar...
On vius actualment?
Visc en una casa a Santa Susanna.
Et va costar molt aprendre
idioma?
d’aquest
L’espanyol no em va costar, ja que a
Mèxic es parla, però el català em va costar
bastant. Vaig anar a una escola d’idiomes
per apendre’l.
A que et dedicaves abans de venir?
Treballava en la botiga familiar i estudiava
Tornaries al teu país d’origen?
Ara mateix no! perquè entenc que la vida
del meus fills està aquí, però cada any
anem a Mèxic a l’estiu. Potser quan els
meus fills siguin grans i tinguin la seva
vida, el meu marit i jo anem a viure a
Mèxic temporades.
De què treballes ara mateix?
Sóc ajudant de les gestories d’ empreses
d’equips de futbol.