ENTREVISTES IMMIGRACIÓ

“Ayelén, una emigrant argentina”
Laia Coll i Adriana Berney
L’Ayelén es una noia de 22 anys que va haver de emigrar del seu país, Argentina.
Tot seguit, us explicarem la seva historia i el que ha hagut de superar.
Que et va fer emigrar a Espanya?Emigré a
España porqué mi madre vino de vacaciones
durante un verano y conoció a un Español, se
enamoraron y se casaron. Me quede sola
durante 1 año en Buenos Aires (Argentina),
pero como la echaba mucho de menos decidí
venirme a vivir a España con ellos y probar
como me sentía en un país nuevo.
Quina edat tenies?
Tenía 21 años
Venies sol o acompanyada?
Venía sola pero mi madre y su marido me
estaban esperando.
Tenies feina aquí?
Cuando llegué no tenía Trabajo ni buscaba,
porque mi intención era seguir con los estudios
universitarios que había dejado pendientes en
mi país de origen.
Vas trobar alguna dificultat al venir?
Tenies algun conegut o familiar a Espanya?
Bueno, tenía a mi madre y a su marido y también a toda la familia del marido de mi madre que ahora
formaban parte de mi vida
L’Ayelén té 22
anys i estudia
filosofia a la
universitat de
Mataró.
Actualment,
viu amb la
seva parella
en Carlos i
tenen un fill,
en Javier.
Ens sorprèn lo
dur que es
emigrar del
teu país i lo
ràpid que ho
ha superat
l’Ayelén amb
lo jove que es!
Aquesta
entrevista us
farà rexionar...

Sí, los primeros 6 meses no quería salir de mi casa porque lo encontraba todo muy raro, el tren, los medios de transporte, el
pueblo, la manera de hablar de la gente, yo no sabía que en Barcelona se hablaba catalán así que lo pase fatal durante
bastante tiempo y cuando la gente me hablaba en castellano no los entendía porque ay muchas palabras que en argentino se
pronuncian diferente y eso me provocaba ansiedad porque no me podía comunicar fácilmente con las persones y esos 6 meses
me los pasé llorando y deseando volver a mi país pero una vez pasado esos meses estoy muy a gusto aquí.
Quins aspectes de la teva cultura trobes més a faltar?
Explicar ciertas bromas porque aquí no se entienden y allá si, echo de menos al resto de mi familia, la forma de ser de los
argentinos, no mucho más sinceramente porque estoy muy bien integrada en España.
Creus que ha sigut una bona opció venir?
Creo que es la mejor decisión que podía haber tomado en mi vida porque me ayudo a mejorar como persona, a madurar, me
ayudo a crecer y me hice más responsable.
En algun moment vas passar por?En ningún momento pase miedo, siempre me sentí muy segura porque si comparamos la
calidad de vida que ay aquí con la de argentina este es un país mucho más seguro.
Et van tractar bé al arribar?
Sí, siempre me han tratado bien, tanto cuando llegué como hoy en día, jamás me han discriminado, nunca lo he pasado mal ni
he tenido que discutir con ningún español ni me han humillado ni me han maltratado por ser de otro país.
Et vas imaginar algun cop que la teva vida seria com ho es ara?Jamás en la vida me imagine que iba a terminar a España, de
echo cuando vivía en Argentina tenía una muy mala opinión de la gente que dejaba el país y se iba a vivir a otros lugares o sea
que no, nunca me imaginé que yo sería una de esas personas que terminan dejando su país de origen para irse a vivir a otro.
Perquè vas emigrar a Espanya i no a un altre lloc? Supongo que esa decisión fue más de mi madre que no mía, ella fue la que
vino de vacaciones y se quedó a vivir y como no me gustaba vivir tan lejos de ella y la echaba muchísimo de menos termine
viviendo aquí a España.

“Anna, una emigrant colombiana”
ELIA GARCIA I DIANA LLOBET
Ana Maria Castro amb actualment localitat Espanyola, nascuda a Colòmbia l’any 1981 (36
anys). A dia d’avui esta vivint a Calella casada amb un Calellenc i amb dos filles de 2 i 3
anys. Esta treballant a l’hospital de Barcelona d’assistència sanitària.
1.Quan fa que vas emigrar aquí?Tenia 17 anys
2.Perquè ho vas fer?
Per els estudis
3.Tens família aquí?
Si, dos germanes i una cosina
4.Voldries tenir la teva família de Colòmbia aquí?
Si i no, perquè tinc dos filles i m’agradaria que els
meus pares les coneguessin i per una altre part no
perquè ells viuen molt bé allà i són grans i crec que
els hi costaria molt acostumar-se al ambient de aquí
5.Trobes a faltar el teu lloc d’origen?
No, trobo a faltar només la meva família però el lloc
no.
6.Perquè has vingut a Espanya i no algun altre lloc?
Per l’ idioma, perquè es el que s’hi sembla més al
d’allà..
7.Que et vas emportar al venir?
Roba i alguna cosa de diners.
8.Tenies por en algun moment?
Si , el primer any va ser molt dur perquè jo estava sola i no tenia cap familiar aquí per ajudar-me
també pensava que tot anava a ser més fàcil i no tenia la idea del que era el món ni lo difícil que era

estar en aquella situació, tampoc els meus pares podien firmar cap paper ja que jo era menor d’edat i tampoc ho podien enviar perquè allà
no hi havia fax ni res i ens semblava molt més difícil.
9.Quines van ser les majors dificultats al arribar aquí?
L’edat, perquè jo
vaig venir aquí molt petita quan tenia 17 anys i no era conscient del que estava fent. No tenia paciència i m’estava costant molt acostumarme
. Hem vaig adonar que estava sola, perquè al principi pensava que només era un viatge de anar i tornar però vaig veure que no, que
s’estava allargant molt i ho vaig passar fatal la veritat.
10. Quins aspectes de la teva cultura trobes més a faltar?
El menjar és el que trobo molt a faltar
.11. T’agrada més la forma de ser de la gent d’aquí o del teu país?
Las dos però penso que la gent d’allà es com si anés dos generacions mes endarrerides, ja que allà la societat educa, i la gent gran allà pot
corregir sense cap problema als nens i aquí en canvi, si algú li crida l’atenció algun nen els seus pares et mengen i es senten molt ofesos, la
cosa que magrada molt d’aquí es que no hi ha tan masclisme i els homes et tracten millor i amb diferencia.
12. Estàs a gust amb la gent d’aquest país?
Si, de fet, la família que he format és d’aquí.
13. Com eren les condicions de vida del teu país?
Eren molt bones, ja que era una nena que mai havia treballat ni fer tasques de casa, encara que els seus pares no fossin rics ni res per l’estil,
viva molt bé.
14. Quina va ser la primera sensació al arribar?
De por i desconcert a la vegada, perquè tothom em parlava en castellà i estava acostumada al accent d’allà on visc, quan vaig sortir de
l’aeroport hem vaig espantar perquè era tot molt diferent, no entenia res del que la gent em deia fins a les 2 hores o així que em vaig anar
acostumant d’aquet accent, era una situació de molt d’estrès. Allà d’on jo era no hi havia bus ni metro ni res, per això hem vaig quedar
paralitzada al veure tot allò, ja que jo era d’una illa que estava ajuntada de tres iguals, les tres juntes eren del igual que l’aeroport de Madrid
.15. Podries haver imaginat alguna vegada que estaries com estàs ara?
La veritat es que mai ho hauria imaginat ja que jo pensava que nomes vindria a estudiar, no tenia el pensament ni molt menys per quedar-se
i menys que anava a formar una família.
16. Creus que a sigut una bona opció venir aquí?
Si, estic molt satisfeta.
17.Quines diferencies veus entre la gent d’aquí i la gent dalla?
N’hi han però no gaires, perquè al cap i a la fi som una colònia espanyola i això significa que compartim moltes coses. Aquí, penso que la
gent ha perdut molts de valors, ja que quan li demanes alguna cosa a algú no es sol dir ni si et plau ni gracies ni per favor i sempre es parla
de tu encara que no hagis vist aquesta persona en la teva vida. Al qual cosa penso que la gent d’allà es mes carinyosa a la forma de parlar
i aquí com més “bruscos”.

“ENTREVISTA A UN IMMIGRANT”
“Fugint de la guerra”
Ada Casals i Jana Pla
D’on ets?
De
Iugoslàvia,des
prés de la
guerra va
deixar d’existir
i es va separar
en sis països
diferents.
Per quin motiu
vas deixar el
teu país?
Per la guerra dels Balcans, gràcies a UNICEF vam poder
marxar i vam estar sis mesos en un camp de concentració.
La meva dona, el meu fill i jo.
Sasha Bugarsky va fugir
d’una vida còmoda i
d’èxit a causa de la
guerra dels Balcans. Allà
hi va deixar tota una
vida, familiars, vivències i
la seva terra.
Si vas marxar per una guerra, quina va ser?
La guerra dels Balcans

En quin medi de transport vas venir fins aquí?
Amb avió
Quants anys tenies quan vas arribar?
Quan vaig arribar a Barcelona tenia 32 anys
Tens família aquí o la vas deixar al teu país?
Tota la meva família va venir amb mi a Barcelona, el meu fill de 3 mesos, la meva dona, la meva mare i un
cosí germà. Només vaig deixar a Iugoslàvia un cosí llunyà, però la família més propera va venir aquí.
Et va costar adaptar-te? Per què?
Sí, al principi bastant. Doncs perquè al meu país jo ja hi tenia la meva vida més o menys feta amb la meva
feina, la meva família,… i doncs, d’un dia per l’altre que hagi de canviar de país no és gens fàcil. Però al
cap d’uns 3 o 4 mesos ja estàvem bé.
Què trobes a faltar del teu país?
La meva feina, perquè jo quan vivia a Iugoslàvia era el director d’una empresa privada i majorista i ara
doncs treballo en un hotel fent de tot i mai m’hauria imaginat que fes un canvi tan brusc
A què et dedicaves quan vivies al teu país?
Era director d’una empresa privada i majorista
La vida que tens aquí és molt diferent a la d’abans?
Sí, bastant. Amb el tema de la feina i de les guerres sobre tot.
Et sents a gust aquí?
Si, molt. Tampoc em va costar molt, ni a mi ni a la meva família. Però ara estic molt a gust, ara ho tinc tot
aquí.

Entrevista a Abdul
Lluc Navarro Miquel Batlle
Preguntes
a) On vivies?
- Mali
b) Perquè vas haver de marxar?
-ese sitio no era habitable.
c) Com era la vida al teu païs?
-muertes cada dia
d) Com vas venir aquí?
-vine con patera, i murieron 45 personas en el agua,
incluso amigos mios
e) Quant va durar el viatge?
-cuando llegue me echaron fuera, y al final duró 1 año
f) Anaves sol o acompanyat?
-con muchas personas dentro de una patera
g) Per quins passos vas passar?
-passe por marruecos, para coger la patera.
h) Que vas fer quan vas arribar?
-me quede con la policía hasta que me dieron unos
papeles para poder entrar en españa, i a partir de eso,
me busqué un trabajo
i) Quins problemes t’has trobat per arribar a
aquí?
-muchos problemas, muchas pero muchas muertes por
el camino.
j) Va ser dur deixar la teva terra?
-SI pero ese sitio para mi no era habitable
k) Vius millor aquí que allà?
-vivo mucho mejor aquí, ahora tengo familia y un buen
trabajo.

Martí Puerto Pol Cumaleras: ENTREVISTA
1) Porque viniste concretamente a aquí?
Porque era un lugar donde no había tanta pobreza como hay.
5) Como te han tratado?
Me antártico como con distancia(los españoles ). Pero tengo
muchos compañeros aquí tanto africanos como españoles.
2) Cómo estaba tu país en el momento que decidiste venir?
Estaba mal, muy mal. No había trabajo ni dinero. Ni para mí ni
para mi padre... i como que yo era joven i fuerte tuve que venir
aquí para ganarme la vida haciendo pequeños trabajos en las
casas… Además tuve que pagar 2.000 euros para poder venir
aquí.
3) Cómo fue el viaje?
El viaje fue lo más duro. Estuve 2 semanas en un barca sin comer
ni beber. Vi a gente morir a mi lado.
4) Que dificultades te has encontrado aquí?
Los papeles. Son muy difíciles de conseguir pero ahora lo estoy
intentando.
6) Cómo te sientes aquí?
Es que tampoco pienso como me siento aquí lo único que quiero
es ganar un poco de dinero y ayudar a mi familia y para mí.
7) Tu familia está en África?
Sí, mi familia está en áfrica
8) Cómo te sientes al estar lejos de tu familia?
Muy mal. Porque querer hacer algo y no poderlos ver y llevo
tanto tiempo sin verlos…
9) Qué es lo que más echan de menos de allí?
Mi madre, mi padre, hermanos, primos, amigos…

Entrevista a un immigrant AITANA ROMERO I NOÈLIA LLAMAZARES
“Un gran canvi en la meva vida”
Aquest dissabte hem entrevistat a un immigrant d’Àsia, Índia concretament, per poder saber la seva
experiència i també com de malament ho estan passant els refugiats.
ADJAY GUPTA es el home que hem entrevistat treballa a una botiga de subvenirs i te 46 anys.
Quants anys tens?Tinc 46 anys.
D’on ve?De la Índia, Varanasi
Quan vas arribar aquí?Fa 20 anys.
Quina va ser la causa per la qual vas tindre que vindre
aquí?Vaig venir aquí perquè tota la meva família
estava a Espanya i allà no hi trobava treball.
Quines son les condicions de vida del teu país?Abans
la situació estava molt malament; ( molta pobresa,
moltes epidèmies, pocs recursos i medicines...) però
ara ja està tot molt millor.
Com va ser el viatge fins arribar aquí?Va ser molt
tranquil, per la meva sorpresa; no va ocórrer res, em
vaig sentir molt respectat i content.Vaig anar Alemanya i després a Espanya.
Quan vas arribar aquí, quina va ser la teva reacció?Em va agradar molt Espanya perquè té molta cultura i
molta varietat en general. És un país molt bonic i curiós.

Et vas trobar alguna dificultat per arribar aquí?Bé, el idioma va ser una dificultat important, però mica en mica
vaig anar aprenent.Quan vaig arribar a l’aeroport d’Alemanya, va haver-hi un intercanvi de maletes amb una
altre persona; però ràpidament tot es va solucionar.
Tens família al teu país? La trobes a faltar?Sí, tinc alguns cosins i altres parents, els trobo bastant a faltar; però
de vegades em poso amb contacte amb ells. No és el mateix que estar cara a cara, però m’alegro que
puguem seguir parlant a distància.
Coneixies algú abans de arribar?Si, la meva cosina i el meu cunyat.
De què treballa?Treballo en una botiga de “subvenirs”, estic molt content amb la meva feina, agraeixo molt la
sort que he tingut.
Tenia por del que podia passar?No , la veritat es que anava molt tranquil ja que jo ja tenia el meu contracte
de treball.Estava una mica nerviós per veure que em trobaria en el nou país, però anava bastant
conscienciat.
Va ser maltractat per ser immigrant?En cap moment, estic molt agraït.
Trobes a faltar alguna cosa d’allà on vivies?La meva casa, els membres de la meva família, i en general, el
país.
Tornaries al teu país?Ja no puc tornar allà perquè sóc espanyol, només de vacances.Però si em donguessin
l’oportunitat de tornar; hi tornaria sens dubte ( només uns dies), ja què he ja he fet molta vida aquí.
Ens podria donar alguna anècdota de quan va arribar aquí?Bé, vaig tindre un petit problema amb
l’equipatge però es va arreglar de seguida.
Quan va tindre que invertir per traslladar-se aquí?Em va costar bastant reunir tots el diners per poder vindre
però la meva família em va ajudar molt. Va ser més barat del que em pensava, tenia por de no poder pagarho.

Socials entrevista
MÍRIAM TROYA I SELENA ZAPERO
Ell es diu Ahmed i va néixer a Paquistan.
Té dos fills, dels quals no vol donar informació. També té una dona. Tots quatre van fer l’aventura de venir a
Espanya. Van decidir Espanya perquè pensaven que seria el lloc on trobarien molt més ràpid feina.
No coneixien a ningú abans de venir, però han fet molts amics. Van deixar Paquistan perquè no hi havia
manera de trobar treball.
Ara tots dos tenen un treball estable i els seus dos fills van a l’escola.
1. Com et dius? Em dic Ahmed.
2. On vas nèixer? A Paquistán.
3. Tens fills? Sí, dos.
4. I dona? Sí.
5. Vas venir sol o amb compañía? Amb la
meva dona i els meus fills.
6. Coneixies algú avans de venir a Espanya?
No.
7. Perquè vau decidir tu i la teva família venir a
Espanya? Perquè pensavem que hi haurien
moltes més ofertes de treball.
8. Ara tens un treball estable tú i la teva dona?
Sí. Jo treballo en venda de chuches i la
meva dona m’ajuda.
9. Has conescut algú? Sí, ara tinc bastants
amics.
10. Quants anys tens? 43.
11. I la teva dona? 41.
12. I els teus fills? El nen, que és el germà gran,
té 14. I la nena, la germana petita té 8.
13. Ara van a una escola estable? Sí, i ja
comencen a parlar en Català.

DAVID SABATER I ADRIÀ BALTRONS
Entrevista
Perquè te’n vas anar del teu país ?
Tenia problemes econòmics i volia tindre dos fills amb la
meva dona.
Quines eren les condicions de vida al teu país ?
Jo vivia a un pis a las afores de Hong Kong amb la meva
dona el meu fill gran. Jo treballava a una botigueta del barri i
la meva dona es quedava a casa a netejar. Econòmicament
ens anava bé però no podíem permetin-nos luxes.
Com va ser el viatge ?
Va anar be vam agafar un avió i vam anar a barcelona on
m’esperava el meu germà.
Com eren els primers mesos a qui ?
Van anar bé gracies al meu germà, que ens va acollir al seu
pis.
Quines dificultats vas tindre ?
Quan jo vaig sortir del meu país teníem un pla, nosaltres
veniem com a turistes peró ens vam quedar i al comprar el
local vam passar de ser immigrants il·legals a ser legals. I una
dificultat va ser poguerpagarel local per treballar.
Com era emocionalment estar lluny de casa ?
Jo bé però per els meus pares quan la llei del sol fill va
acabar, casi ens van convèncer de que tornéssim però al
final com que ja teníem el negoci ens vam quedar. Dos o tres
cops a l'any venen a passar uns dies.
Coneixies algú de aquí ?
A part del meu germà no.
Quina es la teva situació actual ?
Ara estem molt bé, tenim els diners suficients per poder viure i
estem feliços aquí
Entrevistadors: David S i Adrià
Entrevistat: Anònim, 47anys

L’INTERROGANT
Elsa González i Mireia Pou
Tinc 39 anys. Sóc de Mèxic, però, actualment, visc a Santa Susanna ( Barcelona ). Estic casada i tinc 2 fills. He hagut d’immigrar a Barcelona en busca de treball.
“Un final feliç per un llarg viatge.”
D’on has vingut i quin és el
motiu?
He vingut de Mèxic per trobar una nova
oportunitat de treball
Quants anys tens?
39 anys.
Com vas marxar?
Vaig marxar amb vaixell.
Com et vas sentir quan vas marxar?
Em vaig sentir trista, perquè havia de
deixar als meus pares allà.
Qui et va aconsellar anar-te’n?
Ningú, la vaig prendre jo mateixa.
Que vas fer quan vas arribar a aquest
país?
Vaig haver de buscar llocs on poder
treballar i on poder aprendre el català per
treballar.
Qui t’esperava a l’altre país?
Aquí, m’esperava el meu novio.
Amb qui vius actualment?
Visc amb el meu marit i els meus 2 fills.
Com et va anar tot els primers anys?
Bè, però a aquí hi ha diferents costums i
característiques de Mèxic, com per
exemple: l’idioma, el menjar, la forma de
ser de las persones i que jo mai hi havia
conduït cotxes de marxes, a Mèxic són
més comuns els automàtics.
Vas trobar molt a faltar els teus
familiars i amics?
Al principi si que els vaig trobar molt a
faltar, però poc a poc vas fent amics, vas
construïm la teva vida aquí i vas fent un
nou nucli familiar.
Una llarga història
Alegre, fort, conseqüent,
intel·ligent: Nancy Revilla, la
protagonista de una història amb
un final feliç.
Ella va marxar de Mèxic per venir
cap aquí en busca de treball,
amb vaixell. Allà, va deixar tota la
seva família, i aquí, només
l’esperava el seu xicot.
Al arribar aquí, es va tenir que
buscar la vida i buscar treball, on
pogués guanyar diners.
Va anar a una escola d’idiomes,
on va poder aprendre el català.
Temps més tard, es va casar, va
tenir 2 fills, i ara, viu molt
alegrement en una casa a Santa
Susanna.
Aquesta és un exemple d’història,
on podem veure que si tens un
somni, vés a per ell, sense mirar
enrere.
Com descrius la teva vida abans i
després de canviar de territori?
És molt difícil, perquè a Mèxic tot és molt
diferent. Allà em dedicava a estudiar, no
tenia fills, tenia les meves amigues amb les
que quedava. Aquí, em vaig haver
d’espavilar sola amb el meu novio per
trobar un treball. Després, al tenir família,
vaig haver d’agafar responsabilitats com
cuidar els meus nens, cuinar...
On vius actualment?
Visc en una casa a Santa Susanna.
Et va costar molt aprendre
idioma?
d’aquest
L’espanyol no em va costar, ja que a
Mèxic es parla, però el català em va costar
bastant. Vaig anar a una escola d’idiomes
per apendre’l.
A que et dedicaves abans de venir?
Treballava en la botiga familiar i estudiava
Tornaries al teu país d’origen?
Ara mateix no! perquè entenc que la vida
del meus fills està aquí, però cada any
anem a Mèxic a l’estiu. Potser quan els
meus fills siguin grans i tinguin la seva
vida, el meu marit i jo anem a viure a
Mèxic temporades.
De què treballes ara mateix?
Sóc ajudant de les gestories d’ empreses
d’equips de futbol.

Entrevista
Amanda Catà, Emma Cardó i Xènia Cadena
Avui entrevistarem en Joaquim Camps, resident i emigrant de Canadà
“Tots els passos fins a Canadà”
Com et dius?
Em dic Joaquim Camps
Quants anys tens?
Tinc 51 anys
D’on ets?
Jo vaig néixer a Calella
Actualment on vius ?
Ara estic vivint al Canadà, a un
poble que es diu Salmon Arm
Quin va ser el motiu d’anar a
viure al Canadà?
Primer, vaig viure als Estats Units i
vaig treballar de professor a
una universitat.
I finalment, fa 8 anys, vam
decidir, amb la meva dona i el
meu fill,anar a viure al Canadà.
No ens vam quedar a viure més
anys als Estats Units perquè
volíem un canvi de vida amb la
Bonny, que és la meva dona, i
en David, el meu fill, per poder
estar més temps amb ell. Ella és
canadenca, però no de la part
on estem vivint ara del
Canadà.
Com va ser el recorregut del
viatge?
Va ser una mica llarg, hi vam
anar amb avió. Vivíem aFlorida,
en una ciutat que es diu
Gainsville. Vam agafar 3 avions.
Gainsville és una ciutat petita,
amb més o menys 100.000
habitants, vam agafar un avió
a una altra ciutat, i des
d’aquella ciutat vam agafar un
altre avió fins a
Salt Lake City i des de allà vam
agafar el vol cap al Canadà. A
la província del Canadà on
vivim es diu Columbia Britànica,
i és la que està més a l’oest, a la
costa del Pacífic.
Quina va ser la primera
sensació en veure la teva nova
ciutat?
Em va agradar molt la meva
nova ciutat perquè és al voltant
d’un llac, i tot el voltant del llac
hi ha muntanyes. Algunes
muntanyes son de 1700 metres
o de 1000 metres d’alçada. Hi
ha molts arbres. Molt maco, un
paisatge molt maco
Com et vas sentir?
Em vaig sentir molt content i
emocionat, era una nova vida,
una nova aventura
Vas trobar a faltar la teva
família?
Home, sempre una mica, clar,
però com que anava amb la
meva dona i el meu fill, doncs
ja tenia la meva pròpia família
Et va costar estar molt lluny de
les persones que estimes?
Bé, sí, però és una situació que
fa molts anys que estic vivint.
Tenia 23 anys quan vaig anar
als Estats Units a estudiar i,per
tant, han estat molts anys entre
estudiar i treballar al Canadà.
Et va costar acostumar-te a la
teva nova vida?
Sí, perquè va ser un canvi molt
gran. D’estar treballant de
professora la universitat, vaig
passar,els primers dos any al
Canadà, a cuidar el meu fill,
perquè abans de poder treballar
a un país nou, has de demanar
la residència permanent, i tot
això és un procés llarg. Per això
vaig aprofitar el temps per
passar-lo amb el meu fill
Et vas socialitzar ràpid o vas
tardar?
Depèn, perquè allà on vivim hi ha
una gran part de la família de la
Bonny, i per tant sempre, a l’estiu
estan de visita.
Conèixer més gent, va ser més
complicat, perquè al principi
vivíem en una casa que no era a
la ciutat, i sempre havies
d’agafar el cotxe per anar a
qualsevol lloc.
Per a Joaquim
Camps va ser una
aventura trasladarse
a Canadà amb la
seva dona i el
seufill.
Tot i no coneixer a
ningú el van acollir
amb els braços
oberts.
Es va adaptar al seu
nou país i en un any
va aconseguir casa i
feina.
No té intenció de
tornar ja que es sent
molt a gust allà.
Com et va acollir la gent
d’allà?
Molt bé, molt simpàtica
Et vas sentir i t’hi sents agust?
SÍ, m’hi sento a gust
Si poguessis tornar al país d’on
provens, hi tornaries?
No ho sé, perquè ja tinc tota la
meva vida aquí i tampoc seria
molt fàcil trobar una feina
interessant allà, amb la meva
edat. Ja estic a gust aquí, al
Canadà.
Vas trobar casa i feina ràpid?
Casa sí, molt ràpid. Però feina
no, perquè vaig tardar un any i
mig en poder treballar
legalment, amb el permís de
treball i després va ser
complicat perquè estava
buscant alguna feina que fos
similar a la que havia fet abans.
Trobes a faltar alguna cosa
d’aquí que no siguin les
persones?
El menjar i el mar
De què treballes?
Jo treballo en un College que
es diu OkanaganCollege, que
és con una universitat petita,
que hi pots estudiar els dos
primers anys de carrera.
Allà, la gent pot estudiar per ser
assistent social o el 1r nivell
d’infermeria, coses així.
Vas haver de fer molts de
papers?
Sí, pel permís de residència, molts.
Vaig haver d’omplir molts de
papers, també et demanen uns
documents per veure si tens
antecedents criminals, una revisió
mèdica... criminals, una revisió
mèdica...
Com et va anar econòmicament?
Al principi teníem estalvis, quan
vam venir cap al Canadà, però
és clar, durant aquell temps que
no treballava, i només treballava
la meva dona, vam anar fent,
però no ens vam fer rics i el
propòsit de venir al Canadà no
era fer-nos rics, sinó tenir una
vida diferent.

Entrevista a immigrant sud-americà
Hem fet l’entrevista a un treballador immigrant de Guatemala que treballa a l’empresa Bloom Design Barcelona. La empresa és del
pare de l’Ariadna, i el treballador s’ha ofert a explicar-nos perquè va marxar del seu país, però mantenint l’anonimat tant amb
fotografies, com amb el nom.
1. Perquè vas marxar del teu país? A Guatemala les coses eren molt perilloses. Estàvem enmig de la guerra civil, i llavors jo només tenia 7 anys. La meva
mare em va dir que havíem de marxar pel meu bé, havia d’estudiar en un altre país, per a rebre una millor educació que no podia tindre allà, la guerra feia
que tot fos insegur.
Entrevista
AUD-20170313-WA0004.m4a

Entrevista Cristian Perez i Javier Solis
Por que viniste a España?
Para trabajar
Te costo mucho superar la falta de tus costumbres?
Si, al principio. Ahora ya no, cuando voy a mi pais, lo noto
distinto.
Te gustaria volver a tu pais?
Si, pero ya no puedo, tengo nacionalidad española solo
puedo ir con visado
Cuando viniste aqui, que era lo que buscabas?
En principio... vine por trabajar.
Le tenias miedo a algo cuando viniste?
En general... no, lo unico que cuando llege aqui no sabia
hablar español ni catalan per con un poquito de ingles fui
haciendo poco a poco.
Has sido maltratado por ser immigrante?
No nunca he tenido un problema, siempre como amigos.
Has dejado familiares en tu antiguo pais?
Si, toda mi familia vive ahi. Yo vine aqui solo.
Si estubieras otra vez en tu pais, volverias a España?
Si
Alguna vez has recibido un insulto racista?
No, nunca he recibio un insulto racista. Mucha gente dice
que hay muchos racistas pero yo no he notado nada.
Te sientes bien aqui en España?
Si
Venir aqui, te ha hecho canviar mucho el estilo de vida?
Al principio note mucho, pero ahora ya no porque estoy
acostumbrado de vivir aqui.
Muchas gracias!

Entrevista Edu Cardelús i Pol Saborido
En Karifa és un noi que prové de Senegal, és el fill gran d’una família d’Àfrica i va venir a Espanya per trobar
treball i enviar diners a la seva família.
1-Com vas vindre a Espanya?
En un barca (pàtera)
2-Quin motiu et va impulsar a canviar radicalment d’entorn?
Per la pobreza, com no tenia res vaig vindre a buscar treball
3-Tenies treball a Senegal? Si es així, quin era?
No tenia treball, vivia malament vaig sortir de casa buscant
trabajo
4-Amb qui vas vindre a Espanya?
Sol, en una barca de 100 persones
5-Quan vas arribar, coneixies a algú?
Nomes un amic que vaig conèixer a Senegal
6-Et va costar aprendre l’espanyol?
Si, una mica, però ja sabia una mica
7-Com et vas sentir al arribar a Espanya?
Molt content perquè ja sabia que tindria futur
8-Tens família a Espanya?
No, ningú
9-Quines costums t’han sorprès més d’Espanya comparat amb
Senegal?
Que tots em tracten molt bé, a Senegal també però no tant
10-Que és el que trobes a faltar més de Senegal?
La meva mare, els germans petits, i algun amic però en general
la família
11-Perquè vas escollir Espanya i no un altre país?
Perquè m’agrada més que altres països i també una mica
perquè esta més a prop del Senegal
12-Va ser molt difícil deixar a la teva família allà i venir sol a
Espanya?
Sí, ja que estimo molt a la meva família i vaig vindre a aquí per
ajudar-los
13-Vas tenir algun problema d'adaptació a l'arribar aquí?
No, des del primer dia estic molt content, de lo que estic més
content és de la educació que hi a aquí
14-Quines dificultats t'has trobat venint o estant a Espanya?
Oblidar a la meva família, mi país i las costums
15-Creus que a Espanya s’acull bé als immigrants?
Sí ,molt, sobre tot quan acabes d’arribar de la barca, et donen
menjar, pastilles... segurament acullen millor que al meu país
16-¿Com vas aconseguir treballar sense papers?
Perquè tenia ganes de treballar, al principi agafava pinyes de las
cases per vendre-les i vaig anar buscant treball fins trobar-lo
només vaig tardar 2 mesos. El treball consistia en anar a una
casa de una família i netejava, feia jardineria...
17-Creus que un immigrant pot tenir més problemes per
aconseguir una feina?
Sí , ja que no hi ha molta confiança al principi, quan la gent et va
coneixent llavors no importa si ets d’ aquí o de fora.
18-La teva vida és millor a Espanya que al Senegal?
De moment m’agrada més aquí perquè allà no hi havia treballi jo
crec que s’ha de viure amb treball
19-Quines conseqüències vas tenir en venir, és a dir malsons...?
Sonyava amb la meva mare i em sentia molt bé per estar aquí
20-T'agradaria tornar al Senegal?
Sí però només de vacances per veure a la meva família
21-Com estàs ara?
Bé, perquè estic amb una família, són bona gent i estic molt
content perques m’han canviat la vida, la gent me coneix i em
sento més segur

“EMIGRACIÓ PER AMOR” ?????????????
Dennis persona que va emigrar al Senegal.
Avui entrevistarem a en Dennis que te 47 anys i ens explicarà de la
seva experiència de haver emigrat al Senegal i dels seus motius.
Tenies per d'emigrar del teu país?
No, perquè jo tenia una novia del Senegal i ella em donava
confiança de estar amb ella en aquest país perquè ella se sap tot
el país i em va dir que era molt segur i Bonic així que al final ens
vam anar a viure allà.
Et va costar aprendre l'idioma?
Si, perquè la llengua del Senegal és molt difícil per
a mi perquè tinc accent holandes la seva família i
ella em van ajudar molt per saber parlar el seu
idioma, al principi parlava amb ells anglès.
Trobaves a faltar als teus familiars?
Si, perquè la família per a mi és molt important i
també perquè són de la meva sang i els estimo
molt.
Quin era el teu ofici Abans d'emigrar? I el de ara?
Exmilitar, i el del Senegal va ser professor de llengua d'anglès en
una escola.
Quants anys vas viure al Senegal?
Vaig estar vivint 5 anys i a Espanya 15.
Per què vas tindre que emigrar?
Per amor perquè em vaig enamorar d'una noia com he dit del
Senegal i la vaig conèixer a holanda perquè ella estava estudiant
per aprendre anglès i estudiava amb ella.
EN FI JO VAIG VOLER
EMIGRAR PER ESTAR AMB
AQUELLA PERSONA QUE
ESTIMAVA TANT PERO EN FI LA
VIDA DONA MOLTES VOLTES I
AL FINAL ENS VAM SEPARAR.
En aquests moments tens una bona
vida?
Si, perquè al final em vaig separar
d'aquesta noia i em vaig anar a viure a
Espanya i vaig conèixer una noia i amb
ella vaig tenir un fill que es diu Dennis
com jo.
T'agradaria tornar al teu país d'origen?
No, perquè aquí ja tinc
la meva família i de
tant en tant vaig a visitar la meva família dels
països baixos amb el meu fill.
Algú a sigut racista amb tu?
No, cap persona amb mi a estat racista pot
perquè sigui molt alt i per això per por no m’han
dit res.
On has viscut la gran part de la teva vida al teu
país d'origen o al Senegal? A holanda perquè allà és on em vaig
criar desde petit.
Quins problemes vas tindre Quan vas arribar a aquests país?
Si, els papers vaig estar 2 anys esperant que me'ls donessin i vaig
tenir molts problemes però al final me'ls van donar.
Com és els situació al teu país d'origen?
Molt bona i estable és un país molt desenvolupat jo crec.
ENTREVISTA
AUDIO.m4a

Entrevista a Enam
Ethan Martínez i Irina Rumbado
Ja no tenia res que em lligues allà
-Com et dius?
-Em dic Enam.
-D’on vens?
-Vaig vindre des de Asmara (Eritrea), al 2000,
jo tenia 35 anys .
-Per que vas emigrar? Com eren les teves
condicions de vida?
- Eritrea va començar una guerra contra
Etiòpia (Aquesta guerra va començar el maig de
1998 i va durar mes o menys 2 anys. Des de 1960,
els anglesos van abandonar la regió, Eritrea va
lluitar per independitzar-se de Etiòpia, hi al 1991 es
va celebrar un referèndum( es una cosa que
permet a la població ratificar o rebutjar certes
resolucions) que va conduir a una separació
pacifica en 1993. Però l’acord no va durar gaire
degut a uns termes sobre les fronteres.) i molta
gent va morir. Les meves condicions eren
horribles, Bueno les meves y las de tots els
habitants d’Etiòpia. Un dia sense nosaltres saber
per que (els ciutadans), vam escoltar una bomba
caure sobre el nostre poble. Aquell va ser el
començament de tot.
la meva dona i el meu
fill ja no estaven
-Tenies família al teu país? Que va passar amb ells?
-Si, tenia un fill de 9 anys i la meva dona. Portàvem
gairebé dos setmanes sense soldats per la zona, tots
creiem que la guerra ja havia acabat. Un dia el meu fill
estava jugant al pati de casa, i va anar a mirar que era.
Desprès un guàrdia el va disparar.^Que va passar amb la
teva dona?^ Un dels homes de l’exèrcit d’Etiòpia se la van
emportar, i mai la vaig tornar veure (aquí va començar a
plorar).
Ja no tenia res, ho
vaig perdre tot

-Venir a Espanya era la teva primera opció?Coneixies algú d’Espanya?
-Com va ser el fet d’abandonar el teu
país?Com va ser el procés de translació? Va
ser difícil?
-Va ser dur, però ara ja no tenia res que em
lligues allà.
Vaig vindre en una petera (una espècie de
barca on els immigrants utilitzaven per
emigrar). Mes que difícil, va ser dur, molt dur.
No hi havia gaire menjar, i òbviament les
condicions no son molt bones. Al
començament del trajecte érem 40 persones
de les quals nomes vam arribar 27. ^A que va
ser degut tantes baixes?^ Per la fam i el fred.
Portàvem molta roba, però plovia, feia fred...
-Sí, algunes persones d’Asmara van anar cap Estats Units, però la meva dona i jo
sempre somiàvem en anar a Espanya. No ho se, estava enamorada d’aquest país,
i això va fer que la meva decisió fos mes clara. No, no coneixia a ningú, però vaig
pensar que tindria més oportunitats, havia sentit que tenien bones condicions de
vida
-Et va costar adaptar-te al idioma?
-Una mica, es molt difícil tenir que aprendre una llengua totalment nova, i
mes si ja ets un adult.
-Com van ser els primers dies a Espanya? -Et va costar adaptar-te al idioma?
-Van ser una mica confosos. Jo no coneixia a ningú, gairebé no parlava el
castellà... Però per sort vaig conèixer a una noia. Tenia 34 anys es deia Judith (un
any menys que ell), ella em va ensenyar l’idioma, em va ajudar a buscar treball...
Mai podré agrair-li tot lo que va fer per mi.
Nova dona,
nou fill, nova
vida...
-Com va la teva vida actual?
-Bueno, als 2 anys d’arribar aquí fer mi
vaig aconseguir `tirar cap endavant i li
vaig demanar a Judith que surtis amb
mi. Avui en dia, estem casats i em
tingut un fill, es diu Eloi. Ell mai a
conegut als meus fills però no sap que
van existir, i que encara els estimo com
el primer dia que els vaig tindre als
meus braços.

ENTREVISTA PREGUNTAS: Quim Grimal i ¿??
1- Amb quants anys vas vindre a viure aquí?
Als 32 anys
2- Per quin motiu vas vindre a espanya?
Per la cultura, a Rússia, la gent era agressiva i trista.
També perquè hi ha llocs on es pot passar bé el
temps
3-Va ser difícil trobar treball?
No, vaig comprar un pis aqui, i ara deixo que la gent
visqui per diners
4-Per quin motiu vas vindre a espanya i no a un altre
país?
Perquè era un país que havia conegut quan vaig ser
petita
5- Va ser dur despedirte de la família?
No perquè ens veiem de forma constant
6- La teva vida és millor a Espanya que a Rússia?
Aqui, encara que aqui faltin diners, es millor viure
aqui en la meva opinio, és millor anar a algun lloc
que no pas comprar el que vulguis i no saber que
fer.
7- T’agradaria tornar a Rússia?
No, m’agrada estar aqui
8- Quin treball vas trobar a Espanya primer?
No vaig trobar treball, vaig fer-ho jo mateixa amb un
pis, la gent ve i paga diners per viure
9-Es dur estar lluny de la teva família?
No sempre, en alguns casos sí, sobretot fisicament
10-A quina part de Rússia vivies?
Al sud
11-Creus que tindríem que ajudar als immigrants?
No, si venen a un país, el país ja ajuda deixant
entrar. No m’agrada sobretot que a mes els
immigrants al final tinguin mes oportunitats que la
resta de gent, una gent que ha viscut fora del país
però entra i se’ls hi dona el que ells vulguin.
12-Has fet família aqui?
No, he anat aqui amb la meva familia excepte el
meu marit que treballa a Rússia actualment.
13-Quan vas vindre on vas anar?
A la meva casa, en la que visc actualment

Quin és el teu país d’origen?
El meu país d’origen és Moldavia.
Per qué vas haver de emigrar a un altre país?
Només vaig venir per vacances, però després vaig decidir quedarme.
perquè no m’anava gaire bé a Moldàvia
Per què vas decidir venir aquí?
A part que m’ho va recomanar la meva tieta, és un país ric, i podria
trobar feina millor.
Has aconseguit els teus propòsits?
No tots, però la majoria sí
Quan vas arribar aquí, que vas fer primer de tot?
Anar a la platja a nadar, perquè en un principi jo estava de
vacances.
Tornaràs el teu lloc d’origen quan aconsegueixis tot el que
havies pensat? Per què?
No, perquè aquí estic bastant millor que allà, i he millorat la meva
condició de vida
Va ser fàcil acostumar-se a les costums, persones, idioma…
d’Espanya?
No, però em vaig esforçar i vaig rebre ajuda, i ara ja estic
acostumat.
Com vas arribar aquí? Et va costar?
Amb avió, era un viatge de vacances, no em va costar
ENTREVISTAT: OCTAVIAN MARULEA
Quan vas arribar
aquí, et va ajudar
algú?
La meva tieta, que
em va acollir a casa
seva i em va ajudar a
socialitzar-me amb la
seva família, ja que jo
en aquell moment no
Sara Heras i Jana Vila
sàvia el idioma ni
les costums…
T’ho va
recomanar algú
venir aquí o va
ser decisió
propia?
M’ho va
recomanar la
meva tieta.
Com vius
actualment?
Molt bé, content i
estimat.
Tens familia en el
teu país d’origen?
Sí, tinc molta familia allà per aixo vaig casa cada 3-5 mesos a
visitar-los.

Entrevista 2n ESO A
Sergi Salas i Marçal Ros
Brigitte Burger,
va néixer a
Hongria, en al
1974. Ara
actualment,
resideix amb el
seu marit i el
seu fill.
Quin és el teu país d’origen?
-Hongria.
Vas tenir problemes per integrar-te
aqui?
-No vaig tenir problemes per integrarme,
per que era molt jove (21 anys) i
quan vaig aprendre l’
idioma ja em vaig sentir com una més
d’aquí. Com tampoc Quines diferències
culturals hi ha entre Hongria i Espanya
era fàcil la integració.
Creus que Espanya acull bé als
immigrants?
Sí, crec que Espanya acull bé als
immigrants. La gent d’aquí és bastant
més oberta que potser la d’altres
països.
T’agradaria tornar a Hongria?
Àngela Batlle i Marina Gila
Tornar a viure a Hongria ja no
m’agradaria, per que com porto mitja
Com vas arribar a Espanya?
Vaig arribar a Espanya en un viatge organitzat a
Malgrat de Mar (Barcelona) amb autocar.
Estàs aquí amb la teva família?
La meva família (pares i germans) estan a
Hongria, jo aquí estic amb el meu marit i el meu
fill.
Quines van ser les majors dificultats per
arribar aquí?
No vaig tenir cap dificultat per arribar.
Quins aspectes de la cultura
hongaresa trobes a faltar?
Com la cultura és bastant semblant
realment no trobo a faltar res, el que sí
trobo a faltar és la meva família i els
meus amics d’Hongria.
Quins aspectes d’Hongria
t’agraden més?
M’agrada la seva gent que conserva
les seves tradicions, les festes i la
gastronomia.
T’han acollit bé aqui ?Sí, m’han
acollit molt bé i aqui de fet he fet molt
bons amics.

Roger Negre i Eloi Terricabras
Hem entrevistat a un home belga que es diu Jan Simon de 45 anys que ha emigrat a Vancouver (Canadà) i ara hi viu i
treballa de consultor d’empresses. Va emigrar perquè estava enamorat d’una canadenca i pel treball.
Aquestes són les preguntes que hem fet i les respostes que ens ha respòs:
Què es necessita per immigrar a Canadà? Tota la documentació en regla. Ajuda el fet de ser bilingüe
(parlar anglès i francès), ser educat i tenir estudis. En el meu cas, estic casat amb una canadenca,
això va ajudar molt.
Va ser un procés burocràtic fàcil? La majoria de persones es deixen assessorar per un professional
expert en els tràmits necessaris ja que és un procés molt pesat. Per exemple: s’han de presentar
totes les adreces dels diferents llocs on s’ha viscut en els darrers 10 anys.
Va ser fàcil per a vostè adaptar-se a la nova cultura, tradicions, etc.? Sí, perquè és una cultura
anglosaxona i jo he treballat la major part de la meva vida per bancs americans i vaig viure vuit anys
al Regne Unit.
Com són percebuts els immigrants a Canadà? És Canadà un país que accepta fàcilment la immigració o
la dificulta? Mai he vist un país més favorable a la immigració que Canadà. Els canadencs s’esforcen
perquè els immigrants se sentin ben acollits.

Joan Dominguez i EmilDivaev
Entrevista:
Mamadou
1. Amb quants anys vas venir aquí?
Vaig venir amb 18 anys, des de un poble de Gambia.
2. Quan vas emigrar, has hagut de deixar algun
familiar?
Si, vaig haver de deixar els pares, els avis i a la meva
germana petita.
3. Vas obtenir algun treball? Quan?
Vaig començar recollint pinyes, i ara treballo de
jardiner.
4. Amb qui vas venir?
Vaig venir amb els meus dos germans.
5. Com has vingut?
Vam arribar amb patera a Itàlia, i després vam anar
a França on tenim família, els meus germans es van
quedar allà a treballar, i jo vaig venir primer ha
Barcelona i després a Calella on vaig trobar feina.
6. Perquè vas venir aquí?
Per buscar feina i poder enviar diners a la meva família.
7. Hi ha raons per les quals t’arrepenteixes d’haver vingut aquí?
Si sobretot per no tenir la meva família al meu costat, però és la única manera de poder treballar i ajudar-los.

Nom: Joaquim Ribé
País procedent: França
En Joaquim ens va explicar tota la seva historia. Ell realment no és un immigrant ja que el seu pare va lluitar a la guerra Civil i va acabar com a refugiat a
França concreta ment a Set Fonts. Quan els francesos van començar a preparar-se per la segona guerra mundial, necessitaven mà d’obra i van repartir els
refugiats per França. El pare d’en Joaquim va haver d’anar a Mossec per treballar com a forner llavors va quedar lliure, però ell tenia la dona a Catalunya i
quan el pare li va dir a la seva dona que ja podia venir va haver de agafar totes les seves cosses sense que ningú la veies i se'n va anar cap a Andorra i com
que el pare d’en Joaquim havia de prepara tots els papers perquè pogués entrar a França allà es va quedar, llavors com que la dona s’ aburria va dir als de
l’hotel que si tenien algú per que ella pogués fer (ella era modista) i li van dir que si, i va cosir llençols, fundes de coixí …Quan el pare d’en Joaquim va
tenir-ho tot preparat la dona va anar cap a Mossec i van iniciar una nova vida: ell de forner i ella de modista. L’any 1942 la germana d’en Joaquim va néixer i
el 1944 va néixer en Joaquim. ell va començar a anar a l’escola a França i al 1954 el pare i la mare d’en Joaquim van decidir tornar a Catalunya perquè ho
tenien tot allà: amics, família. Quan van anar cap a Catalunya és van parar a un poble anomenat Ponts la província de Lleida a 140km de Barcelona. La seva
germana al fer-se gran va anar a viure a Barcelona i en Joaquim com que tenia una amant de Barcelona però que acostumava a pujar a Ponts, en Joaquim va
decidir cada cap de setmana baixar cap a Barcelona, però resulta que va conèixer a la Montse la seva dona i va continuar baixant cada cap de setmana fins
que en Joaquim va dir que ja portaven un any i ell no podia baixar cada cap de setmana i els dos van decidir casar-se, en Joaquim va deixar Ponts i com que
un amic seu llogava un bar a Calella, van decidir venir, però com que a l’hivern no hi havia turisme ell va decidir dedicar-se a la construcció i tenia que anar
cada dia a la Vall d’Aran a treballar.
Aquesta és la seva història i ara les preguntes:
Perquè vas haver de venir a Espanya? Perquè aquí i tenien la família.
Vas tenir algun problema d’adaptació? Ens va dir que no.
Creus que a Espanya s’acullen be als immigrants? Va dir que si perquè se’ls intenta ajudar amb tot el que es pot.
La teva vida era millor aquí o d’on venies? d’on venia perquè tenia amics allà
La situació era tant dolenta com per haver d'anar te'n obligatoriament?
Per què vau decidir venir a Calella? Perquè un amic li va presentar a un noi que tenia un bar i el volia llogar i quan es va casar amb la Montse van decidir
venir a Calella i llogar el bar
Creus que en els següents anys seguiran havent-hi immigrants? Si continua havent-hi guerra sempre hi hauran immigrants

DIARI: EL DEMÀ
LA
HISTÒRIA DEL SENYOR QUE VA MARXAR DEL SEU PAÍS PER AMOR
El señor Narayan, va marxar del seu país ja que va conèixer
a una noia de Europa, que va anar a Bombay per un viatje que
va fer per el seu compte, ja que portaba molt de temps
estudiant el idioma “Maratí”, que es el oficial a Bombay, i el
volia posar en pràctica.
Es van conèixer en un restaurant on en Narayan treballava a
les nits. Van acabar els dos donant u volt i ella li va acabar
donant el seu num de telefòn. Es van seguir veient fins que ella
li va dir que en un mes havia de tornar al seu país. Ell va estar
parlant amb la seva família i li va costar convencels pero ho va
fer i va marxar del país amb 20 anys amb la seva novia. Els
seus pares ja sabien que tornaba amb un novio que s’havia fet
allà. Els pares de la novia els va aceptar tal i com era, ell va
aprendre castellà i va poder comunicar-se amb els pares, però
va estar un temps que li va costar.
Ara en Nayan te 31 anys i està casat amb la noia, viuen a
Espanya a Madrid, però tenen una casa a Barcelona. En Nayan
està buscant feina, i la seva dona treballa en una farmacia.
Tenen un fill i dintre de poc neixerà el segon, el seu primer fill
es diu Andrés i el segon serà una noia i no saben encara quin
nom li posaràn.
1. En qué pueblo/ciudad vivias?
Bombay
2. Qué idioma hablabas?
Maratí que es el idioma oficial de allí
3. Por qué decidistes irte?
Porque estaba enamorado
4. Te costó encontrar refugio/hogar?
No, ya que vine enamorado de una chica, que ya
tenía un hogar
5. Como te sentias al llegar?
Era todo muy extraño, no conocía nada ni nadie, y
tenía miedo de ser rechazado por sus padres.
6. Como te sientes?
Ahora me siento como en casa
7. Conocías a alguien cuando vinistes?
No, solo conocía a mi novia
8. Echas de menos algo/alguien?
Sí, ami familia, pero voy a visitarla cuando puedo
9. Te gustaría volver a tu país?
Sí y no, si porque echo de menos mi familia y no
porque estoy muy bien ahora aquí con mi mujer