Revista Curiosity-MarinaR,AnnaV
IMPLANTACIÓ DE RECORDS FALSOS Investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), dirigits per Steve Ramírez i Xu Liu, han implantat amb èxit un fals record a la ment del cervell. Una investigació prèvia a Oxford va permetre saber als investigadors MIT que els records no s’emmagatzemen en una àrea concreta, sinó en certs grups de neurones anomenades engrames. Per realitzar l’experiment, en primer lloc, van injectar un “còctel” bioquímic al cervell de ratolins genèticament modificats a l’hipocamp (on es codifica la memòria), que contenia una proteïna sensible a la llum anomenada canalrodospina-2. Seguidament, van implantar filaments als cranis dels ratolins que actuaven com a conducte pel làser, ja que havien descobert que podien reactivar la memòria amb llum làser sobre certes neurones. diferència és la innovació tecnològica per poder realitzar-ho”. Avui en dia, més de 20 laboratoris arreu del món estan treballant en aquesta investigació. De fet, un equip francès ha implantat falsos records a un ratolí mentre dormia. Conseqüències positives Hi ha implicacions positives en aquests experiments, sobretot és el poder de esborrar records dolorosos que s’associen al trastorn d’estrès posttraumàtic, depressió i altres trastorns psiquiàtrics. Hi pot haver aplicacions per la malaltia de l’Alzheimer, reverit les pèrdues de memòria d’aquesta malaltia i, fins i tot, per aquells que pateixen trastorns per abús de substàncies, permetria oblidar aquesta addicció. Conseqüències negatives Després d’haver associat l’engrama amb la por, van realitzar un experiment per comprovar-ho. Van injectar un altre “còctel” a la mateixa regió del cervell i van col·locar el ratolí dins una caixa de metall, on s’hi va estar durant 12 minuts. Al dia següent, el van col·locar a una caixer diferent (de forma, color, olor...) on va rebre una descàrrega elèctrica. Al dia 3, se’l va col·locar a la mateixa caixa que el dia anterior i va recordar la descàrrega; els investigadors van poder analitzar l’activació de la memòria gràcies al làser i van veure com el ratolí començava a tenir por. És possible un proce-diment similar pels humans? Segons Steve Ramírez “la prova està aquí... l’única Tot i així, hi ha connotacions negatives, ja que la memòria és el “Loctite” que ens manté units a la nostra identitat, esborrar memòries no seria desfer la nostra personalitat? Tot i que siguin dolorosos, els mals records ens defineixen com a persones. Així doncs, l’esperança dels científics no és eliminar la memòria, sinó reescriure-la per tal d’acabar amb les malalties. El potencial està aquí, només falta desenvoluparlo.
LA SANG DE PERSONES JOVES POT Passen els anys i ens fem grans, ja no som com érem abans, el nostre cos canvia, ja no es tant ferm ni resistent, ja no reacciona com abans. Però que passaria si et diguéssim que tot això pot canviar? REJOVENIR? Han tornat a portat la proteïna GDF11 als laboratoris, aquest cop ha estat la companyia Akahest, que ha injectat sang humana d’adolescents a ratolins d’edat avançada. Ho ha fet mitjançant injeccions setmanals de plasma humà, que es una dels responsables de les propietats rejovenidores. Així doncs el resultat que van obtenir va ser comparat amb ratolins joves, i efectivament els ratolins tractats tenien un comportament més vital, fins i tot més que els ratolins amb poc temps de vida de la edat humana, aquest van recuperar alguns sentits que havien perdut a causa del pas dels anys. De moment, aquest efecte només ha estat tastat en ratolins, però els humans, igual que els animals, també posseïm aquesta proteïna, així doncs, podríem tenir el mateix efecte, i aquest, seria un gran avanç en la història de la medicina. Aquests bons resultats han motivat als científics a estudiar una mica més sobre aquesta proteïna, fins i tot la Universidad de Stanford (EE UU) ja esta experimentant amb humans; a traves de 18 pacients que pateixen Alzheimer i reben plasma sanguini de joves donants. Aquest resultat coincideix també amb el d’un anterior estudi fet el 2014 per Doug Melton, codirector del Centre de Teràpies amb Cèl·lules Mare i Medicina Regenerativa de la Universitat de Harvard, (EEUU). L’experiment concret que va fer va ser injectant la proteïna GDF11 a ratolins equivalents a 70 anys
- Page 1: CURI SITY IMPLANTACIÓ DE RECORDS F
- Page 4 and 5: INNOVACIONS PER A CORRETGIR ERRORS
- Page 7: LES “VAGINES ROBÒTIQUES” CANVI
- Page 12 and 13: 4 HÀBITS QUE DANYEN LA SALUT MENTA
- Page 14: Materials: - Globus - Sabó - Palle
IMPLANTACIÓ DE RECORDS FALSOS<br />
Investigadors de l’Institut Tecnològic de<br />
Massachusetts (MIT), dirigits per Steve Ramírez i<br />
Xu Liu, han implantat amb èxit un fals record a la<br />
ment del cervell.<br />
Una investigació prèvia a Oxford va permetre<br />
saber als investigadors MIT que els records no<br />
s’emmagatzemen en una àrea concreta, sinó en<br />
certs grups de neurones anomenades engrames.<br />
Per realitzar l’experiment, en primer lloc, van<br />
injectar un “còctel” bioquímic al cervell de ratolins<br />
genèticament modificats a l’hipocamp (on es<br />
codifica la memòria), que contenia una proteïna<br />
sensible a la llum anomenada canalrodospina-2.<br />
Seguidament, van implantar filaments als cranis<br />
dels ratolins que actuaven com a conducte pel<br />
làser, ja que havien descobert que podien<br />
reactivar la memòria amb llum làser sobre certes<br />
neurones.<br />
diferència és la innovació tecnològica per poder<br />
realitzar-ho”. Avui en dia, més de 20 laboratoris<br />
arreu del món estan treballant en aquesta<br />
investigació. De fet, un equip francès ha implantat<br />
falsos records a un ratolí mentre dormia.<br />
Conseqüències positives<br />
Hi ha implicacions positives en aquests<br />
experiments, sobretot és el poder de esborrar<br />
records dolorosos que s’associen al trastorn<br />
d’estrès posttraumàtic, depressió i altres<br />
trastorns psiquiàtrics. Hi pot haver aplicacions<br />
per la malaltia de l’Alzheimer, reverit les<br />
pèrdues de memòria d’aquesta malaltia i, fins i<br />
tot, per aquells que pateixen trastorns per abús<br />
de substàncies, permetria oblidar aquesta<br />
addicció.<br />
Conseqüències negatives<br />
Després d’haver associat l’engrama amb la por,<br />
van realitzar un experiment per comprovar-ho.<br />
Van injectar un altre “còctel” a la mateixa regió del<br />
cervell i van col·locar el ratolí dins una caixa de<br />
metall, on s’hi va estar durant 12 minuts. Al dia<br />
següent, el van col·locar a una caixer diferent (de<br />
forma, color, olor...) on va rebre una descàrrega<br />
elèctrica. Al dia 3, se’l va col·locar a la mateixa<br />
caixa que el dia anterior i va recordar la<br />
descàrrega; els investigadors van poder analitzar<br />
l’activació de la memòria gràcies al làser i van<br />
veure com el ratolí començava a tenir por.<br />
És possible un proce-diment similar pels humans?<br />
Segons Steve Ramírez “la prova està aquí... l’única<br />
Tot i així, hi ha connotacions negatives, ja que<br />
la memòria és el “Loctite” que ens manté units<br />
a la nostra identitat, esborrar memòries no<br />
seria desfer la nostra personalitat? Tot i que<br />
siguin dolorosos, els mals records ens<br />
defineixen com a persones.<br />
Així doncs, l’esperança<br />
dels científics no és<br />
eliminar la memòria,<br />
sinó reescriure-la per<br />
tal d’acabar amb les<br />
malalties.<br />
El potencial està aquí, només falta desenvoluparlo.
Change language