Cruañas - el Claustre

CRUAÑAS
Del 23 d’abril al 9 de maig de 2008

CRUAÑAS
Comentar avui dia el treball de Cruañas sobretot pel que fa al gran nombre d’exposicions
individuals i col·lectives que porta realitzades, tant a Catalunya com a diversos llocs de l’Estat
Espanyol i de l’estranger, és una tasca gratificadora, doncs les seves pintures sovint tenen l’elogi
tant del públic com de la crítica. Sense por a equivocar-nos, podem dir que Josep Cruañas
ocupa un paper destacat dins de l’àmbit artístic català.
En aquest llibre s’ha pretès fusionar l’artista amb la seva obra, com si ambdós fossin un de sol,
o sigui, s’ha considerat que és tant important la vessant creativa –el resultat del treball– com
la pròpia persona –el creador del treball–. Amb això no descobrim res de nou, ja en la història
de l’Art, com també en altres camps, tenim infinitat d’exemples de que cal capbussar-se en la
intimitat de la persona per saber el com i el perquè de les seves creacions.
Poc a poc va trobant una línia pictòrica que li permet expressar-se amb més llibertat, com es
comença a entreveure en alguns olis del 70. Són anys en els que l’artista cerca la pintura amb
ulls ben oberts, doncs necessita captar les infinites possibilitats que li ofereixen els llocs visitats.
Tot per a ell representa un descobriment.
Josep Cruañas, per definir-lo d’alguna manera, és un artista que sempre s’ha mantingut fidel
a la tendència impressionista, tot i que ell es defineix com a expressionista, encara que la idea
d’abstracció es troba present igualment. Sense seguir una escola concreta els seus referents són
Paul Cézanne, Georges Braque i Nicolas De Stäel; però també hi ha altres pintors del nostre
país com Juan Alcalde i Frederic Lloveras. Tots ells són artistes ben diferents, però el concepte
constructiu relacionat amb l’arquitectura urbana i rural és evident.
Descobreix Londres, Amsterdam, Honfleur i París. Són llocs on es respira una atmòsfera
diferent i singular. Tot es mou, tot depèn de l’hora del dia, de la llum, del moviment de
les fulles, de l’aigua del riu o del canal. És un excel·lent observador de la natura, que capta
tot allò que li sembla més interessant per després incorporar-ho al quadre. Són observacions
específiques i alhora bàsiques per entendre el que vol representar. Però ens equivocaríem si
veiéssim en això que només li preocupa la natura, ja que també li interessa el seu entorn, o
sigui, l’ésser humà. No es tracta de representar la figura humana, que més aviat és anecdòtica,
sinó l’essència de la mateixa.
L’artista pinta els ports, vistos a través d’una llum esmorteïda per la pluja i la boira. El paisatge
centra el seu discurs en la majoria de les obres, principalment les referents a Amsterdam,
Honfleur, Venècia, Barcelona, l’Empordà, París i ara Nova York.
Mentrestant Cruañas segueix viatjant pels mateixos llocs que sol visitar regularment quasi bé
cada any, com per exemple Amsterdam amb obres que mostren diferents moments viscuts a la
ciutat. El que més sobresurt en aquestes obres és l’atmosfera tan peculiar que s’adverteix, en la
que predominen els tons grisos, quan la pluja mulla els carrers.
També el moviment es troba present, tant pel vent que fa moure les fulles dels arbres i les
barques amarrades o que solquen els canals, com per la gent que va caminant o en bicicleta.
Tot això indica una existència vital, equilibrant l’esmorteïment que provoca a nivell cromàtic
la grisor d’un ambient humit. Alhora apareixen unes petites taques vermelloses que fan que
l’espectador es fixi més en l’obra, com si fos un punt de fuita a nivell compositiu.
El més curiós és que en altres ciutats com París, Honfleur i Venècia, passa exactament el mateix,
per tant ens podríem preguntar si sempre plou en aquests llocs, o sempre hi ha nuvolada. De
fet, això no importa massa, ja que pot ser inventat pel propi artista, però és evident que l’aigua
és l’element essencial que trobem sovint en les seves obres.
Tot i que esmentem reiteradament que sol pintar el paisatge urbà, no hem d’oblidar que part
del seu treball també es relaciona amb les marines, entenent com a tals, l’aparició de barques,
que en lloc de trobar-se en el mar, estan en el riu, en un canal o en un port.
L’any 2007 amb motiu d’un viatge als Estats Units pinta diverses escenes de Nova York. En
aquestes obres s’aproxima a la idea d’Avercamp quan mostrava escenes de l’Amsterdam del
segle XVII. Per tant, sense deixar de banda el paisatge europeu, se li obra una nova porta
creativa. Possiblement el cas de Nova York no serà l’únic ja que en vindran d’altres.
Ramon Casalé
Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art
(textos extrets del llibre Josep Cruañas de Ramon Casalé)
2 3

Capvespre a Venècia
60x73 cm. Oli sobre tela
5

Mercat sobre l’aigua - VENÈCIA
46x73 cm. Oli sobre tela
Port d’Honfleur - NORMANDIA
46x73 cm. Oli sobre tela
6 7

Racó del port - HONFLEUR
46x73 cm. Oli sobre tela
Pont de Molins - ALT EMPORDÀ
46x73 cm. Oli sobre tela
8 9

Cromme Waal - AMSTERDAM
46x73 cm. Oli sobre tela
Llum de tarda - VENÈCIA
60x73 cm. Oli sobre tela
10 11

Canal Vena - CHIOGGIA
50x61 cm. Oli sobre tela
Contrallum - VENÈCIA
61x50 cm. Oli sobre tela
12 13

Varadero de S. Trobaso - VENÈCIA
61x50 cm. Oli sobre tela
Northern Church - AMSTERDAM
60x73 cm. Oli sobre tela
14 15

Venecia, 2 de julio [1952]
Lo Veneciano, en pintura, no es una escuela, ni siquiera
un concepto nuevo, distinto, de lo pictórico, sino una...
reaparición de lo pictórico perenne, fijo, original, originario.
Venezia no inventa lo pictórico: lo deja, sencillamente brotar,
aflorar. El genio creador de los pintores venecianos fue sentir
la presencia secreta, escondida, de la pintura, y dejar que ésta,
por sí misma, apareciese, eso es todo.
Venezia no ha inventado nada, fundado nada: ha sentido
y escuchado en sí una verdad esencial –que no es suya ni de
entonces, sino de todos y de siempre–, una verdad verdadera,
que no se le ha ocurrido al hombre, sino que, mucho mayor y
más antigua que él, le ha sido... prestada.
Lo que hizo Venezia fue...ceder a la pintura.
Diario de un pintor
Ramón Gaya
Dia gris - VENÈCIA
60x73 cm. Oli sobre tela
16 17

Central Park - NOVA YORK
41x64 cm. Oli sobre tela
Amstel - AMSTERDAM
41x64 cm. Oli sobre tela
18 19

Tenim necessitat de solitud, de silenci. Tot el que t’allunya de
la teva solitud és una distracció. Fins i tot llegint un llibre o
escoltant música..., ets transferit a una altra personalitat..., a
la personalitat d’algú que està molt lluny de tu. No dic que...
això no pugui ser útil, però és una distracció que t’allunya de
tu mateix... I tu potser també tens alguna cosa a dir.
En alguns moments, no tens gaire temps per perdre. I jo crec...
que estar tancat, retirar·te dins la teva pròpia closca –diguem-...
és molt més important. Evidentment, tens dubtes..., però
estar al corrent d’allò que passa, estar al corrent de totes les
modes..., de totes les manifestacions..., és més o menys una
pèrdua de temps.
I llavors t’has de tancar entre quatre parets, trobar la solitud,
el silenci..., i continuar qüestionant-te tot allò que fas.
Zoran Music
Venècia, tardor de 1985
Amstel-Magere Brug - AMSTERDAM
60x73 cm. Oli sobre tela
20 21

Montelbaans Toren - AMSTERDAM
41x64 cm. Oli sobre tela
Prinsengracht - AMSTERDAM
41x64 cm. Oli sobre tela
22 23

Petit pont - VENÈCIA
60x73 cm. Oli sobre tela
Gran Canal - VENÈCIA
50x100 cm. Oli sobre tela
24 25

Sol d’hivern - RAMBLA DE FIGUERES
81x100 cm. Oli sobre tela
27

Rijksmuseum - AMSTERDAM
27x35 cm. Oli sobre tela
Estació Central - AMSTERDAM
27x35 cm. Oli sobre tela
28 29

Barcasses - AMSTERDAM
27x35 cm. Oli sobre tela
Gòndoles - VENÈCIA
27x35 cm. Oli sobre tela
30 31

Harlem - NOVA YORK
80x80 cm. Oli sobre tela
33

A mí siempre me preocupan los finales; en los cuadros
(los contornos de los cuadros, quiero decir), en las
conversaciones, en las cartas...
Yo no quisiera darles este final brusco y rápido que les doy
siempre; quisiera terminar en voz baja, con una tinta especial
para los finales, una tinta sin color ya, muy difuminada en el
papel...
Carta de Ramón Gaya a Juan Guerrero.
París, 19 de mayo de 1928
Prinsengracht - AMSTERDAM
54x73 cm. Oli sobre tela
34 35

Biografia
Exposicions
Josep Cruañas neix el 1942 a Maià de Montcal, un petit poble
situat a la comarca de la Garrotxa –Girona–. Ben aviat s’interessa
per l’art, ja que als 15 anys assisteix a classes de dibuix a l’Escola
d’Art de Banyoles, la qual dirigia Joan de Palau. Tres anys després,
freqüenta l’estudi del pintor Joan Sibecas a Figueres, personatge
que serà essencial en el seu esdevenir pictòric, doncs Sibecas era
considerat com un dels introductors del cubisme a Catalunya, tot
i que també conreava l’informalisme, dins de l’apartat espacial, on
fragmentava la tela.
Durant la dècada dels 70 s’interessa pels ismes del moment, o sigui,
els que li eren més propers, cas de l’abstracció, el surrealisme i
l’expressionisme. El fet de que es relacioni amb artistes com Frederic
Lloveras, esdevindrà que es vagi apartant d’aquestes tendències
i derivi en un impressionisme més personal, encara que el mateix
Lloveras, s’inclini cap a una pintura més geomètrica i dibuixística,
sense obviar evidentment el color. Precisament referint-se als
seus inicis Jordi Rodríguez Amat senyala que Cruañas “entra en
una figuració particular d’espais urbans desfigurats”, on s’aprecien
inclús edificis enderrocats, fàbriques, etc. És evident doncs, que
l’interès pels espais urbans es fa palès des de ben aviat, i fins aleshores
segueix sent un dels principals protagonistes en les seves
obres.
que sap captar allò que per a la resta dels mortals ens sol passar
desapercebut, com per exemple: l’atmosfera, la vaporositat, la
nostàlgia, l’ambient...
Cruañas va ser un dels fundadors de La Cova del Drac juntament
amb Lloveras, Vives Fierro, Barnadas, Morató Aragonés, Sanjuan,
Griera, Siches, Rollán, R. Llovet, Agustín Río i Sarsanedas, entre
altres, a banda també d’acudir habitualment a la Penya La
Punyalada, situada en el restaurant del mateix nom al passeig de
Gràcia dissortadament desaparegut, on es reunien artistes, crítics,
marxants, col·leccionistes, galeristes, etc. També va formar part
del denominat Grup del Passeig de Gràcia, provinent dels artistes
de la galeria Comas. Tot això indica que sempre li ha preocupat
l’opinió dels altres, la qual cosa li serveix a ell també per a superarse
artísticament, i comprovar que l’art, en aquest cas la pintura,
es pot representar de moltes maneres, totes elles vàlides, sempre i
quan tinguin la qualitat i creativitat necessàries.
Han passat ja més de tres dècades de la seva primera exposició, i
en tot aquest temps ha realitzat més d’un centenar d’exposicions
entre individuals i col·lectives arreu de Catalunya, com també a
la resta de l’Estat. Respecte a l’estranger el seu treball s’ha pogut
veure a Sudàfrica, Uruguai, Cuba, Malta, Estats Units, Andorra i
França. Això indica que el públic valora cada vegada més la seva
obra, com també la crítica especialitzada.
1970
-Galeria Mundi Art. Barcelona
1971
-Galeria Grifé & Escoda. Barcelona
1973
-Galeria Anquin’s. Reus (Tarragona)
-Galeria Mundi Art. Barcelona
-Galeria Juan Gris. Madrid
-Galeria Grup S.A. Barcelona
1974
-Galeria Mundi Art. Barcelona
-Galeria Deusto. Bilbao
1975
-Galeria Bonanova. Barcelona
-Galeria Mundi Art. Barcelona
-Galeria Dera. Palma de Mallorca
-Galeria Prisma. Vilanova i la Geltrú
(Barcelona)
1976
-Galeria Aryce. Castelló
-Madei Sala d’art. Barcelona
(Penya La Punyalada)
-Galeria El Centauro. Sitges (Barcelona)
-Galeria Art Farners.
Sta. Coloma de Farners (Girona)
1981
-Art Gallery. Barcelona
-Sala d’exposicions Caja de Ahorros
del Penedés. Igualada (Barcelona)
-Galeria Kreisler. Barcelona
-1ª Mostra de 10 pintors catalans
contemporanis. Uruguai
1982
-Galeria d’Art Farners.
Sta. Coloma de Farners (Girona)
-Museo de Arte Contemporáneo de
Montevideo (Uruguai)
-1ª Mostra de pintors catalans.
Arte Inversión. León
-Galeria de Arte Catro. La Corunya
-Círculo Catalán. Madrid.
Crucero Catalonia 82
-Galeria Novecento. Vigo (Pontevedra)
-Club Nàutic. Cambrils (Tarragona)
1983
-Galeria Kreisler. Madrid
-Galeria Tramontán. Palamós (Girona)
-Galeria El Carme. Vic (Barcelona)
-Galeria Clariana. Vic (Barcelona)
1984
-Galeria Anquin’s. Reus (Tarragona)
-Galeria Comas. Barcelona
La Valeta (Malta). “Artistes espanyols”
-Galeria Prisma. Vilanova i la Geltrú
(Barcelona)
-Galeria Parc. Les Escaldes (Andorra)
1993
-Galeria L’Arcada. Blanes (Girona)
-Galeria Buigas. Cerdanyola (Barcelona)
1994
-Sala Rusiñol. Sant Cugat (Barcelona)
-Galeria Comas. Barcelona
-Sala Clará. Olot (Girona)
-Galeria L’Arcada. Blanes (Girona)
1996
-Galeria Intel·lecte. Sabadell (Barcelona)
-Galeria Prisma. Vilanova i la Geltrú
(Barcelona)
1997
-Sala Güell. Barcelona
-Fundació Privada Catalana d’Art
Contemporani. Barcelona
1998
-Espinelves (Barcelona)
1999
-Sala Rusiñol. Sant Cugat (Barcelona)
-Galeria Palau de Caramany. Girona
És el moment d’obrir-se a l’exterior, i per això comença a viatjar
per Europa, fet aquest que li permet conèixer diferents indrets,
fins aleshores desconeguts per a ell, i que li representarà noves maneres
d’entendre i captar la llum i el color. Acompanya a Lloveras
en molts d’aquests viatges. Cruañas recorda que quan va estar per
primera vegada a Londres, va descobrir “els paisatges nòrdics, les
gammes grises i els cels de plom”.
Normalment els artistes solen tenir influències, i en el cas de Cruañas
no és una excepció, el que succeeix és que no segueix una línia
creativa molt determinada, tot i que se l’inclou en l’impressionisme,
ell mateix es considera com a “hereu de l’expressionisme i partidari
de deixar fluir el que surt de dins meu a l’hora de pintar”.
Això fa que tingui preferències per pintors com Cézanne, Braque
o Stâel, però també per alguns més propers a ell, com per exemple
el mateix Lloveras i Juan Alcalde.
Però no serà fins els anys 80 que trobarà el seu espai pictòric, ja
que fins aquell moment estava interessat pels ismes predominants
en el segle XX, cas de l’abstracció, el surrealisme i l’expressionisme.
Això es pot comprovar quan representa els paisatges urbans de
diverses ciutats portuàries i marítimes, principalment del nord
d’Europa, fruit del seu esperit viatger que li permet observar allò
que moltes vegades s’afirma de que només és el propi artista el
Cal destacar que ha estat invitat a visitar països com l’Uruguai, el
1980 i Cuba, el 1995, en el que juntament amb altres cinc pintors
va realitzar un quadre de grans dimensions per a l’Hotel Nacional
de l’Havana.
L’any 1993 l’editorial La Gran Enciclopedia Vasca, dins de la seva
col·lecció “Maestros actuales de la pintura y escultura catalana”,
va editar un llibre de la seva trajectòria artística, essent els autors
Joan Carreras i Maria Elena Morató.
Per definir el seu treball actual, tal com s’ha comentat abans, es
podria afirmar que es mou dins d’un impressionisme amb tints
abstractes. La seva pintura transmet una vaporositat especial, immersa
en una atmosfera molt humida. Tanmateix el gest, i la densitat
de la paleta, a més de la intensitat cromàtica de les tonalitats
neutres, amb aguaits de cromatisme per destacar alguna part de
la composició, són altres de les característiques que creiem essencials
en la seva obra. Respecte a la llum, s’aprecia cada vegada més
l’interès en mostrar escenes on la lluminositat prevalgui respecte
a la idea del clarobscur. La temàtica preponderant, és evident que
és el paisatge, tant urbà com rural. Vistes de diferents indrets de
Normandia, París, Cadaqués, Barcelona, Venècia, Amsterdam o
l’Empordà, són habituals en els olis i aquarel·les, dos de les tècniques
més emprades per l’artista.
1977
-Galeria Bonanova. Barcelona
-Galeria Sant Lluc. Olot (Girona)
-Galeria Almirall. Barcelona
-Galeria Dera. Palma de Mallorca
1978
-Galeria Art Farners.
Sta. Coloma de Farners.(Girona)
-Galeria La Pinacoteca. Barcelona
-Galeria Subex. Barcelona
-Galeria Laietana. Barcelona
-Mitre Gallery. Barcelona
1979
-Galeria Palau de Caramany.
Girona
-Sala d’exposicions Caja de Ahorros y
Monte de Piedad. Barcelona
-Contemporary Spanish Painters-Iberia.
Johannesburg (Àfrica del Sud)
-Galeria Terra. Castellón
1980
-Galeria Kreisler. Barcelona
-Galeria Comas. Barcelona
-Galeria Dama. Calafell (Tarragona)
-Galeria La Galera. Reus (Tarragona)
Homenatge a Picasso
-Galeria AB. Granollers (Barcelona)
Homenatge al pintor Sanjuan.
-Galeria Dera. Palma de Mallorca
1985
-XIII Saló de Maig. Galeria Anquin’s.
Reus (Tarragona)
-Sala d’Art L’Antiquari. Tarragona
-“Homenatge a Xavier Cugat”
-Sala Vayreda. Olot (Girona)
-Galeria Palafrugell Art. Palafrugell
(Girona)
-Galeria Clariana. Vic (Barcelona)
1989
-Galeria Anquin’s. Reus (Tarragona)
-Galeria Art Farners.
Sta. Coloma de Farners (Girona)
1990
-Galeria Atelier. Barcelona
1991
-Artestany-92
-Galeria Comas. Barcelona
-Galeria El Claustre. Girona
1992
-Galeria Buigas. Cerdanyola (Barcelona)
-Galeria Comas. Barcelona
-Galeria Anquin’s. Reus (Tarragona).
“Saló de Maig”
-Galeria El Claustre. Girona.
XII Aniversari
-National Museum of Archeology.
2000
-Galeria Palau de Caramany. Girona
2001
-Galeria El Claustre. Girona. X de X
2002
-Galeria Arnau. Barcelona. Homenatge a
La Punyalada
2003
-Sala Rusiñol. Sant Cugat (Barcelona)
2004
-Galeria Raimbow. Sitges (Barcelona)
-Galeria El Claustre. Girona
-Sala Rusiñol. Sant Cugat (Barcelona)
2005
-Aula de Cultura Caixa de Penedès
Fòrum Berger. Vilafranca del Penedès
(Barcelona)
2006
-Galeria A. Cortina. Barcelona
2007
-Galeria El Claustre. Girona
-Sala Rusiñol. Sant Cugat (Barcelona)
2008
-Galeria El Claustre. Figueres
36 37

Crítiques
Bibliografia
La criítica especialitzada s’ha fet ressò del seu treball des dels seus començaments
pictòrics fins a l’actualitat, destacant sovint la manera d’enfrontar-se a la
realitat del paisatge, obviant altres temàtiques com les natures mortes, la figura
o els interiors. De fet, Cruañas s’allunya dels ideals estètics de l’Escola d’Olot,
que tant bé va representar el paisatge de l’Empordà, tot i que ell també l’ha
pintat en diverses ocasions.
Fent un resum del que opina la crítica, hem extret els següents comentaris:
-“La seva paleta és sòbria, els seus temes senzills, quotidians, humils a vegades.
Però són pintura de la millor llei, sense falses brillantors, sense intencions recòndites
ni de cap missatge. Són art pur, bell ja que no bonic, per sort seva,
no només llueixen com llueix sempre una veritable obra d’art, sinó que són
prometedores”.
Antoni Albareda. Catàleg exposició Grup. Barcelona. 1975
- “Practica un postimpressionisme basat en el vigor medievalista que va il·lustrar
Roualt i altres sensuals practicants de l’empastament suculent i enèrgic”.
Baleares. Palma de Mallorca. 1975
- “Immers en aquest món podríem dir irreal, la seva obra no la lliga a cap
tendència, ni és necessari calentar-se massa el cap per esbrinar allò que hi representa;
no perquè formi part del grup de pintors que esplaien la seva ànima i el
seu instint amb figures i formes que cada un hi pot donar el sentit que vulgui,
sinó perquè, bo i pintant un fet determinat, el tracta amb tenuïtat, quasi bé superficialment,
deixant-hi caure, però, la nota estrident que trenqui la més que
possible monotonia que els seus estimats colors grisos la farien palpable”.
Francesc Boqueras. Catàleg exposició Galeria Contrast. Reus. 1976
-“Per a Josep Cruañas els temes són només pretextes per a crear formes diferents
que màgicament converteix en expressives matèries. Tal vegada sense proposars’ho
s’evadeix de la problemàtica de l’hàbitat universal que li preocupa per anar
més enllà per oferir en la seva plàstica i amb escassos elements -síntesi perfecta
de color, línia i textures- una càrrega d’intencionalitat matèrica”.
Elvira Levy. Catàleg exposició Galeria Dera. Palma de Mallorca. 1977
-“Personal, escaritant i eliminant allò superflu, de dibuix àgil, el que domina en
les obres és el to grisós i plumbós, de moltes variades gammes”
Conchita de Kindelan. Pueblo. Madrid. 1979
-“Josep Cruañas pinta a Honfleur una i altra vegada des dels verds prats, altejats
d’arbres, la blava taca de la “marina” on el Sena s’amplia. Encara que ell
manifesti trencar aquesta relació, persistirà amb tot el seu amor”.
Rafael Manzano. Catàleg exposició Galeria Comas. Barcelona. 1981
-“Les obres de Cruañas tenen “tema”, representen objectes, paisatges, edificacions
existents en la realitat. Però en dedicar-hi una atenció purament estructural
assoleixen en aquests quadres, la sobrietat del món”.
Catáleg exposició col·lectiva de Montevideo. 1981-82
- “S’ha dit de Cruañas que sacrifica el colorisme i el folklore per oferir-nos una
imatge precisa del que és la cinquena essència d’una vibració emocional”.
R. Perelló. Última Hora. Palma de Mallorca. 1983
- “Ha portat tan lluny el seu impressionisme Josep Cruañas que es diria un pintor
abstracte ordenant les seves taques perquè representin quelcom –en aquest
cas paisatges–. Fins a tal punt aquest jove mestre del Grup Passeig de Gràcia
sap manejar i dosificar les pinzellades, sense insistir, però aconseguint veladures
i qualitats al primer toc”.
J.R. ABC. Madrid. 1984
- “Un dels guanys importants de Cruañas és conseguir un equilibri en les relacions
tonals, harmòniques, sòbries, però amb els reflexes lumínics necessaris,
sense caure en opacitats.”
Mª Àngels Ferrer. Ausona. Vic. 1985
- “Les masses de color en tons superposats, les veladures, donen a les inicials
pintures de Cruañas cert parentiu amb l’abstracció”.
Sempronio. La Vanguardia. 1988
- “La característica d’aquest pintor és la sobrietat del seu llenguatge”.
Rafael Manzano. El Noticiero Universal. Barcelona. 1989
-“La sobrietat és una de les qualitats fonamentals de l’obra de Cruañas que
pertoca principalment al colorit, però que no és aliena al rigor de la composició
ni a l’estructura de les formes”.
La Vanguardia. Barcelona. 1989
-“Gammes predominantment de grisos sobres les que destaquen unes notes de
color ajustades i sàviament contingudes”.
Goya. Madrid. 1991
-“Atmosferes mentals, climes cromàtics, matisos dominants, impregnen i envolten
els llenços de Cruañas, conferint-li una qualitat particular, estilísticament
reconeixible, i contribueixen, de forma evident, a l’èxit d’una obra que
és, malgrat la seva densa i austera sobrietat, humanament rica, suggerent i extremadament
bella”.
Raafel Kyoga-Berliner. Catàleg exposició Galeria El Claustre. Girona. 1991
-“Cruañas sempre ha tingut una sensibilitat i una fascinació especial pel mar,
malgrat ser un home de muntanya”.
Martí Gironell. Diari de Girona. Girona. 1994
-“És una obra poètica que comunica serenitat”.
Diari de Sabadell. Sabadell. 1996
-“La pintura de Cruañas, en ocasions molt repetitiva ena la seva temàtica, té
una especial ubicació que la fa particularment comunicativa”.
Josep M. Cadena. El Periódico. Barcelona. 1996
-“Observador solitari troba en la moderació entonada dels colors un ideal de
bellesa”
Josep M. Cadena. Catàleg exposició Galeria Comas. Barcelona. 1998
-“Per a ell, l’espai urbà és un lloc personal en el qual aconsegueix plasmar el seu
món íntim i personal.”
-“En aquests espais urbans hi trobem gairebé sempre l’aigua”.
-“ Per a ell la pintura ha de suggerir i no pas explicar”.
-“La sobrietat del color ha fet d’ell un artista serè i profund”.
-“La pinzellada i la taca són generades per un gestualisme personal...el gest és
un element funcional de la seva pintura”.
Jordi Rodríguez Amat. Catàleg exposició Fundació Rodríguez Amat. 2001
-“La seva pintura ben estructurada i intensament treballada amb empastaments
i veladures, no indueix al pesimisme”.
Josep M. Cadena. El Periódico. Barcelona. 2003
-“En els seus quadres trobo una serena confiança”.
Josep M. Cadena. El Periódico. Barcelona. 2004
-“Allò que més li interessa és l’arquitectura urbana i l’ambient i atmosfera que
es genera al seu voltant”.
-“Si fins fa poc a les seves obres vessaven els grisos i els ocres -colors que potencien
la nostàlgia i el romanticisme d’aquests escenaris-, les tonalitats vermelloses
i blaves comencen a prendre més relleu”.
Cristina Vila. Diari Empordà. 2004
-“Construeix la seva pintura a través de l’obscuritat dels dies grisos i que amenacen
pluja”.
Josep M. Cadena. El Periódico. Barcelona. 2005
-“Sigui mitjançant l’aquarel·la, o sigui mitjançant l’oli, com és ara el cas. Cruañas
transforma el paisatge adequant-lo a les seves necessitats creatives. Amb
això no vull afirmar que no pinti el que veu, sinó que les tonalitats grisoses i
blavoses tant del cel com dels edificis, es troben més a prop de la seva imaginació
que no pas de la pròpia realitat present. És com si la humitat que es desprèn
dels canals i dels dies plujosos vagi creant una atmosfera molt especial i que
només pugui representar-se gràcies a unes tonalitats neutres”
Ramon Casalé. Catàleg exposició Galeria El Claustre. Girona. 2007
1974
-“Cánigo”. 7 de Setembre
1975
-Antoni Albareda. Catàleg exposició Grup S.A. Barcelona.
Gener
-Josep Vallés Rovira. “Tele-Exprés”. 21 de Febrer
-Juan Cabot Llompart. “Cort”. Palma de Mallorca. Abril
-Rafel Perelló. “Última Hora”. Palma de Mallorca. Abril
-“Hoja del Lunes”. Palma de Mallorca. 25 d’Abril
-Gafim. “Baleares”. 25 d’Abril
-Pedro Crespo. “Radio Popular de Mallorca”. 28 d’abril
-Josep Solà. Catàleg exposició Galeria Art Farners. Juny
-G.S. “Hoja del Lunes”. Palma de Mallorca. 8 de Desembre
-Pedro Crespo. “Radio Popular de Mallorca”. 13 de Desembre.
1976
-Rafael Perello. “Última Hora”. Psalma de Mallorca. 2 de
Gener
-Josep Solà. “Los Sitios”. 15 de Febrer
-Francesc Boqueras. “La Voz de la Costa Dorada”. 3 de Maig
-“El Noticiero Universal”. Barcelona. 21 de Maig
-Francesc Boqueras. Catàleg exposició Galeria Contrast. Reus
(Tarragona). Maig-Juny
-J. Llop. “El Eco de Sitges”. Juny
-“Diario Español”. Reus (Tarragona). 5 de Juny
1977
-Elvira Levy. Catàleg exposició Galeria Dera. Palma de
Mallorca. Gener
-José Bauzá. “Diario de Mallorca”. 20 de Gener
-Josep Solá. “Los Sitios”. 9 de Juny
-“International Catalogue of Modern Art”. Ed. A.M.P.
1978
-Lina Font. “Crónica de arte”. Radio Barcelona. 3 de Juliol
1979
-E.L. “Artes Plásticas”
-Gonzalo Puerto. “Mediterráneo”. Castellón
-Conchita Kindelán. “Pueblo”. Madrid. 24 de Gener
-“La Voz de Almeria”. 19 d’Agost
1980
-F. Gutiérrez. “La Vanguardia”. Barcelona. 15 de Març
-“Diario de Mallorca”. 28 de Novembre
-Ramis Caubet. “Diario de Baleares”.
Palma de Mallorca. 30 de Novembre
-“Última Hora”. Palma de Mallorca. 3 de Desembre
1981
-“30 pintores”. Ed. Promociones de Arte. Madrid/Santander
-Maria Elena Morató. “Artes Plásticas”. Nº 48
-Fernando Gutiérrez. “La Vanguardia”. Barcelona. 28
de Novembre
-Rafael Manzano. Catàleg exposició Galeria Comas. Barcelona.
Novembre-Desembre
-Rafael Manzano. “El Noticiero Universal”.
Barcelona. 2 de Desembre
-Maria Elena Morató. “Avui”. Barcelona. 6 de
Desembre. 1982
-Joan Badia. “Peratallada”
-“Museo de Arte Contemporáneo El País”. Ed. Àmbit.
Barcelona
-Rosa Queralt. “Maestros actuales del dibujo. Cruañas”
-A. Muñoz Cantos. “Panorama general de
las artes plásticas actuales”.
Ed. Múltiple de Publicaciones
-Castro Couso. “La Voz de Galicia”. 2 de Maig
-Castro Couso. “La Voz de Galicia”. 28 d’Octubre
-“Sun-Mon”. 28 de Novembre
-Catàleg exposició Museo de Arte Contemporáneo de
Montevideo (Uruguai).
1983
-Fernando Gutièrrez. “La Vanguardia”. Barcelona
-Rafael Manzano. “El Noticiero Universal”. Barcelona
-R. Perelló. “Última Hora”. Palma de Mallorca
-Gonzalo Puerto. “Mediterráneo”. Castellón
-Sol García-Conde. “Cinco Días”. Madrid. 10 de Febrer
-“Ausona”. Vic (Barcelona). 2 de Desembre
1984
-“El Noticiero Universal”. Barcelona. 20 de Gener
-“La Vanguardia”. Barcelona. 29 de Gener
-Concha López Mosteiro. “Cinco días”. Madrid.
16 de Febrer
-Mario Antolín. “Ya”. Madrid. 17 de Febrer
-J.R. “ABC”. Madrid. 19 de Febrer
-Miguel Ruíz. Sta Coloma de Farners (Girona). Agost
1985
-Joan Sunyol
- “Enciclopedia vivent de la pintura i l’escultura
catalanes”. Esd. Àmbit. Barcelona
-“Diccionari Ràfols de Artistas Contemporáneos de
Cataluña y Baleares”. Barcelona
-Concha López-Mosteiro. “Cinco Días”. 16 de Febrer
-Maria Àngels Ferrer. “Ausona”. Vic (Barcelona).
12 d’Abril
-Féix Riaza. “Diario de Terrassa” (Barcelona).
23 d’Octubre
1986
-“Los Sitios”. 28 de Març
-“La Brocha”. Desembre
1987
-Rafael Kyoga-Berliner. “Guía de Arte”. Ed. Art 85
-“XV Saló de Maig”. Ed. Anquin’s. Reus (Tarragona)
1988
-“El Claustre V Aniversari”. Girona
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona.
13 de Febrer
-“Diari de Barcelona”. 22 de Març
-Sempronio. “La Vanguardia”. Barcelona.
20 de Setembre
-“Poble Andorrà”. 21 d’Octubre.
1989
-“Guía de Arte”. Ed. Art 85
-“Girona de Catalunya pinta Venècia”.
Ed. El Claustre. Girona
-Xavier Amir. “Retratos de artistas”
-“Ausona”. Vic (Barcelona). 17 de Març
-“El Nou”. 23 de Març
-T.S. “La Vanguardia”. Barcelona. 8 de Juny
1990
-“XVII Saló de Maig”. Ed. Anquin’s. Reus (Tarragona)
1991
-“Batik”. Extra Milano. Nº 107. Barcelona
-Rafael Kyoga-Berliner. “L’informatiu d’Art”
-“Goya”. Madrid. nº 220. p. 244
-Catàleg exposició Galeria Comas. Barcelona. Gener
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona.
Dia 8 de Gener
-M. Gil. “Diari de Girona”. 4 d’Octubre
-“Ibérico 2 Mil. Catálogo nacional de arte
contemporáneo”. Barcelona
-Rafael Kyoga-Berliner. Catàleg exposició Galeria
El Claustre. Girona. Setembre-Octubre
-Josep Maresma
1992
-“Guía de Arte 10º Aniversario”. Ed.Art 85
1993
-“El Claustre X Aniversario”. Girona
-“Guía de Arte”. Ed. Art 85
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona. Febrer
-“La Vanguardia”. Barcelona. 9 de Febrer
-“In-Nazzio. Taghna”. La Valeta (Malta). 24 d’Abril
-L’Orizzont”. La Valeta (Malta). 28 d’Abril
-J. Julio. “Gal-Art”. Barcelona
1994
-Joan Carreres Maria Elena Morató.
Pròleg de Rafael Santos Torroella. Llibre “Cruañas”.
Col·lecció “Maestros actuales de la pintura y escultura
catalanas”. Ed. La Gran Enciclopedia Vasca. Bilbao
-Martí Gironell. “Diari de Girona”. 27 de Gener
-Catàleg exposició Sala Rusiñol. Sant Cugat
(Barcelona). Febrer
-“Tot Sant Cugat”.(Barcelona). Nº 405. 5 de Febrer
-Lluis Nualart. “Diari de Girona”. 19 de Febrer
-Joan Carreres. Catàleg exposició Sala Clarà.
Olot (Girona). Setembre
-“Diari de Girona”. 18 de Setembre
-Martí Gironell. “Diari de Girona”.
Entrevista al Dominical. 2 d’Octubre
1995
-“Skira-Carrogio. Dibuixants i aquarel·listes dels
segles XIX i XX”
1996
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona. 12 de Gener
-C. Cascón. “Diari de Sabadell” (Barcelona). 13 de Gener
-“Diari de Sabadell” (Barcelona). 20 de Gener
-Julià Guerrero. “El 9 Nou”. Sabadell (Barcelona). 20 de
Gener
-Carme Casas. “La Vanguardia”. Barcelona. 7 de Febrer
-Martí Gironell. “Diari de Girona”. 25 de Febrer
1997
-Mairena Rivas. “El Punt”. Girona. 21 de Novembre
1998
-Ramon Casalé. “Diccionari Ràfols de Artistas de
Catalunya
y Baleares”. Compendio siglo XX. Volum 5. p. 194.
Ed. Art Network. Barcelona
-“El Pipiripao”. Setembre
1999
-Rafael Santos Torroella. Maria Elena Morató i Joan
Carreras. “Diari de Girona”. Suplement d’oci i cultura.
29 de Gener
-Catàleg exposició Palau de Caramany. Girona.
Octubre-Novembre
2000
-“Pintors”. Volum I. Sala Rusiñol. Sant Cugat (Barcelona)
2002
-Ramon Esteban. “El Punt”. Girona. 19 de Febrer
2003
-“El Claustre XX Anys”. Girona
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona.
19 de Desembre
-Francesc Galí. Catàleg exposició Sala Rusiñol.
Sant Cugat (Barcelona). Desembre-Gener/2004
2004
-Paco Zabala. Catàleg exposició Galeria Raimbow.
Sitges (Barcelona). Juny-Juliol
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona. 6 de Juliol
-Fanny da Rosa. “L’Eco de Sitges” (Barcelona). 10 de Juliol
-Francesc Galí. Catàleg exposició Galeria El Claustre.
Girona. Novembre
-Cristina Vila. “Empordà”. Girona. 9 de Novembre
-“Hora Nova”. 9 de Novembre
-“Empordà”. Girona. 23 de Novembre
2005
-Josep M. Cadena. Catàleg exposició Fundació Caixa
Penedès. Forum Berger Balaguer. Vilafranca del Penedès
(Barcelona). Maig-Juny
-Josep M. Cadena. “El Periódico”. Barcelona. 23 de Maig
2006
-Josep M. Cadena. Catàleg exposició Galeria A. Cortina.
Barcelona. Maig-Juny
2007
-Ramon Casalé. Catàleg exposició Galeria El Claustre.
Girona. Març
38 39

Fotografies
C. Trullols
Disseny
Arturo Meler
Impressió
Impremta Aubert
Dipòsit legal
GI-469-2008