ELSENYAL

8
A FONS
Missioners i ministres de la Misericòrdia
Ja a les acaballes de l’Any Sant
de la Misericòrdia, els tres missioners
de la Misericòrdia del nostre
Bisbat –Mn. Joan Baburés, Mn.
Josep Puig i Mn. Joan Planellas–,
juntament amb Mn. Jordi Font, vicari
episcopal per a les vocacions
i rector del Seminari Diocesà, responen
a aquestes dues preguntes:
1. Com ha viscut l’Any de la Misericòrdia?
2. Com ha complert l’encàrrec
que comporta ser missioner de
la Misericòrdia, o ministre del sagrament
de la Misericòrdia?
D’esquerra a dreta: Mn. Joan Baburés,
Mn. Joan Planellas i Mn. Josep Puig.
Mn. Joan Baburés i
Noguer
1. Personalment, amb la meva
responsabilitat a la Catedral i a
la basílica de Sant Feliu, tots dos
designats temples jubilars. També
com a delegat episcopal de Litúrgia
i encara com a consiliari diocesà
de l’Hospitalitat de la Mare
«Els fruits només Déu els
sap. Un creixent interès per
la Misericòrdia de Déu: Déu
estima tant el món...»
de Déu de Lourdes, pelegrinant al
santuari de França. L’obertura de
la porta de la Misericòrdia, tant a
la Catedral com també a Sant Feliu,
va ser ocasió de recordar que
el Jubileu significa, a la vegada,
unes celebracions per reforçar la
comunió amb el Sant Pare i per
disposar-se a obrir el cor per acollir
el gran do de la Misericòrdia
divina. El signe de la llàntia encesa
i el panell amb les Obres de
la Misericòrdia, el lema de l’Any
Sant i l’oració del Jubileu, han
ajudat a mantenir aquest clima
durant tot l’any. A més, hem
hagut d’acollir grups i persones
que han volgut acudir en aquest
any sant a rebre el do de la indulgència.
I, sobretot, amb les
confessions i especialment amb
les celebracions comunitàries de
la Penitència que ha presidit el
nostre bisbe a la basílica de Sant
Feliu per Advent i per Quaresma.
Què en quedarà? Els fruits només
Déu els sap. Un nou i creixent interès
per la Misericòrdia de Déu:
«Déu estima tant el món...». Una
nova actitud més misericordiosa
per part dels pastors i dels fidels.
Una descoberta (i una pràctica
més habitual) de les Obres de Misericòrdia.
2. Sentint-me un privilegiat. Primer,
podent acudir a Roma el
Dimecres de Cendra per rebre
el mandat del Sant Pare mateix,
que ens va rebre en audiència i
vam poder concelebrar amb ell
la Missa. Després, com a missioner
de la Misericòrdia, fent meva
aquella actitud d’humilitat i
realisme que es pot llegir en
l’oració de l’Any Sant: «Vós heu
volgut que els vostres ministres
també fossin revestits de debilitat...».
També amb gran actitud
de servei per complir aquells
encàrrecs que per aquest motiu
se m’han fet. Per exemple, predicant
els exercicis als preveres
de la residència Bisbe Sivilla, o
predicant algunes novenes, o
alguns recessos o xerrades a diversos
grups i parròquies. Finalment,
procurant fer més present
la Misericòrdia de Déu, que es
tradueix en amor, pietat, compassió...