ELSENYAL

AMB NOSALTRES
27
tenir les dues formacions, que per a mi són molt complementàries.
Una em dóna coneixement dels fonaments
científics de moltes qüestions que debatem després teològicament,
i la teologia dóna una cultura humanística
transcendent molt important.
Les grans religions han contribuït al desenvolupament
moral i espiritual dels pobles. Poden ser un
obstacle per al progrés?
No ho haurien de ser. El progrés és que uns pocs tinguin
molts guanys? Això és progrés? Aleshores, les religions, i
puc parlar de la que jo més conec, que és la religió cristiana
i la catòlica, sempre busquen el bé de la persona. Hi
ha una sèrie de principis que són fonamentals: la persona
sempre és un fi en si mateixa, és a dir, mai pots utilitzar
una persona en benefici d’una cosa. La persona sempre és
«El veritable progrés és aquell que és progrés
per a tots. Una societat és més progressista
com més capaç és de sostenir la vida dels més
febles»
un subjecte, no un objecte. I cada vegada que tractem les
persones com a objectes i els posem preu, estem degradant
i lesionant la dignitat humana. El veritable progrés
és aquell que és progrés per a tots. Una societat és més
progressista com més capaç és de sostenir la vida dels més
febles. Moltes vegades portem les coses a un terreny purament
econòmic. La rendibilitat és un progrés? Això és
molt discutible. Què hi diuen els més febles?
En aquest sentit, l’Església és un referent amb la seva
Doctrina Social.
La Doctrina Social de l’Església és molt revolucionària. I
molt desconeguda, malauradament.
Creu que la cultura actual considera la mort un tabú?
Sí. És una societat que moltes vegades es planteja com si
la vida fos només per a les persones joves amb plenitud
física i psicològica. La vida té una contingència, hi ha una
diversitat, gràcies a Déu, però a vegades es plantegen models
únics.
Des del Vaticà, com a membre per a la Pontifícia Acadèmia
per a la Vida, com es tracta aquest debat bioètic?
Es tracta amb molta seriositat. La Pontifícia Acadèmia és
una acadèmia científica, i la primera cosa que es vol fer i
es fa és posar les bases científiques per no dir coses que
no són sostenibles des del punt de vista tècnic i científic.
Un discurs moral sobre una base equivocada científicament
invalida tot el discurs. Aleshores, hi ha temes concrets
sobre els quals es va aprofundint, primer des de la
vessant tecnica i científica i després analitzant la relació
que tenen aquests temes amb el Magisteri de l’Església.
Vostè és també presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial
de l’Hospital Sant Joan de Déu, que de fet
va ser el primer Comitè d’Ètica Assistencial de l’Estat
espanyol. Quines són les competències del Comitè?
És un Comitè consultiu i interdisciplinari. Formen part
del Comitè els caps de servei d’oncologia pediàtrica o
de ginecologia obstetrícia, la direcció d’Infermeria, un
jurista extern, el defensor de l’usuari, el cap de pastoral
de l’Hospital, el superior de la comunitat dels germans i
també un expert en ètica. I el Comitè té dues funcions:
per una banda, l’assessorament, que és sol·licitat majoritàriament
per part dels professionals del centre, però
també per part dels usuaris sobre una qüestió concreta.
Per exemple, l’inici d’un tractament oncològic-pediàtric.
L’altra funció del Comitè és la formació en ètica per al personal
del centre, impartint sessions clíniques sobre temes
de bioètica o petites publicacions.
MERITXELL COMAS
Margarita Bofarull a la conferència que va impartir
el 29 de setembre passat a l’ISCRG.