ELSENYAL

número 134173 - any - any XIV - DESEMBRE XVII - novembre 2012 / GENER 2016 2013
ELSENYAL
P.V.P.: 2,50 E revista de la diòcesi de girona
Any de la
Misericòrdia:
punt i seguit
Margarita Bofarull: «Hem anat guanyant en drets de les persones»

2 ACTUALITAT SUMARI
3 Editorial Contemplar la misericòrdia i practicar-la
4 Actualitat
«Misericordiosos com el Pare», l’Any Jubilar a la Diòcesi
Com s’ha viscut l’Any Jubilar a casa nostra
6 A fons
Vivències d’un jubileu
Missioners i ministres de la Misericòrdia
10 D’aquí
Dia de l’Església Diocesana / Germanor: som una gran família
Evangelitzar, serveis, acció social i educativa de la nostra Església
diocesana
Sis segles d’una decisió històrica: la nau única de la Catedral
L’Hospitalitat de Lourdes es troba a Olot
Trobades per a catequistes a Banyoles, Figueres, Blanes i Salt
Dos nous diaques ordenats al servei de l’Església de Girona
Comença el curs de Vida Creixent
Reflexions sobre la parròquia
Missa en la celebració del Dia Mundial del Turisme al castell de Biart
19 D’allà
20 Diàleg interreligiós
Els articles firmats són responsabilitat
exclusiva dels
seus autors. La reproducció
total o parcial d’articles,
notícies o fotografies d’El
Senyal només és permesa
si se n’esmenta la procedència.
Foto portada: la Catedral
de Girona acollirà el
13 de novembre l’acte de
cloenda de l’any Sant de
la Misericòrdia. El d’inici
va tenir lloc en el mateix
escenari, el 13 de desembre
de l’any passat. (Foto:
Àngel Almazan)
21 Papa Francesc
22 Reflexió
23 Opinions
26 Amb nosaltres Margarita Bofarull
28 Gent de casa Joan Vicenç Cordonet
29 Etnografia
30 Calaix de sastre
31 Cultura Exposicions - Cinema - Llibres
REVISTA DE LA DIÒCESI DE GIRONA
n. 173 - any XVII - novemBRE 2016
Amb la col·laboració de:
Generalitat de Catalunya
Departament de Governació
i Relacions Institucionals
• Edita: DELEGACIÓ EPISCOPAL DE MITJANS DE
COMUNICACIÓ SOCIAL BISBAT DE GIRONA
• Delegat: MIQUEL CALSINA
• Director: Josep Casellas
• Consell de Redacció: VÍCTOR GAY, DOLORS PUIGDEVALL,
SUSANNA QUINTANA, Xavier roca
• Correcció de textos: DANIEL VIVERN
• Comptabilitat: Yohana romero
• Administració: ANNA COLL
• Subscripcions: DELEGACIÓ MCS
• Publicitat: Viñals PUBLICITAT. Tel. 972 21 19 79
• Redacció i Administració:
Plaça del Vi, 2 – 17004 Girona
Tel. 972 41 28 84 – Fax 972 41 28 85
E-mail: mitjanscom@bisbatgirona.cat
http: //www. bisbatgirona.cat
• Subscripció anual (10 números):
Tarifa normal: 25,00 euros
Tarifa de suport: 35,00 euros
• Preu exemplar: 2,50 euros
• Maquetació: ÀNGEL RODRÍGUEZ VILAGRAN
• Impressió: Palahí, Arts Gràfiques - www.palahi.cat
• Dipòsit legal: Gi-509-99

EDITORIAL 3
Contemplar la misericòrdia i practicar-la
L’Any Jubilar de la Misericòrdia que és a punt de finalitzar
ha estat enfocat des de dues perspectives
que s’alimenten mútuament: la contemplació i l’acció.
Pel que fa a la primera, ja
des del començament el
papa Francesc va parlar de
la necessitat de contemplar
el misteri de la misericòrdia.
Han estat nombroses les reflexions
formulades pel bisbe
de Roma, els altres bisbes i
els teòlegs sobre la figura de
Jesucrist presentant-lo com el rostre de la misericòrdia
del Pare. Aquestes reflexions, igual que els subsidis
publicats pel Consell Pontifici per a la promoció
de la Nova Evangelització, amb comentaris sucosos
sobre els salms i les paràboles de la misericòrdia i
presentacions de l’ensenyament dels Pares de l’Església
sobre aquest tema, constitueixen un material
que conserva tot el seu interès més enllà del 20 de
novembre, data de cloenda del Jubileu.
La contemplació de la misericòrdia divina ha estat
objecte de recessos, tandes d’exercicis, homilies i
sessions diverses realitzades a la nostra Diòcesi i a
altres indrets del món. Aquestes activitats han estat
animades, en alguns casos, pels missioners de la misericòrdia.
En relació amb l’altra perspectiva, la de l’acció o
la pràctica de la misericòrdia, el papa Francesc ha
maldat per tornar a posar en valor les obres de misericòrdia,
tant les corporals com les espirituals. En
aquest punt, cal destacar, a casa nostra, el magisteri
del bisbe Francesc, comentant i actualitzant, en escrits
publicats al Full Parroquial, aquestes obres.
El papa Francesc ha maldat
per tornar a posar en valor
les obres de misericòrdia
Aquí i allà s’ha anat manifestant, durant aquest temps
de gràcia, la voluntat d’oferir un veritable testimoniatge
de misericòrdia per part dels cristians i de les cristianes,
tant individualment com col·lectivament. I no
podem oblidar l’acció duta a
terme en el camp de la litúrgia
per promoure la pràctica del
sagrament de la Penitència.
L’aplicació de la misericòrdia
divina també ha estat plantejada
en terrenys delicats, com
ara en diverses situacions que
es produeixen en l’àmbit del
matrimoni i de la família. Els dos sínodes sobre aquest
tema, que van cristal·litzar en l’exhortació apostòlica
Amoris laetitia, van debatre a fons aquestes qüestions,
i ofereixen orientacions precises per ajudar les persones
que viuen i pateixen aquesta mena de situacions.
El papa Francesc advoca per una Església en sortida
missionera, en la qual es produeixi la renovació espiritual
i la conversió pastoral dels seus membres i la
reforma institucional. Aquest programa només serà
viable si la misericòrdia amara els cors dels seguidors
de Jesucrist. I això és responsabilitat de tothom.
Algunes accions de l’Any Jubilar de la Misericòrdia
han adoptat la forma de pelegrinatges: a Roma o a
algun dels nombrosos temples jubilars existents a la
Diòcesi de Girona. Una iniciativa que mereix ser recordada,
i repetida periòdicament, és la trobada del
clergat de les diòcesis amb seu a Catalunya, que va
tenir lloc a la ciutat de Vic l’11 d’abril d’aquest any.
Ara, un cop es posi fi a l’any jubilar, caldrà continuar
contemplant la misericòrdia i posant-la en pràctica.
Hi ha en joc la credibilitat de l’Església i la construcció
d’un món més humà.

4
ACTUALITAT
«Misericordiosos com el Pare»,
l’Any Jubilar a la Diòcesi
«Aquest Any Jubilar és perquè visquem plenament l’amor
misericordiós de Déu el Pare, que ens espera per abraçarnos,
retornar-nos la pau i trencar per sempre aquests nusos
que ens tenallen i són un rosec que impedeix gaudir interiorment.
Aprofitem aquest Any Jubilar».
Aquest era la crida que el bisbe Francesc feia en iniciar-se
l’Any Jubilar, «que convida a experimentar la misericòrdia
en la pròpia vida i mostra com a Església el rostre del Déu
de la misericòrdia amb el nostre tarannà, oferint sobretot
el seu perdó i la seva pau», afegia Mons. Pardo.
En aquests gairebé dotze mesos que culminaran en la propera
domínica de Crist Rei, arreu del Bisbat s’han portat
a terme actes i celebracions integrades en la Misericòrdia.
L’Any Jubilar s’obria formalment a Roma el 8 de desembre
de 1015, festa de la Immaculada Concepció, i el diumenge
13 del mateix mes a totes les catedrals del món.
Es feia amb un gest simbòlic:
s’obria la Porta de la Misericòrdia
de la Catedral, la situada a
la plaça dels Apòstols. En la seva
homilia, el bisbe Francesc va remarcar
la importància d’aprofitar
aquest temps per renovar el compromís
de cadascú amb les obres
de misericòrdia, «actualitzant-les
des de la realitat i el moment que
vivim avui».
El Bisbe ha fet una crida a
atendre els malalts i els
ancians, a perdonar i a consolar
Les realitats que ens envolten
demanen –recordava el bisbe– la
necessitat de col·laborar «per eradicar
la pobresa, la marginació i
oferir possibilitats de vida digna
a tothom, no deixar abandonats
els malalts i els ancians; perdonar
–pedra de toc de l’amor–, consolar
i pregar sempre».
Des de les pàgines de les publicacions
diocesanes, en les seves
homilies, en les litúrgies que ha
presidit, en les reunions amb
preveres i laics, en la seva Visita
Pastoral, especialment a les parròquies
de l’Arxiprestat de l’Alt
Fluvià, Mons. Pardo, ha actualitzat
aquella crida inicial.
«La Quaresma, temps de conversió,
és el temps favorable per viure
la misericòrdia de Déu Pare envers
cadascun de nosaltres, i així
també ens convertirem en apòstols
de la misericòrdia», escriu en
el Full Parroquial del 7 de febrer.
Igualment, dedica més de mitja
dotzena de les seves cartes en la
mateixa publicació diocesana a
les obres de misericòrdia corporals
i espirituals, els mesos de febrer,
març, abril i maig.
Tres missioners de la
Misericòrdia
Cada diòcesi del món catòlic va
nomenar missioners de la misericòrdia
per participar activament
en la difusió del sentit del jubileu.
Mn. Joan Baburés, Mn. Joan Planellas
i Mn. Josep Puig són els
nostres.
Ens van explicar el sentit de la
seva missió: «Recordar i subratllar
que Déu estima tant, i per
això té Misericòrdia» (Joan
Baburés); «davant d’aquest
amor i d’aquesta Misericòrdia
de Déu envers nosaltres hem de
donar una resposta d’amor i misericòrdia»
(Joan Planellas); «podem
entendre la parròquia com
a espai en el qual es pot concretar
aquesta misericòrdia» (Josep
Puig).
J. V. Gay

ACTUALITAT 5
Com s’ha viscut l’Any Jubilar a la Diòcesi
Les celebracions de l’Any Jubilar
de la Misericòrdia a la nostra Diòcesi
es poden seguir en el calendari
litúrgic i des de les activitats
de les delegacions.
«La Quaresma, temps de conversió,
és el temps favorable per
viure la misericòrdia de Déu Pare
envers cadascun de nosaltres, i
així també ens convertirem en
apòstols de la Misericòrdia», escrivia
el bisbe Francesc a l’inici del
temps quaresmal, tot convidant
a aquesta celebració misericordiosa
prèvia a la Setmana Santa.
El Dia del Seminari escollí com a
lema: «Cridats a ser instruments
de Misericòrdia».
Les activitats d’estiu de la
Delegació de Pastoral amb
Joves tenien com a eix l’Any
Jubilar
Igualment, els joves diocesans
eren convidats a participar en el
Tridu Pasqual que organitza la
Delegació episcopal d’aquesta
pastoral, enguany a Sant Aniol
de Finestres, sota el lema «Feliços
els misericordiosos».
Un símbol de
misericòrdia: 50 anys
de Càritas Diocesana
La fita del mig segle de servei
de Càritas Diocesana es va viure
com a exemple de l’acció misericordiosa
de l’Església que és a
Girona. El lema «50 anys portant
esperança» va presidir els actes
i les noves accions i programes
previstos per a aquest veritable
any de gràcia.
Famílies, Corpus i
comunicacions socials
El pas de l’any ens va portar fins
a la cinquena Jornada Diocesana
de la Família, que es va celebrar
a la Catedral a l’entorn de
l’Any Jubilar, i es va fer amb una
acció misericordiosa concreta:
una recapta d’aliments que els
participants aportaven generosament.
També a la seu es va realitzar una
gran catifa floral en la festa del
Corpus, a la gran nau gòtica.
En la Jornada Mundial de les Comunicacions
Socials, el lema i les
reflexions s’unien amb el text
«Comunicació i Misericòrdia, una
trobada fecunda».
El primer diumenge de juliol, en
què es va celebrar la Jornada de
la Responsabilitat en el Trànsit, es
va centrar en la celebració jubilar
«Benaventurats els que són misericordiosos».
L’estiu de la
Misericòrdia
amb els joves
Totes les activitats d’estiu de la
Delegació de Pastoral amb Joves
tenien com a eix l’Any Jubilar.
Així, s’inclogueren les anades a
Lourdes, amb el Pelegrinatge de
l’Esperança de l’Hospitalitat diocesana,
l’anada a Taizé, el Camí
de Sant Jaume i el viatge a Cracòvia
per participar en la Jornada
Mundial de la Joventut.
Porta de la Misericòrdia de santuari
de la Mare de Déu del Vilar (Blanes).
I una novetat: la Misericòrdia
Power; les noves tecnologies també
permeten prendre consciència
de la virtut misericordiosa.
On guanyar
l’Any Jubilar
Encara hi som a temps. A la nostra
Diòcesi es pot guanyar la indulgència
jubilar a la Catedral;
a les basíliques de Sant Feliu de
Girona i de Castelló d’Empúries; a
l’església parroquial de Santa Coloma
de Farners; als santuaris de
la Misericòrdia de Canet de Mar,
del Collell, del Tura d’Olot, de la
Salut de Terrades, de la Font Santa
de Jafre, del Vilar de Blanes,
del Mont i dels Àngels, i al monestir
de Santa Maria de Solius.
J. V. Gay

6
A FONS
Vivències d’un Jubileu
Tres persones del nostre Bisbat
expliquen què ha significat per a
elles el Jubileu de la Misericòrdia
i com l’han viscut.
1. Què en pensa, de l’oportunitat
de la convocatòria de l’Any de
la Misericòrdia?
2. Com l’ha viscut?
3. Per què creu que és important
la misericòrdia?
Gregorio del Olmo.
Catequista.
Pineda de Mar
1. La convocatòria va ser un encert.
La situació social i política, a més
de l’econòmica, exigia que una veu
posés una mica d’ordre en aquest
mar tumultuós. La proposta va ser
molt ben acollida en molts sectors
de la societat, sobretot en aquells
que intuïen que podia calmar
certs dubtes en la seva consciència.
L’Esperit bufa i omple els cors.
dia. He dedicat temps a escoltar
conferències i a llegir resums de
documents sobre el tema. He intentat
aprofundir en totes les
Obres de Misericòrdia i, sobretot,
viure-les dia a dia i moment a moment,
tenint in mente, com un mirall,
el seu missatge. M’ha ajudat
a fer el pas de perdonar sempre i
ser exigent amb mi mateix i misericordiós
amb el proïsme.
3. La misericòrdia és i serà sempre
molt important. La maduresa
2. M’ha ajudat a mantenir vivament
el desig de ser i aparèixer
com a testimoni de la misericòrd’una
persona està en proporció
directa a la misericòrdia. Plenitud,
serenitat, força, tranquil·litat
i llibertat poden ser algunes de
les conseqüències de la vida misericordiosa.
No podem viure en
la lamentació diària de com va
«La maduresa d’una persona
està en proporció directa a la
misericòrdia»
el món. De nosaltres depèn que
canviï si som capaços de ser testimonis
visibles, compromesos i de
Misericòrdia.
Pere Micaló i Camps.
Delegat episcopal
d’Ensenyament
1. Un any jubilar és un subratllat
en la vida d’un cristià i que ajuda
a recordar un aspecte de la vida
o de l’espiritualitat cristiana. El
Papa, quan convoca l’Any Jubilar
Església
Viva
Cada
dissabte
a les 11
de la nit
El magazín
de la diòcesi
de Girona

A FONS
7
de la Misericòrdia, ens vol incentivar
a la reflexió i a la pregària
en dues direccions: ser misericordiosos
envers els altres i conscienciar-nos
de ser receptors de la
Misericòrdia divina. És una bona
oportunitat per contrastar els
signes del nostre temps, afrontarlos
com a reptes i viure’ls com a
salvats des de l’òptica de ser misericordiosos
envers els altres,
talment el Pare és misericordiós
amb nosaltres.
2. En l’àmbit comunitari, des de
l’oportunitat oferta per la parròquia.
També, i més important,
a títol personal, intensificant
aquesta reflexió sobre la distinció
entre la misericòrdia, la compassió
i la pietat respecte a l’altre.
Termes a vegades confusos i que
poden portar a actuar desencertadament.
Professionalment ens
hem fixat en l’obra d’«ensenyar
al qui no sap». Aquesta expressió
ens inspira unes actituds d’acolliment,
confiança i paciència que
són ferment d’altres virtuts.
3. Afavorir la salut mental positivant
l’experiència cristiana.
M’explico. Subratllar la Misericòrdia
divina respecte a nosaltres
ens fa sentir més «fills» de
Déu, més estimats per Déu. Més
perdonats! Ens ajuda a matisar
el sentit d’allò que ens havien
ensenyat sobre el temor de Déu;
així, sabent-nos pecadors, vivim
com a perdonats, precisament
per aquesta Misericòrdia infinita
del Pare.
Josep Micaló i Perich.
Col·laborador del CCU
1. Ha estat un any de gràcia especial,
concedit amb aquest Jubileu
extraordinari de la Misericòrdia.
La proclamació d’aquest any a
escala mundial dóna una vegada
més la visió d’universalitat de
l’Església catòlica, i que Jesús va
iniciar per a tota la humanitat. La
importància de tot el que significa
aquest any per a mi és una
mostra més de l’amor que Déu
ens té i del desig perdurable de la
salvació de tot el seu poble. Jesús
va morir a la creu per nosaltres,
però la nostra condició humana
encara ens fa febles i necessitem
del seu amor misericordiós per
arribar a Ell. Alhora, aquest any
ens és una mostra i aprenentatge
per poder viure la mateixa Misericòrdia
envers els nostres germans
per ser feliços, tal com Jesús
ens diu en les benaurances: «Sortosos
els misericordiosos, perquè
experimentaran la misericòrdia
de Déu» (Mt 5,7).
2 i 3. Aquest any de gràcia l’he
viscut amb goig, com una mostra
més de l’amor incansable de Déu
per nosaltres, els seus fills. Allò
que celebrem el II Diumenge de
«Aquest any dóna la visió
d’universalitat de
l’Església Catòlica»
Pasqua, ho hem pogut celebrar
en qualsevol dia de l’any. Ho hem
pogut fer des de Girona en els
diferents llocs que gaudien de la
Porta de la Misericòrdia, i també
en altres llocs més llunyans de
la nostra Diòcesi, per la condició
d’universalitat que ja he comentat
abans. Penso que aquest any
no ens salvarà de ser imperfectes,
però sí que ens donarà un major
coneixement de Déu, del que vol
de nosaltres i del desig d’amor
que té per a nosaltres.

8
A FONS
Missioners i ministres de la Misericòrdia
Ja a les acaballes de l’Any Sant
de la Misericòrdia, els tres missioners
de la Misericòrdia del nostre
Bisbat –Mn. Joan Baburés, Mn.
Josep Puig i Mn. Joan Planellas–,
juntament amb Mn. Jordi Font, vicari
episcopal per a les vocacions
i rector del Seminari Diocesà, responen
a aquestes dues preguntes:
1. Com ha viscut l’Any de la Misericòrdia?
2. Com ha complert l’encàrrec
que comporta ser missioner de
la Misericòrdia, o ministre del sagrament
de la Misericòrdia?
D’esquerra a dreta: Mn. Joan Baburés,
Mn. Joan Planellas i Mn. Josep Puig.
Mn. Joan Baburés i
Noguer
1. Personalment, amb la meva
responsabilitat a la Catedral i a
la basílica de Sant Feliu, tots dos
designats temples jubilars. També
com a delegat episcopal de Litúrgia
i encara com a consiliari diocesà
de l’Hospitalitat de la Mare
«Els fruits només Déu els
sap. Un creixent interès per
la Misericòrdia de Déu: Déu
estima tant el món...»
de Déu de Lourdes, pelegrinant al
santuari de França. L’obertura de
la porta de la Misericòrdia, tant a
la Catedral com també a Sant Feliu,
va ser ocasió de recordar que
el Jubileu significa, a la vegada,
unes celebracions per reforçar la
comunió amb el Sant Pare i per
disposar-se a obrir el cor per acollir
el gran do de la Misericòrdia
divina. El signe de la llàntia encesa
i el panell amb les Obres de
la Misericòrdia, el lema de l’Any
Sant i l’oració del Jubileu, han
ajudat a mantenir aquest clima
durant tot l’any. A més, hem
hagut d’acollir grups i persones
que han volgut acudir en aquest
any sant a rebre el do de la indulgència.
I, sobretot, amb les
confessions i especialment amb
les celebracions comunitàries de
la Penitència que ha presidit el
nostre bisbe a la basílica de Sant
Feliu per Advent i per Quaresma.
Què en quedarà? Els fruits només
Déu els sap. Un nou i creixent interès
per la Misericòrdia de Déu:
«Déu estima tant el món...». Una
nova actitud més misericordiosa
per part dels pastors i dels fidels.
Una descoberta (i una pràctica
més habitual) de les Obres de Misericòrdia.
2. Sentint-me un privilegiat. Primer,
podent acudir a Roma el
Dimecres de Cendra per rebre
el mandat del Sant Pare mateix,
que ens va rebre en audiència i
vam poder concelebrar amb ell
la Missa. Després, com a missioner
de la Misericòrdia, fent meva
aquella actitud d’humilitat i
realisme que es pot llegir en
l’oració de l’Any Sant: «Vós heu
volgut que els vostres ministres
també fossin revestits de debilitat...».
També amb gran actitud
de servei per complir aquells
encàrrecs que per aquest motiu
se m’han fet. Per exemple, predicant
els exercicis als preveres
de la residència Bisbe Sivilla, o
predicant algunes novenes, o
alguns recessos o xerrades a diversos
grups i parròquies. Finalment,
procurant fer més present
la Misericòrdia de Déu, que es
tradueix en amor, pietat, compassió...

A FONS
9
Mn. Joan Planellas i
Barnosell
1. En pocs dies de diferència vaig
saber que havia de ser missioner
de la Misericòrdia i que, a més,
el santuari de la Font Santa –del
qual tinc cura– havia estat designat
santuari jubilar. Ser missioner
de la Misericòrdia en una Església
jubilar m’ha interpel·lat a viure i
a fer viure amb una especial intensitat
la misericòrdia de Déu
expressada fonamentalment en
el misteri de Jesucrist.
2. He complert l’encàrrec, sobretot
en el santuari de la Font Santa
i, d’altra banda, amb la predicació,
xerrades i conferències
sobre la misericòrdia, així com la
munió de celebracions penitencials
que altres parròquies m’han
demanat al llarg de l’any. La Font
Santa és un santuari d’àmbit comarcal
dedicat a la Mare de Déu.
És petit, en comparació a altres
santuaris de la Diòcesi. Però, pel
fet de trobar-se a peu de carretera
–l’únic amb aquestes característiques–
i amb una llarga
tradició mariana, esdevé punt de
referència per a molts creients,
que hi vénen a participar dels
actes litúrgics i d’altres esdeveniments.
Enguany, hem intentat
programar alguns actes especials
i, a més, hem estat especialment
oberts a qualsevol grup. Hem notat
un augment de participants
en les celebracions de la missa
dels divendres i dissabtes a la
tarda. Hem procurat que tothom
qui ha vingut hi hagi trobat el
consol de Jesucrist i hagi pogut
enfortir la seva esperança, sota
la protecció maternal de Maria.
Per a aquesta finalitat, abans de
totes les eucaristies, hem estat
disponibles per al sagrament de
la Penitència.
Mn. Josep Puig i Bofill
1. He viscut aquest Any de la Misericòrdia
amb l’alegria de saberme
estimat per Déu malgrat els
meus pecats, les meves limitacions
i petiteses. Sentint-me cridat
a avançar en l’amor als germans
tot apreciant els dons amb
què el Senyor els ha enriquit, i
també fent-me càrrec de les seves
limitacions, petiteses i pecats. La
crida a ser misericordiosos com
el Pare, com diu el lema d’aquest
Any Jubilar, es concreta en el servei
quotidià, en el perdó, en la
consciència de ser un pelegrí que
fa camí vers la Porta Santa que és
Crist. Un camí de conversió que
m’ajuda a ser humil i aprendre
cada dia del Mestre.
2. Per a mi va ser impactant l’anada
a Roma i la trobada amb el Sant
Pare quan va fer l’enviament dels
missioners de la Misericòrdia.
L’encàrrec que ens va fer s’ha concretat
a anar allà on m’han cridat
per anunciar la misericòrdia de
Déu, amb xerrades i predicacions.
Quant al sagrament de la Penitència,
haig de dir que, si bé no han
estat gaire nombrosos els penitents
que he acollit, sí que he tingut
l’oportunitat de cobrir amb la
Mn. Jordi Font.
manta de la misericòrdia més d’un
que s’ha acostat a rebre el perdó.
Mn. Jordi Font i Plana
1. En el Santuari de la Mare de
Déu del Mont, com a santuari jubilar
i amb el Patronat del Mont,
vàrem editar un tríptic per a tots
els romiatges que hi pugen cada
any. El Santuari ha ofert un espai
com a refugi lliure per acollir els
excursionistes que es poden trobar
en una situació de necessitat.
Per aquest motiu es plantaren
tres xiprers, signe d’acollida del
pelegrí en el dia d’obertura de
la Porta Jubilar. Amb els escoltes
es va plantar un xiprer i es va mirar
que els nois i noies fessin un
servei o obra de misericòrdia en
un dels camps de Nadal o Pasqua
(anada als geriàtrics, a una comunitat
d’extoxicòmans). També, en
l’àmbit de la parròquia, s’ha participat
amb tot l’Arxiprestat en el
romiatge al santuari del Collell.
2. Hem procurat que cada primer
dissabte de mes hi hagués confessions
aprofitant la missa que
animen els escoltes, igual que els
dies de romiatge al Mont, en què
un dels mossens s’oferia per atendre
les confessions.

10 D’AQUÍ
Dia de l’Església Diocesana / Germanor:
som una gran família
«Formem la gran família de Jesús, l’Església»,
ens diu el bisbe Francesc en la seva reflexió
corresponent al segon diumenge d’aquest mes
de novembre. És la Diada de Germanor, que,
precisament enguany, té com a lema «Amb tu
som una gran família». I segueix reflexionant
el prelat: «Sense vosaltres, cristians, germans i
germanes en primer lloc, no hi hauria família
de Jesús en aquest territori». Al nostre Bisbat
li calen recursos humans i econòmics per seguir
portant a terme les seves múltiples activitats
i serveis a favor dels infants, joves i adults,
el sosteniment del culte i dels preveres i, precisament
per tractar-se d’un territori de fondes
arrels cristianes, per mantenir un patrimoni
artístic important.
El 36 % dels ingressos
correspon a aportacions dels
fidels
«Des de fa temps procurem que
l’economia diocesana sigui transparent,
i molt ben gestionada»,
ens diu el nostre bisbe. I afegeix
que també cal la comunió dels
recursos disponibles precisament
perquè «l’Església som comunió».
Per fer-ho possible existeix
el Fons Comú Diocesà: «La comunió
exigeix la necessitat de compartir
els béns».
Com en tota família, no tots els
seus membres –en aquest cas
les parròquies i comunitats– disposen
dels mateixos recursos.
Per això cal que «les comunitats
amb més recursos assumeixin la
responsabilitat de compartir-los
amb aquelles amb menys recursos
o amb més necessitats, perquè
tots tinguem allò necessari
per a la missió confiada». Aquest
és el sentit del Dia de l’Església
Diocesana / Germanor.
Estat d’ingressos,
despeses i inversions
En el pressupost d’enguany, equilibrat
en ingressos i despeses i
inversions, s’assoleix la xifra de
9.479.712,93 euros.
INGRESSOS: El 36,43 % correspon
a aportacions dels fidels;
el 24,96 %, a l’assignació tributària
(Declaració de la Renda);
el 14,64 %, a ingressos de patrimoni
i altres activitats (lloguers,
rendiments financers i altres activitats);
el 14,49 %, a altres ingressos
corrents (serveis i subvencions
públiques); el 6,27 % són ingressos
extraordinaris (venda de patrimoni,
préstecs rebuts o altres
ingressos extraordinaris), i un
3,21 % correspon a la necessitat
de finançament.
DESPESES: El 44,97 % es destina
a accions pastorals, i assistencials.
Pastorals: catequesi, litúrgia, caritat,
etc. Despeses de funcionament
i subministrament. Lliurament
de les col·lectes rebudes a
Missions, Càritas, Mans Unides,
Seminari, etc. El 29,26 %, a conservació
d’edificis, reparacions i
conservació de les esglésies parroquials
i d’altres edificis destinats
a activitats pastorals, impostos,
taxes, compres per al culte, etc. El
15,11 %, a retribucions del clergat,
sous, retribucions i Seguretat
Socials dels capellans. El 8,33 %,
a retribucions del personal seglar
al servei de la Diòcesi; un 1,82 %,
a centres de formació (Seminari i
altres centres educatius), i un 0,51
% correspon a despeses extraordinàries.
VÍCTOR GAY I FRIAS

D’AQUÍ
11
Evangelitzar, serveis, acció social i
educativa de la nostra Església diocesana
Què fa l’Església diocesana? Una
pregunta senzilla i de resposta
generosa. En primer lloc, evangelitzar,
donar testimoni de la fe
en Jesucrist, des de les 395 parròquies.
Per fer-ho compta amb 154
preveres, 10 diaques permanents,
510 religiosos i religioses i 29 laics
nomenats.
Administració dels sagraments:
durant l’any 2015 s’han celebrat
2.721 baptismes, 2.039 primeres
comunions, 357 confirmacions,
655 matrimonis i 4.712 exèquies.
Actualment hi ha 700 catequistes.
Accions en l’àmbit social, sanitari
i educatiu. Càritas diocesana,
a través dels seus programes, va
atendre el darrer any un total
de 23.003 persones directament.
S’estima que els beneficiaris totals
han estat 59.562. Càritas Diocesana
ha invertit més de set
milions d’euros. Hi han participat
2.498 voluntaris/es i 113 persones
contractades.
La Fundació Sant Martí, del nostre
Bisbat, ofereix 50 habitatges
protegits en règim de lloguer social.
El Patronat Santa Creu de la
Selva ofereix 426 habitatges més
en aquestes mateixes condicions,
i el centre «Joan Suñer», 105 habitatges
per a persones majors de
65 anys.
En l’àmbit sanitari, i des dels centres
dependents de comunitats
religioses, s’ha donat atenció a
unes 110.000 persones.
En l’àmbit educatiu s’han atès
20.000 persones.
Infants, joves i educació en el lleure.
Des de la Delegació episcopal
de Pastoral amb Joves i les entitats
d’educació en el lleure de la
Diòcesi s’han ofert activitats en les
quals es proposa seguir el camí de
Jesús a uns 4.600 infants, acompanyats
per uns 1.100 formadors.
ELS DONATIUS I
SUBSCRIPCIONS AJUDEN
I DESGRAVEN MÉS
La Llei del mecenatge ha incorporat
modificacions que afecten
positivament el règim de desgravacions
per donatius, amb les següents
proporcions:
Persones físiques, IRPF: fins a 150
euros, desgravació 75 %; a partir
de 150 euros, desgravació 30 %;
donatius recurrents, desgravació
35 %; límit de la deducció base
liquidable, 10 %.
Persones jurídiques, impost de
societats (empreses, associacions,
etc.): donatius en general, desgravació,
35 %; donatius recurrents,
desgravació, 40 %; límit de
deducció base liquidable, 10 %.
Un donatiu és recurrent si en els
Es compta amb 154 preveres,
10 diaques, 510 religiosos/es
i 29 laics nomenats
dos anys anteriors i de manera
consecutiva s’ha entregat a la
mateixa entitat una quantitat
igual o superior.

12
D’AQUÍ
Sis segles d’una decisió històrica:
la nau única de la Catedral
Una vintena d’activitats religioses,
culturals, artístiques, tradicionals i de
noves tecnologies integren el programa
d’actes commemoratius del
600 aniversari de la decisió de seguir
la construcció de la catedral gòtica
de Girona amb l’estructura de nau
única, que esdevindria la més ampla
del món d’aquest estil, amb els seus
gairebé 23 metres d’amplada. Afegits
als 34 d’alçada, formen l’edifici
més emblemàtic de la ciutat.
Juntament amb la basílica de Sant
Feliu, la Catedral dóna forma a
l’skyline urbà més característic de
Girona.
Església mare de les
parròquies
Una vintena d’activitats
integren el programa d’actes
commemoratius
L’acte de presentació del programa
previst tingué lloc en el claustre
de la nostra seu, presidit pel
bisbe Francesc, acompanyat de
l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas,
i de Mn. Jaume Julià, president
del Capítol. El professor de la
UdG Joan Molina va explicar el procés
i el llarg debat que fa sis segles
va culminar amb la decisió de seguir
amb una sola nau l’obra ja iniciada
amb tres, en considerar que
era més solemne, notable i proporcionada,
malgrat que només cinc
dels dotze mestres d’obres reunits
n’eren partidaris. Però cal dir que
l’esmentada decisió va correspondre
al bisbe i al Capítol.
L’alcaldessa es va felicitar d’aquesta
iniciativa commemorativa,
especialment pel fet d’aplegar un
seguit de corporacions i entitats
ciutadanes que amb la seva participació
s’uneixen a una efemèride
definidora d’una manera de
fer ciutat. Amb la seva participació
«faran brillar la Catedral dins
dels nostres cors», va dir.
El nostre bisbe (a la fotografia) va
recordar que tenim una Catedral
viva, que sempre té obertes les seves
portes: «La Catedral no és un
museu. Les seves pedres acullen
persones, i és on Déu respon a tot
el que aquestes persones viuen».
Igualment, destacà el sentit de la
Catedral com a església mare de
totes les altres de la Diòcesi.
Agraí aquesta àmplia participació
de persones i entitats com a signe
clar dels sentiments dels gironins
respecte a la seva catedral: «Els
gironins estimen la Catedral com
una forma d’estimar Girona».
Actes per a aquest mes
de novembre
El dia de Tots Sants, la colla castellera
dels Marrecs de Salt pujaran
un pilar per les escales de la Catedral
i en faran un altre a l’interior
de la seu. El dia 12, s’oferirà a petits
i grans una iniciativa titulada
«Posem en marxa el rellotge de
la Catedral». El diumenge 13 es
fa la clausura de l’Any Jubilar de
la Misericòrdia, i els dies 25 i 26,
en ocasió del Gran Recapte del
Banc dels Aliments, enguany es
podran seguir per via informàtica
les imatges de com s’omple la Catedral
amb els productes recollits.
Naturalment, l’objectiu seria que
se n’omplís tota la nau.
J.V.G.

D’AQUÍ
13
L’Hospitalitat de Lourdes es troba a Olot
Més de mig miler de participants
en la 52a Trobada d’infermeres i
brancardiers de l’Hospitalitat de
la Mare de Déu de Lourdes es
van aplegar a Olot, el dia de la
Mare de Déu del Pilar. La Delegació
olotina va ser l’encarregada
d’organitzar enguany aquests
actes.
La Trobada s’inicià a l’espai el
Torín, on, després de l’acollida,
s’oferí un concert de veu i piano
amb Paula Arbós i Edgar Basiana.
Seguidament els participants es
van traslladar a l’església parroquial
de Sant Esteve per fer-hi
una visita guiada, amb especial
deteniment en l’espai del tresor
parroquial, amb la seva peça
estel·lar, el quadre del Crist pintat
pel Greco.
Missa i
reconeixements
A primera hora de la tarda, a la
mateixa església parroquial, el
bisbe Francesc va presidir la celebració
de l’Eucaristia, concelebrada
amb el rector, Mn. Pere Domènech;
Mn. Enric Tubert, rector de
la parròquia olotina de Sant Pere
Màrtir; el rector emèrit de Sant
Esteve, Mn. Lluís Solà; el consiliari
de l’Hospitalitat, Mn. Joan Baburés
i els rectors de les parròquies
de Malgrat de Mar i Santa Coloma
de Farners, Mn. Salvador Gras
i Mn. Ramon Alventosa, respectivament,
assistits pel diaca Mn.
Joan Robé.
Durant l’ofertori, i com és tradició
en les Trobades de l’Hospitalitat,
es lliuraren les medalles que testimonien
la participació durant
tres i cinc anys en el Pelegrinatge
de l’Esperança a Lourdes, i que
els reconeguts recollien envoltats
de l’emoció i l’agraïment de tots
els seus companys. Agraïment
que també manifestà el bisbe
Francesc, que el va fer extensiu a
tots els que fan possible l’acció i
el servei de l’Hospitalitat, no sols
els dies del pelegrinatge. El bisbe
assenyalà que és tot l’any, i especialment
en aquest any jubilar de
la Misericòrdia, que es viu al servei
dels malalts.
Un record
entranyable
La Trobada continuà amb el dinar
de germanor (a la fotografia).
Precisament en la cloenda
d’aquest, la Delegació de
l’Hospitalitat a Olot va lliurar a
cada participant un record, consistent
en una espelma que amalgamava
la greda volcànica olotina
amb la cera procedent dels
ciris que es retiren de la Gruta de
Lourdes. Tot un símbol del sentit
de la Trobada, ja que uneix un
dels elements que defineixen el
territori garrotxí amb l’essència
espiritual de l’Hospitalitat i de la
gran família dels seus membres.
Aquesta iniciativa va ser acollida
amb gran satisfacció i agraïment
per part dels participants, que
sens dubte tindran en aquesta
espelma un símbol del seu servei
a la comunitat dels malalts, que
són els destinataris de l’acció de
l’Hospitalitat.
Cal felicitar la Delegació d’Olot
per la impecable organització
d’aquesta 52a Trobada.
REDACCIÓ
Més de 500 persones es van
aplegar el 12 d’octubre a la
capital de la Garrotxa

14 D’AQUÍ
Trobades per a catequistes a Banyoles,
Figueres, Blanes i Salt
S’hi va presentar el nou pla de
catequesi i un nou catecisme
La Delegació episcopal de Catequesi,
amb Mn. Salvador Gras al
capdavant, juntament amb Mn.
Joan M. Amich, vicari episcopal
de Formació, van convocar quatre
trobades d’inici de curs per als catequistes
de la Diòcesi. Van tenir
lloc a Banyoles (30 de setembre),
Figueres (3 d’octubre), Blanes (5
d’octubre) i Salt (10 d’octubre).
El bisbe Francesc hi va ser present
i, al final de cada trobada, va fer
una pregària i va impartir la benedicció
d’enviament a la missió
de catequistes.
A la trobada de Blanes (a la fotografia),
que va tenir lloc a
l’Esbarjo de la parròquia de Santa
Maria, hi van assistir un centenar
de persones. Mn. Salvador Gras hi
va presentar el nou pla de Catequesi
de la Diòcesi de Girona. Està
format per tres cicles de dos anys:
iniciació cristiana, per als infants
de 7 i 8 anys (2n i 3r de Primària);
Seguiment i Professió de Fe, per
als nens i les nenes de 9 i 10 anys
(4t i 5è de Primària), i Confirmació,
per als nois i noies d’11 i 12
anys (6è de Primària i 1r d’ESO).
Pel que fa als materials, a la iniciació
cristiana es treballa el Catecisme
Jesús és el Senyor, amb els
quaderns corresponents; per preparar-se
per a la Professió de Fe
continua vigent La torxa de la fe,
tot i que també s’estan preparant
materials nous; i per a l’etapa de
Confirmació el material de base
es troba en el nou catecisme Testimonis
del Senyor.
Mn. Joan M. Amich, director del
Secretariat Interdiocesà de Catequesi,
va ser l’encarregat de presentar
Testimonis del Senyor, tant
el catecisme com els mòduls catequètics
que l’acompanyen. Va
dir que aquest catecisme té cinc
parts, que ressegueixen la Vetlla
Pasqual: Jesucrist és la Llum,
la Paraula, la Veritat, la Vida i el
Camí. I va afirmar que també és
un llibre molt indicat per als catecúmens.
L’ESCOLA DIOCESANA
DE CATEQUISTES
A la trobada també es va informar
de l’inici de les activitats de
l’Escola Diocesana de Catequistes.
La primera sessió va tenir
lloc el dia 15 d’octubre, i s’hi va
tractar el tema «El projecte personal
de formació: la identitat
del catequista». Aquesta sessió
va ser dirigida per Mn. Joan M.
Amich i Mn. Salvador Gras. També
es va anunciar que les jornades
de Formació de Catequistes,
organitzades pel Secretariat Interdiocesà
de Catequesi, tindran
lloc de l’11 al 13 de novembre a
Caldes de Montbui. S’hi estudiarà
el tema «L’Evangeli de generació
en generació». D’altra banda, es
va informar que la trobada diocesana
de Catequesi de Seguiment
es farà el 26 de març a Pineda de
Mar.
A la part final, el bisbe Francesc
va agrair als assistents la tasca
que realitzen com a catequistes,
i va fer extensiva aquesta felicitació
a les seves famílies. «Jesucrist,
l’Església i la societat us necessiten»,
els va dir. Va constatar el
fet que cada vegada hi ha menys
infants inscrits a la catequesi i va
alertar sobre el risc «que tothom
es construeixi el seu déu» i que es
caigui en «el fonamentalisme religiós».
Va afirmar que per donar
a conèixer la catequesi cal comptar
amb les escoles cristianes i
amb els professors de Religió de
les escoles públiques. I va expressar
el seu desig «que la catequesi
d’infants es converteixi també en
una catequesi dels pares».
J. CASELLAS

D’AQUÍ
15
Dos nous diaques ordenats al servei de
l’Església de Girona
«El diaca és un servidor, especialment
dels pobres de béns materials
i de l’esperit», va recordar
el bisbe Francesc en la litúrgia de
l’ordenació diaconal de Miquel
Calsina i Buscà, de la parròquia
de Torroella de Montgrí, i de Josep
Rodeja i Tulsà, de la parròquia
de Sarrià de Ter.
Al capvespre del diumenge 27è
de durant l’any, l’àmplia nau de la
Catedral s’omplí de fidels, alguns
a peu dret, per seguir la celebració
eucarística i la litúrgia de l’ordenació.
La presidí Mons. Francesc
Pardo, i van concelebrar més de
quaranta preveres del nostre Bisbat
i del de Barcelona, atesa la
vinculació professional i universitària
del nou diaca Miquel Calsina.
També hi van assistir tots els
diaques de la nostra Diòcesi.
El valor de la fe
En la seva homilia, Mons. Pardo va
glosar l’evangeli del 27è diumenge
de durant l’any, (Lc 17, 5-10): el
aquestes temptacions, envoltats
com estem d’una societat en què
manquen els valors i que només
sembla apreciar el triomf fàcil.
Però per sort, va afegir, «avui celebrem
la fortalesa de la nostra Església»
amb el compromís dels dos
nous diaques: Miquel Calsina, que
rebia el diaconat camí del presbiterat,
i Josep Rodeja, treballador
hospitalari i pare de família, que
assolia el diaconat permanent.
El bisbe també va agrair a les famílies
respectives l’acompanyament
que han fet d’ambdós diaques,
que reberen l’ordenació amb la
imposició de mans, després que
els candidats ratifiquessin públicament
el seu desig. Seguí la lletania
dels sants i les pregàries corresponents.
El cant escollit per al comiat
fou el Virolai. En nom dels ordenats,
Mn. Miquel Calsina donà
gràcies a tots els fidels –entre els
quals hi havia, a títol personal, el
director general d’Afers Religiosos
de la Generalitat– per la seva
presència i companyia.
L’endemà de l’ordenació, els
nous diaques van ser nomenats
per servir a diferents parròquies:
Mn. Miquel Calsina, a les de
l’agrupació de la Bisbal d’Empordà,
amb una cura especial de
Cruïlles, Monells, Sant Cebrià de
Lledó i Sant Sadurní de l’Heura. I
Mn. Josep Rodeja, al servei de les
parròquies que formen l’agrupació
de la Vall del Llémena i Sant
Jordi Desvalls.
Ministeris laïcals
D’altra banda, el bisbe Francesc
va conferir els ministeris laïcals
(lector i acòlit) a Dagoberto Rojas,
seminarista colombià que ha
realitzat al seu país els estudis
eclesiàstics que es requereixen
per ser capellà i que ara col·labora
a la parròquia de Santa Maria
de Pineda de Mar. L’acte va tenir
lloc en aquesta parròquia el 15
d’octubre passat.
JOSEP V. GAY
El Bisbe va agrair a les
famílies l’acompanyament
que han fet d’ambdós diaques
apòstols demanen al Senyor que
el doni més fe. Una petició plenament
actual. Tenir fe quan sovint
estem desanimats, quan la temptació
és deixar-se portar per la
moda, tenir la sensació d’anar contracorrent,
la temptació de callar...
I reconeixia que era fàcil caure en
Mn. Josep Rodeja, el primer a l’esquerra, i Mn. Miquel
Calsina en la missa d’ordenació diaconal.

D’AQUÍ
15
Dos nous diaques ordenats al servei de
l’Església de Girona
«El diaca és un servidor, especialment
dels pobres de béns materials
i de l’esperit», va recordar
el bisbe Francesc en la litúrgia de
l’ordenació diaconal de Miquel
Calsina i Buscà, de la parròquia
de Torroella de Montgrí, i de Josep
Rodeja i Tulsà, de la parròquia
de Sarrià de Ter.
Al capvespre del diumenge 27è
de durant l’any, l’àmplia nau de la
Catedral s’omplí de fidels, alguns
a peu dret, per seguir la celebració
eucarística i la litúrgia de l’ordenació.
La presidí Mons. Francesc
Pardo, i van concelebrar més de
quaranta preveres del nostre Bisbat
i del de Barcelona, atesa la
vinculació professional i universitària
del nou diaca Miquel Calsina.
També hi van assistir tots els
diaques de la nostra Diòcesi.
El valor de la fe
En la seva homilia, Mons. Pardo va
glosar l’evangeli del 27è diumenge
de durant l’any, (Lc 17, 5-10): el
aquestes temptacions, envoltats
com estem d’una societat en què
manquen els valors i que només
sembla apreciar el triomf fàcil.
Però per sort, va afegir, «avui celebrem
la fortalesa de la nostra Església»
amb el compromís dels dos
nous diaques: Miquel Calsina, que
rebia el diaconat camí del presbiterat,
i Josep Rodeja, treballador
hospitalari i pare de família, que
assolia el diaconat permanent.
El bisbe també va agrair a les famílies
respectives l’acompanyament
que han fet d’ambdós diaques,
que reberen l’ordenació amb la
imposició de mans, després que
els candidats ratifiquessin públicament
el seu desig. Seguí la lletania
dels sants i les pregàries corresponents.
El cant escollit per al comiat
fou el Virolai. En nom dels ordenats,
Mn. Miquel Calsina donà
gràcies a tots els fidels –entre els
quals hi havia, a títol personal, el
director general d’Afers Religiosos
de la Generalitat– per la seva
presència i companyia.
L’endemà de l’ordenació, els
nous diaques van ser nomenats
per servir a diferents parròquies:
Mn. Miquel Calsina, a les de
l’agrupació de la Bisbal d’Empordà,
amb una cura especial de
Cruïlles, Monells, Sant Cebrià de
Lledó i Sant Sadurní de l’Heura. I
Mn. Josep Rodeja, al servei de les
parròquies que formen l’agrupació
de la Vall del Llémena i Sant
Jordi Desvalls.
Ministeris laïcals
D’altra banda, el bisbe Francesc
va conferir els ministeris laïcals
(lector i acòlit) a Dagoberto Rojas,
seminarista colombià que ha
realitzat al seu país els estudis
eclesiàstics que es requereixen
per ser capellà i que ara col·labora
a la parròquia de Santa Maria
de Pineda de Mar. L’acte va tenir
lloc en aquesta parròquia el 15
d’octubre passat.
JOSEP V. GAY
El Bisbe va agrair a les
famílies l’acompanyament
que han fet d’ambdós diaques
apòstols demanen al Senyor que
el doni més fe. Una petició plenament
actual. Tenir fe quan sovint
estem desanimats, quan la temptació
és deixar-se portar per la
moda, tenir la sensació d’anar contracorrent,
la temptació de callar...
I reconeixia que era fàcil caure en
Mn. Josep Rodeja, el primer a l’esquerra, i Mn. Miquel
Calsina en la missa d’ordenació diaconal.

18
D’AQUÍ
Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus
Missa en la
celebració del Dia
Mundial del
Turisme, al
castell de Biart
El 29 de setembre passat van
tenir lloc al castell de Biart, a
Masarac, els actes de celebració
de l’onzena edició del Dia Mundial
del Turisme, organitzada
Cadena de pregària
per les vocacions
Durant el mes de novembre, les
diòcesis amb seu a Catalunya organitzen
la Cadena de pregària
per les vocacions. És una invitació
a pregar una hora per les vocacions
sacerdotals els dies assenyalats
per a cada bisbat. En el cas
de la Diòcesi de Girona, aquests
dies són el 2, el 12 i el 22. Els interessats
a participar en aquesta
iniciativa poden trucar al 972 20
04 62 (Pablo), de dilluns a dijous,
de 4 a 8 de la tarda.
per la Federació d’Hostaleria de
les comarques gironines. Hi van
participar unes quatre-centes
persones. Aquest any, els actes
van iniciar-se –a diferència dels
darrers anys– amb la celebració
de la missa (a la fotografia),
que va ser presidida per Mn.
John William Candelo, rector
de la parròquia. D’aquesta manera
es recupera la celebració
de l’Eucaristia en aquestes trobades,
amb la voluntat de mantenir-la
en el futur.
Acte de
reconeixement a
Mn. Vicenç Fiol
Unes cent-cinquanta persones
van assistir a l’acte d’homenatge
a Mn. Vicenç Fiol, que es va fer el
13 d’octubre passat a la Casa de
Cultura de Girona, en el primer
aniversari de la seva mort. En les
diferents intervencions es va subratllar
la seva consciència crítica,
sempre al costat dels treballadors
enfront del poder, per exemple a
la Fibracolor de Tordera en la seva
joventut. També es va destacar la
seva passió per la justícia i la seva
constància tossuda, l’austeritat i la
pobresa viscudes a fons i l’honor
de ser capellà obrer. A més de les
parròquies i entitats dels pobles,
Mn. Fiol va animar i col·laborar
amb diferents grups i institucions,
com l’Equip de Pastoral Obrera
del Bisbat, l’Agenda Llatinoamericana
o Justícia i Pau, entre altres.
Jornades de
formació per a
catequistes
El Secretariat Interdiocesà de
Catequesi de Catalunya i Balears
organitza les IX Jornades
de formació de catequistes, amb
el tema «L’Evangeli... de generació
en generació». Es faran a
Caldes de Montbui de l’11 al 13
d’aquest mes de novembre. Els
assistents podran participar en
algun d’aquests cursos: «Iniciarse
a ser catequista» (F. X. Morell i
X. Romero); «La intel·ligència espiritual
a la catequesi» (E. Rodríguez);
«Proclameu el misteri de la
fe» (E. Termes); «Experiències de
catequesi amb les famílies» (F.-J.
Rodríguez i A. Vadell); «La catequesi
i la complexitat de les famílies»
(G. Borda); «El nou catecisme
Testimonis del Senyor. Projecte SÍ i
Projecte DO» (A. Elvira); «Pràcticament,
com fer una sessió de catequesi?»
(J. Martorell); «Pregària i
cançons: eines per a la catequesi»
(A. Ludevid); «Catequesi amb els
sentits: recursos pràctics» (R. Oromí);
«L’art de narrar l’Escriptura»
(A. Bueno) i «Espai de formació i
convivència per a joves catequistes»
(J. Àguila i S. Gras).

D’ALLÀ
19
L’accent llatí inunda Roma: els jesuïtes també
elegeixen un llatinoamericà
El veneçolà Arturo Sosa serà el nou superior general
dels jesuïtes. Després de quatre dies de murmuracions,
els jesuïtes congregats a Roma han optat per
aquest company, que prové del mateix continent
que el papa Francesc. Els més de dos-cents encarregats
d’escollir el nou superior general van ser elegits
per totes les províncies jesuítiques del món. Ningú
no es pot oferir o presentar per al càrrec, ni es pot
fer campanya per ningú. De fet, durant els dies de
les murmuracions, els jesuïtes, a més de pregar molt,
es troben de dos en dos i es pregunten sobre la idoneïtat
dels companys. Ningú no pot recomanar cap
nom, sinó donar la seva opinió després d’haver estat
preguntat. S’evita així tot joc polític, per tal d’arribar
a un estat espiritual d’indiferència o d’obertura al
candidat més idoni, sigui qui sigui.
No resulta estrany, però, que s’hagi escollit un llatinoamericà.
L’Església en aquest continent ja ha arribat
a la maduresa i representa un actiu molt important.
No en va algunes de les velles esglésies europees han
trobat un nou vigor gràcies als sud-americans immigrats.
Això no treu que l’Església en aquells països
afronti també grans reptes.
El futur proper es troba a l’Àsia; i a l’Índia particularment.
A l’Àsia pertanyen el 34 % dels jesuïtes i
d’allà provenen més de la meitat de les vocacions.
L’últim superior general, el P. Adolfo Nicolás, ha estat
un espanyol que, com el P. Arrupe, havia viscut molts
anys a l’Orient. En arribar als 80 ha presentat la seva
renúncia en experimentar signes visibles d’envelliment.
El càrrec és, com el papat, vitalici, però els tres
últims superiors generals han presentat la renúncia.
Durant els anys del seu generalat, Adolfo Nicolás ha
obert la Companyia a les sensibilitats orientals i a una
espiritualitat en diàleg amb el budisme i l’hinduisme.
De fet, ell, més enllà de la problemàtica concreta del
Pròxim Orient, considera que el repte cristià per al
diàleg en el terreny teològic el representen el budisme
i l’hinduisme. Nicolás ha fet un treball d’intensa
reestructuració de les províncies europees i americanes
per créixer en eficàcia davant de l’envelliment
a Europa i l’estabilització a l’Amèrica Llatina. Des
d’una exquisida discreció, deixa una estela d’home
espiritual que convida a la reflexió i profunditat en
les missions que hem de portar a terme.
L’accent social continuarà a la Companyia de Jesús amb
l’elecció d’Arturo Sosa. És doctor en ciències polítiques
i ha participat activament en els debats sobre els corrents
polítics llatinoamericans. La qüestió de la justícia
com a causa principal d’una gran part dels conflictes
en el nostre món serà una òptica que necessàriament
marcarà el seu lideratge. Amb total seguretat, el papa
Francesc li demanarà consell en la difícil tasca de trobar
una solució dialogada per a Veneçuela.
Haurà d’afrontar també altres grans reptes: la gran
crisi de refugiats, el tema de l’ecologia i la transmissió
de la fe a les futures generacions. No pot ser casualitat
que siguin també algunes de les grans prioritats
del Papa.
JAUME FLAQUER, jesuïta.
A la dreta, el nou superior general, Arturo Sosa.

20 DIÀLEG INTERRELIGIÓS
Pau és el nom de Déu
Homes i dones de diferents religions
hem vingut com a pelegrins
a la ciutat de sant Francesc. El
1986, fa 30 anys, i convidats pel
papa Joan Pau II, representants
religiosos de tot el món es va reunir
aquí –per primer cop d’una
manera tan solemne i tan nombrosa–
per afirmar el vincle indissoluble
entre el gran bé de la
pau i una actitud autènticament
religiosa. Aquell esdeveniment
històric va donar lloc a un llarg
pelegrinatge que, passant per
moltes ciutats del món, ha involucrat
molts creients en el diàleg
i en la pregària per a la pau; ha
unit sense confondre, donant
vida a sòlides amistats interreligioses
i contribuint a la solució de
no pocs conflictes.
Aquest és l’esperit que ens anima:
realitzar la trobada a través
del diàleg, oposar-se a qualsevol
forma de violència i d’abús de
La guerra en nom de la religió
és una guerra contra la religió
la religió per justificar la guerra
i el terrorisme. I malgrat tot, en
aquests anys transcorreguts, hi
ha molts pobles que han estat
greument ferits per la guerra. No
sempre s’ha entès que la guerra
empitjora el món, deixant una
herència de dolor i d’odi. Amb la
guerra tothom hi perd, fins i tot
els guanyadors.
Hem dirigit la nostra pregària a
Déu perquè concedeixi la pau al
món. Reconeixem la necessitat de
pregar constantment per la pau,
perquè la pregària protegeix el
món i l’il·lumina. La pau és el nom
de Déu. El qui invoca el nom de
Déu per justificar el terrorisme, la
violència i la guerra no segueix el
camí de Déu: la guerra en nom de
la religió és una guerra contra la
religió. Amb total convicció reafirmem,
per tant, que la violència
i el terrorisme s’oposen al veritable
esperit religiós.
Hem volgut escoltar la veu dels
pobres, dels infants, de les generacions
joves, de les dones i de
molts germans i germanes que
pateixen a causa de la guerra;
amb ells, diem amb força: no a
la guerra. Que no quedi sense
resposta el crit de dolor de tants
innocents. Implorem als responsables
de les nacions perquè es
posi fi als motius que indueixen
a la guerra: l’ànsia de poder i de
diner, la cobdícia dels qui comercien
amb les armes, els interessos
partidistes, les venjances pel passat.
Que creixi el compromís concret
per remoure les causes subjacents
als conflictes: les situacions
de pobresa, injustícia i desigualtat,
l’explotació i el menyspreu
per la vida humana.
Que s’obri, en definitiva, una
època nova, en la qual el món
globalitzat arribi a ser una família
de pobles. Que s’actuï amb
responsabilitat per construir una
pau veritable, que es preocupi
de les necessitats autèntiques de
les persones i dels pobles, que
impedeixi els conflictes amb la
col·laboració, que venci els odis i
superi les barreres amb la trobada
i el diàleg. Res no es perd si es
practica eficaçment el diàleg. Res
no és impossible si ens dirigim a
Déu amb la nostra pregària.
Tots podem ser artesans de la
pau; des d’Assís, amb l’ajuda de
Déu, renovem amb convicció el
nostre compromís de ser-ho, juntament
amb tots els homes i dones
de bona voluntat.
CRIDA CONJUNTA A LA PAU DE LA
JORNADA MUNDIAL DE PREGÀRIA
INTERCONFESSIONAL PER LA PAU
(Assís, 20-09-2016)

PAPA FRANCESC
21
Primer balanç de l’Any de la Misericòrdia
«Estimats germans i germanes,
he pensat sovint la manera com
l’Església pot posar més en evidència
la seva missió de ser testimoni
de la misericòrdia. És un
camí que s’inicia amb una conversió
espiritual. Per això he decidit
convocar un Jubileu extraordinari
que col·loqui en el centre la
misericòrdia de Déu. Serà un Any
Sant de la Misericòrdia. El volem
viure a la llum de la paraula del
Senyor: ‘Siguem compassius com
el Pare». Així anunciava el papa
Francesc, el 13 de març de 2015,
la convocatòria del Jubileu de
la Misericòrdia, que es va iniciar
el 8 de desembre passat amb
l’obertura de la Porta Santa a la
Basílica de Sant Pere i que conclourà
aquest proper 20 de novembre.
En l’exhortació apostòlica
Evangelii gaudium, s’hi troba
una expressió reveladora que
ajuda a captar el sentit d’aquest
Roma ha acollit grans
esdeveniments dedicats a
diferents col·lectius
Jubileu: «L’Església viu un desig
inesgotable de brindar misericòrdia,
fruit d’haver experimentat
la infinita misericòrdia del Pare
i la seva força difusiva» (EG 24).
Així doncs, i com a resposta
d’aquest desig, el 2016 ha estat
l’any dedicat a la Misericòrdia,
esdeveniment que s’ha volgut
que fos viscut tant a Roma com
en les esglésies locals. I és que
per primera vegada a la història
dels Jubileus, s’ha ofert la
possibilitat d’obrir la Porta Santa
també en cadascuna de les
diòcesis, especialment a les catedrals
o santuaris. Roma, de
totes maneres, ha acollit grans
esdeveniments dedicats als diferents
col·lectius de l’Església: els
malalts, els sacerdots, els membres
de les organitzacions caritatives,
els joves o els catequistes,
per citar-ne només alguns.
Davant d’aquesta rellevant festa
eclesial, doncs, i amb lema
«Misericordiosos com el Pare»,
el Papa ha dut a terme alguns
signes que han resultat molt significatius,
tant pel seu ressò mediàtic
com pel seu exemple dins
la pròpia Església. Una iniciativa
han estat els Divendres de la Misericòrdia,
en què el pontífex ha
visitat, per sorpresa, centres que
acullen persones amb dificultats,
necessitades de misericòrdia.
Així, s’ha plantat a una unitat
amb infants que patien diverses
patologies, a un centre amb pacients
en fase terminal, a cases
d’acollida de nens amb problemes
socials, a un asil d’avis, a una
comunitat amb noies en procés
de rehabilitació o a una associació
d’acollida de persones amb
discapacitat intel·lectual greu.
No es pot oblidar tampoc la celebració
de la Jornada Mundial
de la Joventut a Cracòvia ni la
canonització de la Mare Teresa
de Calcuta, així com la veneració
a Roma de les restes de dos
sants caputxins: sant Pio de Pietrelcina
i sant Leopold Mandic.
Així mateix, també resten presents
els diferents viatges apostòlics
que ha realitzat durant
aquest any fora d’Itàlia: Geòrgia
i Azerbaidjan, Polònia, Armènia,
Lesbos (Grècia) i a Mèxic.
Ara, a poques setmanes per a la
clausura, el papa Francesc té pendents
dues cites molt importants.
Es tracta del jubileu dels reclusos
i el de les persones sense sostre.
Amb aquestes simbòliques i emblemàtiques
celebracions s’arribarà a
la fi d’una celebració que de ben
segur ha deixat una gran petjada
de misericòrdia al si de l’Església
i als cors de tots els fidels.
XAVIER ROCA BAS

22
REFLEXIÓ
«Ningú com vós no em fa feliç» (Salm 16, 2)
Crist ve al món. L’Església espera
any rere any la vinguda del Crist
(Mt 24, 37-44), i sempre l’esperem
amb la novetat que suposa esperar
qui s’estima amb totes les forces
(Mt 1, 18-24): «Ningú com vós no
em fa feliç», del Salm 16, pot ser
la nostra pregària. Un temps per
aplanar el camí a Jesucrist, que és
la Bona Nova de Déu. Ens en fa memòria
la predicació de Joan Baptista
(Mt 3, 1-12). La paraula del
Baptista s’actualitza tot recordant
l’Any Jubilar de la Misericòrdia i
fent-ne vida. No hem d’arxivar la
que és una experiència viscuda.
L’Advent, amb l’Any Jubilar de
la Misericòrdia encara recent,
és acolliment del que hem descobert:
«Transformem la societat
des de la Misericòrdia» (és el
lema que ha aglutinat la convocatòria
de la III Trobada del Voluntariat
de Càritas Catalunya, el
22 d’octubre d’aquest any).
L’Advent és un temps per
a la pregària, la
caritat i el compromís
Un temps per a la pregària. Maria
n’és exemple: va escoltar la paraula
de Déu, i així, amb aquest
gest tan senzill d’escoltar, ens
ajuda a valorar el prodigi que és
l’Advent. Avui, que volem parlar
més que l’altre i com més fort
millor... ens escoltaria Déu amb
aquesta actitud? Cal tenir humilitat
i estar molt serè, pregant per
escoltar el que ens diu Déu a cau
d’orella (Lc 18, 9-14).
Un temps per a la caritat o amor
d’amistat envers Déu i envers totes
i cadascuna de les persones
amb les quals ens trobem. Segurament
que l’anunci de l’Evangeli
als que pateixen per la pobresa o
qualsevol situació d’abandó és el
que fa creïble l’Advent. En els pobres,
i en la situació del seu dia a
dia, Jesús ens convida a seguir-lo
i a viure, necessitats del Crist que
ve.
Un temps, finalment, per al compromís:
«Veiem des de la radicalitat
evangèlica que ens hem de
comprometre per tal de transformar
aquesta societat i cercar
un canvi de model. I tot això ho
volem fer des de la Misericòrdia,
juntament amb totes les dones i
els homes de bona voluntat que
comparteixen la mateixa aspiració.
Canvis en àmbits com el mercat
laboral, les prestacions socials,
l’harmonització fiscal, l’educació
o l’habitatge» (en la conclusió de
la III Trobada de Voluntariat de
Caritas Catalunya, el 22 d’octubre
de 2016).
Fer-ho nostre ens ajudarà.
JOAN ANTON CEDÓ PERELLÓ.
Parròquia de Sant Pere Apòstol /
Parròquia de la Puríssima Sang.
Reus.

OPINIONS
23
Regenerar el món de l’esport
Treballar per regenerar el món
de l’esport és el repte que es va
marcar la primera Conferència
Internacional sobre Fe i Esport,
celebrada el mes passat al Vaticà
en una iniciativa inèdita de caràcter
interreligiós. Una regeneració
que, en paraules del mateix
papa Francesc, passa per protegir
l’esport de la manipulació i de
l’explotació comercial. Ho va dir
als representants de l’ONU, del
COI, del món de l’empresa i de les
diferents religions, que es van reunir
per debatre sobre com la fe i
l’esport poden ajudar a promoure
valors i servir millor l’home. I
ho va fer en plena eufòria post-
Olimpíades de Rio, tot recordant
que el lema olímpic altius, citius,
fortius –«més alt, més ràpid, més
fort»– és una invitació a desenvolupar
els propis talents.
La realitat és que durant els últims
Jocs Olímpics els mitjans de
comunicació van fer un seguiment
acurat de tots els esports
individuals i d’equips. Van valorar
i enaltir les seves gestes, i van remarcar
les qualitats dels que van
pujar al pòdium. Però en poques
ocasions es va destacar el veritable
esperit olímpic, que exigeix
comprensió mútua, solidaritat,
esperit d’amistat i joc net.
El problema apareix quan només
veiem l’esport com un espectacle
on preval guanyar, i els resultats
s’entenen com una suma
d’accions tècniques afegides a
components tàctics i d’estratègia
i a unes excel·lents aptituds físiques.
Però sovint ens deixem el
més important: que l’esport és
una immillorable ocasió per a
l’adquisició dels principis i els valors
que regeixen qualsevol pràctica
esportiva, com el respecte,
l’autocontrol, l’empatia, l’esforç i
la disciplina.
En nombroses ocasions s’assumeix
que la simple pràctica esportiva
afavoreix el desenvolupament
personal i social. Perquè sigui així
és necessari establir una metodologia,
uns continguts, uns materials,
tot degudament preparat
per facilitar l’èxit i promoure els
valors. Però, perquè hi hagi motivació,
els reptes han de ser assumibles,
i és fonamental establir
bons canals de comunicació
entre l’educador-entrenador i
l’esportista.
La primera etapa de l’esportista i
la seva joventut són els períodes
més importants per assumir els
beneficis de l’activitat esportiva,
tant físics com emocionals: prevenció
de malalties, millora de
l’autonomia, de l’autoestima, de
la seguretat en un mateix i aprendre
a guanyar o perdre. Però
l’esport no sempre és preventiu.
També pot potenciar els factors
de risc: disminuir l’autoestima,
facilitar la marginació i, fins i tot,
pot empènyer a generar rebuig a
la pràctica esportiva mateixa. Per
tant, el paper dels pares i sobretot
dels entrenadors és fonamental
per convertir l’esport en una
eina preventiva i educativa que
ajudi en el bon desenvolupament
integral del nen i de la nena, a
millorar el rendiment acadèmic i
a bastir competències per a una
adequada incorporació a l’entorn
social, cultural i laboral.
JOSEP PUJOLS
Representant territorial de l’Esport a
comarques gironines
AG
SErVEiS GrÀFiCS inTEGraLS
Impressió digital • Impressió ofFSET • Disseny
Papereria - targetons - imants - flyers - políptics
cartelleria (petit i gran format)
fulletons - catàlegs - revistes - llibres...
Canonge Dorca, 1 - 17005 Girona
Tel. 972 20 26 92 - Fax 972 22 03 93
www.palahi.cat - info@palahi.cat

24 OPINIONS
Vida Creixent. 25 anys a la Cellera de Ter
La Cellera de Ter és un poble petit
de la comarca de la Selva que
fa anys que es belluga entre els
2.000 i els 2.100 habitants. Molt
afortunat i tocat per la gràcia de
Déu. Afortunat, perquè el dia 3
de juliol de 1991, essent rector de
la parròquia Mn. Joaquim Casadevall
i Mallorquí, tinguérem la
grata visita de Joan Viñas i Bona,
a.c.s., fundador de Vida Creixent
a Catalunya, acompanyat de Josep
M. Ministral i Masià, a.c.s.,
fundador de Vida Creixent a Girona.
El motiu de la visita? Explicar
què era Vida Creixent. La reunió
fou a l’església parroquial, ja
que hi assistí molta gent.
Passat l’estiu, Mn. Joaquim, home
emprenedor, que havia instaurat
al poble Animació litúrgica,
grup d’ornamentació i neteja de
l’església, visitadors de malalts,
etc., s’interessà per Vida Creixent,
i per aquest motiu es presentà a
casa a convidar-me a formar un
grup de Vida Creixent. Amb ell
i amb la meva esposa, M. Rosa,
vàrem començar a pensar en matrimonis
que podrien acceptar la
proposta. I així fou com el 22 de
La gent preguntava: «Qui sou
vosaltres, que sempre aneu
junts?»
setembre de 1991 tinguérem la
primera reunió, formada per tres
matrimonis i el mossèn. Havia
nascut Vida Creixent! El tema de
la reunió fou buscar nous matrimonis
per formar part del moviment.
El novembre tinguérem la
reunió amb cinc matrimonis, i el
desembre, amb sis. Així passàrem
quasi cinc anys fins que el juliol
de 1996 s’hi afegí un nou matrimoni.
Al principi, que encara érem «jovenets»,
fèiem moltes sortides,
principalment a la muntanya,
amb dinars preparats per nosaltres
mateixos i amb l’assistència
del consiliari, Mn. Joaquim, després
amb Mn. Joan Baburés i més
tard amb Mn. Ramon Oller.
He estat més de cinc anys secretari
diocesà, hem format part de
l’executiva, de la coordinadora,
de la comissió a les reunions a
Barcelona, etc. Quant al poble, a
més de la participació a les trobades,
hem visitat persones del poble
ingressades en centres, visitat
malalts... i el que ens serví més
per a l’apostolat fou la participació
continuada a la parròquia.
La gent preguntava: «Qui sou vosaltres,
que sempre aneu junts?».
Dèiem: «Som de Vida Creixent».
El novembre de 1994 un parell
de matrimonis sol·licità entrar a
Vida Creixent. Vàrem considerar
que el grup seria massa gran. Mn.
Joaquim va dir: per què no formem
un altre grup? I així va ser. I
simultàniament es formà un grup
de dones, la majoria viudes.
Els anys 1997, 1998 i 1999 van ser
d’esplendor, i Vida Creixent va
arribar a tenir 43 membres. Actualment
som 30 persones.
Per no anomenar-los simplement
el primer, el segon i el tercer grup,
vam decidir posar nom a cada un.
Al primer, Mare de Déu de Sales
(patrona de la parròquia); al segon,
Sants Just i Pastor (als quals
tenim dedicada una capella); i al
tercer, Santa Anna (patrona de
Vida Creixent).
25 anys! Hem organitzat una petita
festa, amb un dinar de germanor,
i hi hem convidat el nostre
benvolgut bisbe Francesc, que l’11
d’octubre ens va presidir l’Eucaristia.
En donem gràcies a Déu.
MANEL GALLART

OPINIONS
25
I Càritas, què està fent per als refugiats?
Ha passat un any de les primeres imatges
de l’arribada desesperada de milers
de persones i famílies senceres a
les costes gregues. Els europeus saben
avui on és Lesbos, fins i tot han tornat
a situar els Balcans al mapa, i segur
que tots han sentit a parlar dels refugiats.
L’Alt Comissionat de les Nacions
Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula
que actualment són 65 milions les
persones que s’han vist forçosament
obligades a deixar casa seva.
Des del setembre de 2015, Càritas rep
els informes sobre el trànsit de refugiats
a la frontera est d’Europa, informes
colpidors que ens recorden altres
guerres no tan llunyanes.
A la Diòcesi de Girona, Càritas va
engegar la campanya «Som refugi»,
amb tres objectius:
1. Ajuda humanitària: captació i
enviament de fons a les Càritas
que operen als països en guerra,
fronterers o amb refugiats en
trànsit.
2. Sensibilització: Càritas i altres
entitats com Justícia i Pau o CON-
FER estan difonent la campanya
#MigrantsAmbDrets.
Càritas va engegar la
campanya «Som refugiats»
amb tres objectius
3. Acollida i acompanyament integral:
Càritas es posa a disposició
de l’Administració, amb els seus
itineraris d’acollida i acompanyament
integrals, que desenvolupa
de manera habitual a través dels
seus programes d’acció social.
El 27 de setembre passat, Càritas
Diocesana de Girona i 21 diocesanes
més de tot l’Estat es van reunir
a Madrid per analitzar la situació
actual sobre els refugiats i què
s’ha fet fins ara. La sessió tenia
com a eixos principals l’acollida,
la sensibilització i incidència, la intervenció
d’emergència humanitària
i l’enfortiment de la xarxa Intraeclesial
«Migrants amb drets».
En el primer eix, l’acollida, hi ha
Càritas que han rebut demandes
de persones refugiades que, en
principi, estan sota la cobertura
de les entitats especialitzades,
amb les quals es manté contacte
i coordinació. Es planteja amb
totes aquestes entitats que ara
mateix s’ocupen de l’acollida als
refugiats una interlocució amb
l’Estat sobre les deficiències del
sistema nacional d’acollida.
En el segon eix, el de sensibilització,
totes i cadascuna de les diocesanes
presents a la reunió posen
de manifest com, en el darrer
any, Càritas ha estat en xarxa amb
totes aquelles plataformes, entitats,
taules de participació, actes
públics i campanyes, adreçades a
la conscienciació de la comunitat
en matèria d’asil, i en coordinació
amb l’Administració pública.
En tercer lloc, l’emergència humanitària.
Darrere dels refugiats
hi ha unes causes. L’Àrea de Cooperació
Internacional de Càritas
Espanyola constata un empitjorament
de la situació, ja que les
bombes no s’aturen.
I el quart eix consisteix a continuar
amb l’enfortiment de la Xarxa
Intraeclesial, de la qual formen
part Càritas Espanyola, CONFER,
Justícia i Pau, el Secretariat de la
Comissió Episcopal de Migracions
i el Sector Social de la Companyia
de Jesús, amb l’objectiu de defensar
els drets dels migrants.
PACO PARDO GARCÍA
Responsable del Programa
d’Acollida i Acompanyament a les
persones.
Càritas Diocesana de Girona.

26 AMB NOSALTRES
Margarita Bofarull: «Gràcies a la sensibilitat
ètica i al debat bioètic, hem anat guanyant en
drets de les persones»
Margarita Bofarull és religiosa del
Sagrat Cor i presidenta de l’Institut
Borja de Bioètica, que va ser el primer
centre europeu dedicat a aquest àmbit
de recerca. És llicenciada en Medicina
i Cirurgia per la Universitat de
Barcelona i també és professora de la
Facultat de Teologia de Catalunya.
És també presidenta del Comitè
d’Ètica Assistencial (CEA) de l’Hospital
matern-infantil de Sant Joan de Déu
i membre de la Pontifícia Acadèmia
per a la Vida, de la Santa Seu.
És èticament acceptable tot el que és tècnicament
possible?
No. Precisament hi ha un llibre del professor Hans Jonas
que es titula El principi de responsabilitat que està molt
centrat en això. Diu que si arribem a fer tot el que tècnicament
podem fer sense qüestionar-nos si això serà realment
un progrés per a la humanitat o no, podem arribar
a la destrucció del planeta. Tècnicament podem aplicar
moltes coses, però la qüestió és: amb quina finalitat? A
costa de què? En benefici de qui? Hi ha coses que poden
ser en benefici d’una minoria i lesionar els drets d’una
majoria de persones. Contínuament a la vida ens fem
preguntes ètiques en la nostra actuació. I voldria recordar
«No podem absolutitzar ni la tecnologia ni la
ciència, ni tampoc una reflexió purament teòrica
que no tingui en compte la realitat»
que l’ètica, en els seus orígens, és un tractat de felicitat. És
a dir, és una disciplina i una reflexió que ens ajuda a triar
bé per ser feliços perquè, al final, fer el bé és una font de
felicitat.
Què aporta la reflexió moral catòlica a l’ètica civil?
Jo crec que hi aporta molt. La moral catòlica aporta una
visió des dels valors evangèlics, una visió cristiana, una
antropologia, una visió de la persona i del món. És una
ètica de màxims, que, en diàleg amb altres, ens permet
constituir aquesta ètica de mínims que dóna bases sòlides
a la nostra societat. Gràcies a la sensibilitat ètica i al debat
bioètic, hem anat guanyant en drets de les persones.
Ha posat èmfasi en la paraula «diàleg», perquè la
bioètica precisament és un debat entre la tradició
més humanista i la branca científica. Com ha incorporat
la seva identitat com a religiosa, en un camp
on el fonamentalisme religiós ha de quedar exclòs?
Més que parlar de debat, m’agrada molt una imatge que
va associada als inicis de la bioètica, que és el pont. La
bioètica és un pont entre les humanitats i les ciències i les
tècniques. Aleshores, jo crec que no es pot entendre l’un
sense l’altre. Hi ha una frase que ja va fer servir Joan Pau
II, que deia que la ciència sense consciència pot dur a la
ruïna de l’home. Jo crec que no podem absolutitzar ni la
tecnologia ni la ciència, ni tampoc una reflexió purament
teòrica que no tingui en compte la realitat. Però jo sempre
dic que ser del Sagrat Cor és identitari, la resta és circumstancial.
I quan se’t demana un servei, procures aportar
tot el que ets i tot el bagatge que tens. Jo agraeixo molt

AMB NOSALTRES
27
tenir les dues formacions, que per a mi són molt complementàries.
Una em dóna coneixement dels fonaments
científics de moltes qüestions que debatem després teològicament,
i la teologia dóna una cultura humanística
transcendent molt important.
Les grans religions han contribuït al desenvolupament
moral i espiritual dels pobles. Poden ser un
obstacle per al progrés?
No ho haurien de ser. El progrés és que uns pocs tinguin
molts guanys? Això és progrés? Aleshores, les religions, i
puc parlar de la que jo més conec, que és la religió cristiana
i la catòlica, sempre busquen el bé de la persona. Hi
ha una sèrie de principis que són fonamentals: la persona
sempre és un fi en si mateixa, és a dir, mai pots utilitzar
una persona en benefici d’una cosa. La persona sempre és
«El veritable progrés és aquell que és progrés
per a tots. Una societat és més progressista
com més capaç és de sostenir la vida dels més
febles»
un subjecte, no un objecte. I cada vegada que tractem les
persones com a objectes i els posem preu, estem degradant
i lesionant la dignitat humana. El veritable progrés
és aquell que és progrés per a tots. Una societat és més
progressista com més capaç és de sostenir la vida dels més
febles. Moltes vegades portem les coses a un terreny purament
econòmic. La rendibilitat és un progrés? Això és
molt discutible. Què hi diuen els més febles?
En aquest sentit, l’Església és un referent amb la seva
Doctrina Social.
La Doctrina Social de l’Església és molt revolucionària. I
molt desconeguda, malauradament.
Creu que la cultura actual considera la mort un tabú?
Sí. És una societat que moltes vegades es planteja com si
la vida fos només per a les persones joves amb plenitud
física i psicològica. La vida té una contingència, hi ha una
diversitat, gràcies a Déu, però a vegades es plantegen models
únics.
Des del Vaticà, com a membre per a la Pontifícia Acadèmia
per a la Vida, com es tracta aquest debat bioètic?
Es tracta amb molta seriositat. La Pontifícia Acadèmia és
una acadèmia científica, i la primera cosa que es vol fer i
es fa és posar les bases científiques per no dir coses que
no són sostenibles des del punt de vista tècnic i científic.
Un discurs moral sobre una base equivocada científicament
invalida tot el discurs. Aleshores, hi ha temes concrets
sobre els quals es va aprofundint, primer des de la
vessant tecnica i científica i després analitzant la relació
que tenen aquests temes amb el Magisteri de l’Església.
Vostè és també presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial
de l’Hospital Sant Joan de Déu, que de fet
va ser el primer Comitè d’Ètica Assistencial de l’Estat
espanyol. Quines són les competències del Comitè?
És un Comitè consultiu i interdisciplinari. Formen part
del Comitè els caps de servei d’oncologia pediàtrica o
de ginecologia obstetrícia, la direcció d’Infermeria, un
jurista extern, el defensor de l’usuari, el cap de pastoral
de l’Hospital, el superior de la comunitat dels germans i
també un expert en ètica. I el Comitè té dues funcions:
per una banda, l’assessorament, que és sol·licitat majoritàriament
per part dels professionals del centre, però
també per part dels usuaris sobre una qüestió concreta.
Per exemple, l’inici d’un tractament oncològic-pediàtric.
L’altra funció del Comitè és la formació en ètica per al personal
del centre, impartint sessions clíniques sobre temes
de bioètica o petites publicacions.
MERITXELL COMAS
Margarita Bofarull a la conferència que va impartir
el 29 de setembre passat a l’ISCRG.

28 GENT DE CASA
Joan Vicenç Cordonet Donat: «A la Frater,
ajudar l’altre sorgeix de manera natural»
Nascut a Roses el 1978, en el seu primer
any de vida se li diagnostica atròfia muscular
espinal, una malaltia neuromuscular.
Estudia Empresarials i ADE i col·labora
amb entitats de persones discapacitades.
Entra en contacte amb la Fràter de Girona
el 1990, i la seva implicació en el moviment
el porta a ser-ne secretari a partir
del 2000 i president des de 2014. Treballa
al Departament de Treball, Afers Socials
i Famílies, i és vocal de l’associació MI-
FAS, on fa assessorament en normativa
d’accessibilitat.
Com s’estableix el seu contacte
amb la Fràter?
Durant un pelegrinatge a Lourdes,
algú ens parla de la Fràter, un moviment
en què les persones amb
discapacitat organitzen activitats
i es donen suport mutu, i ens convenç
per participar a les convivències
d’estiu. En aquells moments, la primera
generació de Fràter s’estava
«Es dóna a les persones amb
discapacitat l’ocasió de ser
útils»
fent gran i hi havia un gran interès
per incorporar gent jove que garantís
la continuïtat del moviment. Hi
vaig començar juntament amb dos
nois de la meva edat. Al principi, em
va meravellar l’alegria i l’estimació
que hi vaig veure. Després, vaig començar
a apreciar l’esperit de servei.
A la Fràter, ajudar l’altre sorgeix de
manera natural, sense cap esforç. En
cap altre lloc no he trobat el bon ambient
que s’hi viu.
Quins serveis i activitats ofereix?
Es dóna a les persones amb discapacitat
l’ocasió de ser útils i fer coses per
als altres, en un ambient d’alegria,
amor i vivència pràctica dels valors
evangèlics. Es promouen els contactes,
de manera que persones que
viuen soles i aïllades puguin relacionar-se
amb altra gent. L’activitat més
representativa són les convivències
d’estiu: una estada de 15 dies que fem
a Sant Feliu de Pallerols, on unes cent
persones conviuen i posen en pràctica
els valors de la Fràter les 24 hores
del dia. També es fan convivències per
Setmana Santa, trobades puntuals durant
l’any i trobades de grups locals.
El projecte de la casa inclusiva de
Sant Feliu de Pallerols en quin
moment està?
La parròquia del poble, d’acord amb
el Bisbat, ens ha cedit la rectoria, que
hem fet servir com a casa de convivències
durant 40 anys. Volem reformar-la
per convertir-la en una «casa
inclusiva» de colònies, convivències i
vacances per a persones amb discapacitat,
per obrir-la a més col·lectius
i oferir un servei molt demanat i que
encara no existeix a Catalunya. Hem
fet unes primeres obres i hem iniciat
una campanya per recollir donatius.
El projecte ha generat molta il·lusió.
Hem rebut la col·laboració de moltíssima
gent, que agraïm de tot cor.
Caldria fer una crida a les persones
amb discapacitat per incorporar-se
a la Fràter?
Cal convidar-les a venir, sobretot les
que tinguin ganes de sentir-se útils i
d’aportar el seu granet de sorra per
millorar la vida dels altres. Tothom,
independentment de les seves limitacions,
pot ser feliç compartint el
seu temps i les seves capacitats i trobar
un sentit a la seva situació. També
hi convidem les persones que,
sense tenir cap discapacitat, ens vulguin
donar un cop de mà i aportarnos
l’ajuda que necessitem per viure
el nostre ideal de fraternitat.
J. VÍCTOR GAY

ETNOGRAFIA
29
Sant Martí: l’altre patró dels catalans
L’11 de novembre, l’Església catòlica
celebra la festa de sant Martí
de Tours. Pel nombre d’esglésies
que té dedicades al nostre país,
bé podria haver estat el sant patró
de Catalunya. Només cal tenir
en compte que a la Diòcesi de Girona
té 42 esglésies parroquials
dedicades –quatre porten el nom
del poble– i deu ermites o capelles.
Si ho comparem amb sant
Jordi, el patró de Catalunya, sorprèn
que en tot el bisbat de Girona
només existeixi una ermita
amb el seu nom –a Sant Llorenç
de la Muga– i un sol municipi,
Sant Jordi Desvalls, que, a més,
és l’únic a tot Catalunya. Per altra
banda, el mateix Seminari Diocesà
el té per patró.
Per què sant Martí és tan present
a casa nostra? Cal dir en primer
lloc que, tot i que va ser bisbe de
la ciutat francesa de Tours, va néixer
a l’actual Hongria l’any 316.
Diu la tradició popular que era
fill de militar, i d’aquí que el seu
pare li posés el nom del déu de
la guerra, Mart. La seva família
es va traslladar a la ciutat italiana
de Pavia, i als quinze anys s’allistà
a la legió romana. D’aquest període
sorgeix una de les històries
més boniques relacionades amb
el sant. Un dia d’hivern que queia
una forta glaçada, la tropa va
entrar a la ciutat francesa d’Amiens.
Allà va trobar un pobre mig
despullat que li implorava caritat.
Martí es va treure l’espasa, tallà
la seva capa i li’n donà la meitat.
Aquell fet va moure la consciència
del nostre sant fins a tal punt
que va voler deixar l’exèrcit al cap
d’uns anys. No volia vessar més
sang de soldats. L’any 356, ho
comunicà al cap de tropa el dia
abans d’enfrontar-se als bàrbars
a la ciutat alemanya de Worms.
Aquest el va titllar de covard, i
Martí, per demostrar-li la seva
valentia, li demanà que el posessin
a primera fila sense escut ni
armes. A trenc d’alba, però, els
bàrbars demanaren la pau. Es diu
que algun espia els havia avisat
que els romans estaven tan segurs
de la victòria que acudirien
a l’enfrontament desarmats.
La fama de Martí es va fer popular
a tot arreu, i principalment en
el món de la cavalleria i a l’actual
França, de la qual és patró. Es calcula
que hi té 3.500 temples dedicats.
És per això que els soldats
francs el tenien com a protector
i s’hi emparaven en cada batalla.
En temps de la reconquesta, les
tropes de Carlemany van entrar
a les nostres terres, al segle VIII,
i van començar a popularitzar el
seu culte fent construir ermites i
capelles i propagant la seva fama
i virtuts. En aquella època, erigir
temples a aquell sant «afrancesat»
era la millor propaganda
franca en un temps en què no hi
havia els mitjans de comunicació
que coneixem avui. Això explicaria
la quantitat de temples que
aquest sant té a gran part de les
comarques gironines.
Sant Martí va ser el patró de la
cavalleria catalana fins al segle
XIV, quan fou arraconat per sant
Jordi. D’entre altres patronatges
que se li atorguen hi ha el del
bestiar de ferradura (cavalls, eugues,
mules...), ferrers, moliners
(una tradició diu que de petit treballava
en un molí), mendicants,
els que treballen en el ram tèxtil
(per la capa), dels objectors de
consciència militar (per l’episodi
viscut a Worms)... i dels gansos! Es
diu que, ple d’humilitat, el nostre
sant no va acceptar ser ordenat
bisbe de Tours i que es va amagar
en un corral perquè les autoritats
eclesiàstiques no el trobessin. No
li va servir de res, ja que el clacar
del ganso el va delatar. És també
el patró de la ciutat d’Arenys de
Munt: «Al patró del nostre poble
/ perquè ens vulgui conduir / diguem-li
amb veu ben noble: / Glòria
sempre a sant Martí» (Goigs).
En temps ancestrals, a l’Empordà,
els pares feien creure als seus fills
que la nit del 10 a l’11 de novembre
passava sant Martí vestit com
un pobre al damunt d’un ase deixant
castanyes i altra fruita seca
a la finestra dels nois i noies que
s’havien portat bé durant l’any.
Però als que s’havien portat malament
els deixava els fems de l’animal!
Abans de sopar, la mainada
sortia al carrer bufant instruments
de vent a fi que el sant els sentís i
no passés de llarg. L’endemà, tothom
es trobava allò que s’havia
merescut. Tot un avançament als
Reis.
ÀNGEL RODRÍGUEZ VILAGRAN

30
CALAIX DE SASTRE
Paraula amb paraula
Per Àngel Rodríguez Vilagran
Enllaça el bisbe amb la seva corresponent diòcesi
Enric Benavent
Barcelona
Romà Casanova
Girona
Agustí Cortés
Lleida
Imatges retrospectives
Per Xavier Romero
Santa Afra d’Augsburg dóna nom a aquest santuari,
ubicat al veïnat de Ginestar, municipi de Sant Gregori.
Construït l’any 1760, compta amb una hostatgeria.
S’hi venera igualment la Mare de Déu de les
Neus, i s’hi celebra un aplec el 5 d’agost.
Afra fou martiritzada l’any 305, després de ser convertida
per Narcís, que vingué a Girona, en fou bisbe,
fou martiritzat i posteriorment es convertí en
patró de la ciutat.
Salvador Giménez
Xavier Novell
Joan Josep Omella
Francesc Pardo
Jaume Pujol
Josep A. Saiz Meneses
Joan Enric Vives
Sant Feliu
Solsona
Tarragona
Terrassa
Tortosa
Urgell
Vic
Hi ha de tot a la vinyeta del Senyor. Pep Claparols

CULTURA
31
Exposicions Cinema Llibres
«L’Empordà i Terra
Santa»
Luz de Soledad
Tornem Jesús als
pobres
La basílica de Santa Maria de
Castelló d’Empúries acull fins al
31 de desembre l’exposició temporal
de pintures de Lluís Roura
«L’Empordà i Terra Santa», inaugurada
el mes d’agost passat. Les
obres de l’artista estan situades a
la Capella dels Dolors de la basílica,
i es poden visitar en els horaris
de visita habituals del temple.
D’altra banda, aquest espai també
permet contemplar, en aquest cas
de forma permanent, el quadre
Betlem, del mateix artista. Nascut
a Sant Miquel de Campmajor el
desembre de 1943, Roura es pot
considerar un pintor autodidacte,
tot i que va fer dos cursos de dibuix
a la Llotja de Barcelona i va
rebre els consell dels pintors Fèlix
Revello de Toro i Frederic Marés,
sense oblidar qui l’havia iniciat en
l’aprenentatge pictòric, Joan de
Palau. La seva primera exposició
individual va ser a Vic l’any 1970,
i des d’aleshores la seva obra supera
el centenar d’exposicions.
El 1985 va celebrar la primera
exposició individual de caràcter
internacional a Caracas, i després
va ser a Ginebra, Viena, Miami,
Sant Petersburg i Brussel·les, entre
d’altres indrets.
Dirigida per Pablo Moreno (Poveda,
Un Dios prohibido), el
21 d’octubre es va estrenar als
cinemes Luz de Soledad, una
pel·lícula que tracta sobre els
inicis de la institució religiosa
de les Serventes de Maria, fundada
a Madrid el 1851 sota la
inspiració del sacerdot Miguel
Martínez. Va ser Soledad Torres
Acosta qui va desenvolupar i expandir
la institució arreu fins a la
seva mort, en una època en què
les Serventes de Maria es van haver
d’enfrontar a anys molt difícils,
amb revolucions, epidèmies
i persecucions religioses. De fet,
elles van ser les primeres infermeres
titulades a Espanya, el juny
de 1915, a petició del Ministeri
d’Instrucció Pública i Belles Arts.
Soledad Torres va ser canonitzada
pel papa Pau VI l’any 1970.
La trama de la pel·lícula s’inicia
quan l’Olga ha d’encarregar-se
del seu pare, Arturo, un home
rondinaire i de caràcter fort que
pateix una malaltia greu. La seva
feina –un bufet d’advocats– no li
permet gaire temps per cuidar-lo
cada nit, així que, desesperada,
recorre a l’última persona que el
seu pare voldria veure: sor Inés,
una monja Serventa de Maria.
Editat pel Centre de Pastoral
Litúrgica, dins de la col·lecció
Emaús (número 132), Tornem
Jesús als pobres és un llibre fruit
d’una reflexió iniciada en un seminari
organitzat des del Secretariat
de Pastoral de la Marginació
de l’Arquebisbat de Barcelona
sobre com evangelitzar els pobres.
A partir d’aquí, el consiliari
de l’Acció Catòlica Obrera, Oriol
Xirinachs, juntament amb Pilar
Malla, va impulsar unes sessions
de treball amb gent que treballaven
en l’àmbit de la marginació
amb l’objectiu de preguntar-se
com explicitar la font i el rerefons
del compromís i l’ajuda als
més febles. El resultat ha estat
aquest volum, que convida a reflexionar
sobre el fet que a vegades
aquesta tasca cristiana envers
els qui pateixen per la pobresa
i l’abandó –un dels testimonis
més creïbles i indiscutibles de la
força de la fe– es redueix només
a l’ajuda i a la resposta a les necessitats
materials, i no sap –o no
gosa, o potser no ho troba necessari–
oferir allò més valuós que es
pot oferir, i que precisament té
els pobres com a primers destinataris:
l’alegria de Jesucrist, la seva
presència viva.
Textos
XAVIER ROCA BAS

Temps
Bisbat de Girona
d’Església
Televisió de Girona
Diumenge 9 h
Dilluns 9.30 h
Dimarts 10.30 h
Banyoles Tv
Dissabte 8 h
Diumenge 10.30 h
Tv Costa Brava
Dissabte 9 h
Diumenge 9 h
Canal 10 Empordà
Diumenge 10.25 h
Olot TV
Diumenge 10.30 h
@bisbatgirona
#TempsEsglésia