productiva representants

ELS EIC A L’IoTSWC
iGENIUM’16
MANUEL CERMERÓN (GRUP AGBAR)
Els Enginyers Industrials de Catalunya
s’impliquen activament en l’IoTSWC.
PÀG.10
Els projectes d’enginyeria més
destacats de l’any.
PÀG.11
“Tenim una massa crítica que ens
permet invertir en la cerca i desenvolupament
de coneixement”. PÀG.12
Visita
www.fullsdelsenginyers.cat i
accedeix a tots els continguts
FULLS DELS ENGINYERS
OCTUBRE
El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya
10/2016
TEMA DEL MES
El Pacte Nacional per a la
Indústria, una realitat a tocar
Els Enginyers Industrials de Catalunya estaran presents a la
Taula del Pacte Nacional per a la Indústria
INFRAESTRUCTURA
MEDSI, una conferència internacional
a Barcelona
PÀG.04 // El president de l’edició del 2016 de MEDSI (Mechanical Engineering
Design of Synchrotron Radiation Equipment and Instrumentation)
és un enginyer industrial membre i associat dels EIC? Es tracta de
Carles Colldelram, cap de la Secció Transversal de la Divisió d’Enginyeria
del sincrotró Alba. El MEDSI s’acaba d’organitzar al CosmoCaixa
de Barcelona i ha servit per compartir coneixement i establir networking
en l’àmbit de l’enginyeria mecànica vinculada als sincrotrons.
Conversem amb Colldelram; Joan Casas, cap de la Divisió d’Enginyeria
d’Alba, i Josep Campmany, cap de secció d’Imants, Dispositius d’Inserció
i Mesures Magnètiques.
El Parlament de Catalunya va aprovar, el 13 de juliol, una resolució per instar el Govern a tirar endavant un
Pacte Nacional per a la Indústria a Catalunya amb el vot favorable de tots els grups de la cambra catalana.
Un dels grups de treball és el d’infraestructures i energia,
que ja està analitzant el Corredor Mediterrani
PÀG.06 // Els propers mesos veurem
fructificar una de les accions
per impulsar el sector industrial de
Catalunya més importants dels darrers
anys. El Pacte Nacional per la Indústria
té com a objectiu final dotar
Catalunya d’una nova economia productiva
de base industrial. El Govern
ja ha aprovat la creació de la Taula
del Pacte Nacional per la Indústria i
dels sis grups de treball que n’elaboraran
l’estratègia i les accions. Els
sis grups de treball, integrats per
nou membres cadascun (tres representants
de la Generalitat i sis
designats per patronals i sindicats),
seran els equips responsables de
proposar les línies d’actuació que
han de situar la indústria com a eix
econòmic del país.
La Comissió Executiva Permanent
del Consell Català de l’Empresa, integrada
per la Generalitat de Catalunya,
les patronals Foment del Treball,
PIMEC i Fepime i els sindicats UGT i
CCOO, és qui ha assumit el paper de
governança i d’impulsora del Pacte
Nacional per la Indústria.
Rosa Paradell, desenvolupa
actualment la seva tasca
professional a i2CAT
TECNOLOGIA
Robotrack, el
sistema de
construcció de via
ferroviària del
futur
PÀG.03 // El sistema Robotrack
es basa en l’adaptació d’un robot
industrial convencional de grans
dimensions per a l’operació en
les condicions d’elevats nivells
de pols i d’intempèrie presents
al voltant d’aquest tipus de construcció.
El consorci del projecte
Robotrack està coordinat per
l’empresa VIAS i compta amb un
equip multidisciplinari format per
Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya, CEMOSA, Eurecat, la
UPV i el Grup d’Investigació en Enginyeria
Ferroviària El Robotrack
es pot utilitzar en la construcció
de les línies de metro i túnels,
tramvies, línies d’altes prestacions
per a trànsit de mercaderies
i línies d’alta velocitat.
INFRAESTRUCTURA
Aproximació a la
IoT a Catalunya
PÀG.04 // Rosa Paradell desenvolupa
actualment la seva
tasca professional a la fundació
i2CAT, però amb anterioritat ha
estat directora de la fira Smart
City World Congress. En aquesta
entrevista, Paradell ens anuncia
que la IoT Catalan Alliance, un
dels projectes de l’i2CAT, presentarà
un estudi a la propera
edició de la fira IoT Solutions
World Congress que analitza els
punts forts i febles de la cadena
de valor IoT a Catalunya. La IoT
Catalan Alliance també presentarà
un altre informe, a finals
d’any, sobre la manera en què
la IoT transformarà el sector industrial
català.
OPINIÓ // PÀG.03
“La UPC és una de les universitats que integren el top 100 d’enginyeria
del rànquing de Xangai. Estic convençut que l’EEBE contribuirà
a millorar aquesta posició”
ENRIC FOSSAS COLET, RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)
OPINIÓ // PÀG.02
“Preparar-se per conviure amb entorns VUCA demana incorporar la
gestió de riscos, un element inherent a qualsevol projecte d’enginyeria
ben dissenyat”
GIAN-LLUÍS RIBECHINI, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE GESTIÓ EMPRESARIAL DE L’AEIC / COEIC

OPINIÓ 02 FULLS DELS ENGINYERS / 10
Editorial
Tribuna
La Comissió Executiva Permanent del Consell
Català de l’Empresa és qui ha assumit el paper de
governança i impulsora del Pacte Nacional
per la Indústria.
Una oportunitat única per a la
indústria catalana
De tots és ben sabut que el
sector industrial global, i el
català en particular, està vivint
moments determinats
per canvis profunds. Una
d’aquestes transformacions
està protagonitzada per les innovacions
tecnològiques que formen part de l’eix
impulsor de l’anomenada Quarta Revolució
Industrial o indústria 4.0.
A Catalunya, a més a més de comptar
amb empreses que ja implementen solucions
pròpies del 4.0, s’estan portant a
terme una sèrie d’accions que determinaran,
d’una manera o una altra, el futur
del teixit industrial.
D’una banda, l’anunci, fet públic el mes
de juny passat per la Generalitat de Catalunya,
de la creació del Clúster de Manufactura
Avançada, que agruparà les
empreses i els agents catalans que treballen
en aquest sector.
De l’altra, la feina que s’està desenvolupant
en aquests moments amb l’objectiu de
fer realitat el Pacte Nacional per la Indústria,
anunciat també el mes de juny passat.
Un membre dels Enginyers Industrials
de Catalunya forma part de la taula del
Pacte Nacional per la Indústria, que té la
tasca de desenvolupar i finalment formalitzar
l’acord. Un acord que es basarà
en la concreció de seis eixos fonamentals:
competitivitat empresarial, dimensió
empresarial i finançament, indústria
4.0 i digitalització, formació, infraestructures
i energia i sostenibilitat i economia
circular.
Ja ha transcendit que un dels temes
estrella que està analitzant el grup d’infraestructures
i energia és el Corredor
Mediterrani. Una temàtica en què els Enginyers
Industrials tenen molt a dir.
Amb aquestes eines de treball sembla
molt a prop aconseguir l’objectiu final
del Pacte: crear una nova economia productiva
de base industrial.
Tanmateix, tot plegat fa pensar que
som realment al davant d’una oportunitat
única per a la indústria catalana,
que situarà el sector industrial del país
en l’eix estratègic que es mereix des del
punt de vista econòmic, social i polític.
GIAN-LLUÍS RIBECHINI
President de la Comissió de Gestió Empresarial de l’AEIC/COEIC
Una visió de gestió empresarial per
enfrontar-se a entorns VUCA
En els darrers temps, el nou paradigma
empresarial és el que
es coneix com a entorns VUCA,
que correspon a l’acrònim en
anglès de “volatilitat, incertesa,
complexitat i ambigüitat”.
Mentre que per a molts aquests elements
es veuen amb preocupació, en canvi, per
a l’enginyeria el que es veu és un món
d’oportunitats, perquè una de les ocupacions
de l’enginyeria és resoldre problemes
que inclouen variables VUCA.
Dins els models de gestió que permeten
desenvolupar una millor capacitat de resposta
a aquests entorns es troben els que
es fonamenten en els principis de les filosofies
àgils. Ara bé, per tal que les empreses
puguin utilitzar-les de forma adient, cal
que dins la seva cultura s’hagin establert
i s’incentivin valors com la transparència,
el compromís, el focus, la franquesa, el
respecte, el coratge, el treball en equip, la
confiança, la col·laboració, l’honestedat i la
comunicació. Si s’analitzen en detall, veiem
que tots ells formen una cadena on la seva
força és conseqüència de la fortalesa de la
baula més feble. I aquesta feblesa es troba
sovint en la capacitat de la direcció de
l’empresa de mantenir cadascun d’aquests
valors en la seva actuació.
És en l’àmbit de la gestió de les persones
on es troba un element estratègic que permet
la diferenciació disruptiva d’una empresa
com és l’adopció de models de compensació
total, per tal d’atraure i mantenir
el talent que la nostra empresa necessita.
Preparar-se per conviure amb entorns
VUCA demana incorporar la gestió de riscos,
que és un element inherent a qualsevol
projecte d’enginyeria ben dissenyat i desenvolupat.
Això suposa un avantatge per a
les enginyeries de qualsevol dimensió, ja
que la implementació de la gestió de riscos
dins la seva estratègia no els representa incorporar
un element estrany; a més a més,
els dóna un element d’influència en la fidelització
dels clients actuals o en la captació
de nous clients, per l’expertesa adquirida.
Un element necessari és una gestió de la
innovació entesa com a factor estratègic
que sigui sistematitzat per tota la empresa
amb una visió de procés global on pugui
participar tothom i també beneficiar-se’n
dels resultats.
Per concloure, voldria recordar que ja fa
més de cent anys un enginyer, Frederick
Winslow Taylor, va escriure: “La majoria
dels homes creuen que els interessos fonamentals
dels empresaris i dels treballadors
són necessàriament antagònics. En canvi,
la gestió científica (scientific management)
té com a base la ferma convicció que els veritables
interessos de tots dos són els mateixos”;
i aquesta convicció encara és certa
per tal que un sistema de gestió empresarial
funcioni.
Altaveu
Sonòmetre
““Per nosaltres, el BIM és
un instrument d’excel·lència,
eficiència i transparència
fins al punt que
ja s’ha convertit en una
eina central en la nostra
direcció d’enginyeria”
MANUEL CERMERÓN
Director d’Estratègia
i Desenvolupament
d’Agbar i director
general de Suez Advanced
Solutions per
a Espanya i Portugal
La logística catalana constata la
recuperació
El sistema logístic català va
registrar l’any 2015 un creixement
del 7,42% respecte al 2014, amb
un total de 367 milions de tones
gestionades. Aquesta és una de les
dades de l’informe Indicadors de
competitivitat del sistema logístic català
2015. El transport per carretera
és el majoritari, amb 278 milions de
tones, i experimenta un creixement
del 9%, seguit del transport marítim,
amb 80 milions de tones. Un
altre augment significatiu, del 18%,
és el protagonitzat pel transport
aeri (117.315 tones). En canvi, el
transport ferroviari ha caigut un 3%,
fins a les 9.191 tones.
La Diputació col·labora en l’augment
de l’ocupació en el sector industrial
“Ocupació a la indústria local” és
el nom del programa endegat per
la Diputació de Barcelona amb
l’objectiu de generar llocs de treball
per als col·lectius que més han patit
l’atur. Dotat amb 2 milions d’euros,
el programa vol afavorir la competitivitat
de les empreses incloses als
sistemes productius locals i enfortir
la col·laboració publicoprivada.
Empreses del sector tèxtil, metallmecànic,
automoció o alimentació
participen en el programa, en què
l’any passat van intervenir 500 empreses.
Aquest any s’han seleccionat
dotze projectes impulsats per
diferents ajuntaments o ens locals.
Programa de Creixement Empresarial
del Ministeri d’Indústria
El Ministeri d’Indústria, Energia i
Turisme ha llançat un Programa
de Creixement Empresarial dirigit
a sectors industrials amb una
important contribució al PIB i que
presenten una elevada atomització.
Es dirigeix a sectors industrials i exportadors
clau com són el sector de
l’alimentació i begudes i el sector de
la moda en sentit ampli, incloent-hi
tèxtil, calçat, marroquineria, bijuteria,
joieria, perfumeria i cosmètica.
El programa ofereix un servei
d’assessorament personalitzat en
digitalització, innovació, finances,
màrqueting i comercialització, operacions
i recursos humans.
EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials
de Catalunya
AEIC
President: Jordi Renom
Vicepresident 1r: Jordi Guix
Vicepresident 2n: Ricardo Granados
Secretària: Olga Tomàs
COEIC
Degà: Jordi Guix
Vicedegà: Pere Roca
Secretari: Jordi Mas
Demarcacions del COEIC-AEIC
Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau
Lleida: Joaquim Llop
Catalunya Central: Mireia Félix
Tarragona: Lluís Maestre
Delegació del Vallès: Francesc Figueras
AEIC - COEIC
Director general: Pere Homs
Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere
Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz
Responsable de Comunicació: Eva Díaz
Coordinació: Anna Carrió
Cap de Redacció: Albert López
Redacció: Albert López, Pablo Monfort i Ferran
Sardans
Publicitat: Pilar Alonso i Sonia Olivera
Infografia: Noel Zaragoza
Fotografia: Noel Zaragoza i Isabel Marquès
Disseny i maquetació: Anna Carrió
Correcció lingüística: Ester Ollé
Impressió: Vanguard Gràfic S.A.
Dipòsit legal: B 26367-2015
ISSN: 2013-3332
Administració i distribució:
Enginyers Industrials de Catalunya
Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona
T: 933 192 300 / F: 933 100 681
a/e: fulls@mail.eic.cat
Els articles signats no representen l’opinió
dels Fulls dels Enginyers.
D’acord amb la Política de protecció de dades de
caràcter personal que tenen implantada el Col·legi
i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya,
s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té
legalment atribuïda la condició de font accessible
al públic i vist que s’està emprant per a activitats
comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera
destacada que dites dades no es podran utilitzar per
a finalitats de publicitat o prospecció comercial.
No obstant això, tenint en compte que aquest és un
dret al qual els interessats poden renunciar, quan un
col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà
constar en el fitxer que l’interessat ha informat del
seu consentiment perquè s’usin les seves dades
per a publicitat o prospecció comercial. Aquest
consentiment s’ha de comunicar pels mitjans
següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per
fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit
adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers
Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a
la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 10
03
www.fullsdelsenginyers.cat
Radiografia
Robotrack, el sistema de construcció de via
ferroviària del futur
La robotització de la construcció d’obres ferroviàries contribuirà de forma notòria a l’expansió de la utilització
de la via en placa prefabricada. El Robotrack és un projecte que aposta per aquesta innovació que millora
la competitivitat de la construcció de la via ferroviària. El consorci del projecte Robotrack està coordinat per
l’empresa VIAS i compta amb un equip multidisciplinari format per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,
CEMOSA, Eurecat, la UPV i el Grup d’Investigació en Enginyeria Ferroviària. És fàcilment escalable i en el futur
hi haurà sistemes multirobot que en multipliquin el rendiment global.
Tribuna
E
l sistema Robotrack
es basa en
l’adaptació d’un
robot industrial
convencional de
grans dimensions
(amb un payload superior
als 1.000 quilos) per a
l’operació en les condicions
d’elevats nivells de pols i
d’intempèrie presents al voltant
d’aquest tipus de construcció.
Aquest robot s’equipa
amb una combinació de
sensors que fan possible la
localització autònoma de les
plaques prefabricades, monitorar
el seu posicionament
i ajustar-les en l’operació de
col·locació final. El Robotrack
també incorpora un sistema
de visió per computador,
làsers d’elevada potència i
sensors de radar, adaptats a
l’entorn d’execució.
El cap de projectes de Robòtica
Industrial a l’Eurecat,
Daniel Martín, afirma que
“l’objectiu principal del sistema
Robotrack consisteix a
detectar les plaques aprovisionades
al costat de la via,
subjectar-les i moure-les a
la seva posició final. És important
adaptar els moviments
per ajustar el posicionament
final de les plaques
i complir amb els requeriments
de precisió”.
El Robotrack, considerat el
sistema de via ferroviària del
futur, és altament recomanat
en la construcció de línies de
metro i túnels, tramvies, línies
d’altes prestacions per
a trànsit de mercaderies i
línies d’alta velocitat (especialment
per sobre dels 350
km/h). Martín explica que
“aquest tipus de sistema de
construcció s’ha instaurat
ràpidament en diferents països,
especialment al Japó,
una de les principals potències
en tecnologia ferroviària
en l’àmbit mundial”.
ENRIC FOSSAS COLET
Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Un projecte de país
AVANTATGES DEL
ROBOTRACK
La tecnologia del Robotrack
permetrà automatitzar i millorar
aquest procés, originant
un notable increment
de la productivitat en la
construcció d’infraestructura
ferroviària mitjançant
terminis més curts i una reducció
dels costos.
Les previsions indiquen
que amb el Robotrack es podran
col·locar 800 plaques
en un dia amb un torn de
vuit hores, fet que comporta
la instal·lació de 450-500
metres lineals cada jornada.
Actualment, el rendiment de
construcció és de 175-350
metres cada dia.
Gràcies al sistema robotitzat,
es redueix dràsticament
la quantitat de maquinària
pesant necessària per construir
la via. “Si parlem des
d’un punt de vista més tècnic,
el nou sistema robotitzat
preveu incrementar la precisió
en el procés d’instal·lació
de les plaques, oferir més
qualitat en l’acabat de l’obra i
millorar la traçabilitat gràcies
a l’adquisició contínua de
dades”, conclou Martín.
Llegeix l’article a
www.fullsdelsenginyers.cat
Llegeix l’article a
www.fullsdelsenginyers.cat
Notícies
Applus+ amplia
l’acreditació
Airbus
Applus+ Laboratories ha ampliat
la seva qualificació com a
laboratori de materials Airbus
amb un nou mètode d’assaig d’alta
complexitat, que consisteix en
la determinació de la velocitat de
creixement d’una esquerda en un
material metàl·lic o bé en la determinació
de la tenacitat per la
qual una esquerda teòricament
mai creixerà.
Alstom ofereix
40 places de
pràctiques
Alstom ha llançat, juntament
amb la Fundació Universitat-Empresa,
una nova convocatòria del
programa Alstom Talent Energy,
una iniciativa d’excel·lència acadèmica
i professional que aposta
pels titulats recents. En aquesta
quarta edició, ofereix un total de
quaranta places a titulats amb
diferents perfils i interès per les
infraestructures de transport
ferroviari. Els interessats han
d’inscriure’s a www.fue.es/alstom
abans del 10 d’octubre del 2016.
S’inaugura el
primer jardí elevat
de Barcelona
Barcelona ja té el seu primer
jardí elevat, un parc de sis hectàrees
que cobreix les vies ferroviàries
que arriben fins a l’estació
de Sants. GPO va ser adjudicatària
per BIMSA (empresa pública
de l’Ajuntament de Barcelona),
amb la responsabilitat de la direcció
d’obra i assistència tècnica
en arquitectura per al projecte
executiu de la cobertura i urbanització
de l’accés ferroviari.
Aquesta tardor, per
a la Universitat Politècnica
de Catalunya
(UPC) comença
el curs 2016-2017
també a la zona
est de la ciutat de Barcelona. En
la frontera entre Barcelona i Sant
Adrià de Besòs, la UPC posa en
marxa una nova escola d’enginyeria:
l’Escola d’Enginyeria Barcelona
Est (EEBE). Es tracta d’un
projecte amb el qual la Universitat
proposa una oferta acadèmica a
l’entorn de l’enginyeria a l’altre extrem
de la ciutat de Barcelona i incorpora
el municipi de Sant Adrià
de Besòs com a territori d’implantació
i influència universitària.
L’EEBE és ja en el seu naixement
una escola de gran potencial,
que articula l’antiga Escola
Industrial del carrer d’Urgell i diversos
grups de l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria Industrial
de Barcelona (ETSEIB). Comença
aquest setembre amb 3.500 estudiants
i uns 400 professors i investigadors,
i imparteix un ventall
important de graus d’enginyeria,
així com estudis de màster i de
doctorat. Els tres edificis que s’han
construït, i que són perfectament
visibles des de la ronda del Litoral,
acullen una trentena de grups
de recerca i unitats transversals
d’investigació en diferents àmbits
de l’enginyeria biomèdica, l’electricitat,
l’electrònica i l’automàtica
industrial, l’energia, els materials,
la mecànica i la química.
Tanmateix, el projecte de l’EEBE,
aquest Campus Diagonal-Besòs,
ha estat un projecte difícil i complex
per a la Universitat, que es
va encetar en moments de prosperitat
i que es va portar a terme
en temps de crisi econòmica molt
profunda. Força vegades vam haver
de repensar el que s’havia de
fer i de renegociar, un procés en
el qual ha calgut aplicar molt de
diàleg.
Ara que és una realitat, el nostre
objectiu és fer d’aquest espai
universitari un pol de docència i
de recerca i, igualment, de transferència
de coneixement, especialment
cap a les empreses, cap
a un teixit productiu que necessita
la universitat per innovar, per
esdevenir tecnològicament més
competitiu, especialment quan es
tracta de la petita i mitjana empresa.
Construït amb les aportacions
econòmiques dels FEDER procedents
d’Europa, però també amb
la concreció dels compromisos
adquirits al seu dia per la Generalitat
de Catalunya, la Diputació
de Barcelona i els ajuntaments de
Sant Adrià de Besòs i de Barcelona,
el resultat final ha estat un projecte
de país. Així el va descriure
el president de la Generalitat de
Catalunya, Carles Puigdemont, en
el seu discurs d’investidura quan
el va definir com una de les prioritats
de l’ecosistema de la recerca
i la innovació de Catalunya.
Universitat pública especialitzada
en l’enginyeria, l’arquitectura,
les ciències i la tecnologia,
la UPC és actualment una de les
universitats que integren el top
100 d’enginyeria del rànquing de
Xangai. Estic convençut que l’EE-
BE contribuirà a millorar aquesta
posició.
La UPC millora el
seu rànquing i se sitúa
entre les 100 primeres
La Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC) puja posicions
i se situa entre les cent millors
universitats del món en el camp
de l’enginyeria, la tecnologia i les
ciències de la computació, segons
l’Academic Ranking of World Universities
by Broad Subject Fields.
El rànquing de Xangai per Broad
Subject Fields avalua cinc grans
camps de coneixement i es publicada
per primer cop de manera
separada de la classificació general
(rànquing de Xangai), publicat
a mitjan agost.
www.fullsdelsenginyers.cat

ACTUALITAT 04
FULLS DELS ENGINYERS / 10
Tecnologia
Benvinguts al MEDSI, benvinguts a Alba
Catalunya compta amb una infraestructura tecnològica capdavantera al món al servei de la recerca. Ens referim al sincrotró Alba, ubicat a Cerdanyola
del Vallès, que està situat entre el top 10 del món. El cap de la Secció Transversal de la Divisió d’Enginyeria d’Alba és Carles Colldelram, enginyer industrial
membre i associat dels Enginyers Industrials de Catalunya. Colldelram és també el president del comitè organitzador local de la novena edició de la
conferència internacional MEDSI (Mechanical Engineering Design of Synchrotron Radiation Equipment and Instrumentation), que tot just s’ha celebrat al
CosmoCaixa de Barcelona, i membre del comitè organitzador internacional.
En aquesta conversa, Colldelram; Josep Campmany, cap de secció d’Imants, Dispositius d’Inserció i Mesures Magnètiques, i Joan Casas, cap de la Divisió
d’Enginyeria d’Alba, ens presenten aquest congrés, que Barcelona acull per primera vegada, i ens aproximen a la realitat del sincrotró català.
D’esquerra a dreta, Josep Campmany,
Carles Colldelram i Joan Casas.
Feu-nos una breu presentació
de què és
MEDSI.
Carles Colldelram
(CC): El MEDSI és un
congrés d’enginyeria
mecànica enfocat als sincrotrons
d’arreu del món, que n’hi ha uns
cinquanta. Habitualment els departaments
d’enginyeria mecànica dels
sincrotrons són els responsables
d’integrar tota la part d’enginyeria
del disseny d’equips i instrumentació,
de manera que els enginyers
responsables no exerceixen com
a mechanical engineer, sinó com
a project engineer. Per tant, s’han
d’encarregar, entre d’altres, que es
facin els càlculs per elements finits
per comprovar que els seus dissenys
funcionen. De la mateixa manera,
necessiten el grup dedicat al buit
per fer dissenys de cambres i per
fer càlculs de buit. També necessiten
criogènia si és el cas, topografia,
etc.
Això vol dir que el congrés es focalitza
molt en la mecànica, però
també en càlcul per elements finits
i simulació i té petits ramals en buit,
en criogènia, etc; i fins i tot en instal·lacions
científiques d’altres tipus.
El MEDSI s’organitza cada dos
anys i, normalment, s’hi reuneixen
els enginyers que tenen un material
rellevant o alguna innovació interessant
per compartir amb la comunitat
dels sincrotrons. I, fins i tot,
amb la indústria privada.
Per què ha acollit Barcelona
l’edició del 2016 de MEDSI?
CC: La manera de seleccionar la
seu de la conferència a través d’un
comitè internacional és la següent.
Es presenta una candidatura que
moltes vegades a la primera oportunitat
no guanya, però sí a la segona
o tercera. Normalment es dóna a
sincrotrons que s’acaben de posar
en marxa per donar-los una mica
de renom i ajudar-los a integrar-se
en el sector del sincrotró. Ara, per
exemple, s’estan acabant de construir
els de Lund (Suècia), el Brasil
i París, que ha estat la guanyadora
per organitzar la propera conferència
d’aquí a dos anys.
Quins són els objectius més rellevants
de MEDSI?
CC: Els dos punts principals són
compartir molt coneixement i fer
molt networking. També hi ha un
objectiu una mica més secundari,
i és aconseguir que els enginyers
comencem a fer les publicacions
d’una forma una mica més rigorosa
i formal. Semblant a l’estil de
com ho fan els científics. És a dir,
amb un article que es publica en
una plataforma adequada, on es fa
una revisió, hi ha un referee, etc. En
aquest sentit, la conferència s’ha
unit a la plataforma de publicació
JACoW, que és un sistema digital de
publicació d’articles científics de les
conferències. S’ha posat en marxa
per primera vegada en aquesta conferència,
i de moment està essent
un èxit i els participants ho estan
fent servir. La quantitat d’articles
entregats per contribució ha augmentat
espectacularment. De fet, és
la vegada que més propostes hi ha
hagut i s’han entregat més articles
que mai.
En aquesta ocasió també s’ha
cuidat de manera especial, d’una
banda, les pauses com els cafès, els
dinars i els pòsters, que són un dels
dos formats de contribució al congrés
(xerrada oral o pòster) i, de l’altra,
l’exhibició industrial, és a dir que
els patrocinadors, estiguin en una
mateixa sala. L’objectiu és fomentar
la interrelació entre tots nosaltres i
també amb les empreses privades
L'estabilitat del feix és la principal prestació del
sincrotró Alba, que el fa únic en el món.

FULLS DELS ENGINYERS / 10
05
www.fullsdelsenginyers.cat
Tecnologia
Medi ambient
i patrimoni
cultural
2%
Propietats
electromagnètiques
de la matèria
condensada dura
21%
Biologia
13%
Química
15%
Ciència de
materials i
estructura de la
matèria
28%
Cristal·lografia
Macromolecular
12%
Biomaterials
i matèria tova
condensada
9%
2016: Torns experimentals atorgats per
àrees de recerca.
patrocinadores el màxim temps
possible.
El perfil de l’assistent és estrictament
d’enginyers industrials
mecànics?
CC: El perfil regular és un enginyer
mecànic d’un sincrotró, un enginyer
de càlcul i/o de simulació i també algun
enginyer buit o criogènic que pot
tenir alguna innovació rellevant molt
relacionada amb un equip o instrumentació
mecànic, o un enginyer de
buit. També hi vénen alguns representants
del sector de la construcció
i de l’obra civil, perquè la mecànica
té a veure amb l’obra civil en alguns
aspectes molt específics. Els sincrotrons
tenen unes lloses sísmiques
molt rígides i molt grans amb l’objectiu
que no es deformin per tal que
tots els equips tinguin una mateixa
referència única.
Quines són les darreres tendències
relatives a l’enginyeria mecànica
dels sincrotrons?
CC: Una de molt clara és la mecatrònica
i el control en temps real.
Això vol dir que executes unes funcions
que fa un equip i corregeixes
qualsevol desviació que hi pugui
haver en temps real. De fet, són
algunes de les novetats més rellevants
que han estat analitzades per
primera vegada en el programa de
MEDSI amb una subsessió temàtica
específica.
Quina és la millor prestació que
té Alba?
Joan Casas (JCasas): L’estabilitat
del feix, és la millor del món.
Ens ha passat que Diamond, el sincrotró
del Regne Unit, ens ha deixat
el programa de control ràpid de
l’òrbita dels electrons i ha resultat
que dóna millors resultats a Alba
que a Diamond amb el mateix sistema
de control. Això passa perquè
l’electrònica fa una part important,
però arriba un punt en què el protagonisme
és per a la mecànica.
I en aquest aspecte, Alba té una
estabilitat mecànica, tant a nivell
de construcció d’obra civil com a
nivell dels girders que suporten els
imants, que és molt simple, però
molt efectiva.
En referència al disseny, és totalment
vigent perquè hi ha sincrotrons
en construcció que n’han
copiat literalment el disseny.
Quins seran els eixos principals
de l’estratègia del sincrotró Alba
d’ara endavant?
CC: Ara hem fet la fase 1, som al
bell mig de la fase 2 i iniciant la fase
3. La fase 1 era de set línies, la fase
2 de dues i la fase 3 de cinc. La primera
de la fase 2 ja està acabada
i l’hem fet nosaltres amb recursos
propis, uns 800.000 euros, amb un
80% de participació del nostre departament
d’enginyeria mecànica.
Per tirar endavant la segona línia
de la fase 2 ja disposem del capital
necessari i és bastant més car, uns
6 milions d’euros.
JC: Hi ha una altra línia d’activitat
internacional. Estem buscant aliances
amb altres comunitats científiques,
per exemple, de Turquia,
l’Iran, Mèxic i Polònia, que volen
construir sincrotrons i, com a entrenament,
els oferim que ells financin
una línia d’aquí i es formin. De moment,
la que sembla més probable
que fructifiqui és amb l’Iran.
CC: Una variant d’aquesta iniciativa
és l’aliança amb empreses
privades que vulguin construir una
línia de llum al sincrotró, per exemple
al sincrotró de Japó n’hi ha una
d’un fabricant de vehicles (Toyota).
Quin tipus d’investigació es realitza
en un sincrotró?
CC: S’hi fa investigació bàsica.
Hi ha uns quants passos abans no
s’arriba a una aplicació final. No
obstant això, algunes línies sí que
fan recerca sobre materials com
ciments; també, sobre imatges de
virus, cèl·lules i teixits que tenen
una aplicació directa en la medicina,
catalitzadors, espectrometria
i estudis de superfícies de camps
magnètics com els discs durs.
Més informació a
www.fullsdelsenginyers.cat
“Has de saber qui tens al davant i
qui tens al darrere en la cadena de
valor per desenvolupar projectes
que són complexos”
Defensa la idea que a Catalunya l’esperit emprenedor i innovador, de disseny i de creativitat,
crea un caldo de cultiu molt interessant per a les startups tecnològiques que estan
sorgint amb força en els darrers anys. De formació enginyera de telecomunicacions i
economista, Rosa Paradell Duro és un tot terreny. Ha estat directora de la fira Smart City
World Congress, ha format part de l’Smart City Business Institute i, actualment, desenvolupa
la seva tasca professional a la fundació i2CAT. Des del càrrec de Smart Cities Innovation
Business Unit Manager, fa recerca i dinamitza el sector de l’Internet of Things a casa
nostra. L’objectiu d’un dels eixos estratègics de l’i2CAT, la IoT Catalan Alliance, és molt
ambiciós: aglutinar tots els agents de l’ecosistema de la IoT a Catalunya. La IoT Catalan
Alliance presentarà un estudi a la propera edició de la fira IoT Solutions World Congress
que analitza els punts forts i febles de la cadena de valor IoT a Catalunya per detectar-hi
oportunitats i amenaces, i en presentarà un altre a finals d’any sobre de quina manera la
IoT transformarà el sector industrial català. De lectura obligada.
TEXT: ALBERT LÓPEZ
Explica’ns què és i2CAT i quins són els teus objectius
principals.
i2CAT és un centre tecnològic de recerca que es
basa en tecnologies avançades d’Internet. Tipològicament
és una fundació que, com a tal, té dos patrons
fundadors públics, la Generalitat de Catalunya i la UPC,
i també en té de privats. Des del seu naixement aposta
per un nou model d’innovació basat en la quàdruple
hèlix: col·laboració entre les empreses, les administracions
públiques, el món acadèmic i els usuaris. És
a dir, tot i que no tenim encara el segell TECNIO, estem
molt orientats cap a la innovació centrada en els usuaris
i en una innovació molt aplicada.
L’i2CAT treballa en tres línies de recerca. La primera
es basa en les tecnologies sense fils, que és on es treballa
tot allò relacionat amb l’Internet of Things (IoT).
Nosaltres ens situem, principalment, en l’inici de la cadena
de valor de Ia IoT, ens dediquem molt a la tasca
relacionada amb l’electrònica, les comunicacions fins
a arribar a la plataforma en si. Aquí és on tenim el nostre
major potencial.
Aquesta unitat treballa amb tot tipus de tecnologies
sense fils i protocols, com el Sigfox, el LoRa, etc. Igualment,
fem recerca en les anomenades small cells, incloses
al 5G.
La segona línia de treball està orientada a les tecnologies
fixes i al futur de les estructures d’Internet.
És aquí on es dediquen els esforços a conceptes com
el cloud computing, l’edge i fog computing i tot el que
serien les xarxes definides per software, les SDN, i la
virtualització de les funcions de xarxa.
La darrera àrea de recerca se centra en les àrees
de media, és a dir, la realitat augmentada, la realitat
virtual, la televisió immersiva, etc.
Quina serà l’estratègia que desenvoluparà i2CAT a
curt termini?
L’i2CAT va fer un canvi d’organització fa un any i mig
i, a més d’aquestes tres línies de recerca, va crear
quatre Innovation Business Units (IBU). L’objectiu
d’aquestes unitats és la transferència de tecnologia i
la innovació amb les empreses. Es tracta de veure de
quina manera aquests coneixements i aquesta experiència
i la innovació que es treballa a l’i2CAT en els
projectes de recerca tenen una aplicabilitat en el món
empresarial. A més, volem veure com podem ajudar
les empreses a innovar. De les quatre IBU, que s’organitzen
verticalment per àrees temàtiques, n’hi ha
tres d’operatives. Una es dedica al sector de la salut;
una altra a l’Internet industrial, centrat sobretot en el
projecte de l’Anella Industrial 4.0, i la tercera tracta les
smart regions i la IoT, de la qual jo sóc la responsable.
Exactament, quina és la teva tasca en el projecte
de l’Anella Industrial 4.0?
L’Anella Industrial és un projecte veterà que el que
feia era dotar d’una infraestructura de connectivitat el
sector industrial de l’automòbil. Fa més d’un any es
va tirar endavant el projecte de l’Anella Industrial 4.0,
que el que pretén és crear un marketplace de serveis
TIC avançats per a la indústria. L’objectiu no és només
que hi hagi una infraestructura de comunicacions que
permeti accedir a una capacitat computacional en un
moment donat, sinó que l’empresa industrial tingui
accés a serveis que li poden oferir altres empreses.
Llegeix l’entrevista a
www.fullsdelsenginyers.cat

ACTUALITAT 06 04 FULLS DELS ENGINYERS / 10
Tecnologia
Catalunya treballa ja
en un Pacte Nacional
per a la Indústria
Dotar Catalunya d’una nova economia productiva de base industrial. Aquest és l’objectiu ambiciós del Pacte Nacional per la Indústria fixat per la Comissió
Executiva Permanent del Consell Català de l’Empresa (CCE), integrada per la Generalitat de Catalunya, les patronals Foment del Treball, PIMEC i
Fepime i els sindicats UGT i CCOO. El Govern ha aprovat la creació de la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria i dels sis grups de treball que elaboraran
l’estratègia i les accions del Pacte. Els grups de treball, integrats per nou membres (tres representants de la Generalitat i sis designats per patronals
i sindicats), seran els equips responsables de proposar les línies d’actuació que han de situar la indústria com a eix econòmic del país. Vegem
el full de ruta previst per fer realitat el Pacte Nacional per a la Indústria, que té previst fructificar en els propers mesos.
TEXT: ALBERT LÓPEZ
La Comissió Executiva
Permanent del Consell
Català de l’Empresa és
qui ha assumit el paper
de governança i impulsora
del Pacte Nacional
per a la Indústria. Amb aquest punt
de partida, la metodologia consensuada
estableix la creació de la
Taula del Pacte Nacional per a la
Indústria, ja constituïda, amb l’objectiu
de desenvolupar i finalment
formalitzar l’acord. Aquesta Taula
està integrada per:
• Els nou membres de la Comissió
Executiva Permanent del Consell
Català de l’Empresa
• Un membre d’Eurecat, en representació
dels centres tecnològics.
• Un membre representant del
Col·legi d’Enginyers Industrials
de Catalunya, un del Col·legi
d’Economistes i un del Col·legi
d’Enginyers Tècnics Industrials
de Barcelona.
• Sis membres representants dels
grups parlamentaris.
• Dos membres representants
d’associacions municipalistes.
• Tres membres representants de
les universitats catalanes a proposta
del Consell Interuniversitari
de Catalunya.
• Dos membres en representació
dels departaments de la Generalitat
de Catalunya: un pel departament
competent en matèria
d’indústria i un altre pel departament
competent en matèria
d’ocupació.
La Taula, al seu torn, s’organitza
en sis grups de treball vinculats a
diferents qüestions relacionades
amb el desenvolupament de la indústria:
• Competitivitat empresarial: potenciar
la capacitat del teixit
empresarial català a través del
binomi internacionalització-innovació
i impulsar l’emprenedoria,
especialment la de base
tecnològica.
• Dimensió empresarial i finançament:
incrementar la dimensió
CATALUNYA – RESULTATS DE L’ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA (EN MILERS) 2n TRIMESTRE 2016
de les pimes per tal que puguin
competir eficaçment en el mercat
global i actuïn com a tractores
de l’economia, així com posar
a disposició del sector productiu
instruments eficients de capitalització
i de finançament per
facilitar el creixement i l’activitat
empresarial.
• Indústria 4.0 i digitalització: Difondre
entre les empreses la
importància de la disrupció que
pot provocar la Indústria 4.0 en
el mercat, així com capacitar el
capital humà per donar resposta
a la demanda de nous perfils,
prestar els serveis avançats
i promoure les infraestructures
necessàries per al desplegament
de la Indústria 4.0.
• Formació: Millorar la capacitació
de treballadors per mitjà d’una
formació professional, una formació
contínua i de l’emprenedoria
i una formació universitària
que donin resposta, de qualitat i
flexible, a les necessitats de les
Sis grups de
treball definiran
els continguts del
Pacte: competitivitat
empresarial
(internacionalització,
transferència
tecnològica,
emprenedoria),
dimensió
empresarial i
finançament,
indústria 4.0 i
digitalització,
formació, infraestructures
i energia,
sosbenibilitat i
economia circular
POBLACIÓ ACTIVA
3.784,9
Var. interanual
Absoluta -16,3
Relativa -0,4%
POBLACIÓ OCUPADA
3.181,3
Var. interanual
Absoluta 106,2
Relativa 3,5%
TAXA D’ACTIVITAT
(16-64 ANYS)
79,0%
Var. interanual
Absoluta -0,4 pp
Relativa -
TAXA D’OCUPACIÓ
(16-64 ANYS)
66,4%
Var. interanual
Absoluta 2,2 pp
Relativa -
HOMES
1.978,3
Var. interanual
Absoluta -29,8
Relativa -1,5%
DONES
1.806,6
Var. interanual
Absoluta 13,5
Relativa 0,8%
HOMES
1.694,1
Var. interanual
Absoluta 51,6
Relativa 3,1%
DONES
1.487,2
Var. interanual
Absoluta 54,7
Relativa 3,8%

FULLS DELS ENGINYERS / 10
07 www.fullsdelsenginyers.cat
empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic
i dels models de producció.
• Infraestructures i energia: Fer que Catalunya
disposi d’un millor equipament infraestructural,
que permeti augmentar la productivitat
industrial, vertebrar el territori i afavorir
l’atracció d’inversions, així com reduir els costos
energètics de la indústria catalana enfront
dels competidors i millorar l’eficiència i l’estalvi
energètics.
• Sostenibilitat i economia circular: Apostar per
una economia verda i circular, que estalviï recursos,
posi en valor els residus i impulsi així la
innovació i la competitivitat industrial.
La previsió és que els treballs d’aquests grups
es perllonguin fins al mes de novembre i siguin,
finalment, la base per configurar el contingut definitiu
del Pacte Nacional per la Indústria.
El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi
Baiget, ha explicat que “el Pacte vincula calendari,
actuacions i recursos, que s’espera que siguin
públics i privats”.
ELS PRECEDENTS
El Pacte Nacional per a la Indústria té com a precedents
més immediats l’Estratègia Industrial
per a Catalunya de l’any 2014 i les aportacions
del Pacte Més Indústria, en el qual també participen
els Enginyers Industrials de Catalunya.
Tanmateix, l’acord de país que representa
aquesta iniciativa arriba en un moment de recuperació
dels índexs d’empleats industrials.
La indústria catalana registra tants treballadors
com l’any 2011, segons les dades de la darrera
enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre.
Actualment, el sector industrial català
ocupa 590.500 treballadors, xifra que, tot i ser
la més alta dels últims cinc anys, encara està un
26,51% per sota de l’ocupació industrial que hi
havia abans de la crisi, l’any 2008.
En termes de recuperació laboral, la directora
general d’Indústria, Núria Betriu, ha assegurat
que el desplegament del Pacte Nacional per a la
Indústria ajudarà Catalunya a liderar la quarta
revolució industrial del sud d’Europa. No obstant
això, Betriu alerta que la recuperació d’aquesta
ocupació serà progressiva, perquè aquesta
transformació digital no porta associada un model
de mà d’obra intensiva.
Agricultura 46,7
Var. interanual Absoluta 0,2 / Relativa 0,4%
Indústria 590,5
Var. interanual Absoluta 5,7 / Relativa 1,0%
Construcció 186,7
Var. interanual Absoluta 2,0 / Relativa 1,1%
Serveis 2.357,4
Var. interanual Absoluta 98,4 / Relativa 4,4%
A TEMPS COMPLET
2.724,2
Var. interanual
Absoluta 59,0
Relativa 2,2%
A TEMPS PARCIAL
457,1
Var. interanual
Absoluta 47,2
Relativa 11,5 %
CORREDOR DEL MEDITERRANI, UNA PRIORITAT
DEL PACTE NACIONAL PER A LA INDÚSTRIA
El Corredor Mediterrani (CMED) està
considerat per la Generalitat de Catalunya
una infraestructura fonamental
per al desenvolupament econòmic
i empresarial del país, que ja està
connectat fortament a la Mediterrània
i a Europa. Per aquest motiu, el
Pacte Nacional per la Indústria que
s’està enllestint reflecteix la centralitat
d’aquesta infraestructura. Aquest
Pacte s’enfoca des d’una perspectiva
de concertació i, com s’ha vist,
compta amb sis grups de treball, un
dels quals és el d’infraestructures i
energia. La primera línia d’actuació
d’aquest grup és precisament el Corredor
Mediterrani, on entra la Taula
Estratègica del Corredor Mediterrani.
Envers el CMED, el Grup d’Estratègia
Empresarial del Departament d’Empresa
i Coneixement de la Generalitat
de Catalunya ha fet públiques les
propostes aprovades a desenvolupar
el passat 8 de novembre:
1. Avaluar l’impacte econòmic
associat al creixement de l’activitat
empresarial a les principals àrees
d’influència del CMED.
2. Promoure la col·laboració entre
els diferents clústers implicats en
l’àmbit CMED.
3. Establir els contactes amb els
organismes de promoció econòmica
de l’Eix Mediterrani per concretar
un potent pol d’innovació a la Mediterrània,
on el CMED sigui la via de
comunicació de productes i serveis
d’alt valor.
4. Impulsar una aliança de les cambres
de comerç europees i altres
agents que reforcin l’estat d’opinió
transfronterer de suport al CMED i el
seu impacte sobre la competitivitat
del conjunt de la UE.
LA GENERALITAT DESTINARÀ 29 MILIONS
D’EUROS PER IMPULSAR GRANS PROJECTES
EMPRESARIALS DE RECERCA I INNOVACIÓ
La Generalitat de Catalunya destinarà
aquest any 29M€ a l’impuls de grans
projectes empresarials de recerca i
innovació. Ho farà a través de la segona
convocatòria de les Comunitats
RIS3CAT, impulsades per ACCIÓ, que
tenen per objectiu transformar l’economia
catalana a través del desenvolupament
de nous productes i serveis.
Així ho han confirmat el conseller
d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget,
i la directora general d’Indústria,
Núria Betriu. La convocatòria per a
nous projectes de gran impacte es va
obrir el passat setembre i es preveu
que tots aquests projectes junts mobilitzin
65 M€.
Fins al 2020, la Generalitat destinarà
al programa de Comunitats RIS3CAT
un pressupost de 72 M€ provinents
del fons europeu FEDER.
Les comunitats són agrupacions
voluntàries d’empreses i agents
del sistema de R+D i innovació, que
mitjançant projectes de tres anys
crearan nous productes i serveis per
donar resposta a les necessitats de la
societat a través de la innovació.
D’aquesta manera, s’impulsa la
creació d’ocupació d’alt nivell tècnic
i científic i futures inversions tècniques
i productives. Es preveu que fins
al 2020 es mobilitzaran 200 milions
d’euros i hi participaran 1.700 empreses
i agents del sistema d’innovació
català i 6.200 professionals.
Les cinc primeres Comunitats
RIS3CAT que s’han posat en marxa el
2016 estan formades per 108 entitats
participants i més de 1.300 professionals.
Són cinc projectes sectorials que
mobilitzaran en total 43,8 M€, i que,
a banda d’això, han comptat amb un
pressupost de 19,1 M€ d’ACCIÓ.
Aquests grans projectes empresarials
estan liderats per l’IRTA, Biocat,
Leitat, l’IREC i Ficosa.
Tribuna
JORDI GUIX
Degà del Col·legi
d’Enginyers
Industrials de
Catalunya
Per una
transformació
i consolidació
de la indústria
de Catalunya
La indústria dóna consistència
i qualitat al país
modern que som i que
volem continuar sent. Per ajudar
a la consolidació del sector
industrial, debilitat per la
crisi econòmica i pel context
global en el qual vivim, és necessari
l’establiment de polítiques
industrials sòlides que
acompanyin i assegurin les
inversions que exigeix el sector
per continuar avançant en
innovació, qualitat i productivitat.
En definitiva, per continuar
sent competitius.
Per assolir-ho, des dels Enginyers
Industrials de Catalunya
creiem que les accions
encaminades a enfortir l’actual
realitat industrial han de
tenir un enfocament més enllà
de les legislatures polítiques.
En aquest sentit, la col·laboració
a través del Pacte Més
Indústria, del qual els EIC
vàrem formar part, va aconseguir
que el Ple del Parlament
adoptés per unanimitat
la creació del Pacte nacional
per a la indústria el 13 de juliol
passat, que des d’un bon
començament reclamàvem.
La indústria és enginyeria.
Darrere la indústria hi ha
enginyers i enginyeries molt
competents i de prestigi aquí
i a fora. L’aportació dels enginyers
i enginyeres dins a les
empreses de l’àmbit industrial
és indiscutible i ho referma
el fet que el Col·legi tindrà
un representant a la Taula del
Pacte Nacional per a la Indústria,
tal i com estableix l’acord
de govern del 13 de setembre.
Estic convençut que des dels
EIC contribuirem a donar una
visió objectiva i a llarg termini
de les iniciatives en matèria
de política industrial, que ajudaran
a assolir la transformació
i consolidació de la indústria
del nostre país.

TECNOLOGIA 08 FULLS DELS ENGINYERS / 10
Innovació
Les 10 tecnologies
emergents més
rellevants de l’any 2016,
segons el Fòrum
Econòmic Mundial
Un informe elaborat pel Consell de Tecnologies
Emergents del Fòrum Econòmic Mundial ha identificat
les deu tecnologies disruptives d’aquest any.
1
LA INTERNET DE LES NANOCOSES
És l’evolució de la IoT (Internet of Things).
Es tracta d’una tecnologia caracteritzada
per l’ús de petits sensors que poden
ubicar-se a cossos vius o formar part de
l’estructura de qualsevol element. Se’n
preveu una aplicació directa a la medicina
i a les ciències ambientals.
2 3 4
BLOCKCHAIN
Podria ser la gran protagonista de
l’economia mundial del futur. Present en
monedes digitals com el bitcoin, es tracta
d’una base de dades descentralitzada on
les transaccions electròniques es produeixen
de manera segura i verificada.
MATERIAL EN 2D
En aquest cas, s’ha esmentat el grafè com
un material amb un gran potencial revolucionari.
El grafè és transparent, flexible,
molt resistent i amb una conductivitat
electrònica superior a la del coure i cent
vegades superior a la del silici.
VEHICLE AUTÒNOM
Tot i que la seva implantació en la societat
encara sembla llunyana, durant l’any
2016 s’ha avançat en aquest àmbit i s’han
presentat propostes molt interessants.
I és que la cruïlla actual de l’automoció
sembla estar entre el vehicle autònom i el
respecte pel medi ambient.
5 6 7
XIPS D’ÒRGANS
Són simulacions en miniatura de qualsevol
òrgan humà. Són molt adequats per
a les investigacions de nous fàrmacs:
aporten més precisió i se substitueixen
els animals per aquests xips.
CÈL·LULES SOLARS DE PEROVSKITA
La perovskita és un material que permet
fabricar cèl·lules solars més barates i
eficients que les formades amb silici. Els
materials necessaris per sintetitzar la
perovskita abunden, es combinen amb
facilitat i són econòmics.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Moltes grans empreses han apostat
aquest any per projectes relacionats amb
la intel·ligència artificial. Per exemple,
Toyota ha apostat per aquest sistema
en el seu departament encarregat de la
mobilitat.
8 9 10
EMMAGATZEMATGE D’ENERGIA
A GRAN ESCALA
Inclou les noves tecnologies de bateries
formades per ions de sodi i sense aire,
que són més eficients i econòmiques.
Permeten emmagatzemar energia a gran
escala i alhora faciliten l’ús d’energies
renovables.
ENGINYERIA METABÒLICA DE SISTEMES
Evita rastres de carboni mitjançant la
creació de materials i compostos químics
a partir de processos biològics realitzats
per plantes i bacteris.
OPTOGENÈTICA
Aquest avenç de la neurociència té la
capacitat d’activar i desactivar neurones
amb una precisió inexistent fins ara.
Alguns dels seus objectius són el tractament
i la cura de malalties neurològiques
com el Parkinson o l’Alzheimer.

FULLS DELS ENGINYERS / 10
09
www.fullsdelsenginyers.cat
Innovació
Propera revolució “verda”
en la fabricació de plàstics
Una investigació realitzada per l’equip d’ExxonMobil Corp. i la Georgia Tech podria revolucionar la metodologia de fabricació de la majoria dels plàstics.
L’avançament científic facilitaria que les plantes químiques reduïssin la seva petjada de carboni, segons va publicar la revista Science el 19
d’agost passat. I no és un tema menor. Es calcula que les plantes químiques consumeixen el 8% de la demanda mundial d’energia, percentatge que
pot créixer significativament a mesura que els països en desenvolupament utilitzin més electrònica, materials de construcció i productes plàstics.
S
i la recerca i el desenvolupament
acabessin
tenint èxit (necessitarien
més anys per
completar-se), es produís
el producte en
massa i fos adoptat àmpliament
pel sector industrial, es podria estalviar
l’emissió a l’atmosfera de 45
milions de tones de diòxid de carboni
cada any. En conseqüència, es
podrien estalviar 2.000 milions de
dòlars en costos anuals d’energia.
LA SOLUCIÓ
La innovació tecnològica es basa a
retirar un component químic anomenat
paraxilè que resideix a les
molècules dels hidrocarburs. Les
fàbriques acostumen a recórrer
a tècniques de cristal·lització per
congelar repetidament les molècules
o a processos d’absorció que, en
aquest cas, combinen l’ebullició i la
destil·lació de les mescles d’hidrocarburs.
Ambdós processos “impliquen
una gran despesa d’energia”,
ha explicat Ryan Lively, professor
adjunt de la Facultat d’Enginyeria
Química i Biomolecular de la Georgia
Tech.
La solució es basa, doncs, en el
descobriment d’un filtre per eliminar
els paraxilens amb menys
energia. La membrana es construeix
amb fibres polimèriques
buides que, amb 200 micres (0,008
polzades) de diàmetre, són tot just
tan amples com el pèl humà.
Quan la barreja d’hidrocarburs
líquids travessa la membrana, les
molècules de paraxilens no passen
pels forats microscòpics. El nou
procés per osmosi inversa fa servir,
per tant, membranes per separar
hidrocarburs líquids. Aquesta
és la mateixa metodologia emprada
per dessalinitzar l’aigua del mar.
Vijay Swarup, vicepresident de
Recerca i Desenvolupament de
ExxonMobil Research & Engineering
Co., ha assegurat que “aquest
tipus d’avenços pot significar un
canvi absolut pel que fa a la quantitat
d’energia necessària per
convertir una matèria primera en
plàstic”.
Mobilitat
JOSÉ LUIS PEDRAGOSA
Enginyer industrial col·legiat i
exdirector de la DGT en funcions
DGT a Foment... és el moment
En aquest lapse polític
interminable que vivim
no hi ha possibilitat
d’aplicar noves mesures
reorganitzatives
que permetin implantar
en els diferents àmbits de la gestió
pública administrativa solucions
òbvies i beneficioses, tant per a la
despesa pública com per a l’eficiència
dels serveis. La prioritat és
poder governar i això obliga a anar
posant pedaços, en l’espera d’una
estabilitat que demora el progrés i
les solucions que ens posin al dia
en la praxi operativa pública del
món occidental.
PRINCIPI DEL FORMULARI
Estem vivint un moment especialment
delicat en el món de la
seguretat viària. En primer lloc, i
de manera destacada, per l’increment
de la mortalitat de trànsit,
que ja no és un simple repunt. És
un clar reflex de la influència de la
comunicació virtual en la tasca de
la conducció de vehicles de motor,
que ens allunya de manera selectiva
de les positives tendències a
la baixa dels últims anys (esgotant
els vells recursos) i més encara de
la Visió Zero europea, que ens obliga
a traslladar les mesures amb
les quals ens apressen diverses directives
de la UE. Aquesta situació
no s’ha vist afavorida pels fets que
recentment s’han produït en alguns
temes d’adjudicacions administratives
amb fort ressò en la tan
de moda justícia mediàtica, ni tampoc
per un context de debilitat en el
prestigi del Ministeri de l’Interior en
el marc de la governabilitat en funcions
d’un Executiu central que ara
mateix no pot entrar en temes de
valoració tècnica, ni organitzativa
ni de gestió.
Tot això està succeint quan les
noves tecnologies a escala internacional
ens vénen a demostrar
de manera convincent la caducitat
del model policial com a responsable
màxim de les estratègies del
factor humà del trànsit i la urgència
d’adequar, actualitzar, innovar i
estructurar un sistema de captació
permanent d’informació via satèl·lit
dels radars, dels tacògrafs d’última
generació (amb una directiva
europea ja rebuda) i de les caixes
negres de turismes i motocicletes,
amb procediments administratius
adequats vinculats al marc d’infraestructures
que correspon a les
autoritats de Foment (carreteres i
transports). Ja és de senzilla aplicació
la creació del centre de seguiment
de vehicles i conductors al
qual les diferents administracions
de carreteres podrien acollir-se
si realment volen a la seva xarxa
viària una Visió Zero efectiva. Cada
propietari de vehicle i cada conductor
hauran de ser conscients que
el Gran Germà sap en tot moment
què fas o has fet i que una infracció
és un acte de la seva pròpia responsabilitat
que l’endemà activa
el procediment sancionador matemàticament.
Tècnicament senzill
i de cost zero.
Conec bé la DGT, ja que pertanyo
a la seva escala tècnica per oposició,
hi he treballat molt de temps,
he estat quatre anys sotsdirector
general de Circulació i vaig estar-hi
sis mesos (paradoxalment en funcions)
de director general. La DGT
va néixer com a Direcció Central
de Trànsit el 30 de juliol del 1959
en el mateix BOE monogràfic que
va publicar la Llei d’ordre públic
franquista i no ha perdut el segell
repressiu dels seus orígens,
que van anar transmetent-se en
les successives transferències de
competències a Catalunya i Euskadi,
molt poc negociades i cegades
per l’ingrés de les multes, i que van
acceptar les dues finestretes sense
cap transferència de taxes de
carnets de conduir ni de matriculacions
de vehicles. La implicació policial
en temes educatius està sent
al seu torn un seriós obstacle per
al desenvolupament de l’activitat
dels professionals de la societat civil
(professors de formació viària),
que veuen com des d’Interior no
acaben mai de tancar el procés de
la seva carrera amb les autoritats
d’Ensenyament i Treball que vinculen
els nivells de la formació professional
a les taxes d’autorització
administrativa que la DGT i l’SCT
reben per expedir-; un trist episodi
de manca de visió de país dels
responsables i una injusta valoració
dels que dia a dia treballen per
millorar els comportaments dels
conductors. També els examinadors
de conduir tenen el seu propi
viacrucis professional quan la seva
funció podria reconèixer-se i dignificar-se.
La Policia òbviament és
imprescindible per fer comprovacions
en directe i actuar de control
preventiu i, si escau, sancionador.
La seva presència és la garantia de
comprovació visual, però les noves
tecnologies garanteixen un infinitament
més ampli rendiment. Sempre
s’hauran d’acoblar les dues línies,
mantenint-se cadascuna en la
seva funció corresponent.
Segueix llegint l’article a
www.fullsdelsenginyers.cat

COEIC / AEIC 10
FULLS DELS ENGINYERS / 10
Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers
industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.
COEIC/AEIC
Els EIC s’impliquen en l’edició del 2016
de l’IoT Solutions World Congress
El COEIC ha signat un acord d’adhesió al programa Ambassador de la fira IoT Solutions World Congress, que se celebrarà del 25 al 27 d’octubre a Fira
de Barcelona. Després de la seva primera edició, IoT Solutions World Congress ja s’ha consolidat com el principal esdeveniment mundial centrat en
IoT industrial. L’acord amb l’esmentada fira s’emmarca en la voluntat dels EIC d’estar al costat del sector industrial i de les darreres innovacions i
tendències tecnològiques.
El 27 d’octubre al matí, en
el marc de l’IoT Solution
World Congress a la Fira de
Barcelona, se celebrarà la
trobada anual de la Comissió
Indústria 4.0 dels Enginyers
de Catalunya, agrupació amb
caràcter intercol·legial atès que aglutina
els Enginyers Industrials, de Telecomunicacions
i Informàtics. Es tracta
d’un acte obert en el qual fonamentalment
es reuniran tots els enginyers
actius en els grups de treball de la Comissió,
que ja en són més de setanta.
L’acte tindrà dues vessants principals:
• La presentació del “marc de referència”
sobre la I4.0, a càrrec de
Xavier Pi, representant del Grup
de Treball Embedded Systems de
la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers
Industrials de Catalunya.
L’acte es clourà amb una taula rodona
posterior.
• La sessió Persones i la Indústria 4.0
CERTIFICAT_150.pdf 1 16/6/16 12:23
constarà de dues ponències desenvolupades
per Carlos Grau, exdirector
de Microsoft a Catalunya, i
Juanjo Planes (head hunter i membre
del Consell d’Ocupació dels EIC).
Ambdós professionals reflexionaran
sobre aspectes relacionats amb els
reptes i els talents i perfils que han
de fer possible l’aprofitament de les
oportunitats que ens ofereixen les
tecnologies implicades en la indústria
4.0.
L’objectiu de la segona edició
d’aquest esdeveniment mundial és reunir
els proveïdors de la indústria de la
IoT per tal d’ajudar-los a augmentar la
productivitat a través d’aquesta tecnologia
disruptiva. L’IOTSWC16 serà un
esdeveniment molt internacional, amb
més de 8.000 visitants i se centrarà en
les solucions de la IoT en sis àrees específiques:
manufactura,salut, serveis
públics, transport i logística, innovació
i tecnologia.
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K

FULLS DELS ENGINYERS / 10 11
www.fullsdelsenginyers.cat
AEIC / COEIC
Tota la informació sobre
formació dels EIC i l’agenda
d’actes a www.eic.cat
Els projectes més
rellevants de l’enginyeria
del darrer any es
reuneixen a iGenium’16
UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA
CURSOS D’ESPECIALITZACIÓ
Formació Superior per a tècnics
competents per elaborar
Plans d’Autoprotecció
19/10/2016 · Semipresencial
Seguretat i Medi Ambient
Curs d’Especialització en
Facility Management
03/11/2016 · semipresencial
Operacions
Curs d’Especialització en
Lean Manufacturing
21/11/2016 · Semipresencial
Enginyeria
CURSOS RECOMANATS
BIM: Fonaments per a Autodesk®
Revit® MEP 2016
07/11/2016 · Presencial
Enginyeria
Seguretat i autoprotecció en
esdeveniments i actes extraordinaris
14/11/2016 · Presencial
Seguretat i Medi Ambient
Obligacions legals del manteniment
d’instal·lacions
28/11/2016 · Presencial
Enginyeria
Comunicació efectiva
01/12/2016 · Presencial
Gestió i Habilitats Directives
Càlcul i disseny de sistemes
de climatització
17/10/2016 · Presencial
Enginyeria
Elaboració de projectes elèctrics
de baixa tensió
12/12/2016 · Presencial
Enginyeria
El pròxim 18 d’octubre,
el Palau Robert de
Barcelona acollirà una
nova edició d’iGenium,
que dedica aquesta
edició al compromís de
l’enginyeria amb el canvi climàtic,
per mostrar com l’enginyeria és
imprescindible per trobar solucions
davant aquest tema, amb
importants repercussions econòmiques
i socials.
La reunió de la COP21 a París va
acordar prendre accions per limitar
l’escalfament global a 2 ºC. Si
se sobrepassa aquest llindar, això
afectarà el consum i la demanda
energètica, la disponibilitat d’aigua
o les produccions agrícoles
forestals, i creixeran els riscos addicionals
per a la salut.
L’enginyeria catalana fa anys
que dedica esforços a combatre
els efectes negatius del canvi
climàtic, que impliquen canvis en
el model energètic, el transport i
la construcció. El model energètic
i la reducció de la dependència del
carboni com a font energètica és
un dels cinc vectors per créixer de
manera intel·ligent i poder crear
ocupació.
Organitzat per l’Institut d’Enginyers
de Catalunya, que reuneix
les associacions d’enginyeria
d’Aeronàutics, Agrònoms, Camins,
ICAI, Industrials, Mines, Monts, Navals
i Telecomunicació, i amb el
suport d’organitzacions públiques
i privades com la Generalitat de
Catalunya, la Diputació de Barcelona,
Forestal Catalana, ICL Ibérica
o La Mútua dels Enginyers, iGenium
s’adreça als professionals
de l’enginyeria, a les empreses
i consultories, a la indústria, als
universitaris i a les administracions
públiques.
Instal·lacions d’energia solar
fotovoltaica d’autoconsum
17/10/2016 · Presencial
Energia
Drons. Robots voladors al
servei de la societat
02/11/2016 · Presencial
Emergents
NO ET POTS PERDRE...
Sistema Municipal d’Ordenació
de l’Autoprotecció (SOAP)
04/10/2016 · Seu dels EIC
Nit de la Robòtica
05/10/2016 · Hospital de Sant
Pau i la Santa Creu
Priorització d’inversions
energètiques: estalvis, viabilitat
i riscos
12/12/2016 · Presencial
Enginyeria
Lideratge i treball en equip
de l’enginyer
15/12/2016 · Presencial
Gestió i Habilitats Directives
Taller de desenvolupament
de competències. Aprèn a fer
networking i dóna un impuls a
la teva carrera
20/10/2016 · Seu dels EIC
ara els
FULLS
també són
DIGITALS
www.fullsdelsenginyers.cat
i accedeix a tots els continguts
SOM EL DIARI DE
L’ENGINYERIA I VOLEM
COMPTAR AMB TU!
Tens uns projecte d’enginyeria
i el vols explicar?
CONTACTA AMB NOSALTRES AL MAIL:
fulls@mail.eic.cat

ENTREVISTA 12
FULLS DELS ENGINYERS / 09
“Donem accés a la
innovació i la tecnologia
perquè tenim una massa
crítica que ens permet
invertir en la cerca i
desenvolupament de
coneixement”
Grup Agbar està format per 128 empreses que operen en el sector
dels serveis del cicle integral de l’aigua. L’any vinent en complirà
150 d’història. MANUEL CERMERÓN, director d’Estratègia i Desenvolupament
d’Agbar i director general de Suez Advanced Solutions
per a Espanya, ens aproxima aspectes claus de la gestió, l’organització
i reptes tecnològics que tenen al davant el grup i el sector
global de l’aigua.
TEXT: ALBERT LÓPEZ / FOTO: NOEL ZARAGOZA
Quines són les claus
per entendre l’organització
i el funcionament
de Grup Agbar?
El nostre focus es dirigeix
cap a l’excel·lència
i l’eficiència. Dit això, el tret diferencial
que permet entendre’ns i ens
caracteritza és l’habilitat que tenim
de generar capacitats dinàmiques.
Ens adaptem a l’entorn a mesura que
va evolucionant, tant des del punt de
vista de models de negoci, tecnologies
o altres requeriments .
L’any 2017 en farà 150 que ens dediquem
a proveir aigua i la tecnologia
vinculada. I com ja apuntava Darwin,
ha estat possible gràcies a una gran
capacitat d’adaptació.
Quins eixos principals podem
destacar de l’estratègia del grup
empresarial?
L’estratègia ve marcada pel que
anomenem DISS, és a dir, Digital,
Innovation, Sustainable & Social. Per
tant, som una empresa amb una
visió estratègica en la qual l’entorn
digital, la innovació, la sostenibilitat
i la vessant social són els nostres
eixos de transformació. Tots els
projectes que vehiculem dintre de
l’organització tenen present algun
d’aquests vectors, si no tots.
Com us heu aproximat a la solució
i la problemàtica que pot arribar
a representar el big data?
La nostra aproximació, que ha
tingut cert grau d’èxit, es basa a saber
quina és la pregunta que has de
respondre. Has de tenir focus, saber
cap a on vas. Aquest és el punt. Estic
fent big data però, per què?. Estem
parlant de si sóc capaç, per exemple,
d’aportar un grau d’eficiència
superior per al municipi a l’hora
d’avaluar els ajuts socials que pugui
arribar a donar. El big data et pot
ajudar en això. Gartner ha explicat
que el cercle virtuós que segueix el
big data es basa en el give, take and
multiply de la informació, sense una
aproximació oberta, el big data perd
molta potència. És a dir, el big data
no serà big data si no fem un marc
col·laboratiu que ho permeti. Aquí
l’Administració té un paper important
com a catalitzador.
De quina manera valoreu les
possibilitats d’aplicació del BIM en
els projectes d’enginyeria?
Nosaltres valorem el BIM com
una eina d’excel·lència, eficiència
i transparència. Fins el punt que ja
s’ha convertit en una eina central
en la nostra direcció d’enginyeria. El
que estem fent és implementar-lo
perquè sigui l’estàndard a seguir en
tots els projectes que ho permetin.
Hi ha projectes petits en què el BIM
no té sentit.
La transparència del BIM rau en
què quan algú et demani un reforma
a l’obra veuràs els impactes i hi
deixaràs traça i, per tant, podràs reconstruir
la història de per què has
arribat a on has arribat i per què es
van prendre aquelles decisions. A
més, el BIM redunda en un millor
manteniment.
Com creieu que es podrà beneficiar
el sector de l’aigua de l’anomenada
Indústria 4.0?
La indústria 4.0 és quelcom que
encara s’ha de consolidar i està sent
definida per molts sectors. Un dels
atractius que té per nosaltres és la
capacitat d’avançar cap a una gestió
més territorial, eficient i intel·ligent
de diferents tipus de recursos. És
a dir, tindrem més informació, per
exemple, de l’energia que s’està
produint en un lloc determinat. l
fonts d’energies alternatives, necessitats
de diferents recursos al
teu voltant, residus industrials que
puguin convertir-se i valoritzar-se
dintre de la cadena de valor, etcètera.
La integració de la informació
de tot aquest ecosistema més complex
és la gran oportunitat, amb
l’objectiu d’aconseguir una gestió
més sostenible basada en l’economia
circular.
Una de les tendències que sembla
que arribaran al sector de l’aigua
és l’aparició de nous models
de negoci. Quina valoració en feu?
Ara mateix no sabem què pot
passar ni quines seran les tendències,
però sí que és evident que hi
han senyals molt clars. La societat
i els clients demanen uns serveis
molt responsables des del punt de
vista mediambiental; per tant, l’increment
i la pressió al voltant de l’ús
“Un dels atractius
que té la indústria
4.0 per nosaltres
és la capacitat
d’arribar a
gestionar millor
diferents tipus de
recursos per
incrementar la
sostenibilitat,
basats en l’economia
circular”
respectuós dels recursos és molt important.
Això s’aplica a l’aigua i s’aplica
a qualsevol indústria.
A més, estem veient que el model
contractual amb els municipis i en el
territori es veurà modificat, amb un
partnership probablement molt més
intens, atès que la necessitat de collaboració
es veurà significativament
augmentada i la tecnologia hi té un
paper vital.
El que ve és molta més tecnologia,
la generació de coneixement avui en
dia és senzillament espectacular,
en models molt més col·laboratius,
en què la capacitat d’integració de
la tecnologia no estarà a l’abast de
qualsevol.
Hi ha molts municipis que, donada
la seva dimensió, tenen un accés limitat
o molt limitat a la nova tecnologia
i al nou coneixement. Crec que
és un punt en el qual no es posa suficient
èmfasi. Per exemple, el desenvolupament
de nanopartícules per
incrementar l’eficiència energètica
d’un digestor en una depuradora no
és quelcom que un municipi mitjà
pugui ni hagi de desenvolupar. O, si
fa això, no farà res més. Per tant, un
dels valors que aportem com a grup
és justament aquest accés al coneixement
perquè, al final, tenim una
massa crítica que ens permet invertir
reiteradament en la generació de
coneixement que s’acaba convertint
en tecnologia al servei de la societat .
A més a més, si disposes de col·laboracions
publicoprivades potents i
amb esperit de permanència, aquestes
iniciatives queden al marge de
les conjuntures polítiques.
Segons un estudi de Deloitte, la
demanda d’aigua l’any 2030 serà un
30% superior al subministrament.
Tots els estudis apunten la mateixa
tendència. Un estrès superior
en el recurs natural. És innegable.
Per tant, hem d’innovar i implementar
tecnologia per garantir un
grau d’eficiència en l’ús del recurs.
S’ha de fer sí o sí.
Tanmateix, hem de saber que el
consumidor d’aigua més gran que
hi ha és l’agricultura, amb un 70%,
si parlem del nostre país. Que ningú
no pensi, doncs, que la innovació
i la tecnologia s’han d’aplicar
només a les ciutats, que representen
entre un 15% i un 20% del
consum global. L’altre 15% és el
sector industrial.
No obstant això, no tot és tecnologia.
Hi ha un vector bàsic que és la
governança de l’aigua. Quan mires
els balanços globals, veus que hi
ha suficient aigua, el problema resideix
en la localització. Una millor
governança facilitaria que aquelles
zones que tenen un excedent d’aigua
puguin aportar-la a zones on
manca, com ja està passant. Hem
de fer un esforç més atrevit des del
punt de vista de la governança.
Grup Agbar presideix el comitè
organitzador de la fira iWater, que
viurà la primera edició el 15 de novembre
a Barcelona. Què n’espereu
d’aquest saló?
Efectivament, el president executiu
de Grup Agbar, Àngel Simón,
presideix el comitè organitzador de
la fira iWater i és el president del
saló. És un saló que neix amb la vocació
claríssima de ser el referent
del sud d’Europa perquè tenim actors
i experiència rellevants en el
sector de l’aigua. Hem aconseguit
generar les voluntats necessàries
perquè la fira tingui èxit i continuïtat.
Es presentaran les darreres innovacions
tecnològiques, i tindrem un
fòrum per debatre les preocupacions
principals del sector de l’aigua
en el sud d’Europa. Serà una fira on
es parlarà d’indústria, agricultura i
ciutat. La governança, la resiliència
i el finançament seran els eixos de
discussions principals amb actors
de primeríssim nivell mundial.