C/ Josep Hereu i Aulet 8 17160 ANGLÈS

97
És massissa i solemne. Examinada per en Joan Bussalleu,
un fuster ben expert, no queda massa clar si
és de fusta d’arbre blanc (àlber) o de cirerer del país
, molt repintada. La llargada de 845 cm, encastada a
banda i banda des del mur de migdia de l’església al
mur de tramuntana amb una biga d’una sola tramada
a la part superior.
La seva alçada és d’uns 103 cm i l’amplada de 26 cm.
Es reparteix en tres trams de 8 columnes verticals (en
total 24) reforçats per dos pilars mitgers amb mitges
columnes verticals adossades a cada costat i un pilar
a cada extrem amb mitja columna adossada. Cada
una de les columnes és d’uns 79 cm. i està formada
per dos cossos en forma de gerros que s’ajunten al
centre.
La funció d’aquesta barana d’una qualitat artesanal
notable és salvaguardar els que, des de l’espai del cor,
solemnitzen la litúrgia amb els cants. La seva solidesa
està feta a prova de cantaires i de cants.
No es pot precisar a quin any o a quina època es
col·locà aquesta barana o balustrada però segurament
hauríem de recular al moment que es construí el cor
i, per tant, ja a les darreries del s. XVII.
LA ROSASSA O ROSETÓ
Com una gran O s’obre al mur occidental de l’església
i, al captard, projecte la llum solar a l’interior de
l’església que esdevé especialment fascinant a finals
de maig principi de juny (com també a finals de juliol
principi d’agost) quan les coloraines del rosetó es
projecten al presbiteri fins a circumdar el cambril de
la Mare de Déu del Remei (un fet que esdevé poques
vegades). En algunes esglésies aquest fenomen solar
està perfectament controlat i coincideix amb alguna
celebració particular.
Segons en Ramon Vinyes (Anglès. Notes històriques,
Editorial Montblanc-Martín, 1973, p.35): “La O del
frontispici de l’església sembla que fou bastida molt
posteriorment (o almenys refeta), puix una nota de
l’arxiu parroquial diu que costà en 12 d’octubre de
1885, la quantitat de 275 pessetes per les 18 pedres
que el formen”.
Aquesta data no és aleatòria. Com recull Josep
M. Marquès (Notes històriques sobre la diòcesi de
Girona i les seves parròquies, Butlletí de l’Església
de Girona, Annex Guia 1996, p. 98), la parròquia
de Sant Miquel d’Anglès, segregada de la Cellera de
Ter el 1594, si bé la Rota romana revocà la separació
el 1627, “no assolí la plena independència sinó el
1859”.
Entre el 1869 i el 1870 s’havia celebrat el concili
Vaticà I on s’havia proclamat la infal·libilitat del
sant pare. Al concili hi havien participat gairebé tots
els bisbes catalans entre els qual Constantí Bonet i
Zanuy, bisbe de Girona del 1862 al 1875. El concili
es va suspendre quan es van dissoldre els Estats
Pontificis i es consumà la seva unió a Itàlia (1870).