C/ Josep Hereu i Aulet 8 17160 ANGLÈS

87
Amb el cop d'estat fracassat, a Anglès el control polític i
militar el va agafar el comitè de milícies que es va formar
els dies següents al cop militar. A diferència d'altres pobles
de la zona, aquest comitè va esdevenir de facto una mena
d'Ajuntament, car durant 3 mesos el consistori municipal
no va tenir cap activitat. 3 El fet de no trobar cap acta de
reunió de l'equip municipal durant els primers mesos del
conflicte bèl·lic ens demostra el nul dinamisme d'aquest
òrgan.
Durant aquests primers dies el comitè va perseguir a
tota persona amb vincles amb els partits favorables al
cop d'estat, alguns d'ells fins i tot van ser assassinats.
L'església d'Anglès també va patir destrosses com ara la
crema de llibres sagrats i d'alguns retrats religiosos. Alguns
béns però, es van poder salvar gràcies al fet que van ser
amagats en cases particulars o que van ser enterrats en
diversos solars del poble. Els mossens Vinyals i Berga i les
monges de la dominica es van haver de refugiar a cases de
veïns per tal d'estar protegits davant de qualsevol possible
repressió per part de les noves autoritats. 4
El 20 d'octubre les autoritats anglesenques es van reunir
en sessió extraordinària per reestructurar i reimpulsar les
funcions de l'Ajuntament. D'aquesta manera, Martí Casas
fou elegit com a nou alcalde i Jaume Gamell esdevingué
el tinent d'alcalde del poble. El nou equip del govern era
format per diversos partits i organitzacions sindicals com
per exemple Esquerra Republicana de Catalunya (ERC),
la Confederació Nacional del Treball (CNT) i Unió de
Rabassaires (UR).
Sota ordre del nou govern municipal republicà es va
aprovar la construcció d'una biblioteca que es va establir
a la seu local del sindicat Unió dels Treballadors amb un
caire totalment popular, es van acabar diverses obres de
millora de la vila com per exemple un mur de contenció
a la Font del Canyo o també es va impulsar l'acolliment
de refugiats provinents d'altres zones de l'Estat espanyol
entre altres mesures. Durant el conflicte van arribar
moltes persones d'orientació republicana que fugien de
les zones de combat o de la repressió del bàndol nacional.
Segons les actes de l'Ajuntament d'aquell període a la vila
d'Anglès:
“El nombre total de refugiats és de 259 (64 madrilenys,
43 bascos, 50 aragonesos i catalans, 80 malaguenys i 19
d'altres llocs).” 5
Altres organitzacions polítiques com per exemple el Partit
Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o el Centre Republicà
tot i no participar en les tasques de govern del poble
també van tenir una notòria presència a la vila ajudant en
tasques molt diverses com per exemple l'arranjament de
petites obres, la sessió dels locals propis per fer instrucció
militar i actes municipals o fer pressió perquè s'aprovessin
propostes de caràcter revolucionari.
Una de les propostes més transformadores que va intentar
aplicar l'Ajuntament d'Anglès durant aquest període fou la
col·lectivització de les terres que havien estat expropiades
a aquelles persones que havien fugit de la zona per no ser
adeptes a la legalitat republicana. Així doncs, el dia 22 de
desembre de 1936 el regidor d'Economia Marià Carandell
proposà la col·lectivització de les propietats de certs
veïns del poble. Les expropiacions de terres van continuar
durant pràcticament tota la guerra, les 10 confiscacions
que es van produir el dia 15 de juliol de 1937 en són
un bon exemple. Una altra propietat del poble que fou
col·lectivitzada va ser la fàbrica Burés. Aquesta a més, va
canviar la producció de productes tèxtils per la fabricació
de material bèl·lic per a l'exèrcit republicà.
Una altra de les mesures econòmiques més importants
que va adoptar l'Ajuntament republicà durant el conflicte
3
Goñi i Sarsanach, Jordi i Comas i Vila, David. “La Selva, juliol-octubre del 1936: revolució o no revolució?”.
Quaderns de la Selva vol. 5 (1992): pàgines 127-130.
4
Vinyes, Ramon. “La guerra del 1936”. Anglès. Notes històriques. Barcelona: Editorial Montblanc-Martí, 1973.
5
Acta de l’Ajuntament d’Anglès del dia 8 de setembre de 1938. Pàgines 96-97.