C/ Josep Hereu i Aulet 8 17160 ANGLÈS

Filatura, texturitzat, voluminitzat, torçat,
tintura i reciclat de fils sintètics.
C/ Josep Hereu i Aulet, 8
17160 ANGLÈS

Benvolguts anglesencs i anglesenques,
Ja tenim al davant les Gales d’Anglès 2016. Donarem el tret de sortida amb el pregó a càrrec d’un
conegut anglesenc, l’esportista muntanyenc Arnau Julià i Bonmatí.
Esperem que els actes programats engresquin a petits, joves i grans i ens facin gaudir, a tots plegats
com a poble, de la música, dels balls, del teatre, de la tradició i de la festa.
Volem agrair als anunciants, als col·laboradors, a les associacions, a tota la gent de la Comissió de Festes i voluntaris que any rere any ens ajuden a fer
possible aquesta revista i unes Gales ben lluïdes.
Enguany comptem amb dues destacades exposicions. Per una banda, l’exposició d’artistes locals a la Sala Fontbernat aplegarà obres artístiques de
diferents autors anglesencs. I per l’altra, comptarem amb una de les exposicions de fotografi a de més prestigi de Catalunya, que alhora ens enorgulleix
com a poble, pel fet de ser en Jordi Gamell Balaguer el seu autor. «Els colors de Girona» forma part del projecte d’Exposicions Itinerants de la Diputació
gràcies a un acord de col·laboració amb la Casa de Cultura les Bernardes.
Una obra de teatre que no us podeu perdre és «Temps», amb en Quim Masferrer, molt conegut pel programa de TV3 «El Foraster». Amb en Masferrer, a part
d’anar al teatre, segur que farem risoteràpia!
Enguany els nostres Gegants, en Miquel i la Remei, fan 20 anys i ho hem de celebrar amb ells amb molta il·lusió. Cal que hi siguem tots en aquest aniversari
geganter, ja que serà sens dubte molt especial.
En el passat butlletí municipal anunciàvem que en aquestes Gales recuperaríem l’antiga tradició anglesenca del Ball del Ram i del Ciri. Malauradament,
això no serà possible encara. En aquests moments s'estan arranjant les partitures i no estaran disponibles a primers de setembre. Ens caldrà una mica de
paciència. Com podreu llegir en un article d'aquest programa, s'està treballant des de fa temps per recuperar aquesta dansa. L'anglesenca Eulàlia Hortal,
resident des de fa molts anys a Palafrugell, una de les millors folkloristes de Catalunya i medalla del Mèrit de l'Obra del Ballet Popular, des de fa molts anys
està treballant per recuperar aquesta tradició nostra, que s'ha de tornar a ballar a Anglès.
Un altre reportatge interessant és el de l’Arnau Casas sobre la Guerra Civil. Precisament el 18 de juliol de 2016 va fer exactament 80 anys de l’inici
d’aquesta guerra i el Govern de la Generalitat proposa a les institucions públiques i a les entitats de la societat civil que participin en la rememoració
d’aquells fets, amb la voluntat de tornar a proclamar Catalunya una terra de pau. L’Ajuntament col·laborarà amb diferents activitats de les quals us donarem
més detalls en el proper butlletí.
Tornant a centrar-nos en els actes de Gales, per als més petits hi haurà Campionat d’Escuts, Tornaboda, Contacontes, Correomulla’t, Festa de l’Escuma
i Correfoc; pels joves diferents concerts amb grups d’actualitat, el Cotxe del Sereno, sopar jove, Correcabres i concerts pre-Gales als bars del poble; i
fi nalment, per a totes les edats, Sardanes, Concert amb la Montecarlo, Ball a la Sala, Teatre, Havaneres, Truitada, Xucamulla i Sopar Popular. Creiem que
n’hi haurà per a tots els gustos i confi em que tothom s’ho passarà d’allò més bé.
Recordem que enguany continuarem fent difusió de les Gales a les xarxes socials amb el hashtag #canyalcanyo o #canyaalcanyo. Podeu emprar Instagram,
Periscope, Facebook o Twitter. En el butlletí municipal d’octubre publicarem un recull de fotografi es triades entre els que participeu en aquesta campanya
de difusió col·laborativa.
Sols em resta desitjar-vos, en nom de tot l’Ajuntament, que passeu unes Molt Bones Gales 2016 amb els vostres amics i familiars.
Amb la col·laboració de:
Astrid Desset - Alcaldessa
Portada: Foto guanyadora per la portada del programa de les Gales del Concurs fotogràfic sobre el parc del Canyo. Autor Lluís Soler Vilamitjana @luisoler

KATIA
VILALTA FAIG
MARIA
SERRAMITJA MALPICA
MIREIA
FRANCO MASOLIVER

NARCÍS
PONS ALSINA
XAVIER
CREUS COLL
ADRIÀ
MARLY PÈLACH

6
Sóc la KÀTIA VILALTA FAIG. Tinc 19 anys. Esc
estudiant a la Universitat de Girona el grau d'Educació
Primària. El que em portà a cursar aquest
grau són les ganes que tenen els nens i les nenes
de descobrir el món que els envolta.
A les tardes treballo en una acadèmia de Girona
ensenyant anglès i els caps de setmana al restaurant
de l'Hostal del Fang.
Als vespres aprofito per estudiar Alemany i Anglès.
En un futur proper m'agradaria anar d'ERASMUS,
treure'm el grau amb èxit i trobar una feina on
gaudeixi de la meva vocació ensenyant i educant
els infants i a la vegada aprendre coses d'aquests.
El meu temps lliure m'agrada dedicar-lo a fer esport
i a passar bons moments amb la família i els
amics.
Bones, em dic MIREIA FRANCO MASOLIVER, fa
19 primaveres que visc a Anglès. Vaig començar
la meva etapa educava a l'escola Pompeu Fabra
on hi vaig estar fins als 12 anys. Quan em vaig fer
més gran vaig anar a l’Instut Rafael Campalans
on vaig fer l'ESO i el batxillerat cienfic.
Actualment estudio Geologia a la Universitat
Autònoma de Barcelona, que és el que realment
m'agrada.
Durant uns anys de la meva vida he praccat els
esports de panatge i bàsquet.
El meu objecu per un futur proper és simplement
ser feliç, trobar en els pets detalls de la vida
aquell senment que anomenem felicitat. I
parlant d'un futur llunyà, les meves perspecves
són acabar la carrera, fer un màster i treballar en
l'àmbit de la geologia.
Per úlm m'agradaria desitjar unes bones gales a
tots i a totes!
Sóc la MARIA SERRAMITJA i nc 18 anys.
He viscut tota la vida a Anglès, on també hi he
cursat els meus estudis, al Col·legi Pompeu Fabra
i a l’Instut Rafael Campalans. Actualment, esc
estudiant Llengües Aplicades a la Universitat
Pompeu Fabra de Barcelona ja que els idiomes
m’interessen molt i crec que ofereixen moltes
possibilitats. En un futur, espero poder-me
especialitzar en ensenyament d’idiomes per tal
de ser professora, sobretot, de nens pets perquè
m’agraden molt. A part dels idiomes, m’encantaria
poder-me formar i treballar en l’àmbit de la moda
i el disseny, ja que és un tema que m’apassiona
des de peta i sempre nc present. Tot i així, fins
ara he pogut créixer laboralment de mica en mica
amb feines que m’han anat sorgint i de les quals
he après molt. També espero poder viatjar el
màxim possible, conèixer altres països i cultures
i així poder-me enriquir com a persona. Vull fer
les coses tan bé que pugui, aprendre el màxim
possible, no tancar cap porta a res ni desaprofitar
cap oportunitat. Amb tot això, sempre confio en
tornar i estar a Anglès, on he nascut i crescut,
i estar amb la meva família i amics, un pilar
fonamental.
Per acabar, m’agradaria desitjar-vos a tots/es
unes bones festes i esperem que cada any siguin
millors gràcies a tothom. Visca Anglès i visca les
Gales!

7
Bones, em dic XAVIER CREUS COLL i nc 20
anys. Sóc el gran de 3 germans, en Josep, l’Anna
i jo. Hem viscut sempre en el casc anc d’Anglès,
en una casa que va ser construïda a finals del
segle XVIII.
Vaig passar tota la meva infància a l’escola
CEIP Pompeu Fabra d’Anglès, els meus estudis
secundaris (l’ESO) i el Batxillerat els vaig fer a
l’IES Rafael Campalans d’Anglès. Tot seguit, vaig
començar l’aventura Universitària a la UDG de
Girona fent CIF (Comptabilitat i Finances) però
actualment he decidit deixar-ho a part, ja que em
vull incorporar al món laboral.
Des dels 8 anys que esc vinculat al món de
l’esport i més concretament amb el Club Bàsquet
Anglès. Primer com ha jugador i ara, com a
entrenador i coordinador del Club.
Esc molt feliç de poder formar part de la família
del CB Anglès. Mica en mica estem creixent com
a Club i com a Entat, amb l’esforç de tota la gent
que en formem part. Comptem sempre amb
una gran afluència de nens, com en el Torneig
Memorial Josep Bosch, en tots els Casals que
organitzem i amb els equips federats que tenim,
això és el senyal de la feina ben feta.
Actualment jugo a bàsquet en el Club Bàsquet
Cellera on també sóc entrenador. I, a més, formo
part del grup de monitors d’Escola Esporva del
CEIP Pompeu Fabra d’Anglès.
Per acabar vull desitjar unes bones Gales 2016 a
tothom!
Bones festes! Sóc en NARCÍS PONS ALSINA, tot
i que molts em diuen Sis, Siset, Sisu o Sisa. Vaig
anar al Pompeu Fabra, més tard a l'instut Rafael
Campalans i al Jaume Vicens Vives de Girona. Actualment
esc estudiant química a Girona i matemàques
a distància.
Des de pet que m'ha agradat estar involucrat
amb les entats del poble: pastorets, Club Bàsquet
Anglès, cau, la banda de Puigdefrou, taula
de joves, comissió de festes... No obstant, també
m'agrada sorr del país i conèixer món, viatjar i
estar envoltat de natura. Per exemple, l'any que
vaig fer els divuit me'n vaig anar a Grècia a un
camp de treball que procura pel benestar de les
tortugues Babaua, una espècie amb perill d'exnció!
La meva gran afició és l'educació dels infants a
parr del lleure o l'esport, ja sigui com a cap del
cau o com a monitor de casals. A part dels casals
organitzats pel CB Anglès, he fet de monitor al
casalet de juny del Pompeu Fabra. També he
treballat de monitor de menjador o de professor
parcular, majoritàriament a Girona, on visc
durant el curs.
Per acabar, m'agradaria animar a la gent a
parcipar acvament de les Gales i a totes les
acvitats que hi ha preparades. Bones Gales i
#canyalcanyo!
Ei, bones! Sóc l'ADRIÀ MARLY PÈLACH. Vaig
començar l'escola al Pompeu Fabra per acabarla
al Vall dels Àngels. A parr d'aquí, vaig anarme'n
a Girona a estudiar i, finalment, he acabat
a Barcelona estudiant biomedicina. Espero d'aquí
uns anys poder-vos ajudar amb les invesgacions
que portem a terme!
Estudiar a Girona no m'impedia realitzar diferents
acvitats al poble. He estat al cau des de ben pet,
igual que al bàsquet. Els úlms anys he cremat,
a més, en diferents correfocs com a membre de
Diables de Puigdafrou. Estudiar i viure a Barcelona
durant el curs sí que m'ha limitat més el poder
involucrar-me amb diferents acvitats.
L'afició a la que més hores dedico és al dibuix. Si
voleu veure el resultat, us recomano molt que
us passeu per l'exposició d'art d'aquestes Gales!
Moltes gràcies i bones festes a tots!

8
COL·LABORADORS
OBSEQUIS
PUBILLA I HEREU
Agraïm els obsequis que aquests establiments
ofereixen a les pubilles, als hereus, les dames i els
cavallers. És amb la vostra col·laboració que podem
fer més lluït aquest acte. Moltes Gràcies.
BAR JB
CAFÈ BAR CAL MARINER
CAFÈ RUTLLA
CENTRE LÚDIC MAGMA 6 ENTRADES
CENTRE DE PERRUQUERIA
I ESTÈTICA CARME
ESTÈTICA IGNA
EVANN PERRUQUERS S.C.
L'ESTÈTICA IOLANDA RIBA
ÒPTICA MILENT SA
PAPERERIA 55
PERRUQUERIA RINXOLS S.C.
FONDA MASSOT
FONDA TARRÉS
RESTAURANT CA L'ELISA
RESTAURANT L'ALIANÇA
c/ de la Triassa, 76 - 17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 05 56 - anglesmotorsl@gmail.com

El correfoc de Gales és un acte tradicional que es fa pels carrers del Barri Anc d’Anglès en el qual
la pirotècnia hi té una importància cabdal. És per aquest mou que us indiquem uns quants consells
prevenus perquè tothom pugui gaudir de la festa sense incidències.
NORMES DE SEGURETAT PER ALS PARTICIPANTS:
• Portar roba de cotó, preferiblement vella, amb mànigues i pantalons llargs.
• Portar un barret amb ales que cobreixi tot el cap i tapar-se el clatell amb un mocador de cotó.
• Protegir-se els ulls.
• Portar el calçat adequat (de pell, esporu, de muntanya, etc. Que no sigui sintèc)
• Tenir cura de tapar-se les orelles per disminuir els sorolls de les explosions pirotècniques.
• No demanar aigua als veïns.
• Obeir les indicacions dels serveis d’ordre públic i de sanitat.
• Queda prohibit portar productes pirotècnics parculars, havent d’ulitzar únicament els preparats pels organitzadors.
• Respectar les figures de foc, els seus portadors i els músics.
• Adoptar una actud correcta amb els diables i no obstaculitzar el pas ni fer-los caure.
• Seguir en tot moment les indicacions dels diables i no obstaculitzeu el pas ni els feu caure.
• Els nens i les nenes han d’estar controlats en tot moment per evitar que s’acosn a la zona de foc
• Assabentar-se abans de l’inici del recorregut del correfoc i dels punts d’assistència sanitària.
• En el cas de par cremades, dirigir-se immediatament als punts d’assistència sanitària.
• En cas de perill, seguir les instruccions dels diables.
RECOMANACIONS ALS VEÏNS I COMERCIANTS:
• No encendre foc ni fumar a prop de les bosses o contenidors del material pirotècnic que a parr de les 16.00 es començaran
a reparr pel recorregut.
• Rerar tots els vehicles dels carrers de l’inerari.
• Abaixar els portals metàl·lics o persianes en els edificis que en disposin.
• Protegir els vidres de les finestres, portes i aparadors amb cartons gruixuts.
• Enrotllar tots els tendals exteriors dels habitatges i locals.
• No rar aigua als parcipants ni als espectadors del correfoc per la perillositat que representa.
• Desconnectar tot pus d’alarmes.
• Rerar de la via pública qualsevol objecte que pugui dificultar els pas dels actors, organitzadors i parcipants del correfoc.

DIMECRES 31 D’AGOST
18:00 h - “Remena” - Taller de memòria i atenció
Al local de la Llar de jubilats del c/Ponent
Col·labora: Llar de Jubilats l’Amistat d’Anglès
19:00 h - “Paraula de vi: maridatges entre la literatura i el
vi” - A la Biblioteca Joaquim Bauxell.
Patrocina: Banc Sabadell Atlántico S.A.
DIJOUS 1 DE SETEMBRE
Al carrer d’Avall (en cas de pluja al Polivalent)
20:00 h INAUGURACIÓ DEL CORRETAPES
Degustació de les tapes que s’oferiran per 2,5€
a cada bar durant els dies de Gales
Col·laboren: La Rutlla, JB, Cal Mariner, Can Massot,
L’Aliança, Ca l’Elisa, El Racó de les Bruixes
20.55 h - TUT D’INICI DE GALES
21.00 h - PREGÓ DE L’ARNAU JULIÀ
21.10 h - CONCERT d’en CESK FREIXAS
Taquilla inversa
Col·labora: Anglès per la Independència
DIVENDRES 2 DE SETEMBRE
18.00 h - CONTA CONTES “La tortuga poruga i la seva
amiga eruga” amb la Joana Mar i la Família
Guirigall - A la Biblioteca Joaquim Bauxell
Patrocina: Antex, S.A.
20.00 h - INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Els Colors
de Girona” - A la Biblioteca Joaquim Bauxell.
L’exposició podrà ser visitada en horari
d’obertura de la Biblioteca fins el 18 de
setembre.
Patrocina: Diputació de Girona
20.30 h - SOPAR POPULAR - 5€ - Al Passeig de l’Estació.
(En cas de pluja a l’altell del Pavelló)
22.00 h - “TEMPS”
Obra de TEATRE de QUIM MASFERRER
Al Polivalent
Organitza: Grup de Teatre Bambolina
23.30 h - CORREFOC amb les
GÀRGOLES DE FOC DE BANYOLES
Recorregut: Plaça de la Vila, Carrer Major,
Església, c/J. Verdaguer, c/d’Avall, c/Empedrat i
Plaça de la Vila
Patrocina: Electer - Manteniments La Selva
Durant tota la nit a la Plaça Mar Esteba al Parc de la
Font del Canyo:
Som.Nit estand informatiu i preventiu per la reducció de riscos
associats al consum de drogues. Creu Roja Joventut
00.30 h - CONCERT MUYAYO RIF
Patrocina: Sat Morales
02.15 h - CONCERT BUHOS
Patrocina: Autoescola APSA
04.00 h - DJ ELECTRO CIRCLE
Patrocina: Explotacions Forestals Joan Carreras

11
06.00 h - COTXE DEL SERENO
amb la BANDA DE PUIGDAFROU
Del Canyo a la Plaça Catalunya
Tot seguit, esmorzar Coca amb Xocolata.
Patrocina: Caprabo
DISSABTE 3 DE SETEMBRE
09.00 h - TORNEIG 3 X 3 DE BÀSQUET DE GALES
Al Pavelló
Col·labora: Club Bàsquet Anglès
10.00 h - EXPOSICIÓ D’ARTISTES LOCALS,
seguit de pica pica - A la Sala Fontbernat
L’exposició podrà ser visitada els dies 3, 4 i 5
de setembre de 10 a 13 i de 17 a 20 h.
Col·laboren: Escola de pintura l’Atelier i artistes
locals
Ma a la Plaça Mar Esteba al Parc de la Font del Canyo:
11.00 h - Pim, pam, pum QUÍMICA
Taller de química recreava per a tothom. Amb
el Departament de Química de la UdG
Patrocina: Bastons Finna
11.00 h - TALLER DE LES OLORS - Les Remeieres
Patrocina: Fruiteria Wujum Zhang
12:00 h - SARDANES
LA PRINCIPAL DE BANYOLES
Col·labora: Agrupació Sardanista Floricel
16.00 h - CAMPIONAT MUNDIAL D’ESCUTS - A la pista del
Pompeu Fabra
Col·labora: Agrupament Escolta Sant Miquel
17:00 h - PLANTADA DE GEGANTS - Jardins Can Cendra
Col·labora: Colla Geganters i Grallers d’Anglès
18.00 h - XUCA-MULLA - A la Plaça de la Rutlla
Col·labora: Oncolliga
18:30 h - 20 ANYS! CERCAVILA DE GEGANTS Sornt de
Can Cendra.Passant pel Carrer Industria fins el Passeig de
l’Estació.
Col·labora: Colla Geganters i Grallers d’Anglès
20.00 h - ZUMBA - A la plaça Catalunya
Col·labora: Gim Jazz
20:30 h - Venda de tiquets pel CorreCabres - 10€ -
A Can cendra
21.00 h - SOPAR JOVE - 5€ - Als Jardins de Can Cendra
22:00 h - BALL DE GALA amb
CRISTINA CAT i GIRAVOLT
Preu de l’entrada 5€
A la Sala de Ball de la Llar de Jubilats
PRESENTACIÓ CANDIDATES
I CANDIDATS
A PUBILLA I HEREU 2016
Col·labora: Llar de Jubilats l’Amistat
Patrocina: Electer - Manteniments La Selva
22.00 h - CORRECABRES - Dels Jardins de Can Cendra al
Parc de la Font del Canyo
Durant tota la nit a la Plaça Mar Esteba al Parc de la
Font del Canyo:
23.30 h - CONCERT de la JET SET
Patrocina: Antex
02.15 h - CONCERT DESKARATS
Patrocina: Terra Avant
04.00 h - Dj EDU FS
Patrocina: Geocam

12
DIUMENGE 4 DE SETEMBRE
08.00 h - DESCARREGADA D’ANTIGUITATS - Al passeig
de l’Estació
09.00 h - RONDA DE MOTOS - Sorda del Barri de Cuc -
Carrer Josep Pla
Col·labora: Amics de les Motos
09:00 h - TORNEIG DE PETANCA - Can Cendra
12.00 h - OFICI SOLEMNE - A l’església de Sant Miquel
Col·labora: Coral Cors Alegres
13:00 h - ARRIBADA DE LA RONDA DE MOTOS - A la Plaça
Mar Esteba
18.00 h - PUJADA DE CAIXES DE CERVESA
Al pa de l’escola Pompeu Fabra
Col·laboren i Patrocinen: Excavacions Basses,
Vol Factory
Tarda-nit a la Plaça Mar Esteba
19.00 h - CONCERT amb
LA MONTECARLO
Taquilla inversa.
Patrocina: Joan Aulet Torrent S.L
22.30 h - BALL DEL PUBILLATGE
LA MONTECARLO
Patrocina: Joan Aulet Torrent S.L
00.00 h - PROCLAMACIÓ DE LA PUBILLA I L’HEREU 2016
Trobareu els col·laboradors al full del programa
dedicat als Hereus i Pubilles.
00.30 h - LA MONTECARLO NOCTURNA
Patrocina: Dapecsa
03.00 h - Dj ARPA
Patrocina: Carburants Taravaus, S.L.
DILLUNS 5 DE SETEMBRE
11.00 h - CORREOMULLA’T - Sorda de la Plaça dels
Horts i arribada al Puigbell
Patrocina: Antex
12.00 h - FESTA DE L’ESCUMA amb
ELS ATRAPASOMNIS - A la Plaça Sant Jordi del
Puigbell
Patrocina: Antex
Col·labora: Caprabo i Charter
Tarda-nit a la Plaça Mar Esteba
17.00 h - TRUITADA SOLIDÀRIA
Patrocina: Terra Avant
17.30 h - SARDANES amb
LA PRINCIPAL DE CASSÀ
Patrocina: Terra Avant
19.00 h - LA TORNABODA
Ronda per la Font del Canyo. Inici i acabament a la Plaça
Mar Esteba.
Col·labora: Colla Geganters i Grallers d’Anglès
20.30 h - HAVANERES amb
LES ANXOVETES
Taquilla Inversa.
Hi haurà rom cremat
Patrocina: Electer - Manteniments la Selva.

DISSABTE 10 DE SETEMBRE
13
08.00 h - CONCURS DE PESCA INFANTIL
Gales d’Anglès - Concentració a Cal Mariner
Vespre - MARXA DE TORXES D’ANGLÈS A LA
CELLERA. - Concentració a la Glorieta de
l’Estació. S’informarà.
DIUMENGE 11 DE SETEMBRE
06.00 h - CONCURS OFICIAL DE PESCA
Gales d’Anglès - Concentració al bar Girona 8
17.14 h - 11 DE SETEMBRE A SALT
Estem “A PUNT” - Diferents opcions per desplaçar-vos.
Inscripcions: hps://apunt.assemblea.cat/cat/
Venda anticipada d’entrades:
Llibreria Ca La Nati, Papereria 55
i Llaminadures l’Oscar
Fem entre tots
que el nom d’Anglès
arribi a tot arreu!
Bones Gales 2016
DIMARTS 23 a les 19 h.
Cinefòrum per adults
DIMECRES 26 a les 18 h.
Cinefòrum infanl
Projecció de «Malda»
Sessió per commemorar el
centenari del naixement de
Roald Dahl
DIMECRES 31 a les 19 h.
«Paraula de vi: maridatges
entre la literatura i el vi»
Amb inscripció prèvia.
Places limitades.

14
c/ Verneda, 24 - Tel. 688 070 576
17160 ANGLÈS (Girona)
L’Ajuntament d’Anglès, agraeix efusivament
a tots els Patrocinadors, Anunciants,
Voluntaris, Col·laboradors, Ajuntaments d’Amer,
la Cellera de Ter, Sant Julià del LLor
-Bonmatí, i la comissió de festes de Trullàs.
el seu esforç per portar a terme les nostres Gales.
Moltes gràcies!

Santa Bàrbara és un lloc privilegiat des d’on és possible
contemplar gran part de la comarca de la Selva i del
Gironès i, en dies clars, fins i tot de l’Empordà. Segurament
és per això que cada dia hi ha més excursionistes que es
deixen capvar per l’encís d’aquesta muntanya. A més, caminar
ens aporta salut. Pujar una muntanya o fer una travessa ens
permet estar en ple contacte amb la natura mentre senm que
formem part del territori que trepitgem. L’excursionisme és una
manera de passar-ho bé i de fruir de les coses senzilles, però
que alhora ens exigeix esforç, superació i constància.
Si us agrada fer marxes per la muntanya us pot interessar
la ruta de les 10 ermites que us presentem avui. Es tracta
d’un recorregut que transcorre pels municipis selvatans de
Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm,
Osor i Anglès, que permet descobrir com són les ermites que
formen la ruta, a banda d’altres punts d’interès històric, arsc
i especialment la part més muntanyosa de la nostra comarca.
La ruta de les 10 ermites està correctament senyalitzada i ha
estat pensada per recórrer-la a peu en tres dies. També es pot
fer amb bicicleta o amb cavall. Té una dificultat baixa tot i la
seva durada. El recorregut abraça l’extrem sud del Massís de les
Guilleries i transcorre pel sector nord-est de la comarca de la
Selva. Es tracta d’un recorregut circular d’uns 66 quilòmetres i
amb un desnivell acumulat de 2.000 metres. L’altura màxima és
de 920 metres i la mínima de 124.
Hi ha dues zones de la ruta clarament diferenciades pel
que respecta al paisatge i la vegetació. Una correspon a la
que transcorre pels municipis de Santa Coloma de Farners
i Riudarenes i les ermites de Farners, Argimon, Sant Pere
Cercada, Santa Victòria de Sauleda i Sant Miquel de Cladells.
En aquest primer tram el paisatge és més sec que el segon,
amb vegetació de pins, suros i alzines i l’orografia és més suau
i arrodonida. L’altra zona transcorre pels municipis de Sant
Hilari Sacalm, Osor i Anglès i les ermites de Santa Margarida de
Vallors, El Pedró, Santa Creu d’Horta i Santa Bàrbara. La ruta
acaba al punt de parda, Santa Coloma de Farners, tot passant
per l’ermita de Sant Andreu de Castanyet. En el paisatge del
segon tram hi predominen els suros, les alzines i arbres de fulla
caduca com el castanyer, el roure i fins i tot avets Douglas de
caràcter alpí. Hi ha més abundància d’aigua i el recorregut és en
gran part per zones obagues i fresques.
Al web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners www.scf.
cat hi podeu trobar tots els detalls de la ruta amb el temps i
la distància d’ermita a ermita, esquemes de la ruta i mapes
cartogràfics.
La idea de crear aquesta ruta va sorgir l’any 1995 d’un grup
de socis del Centre Excursionista Farners que van començar a
recuperar els camins, molts d’ells perduts, que comunicaven
les ermites entre elles. Des d’aleshores, el Centre Excursionista
Farners organitza cada any a finals de setembre o a principis
d’octubre una caminada popular per fer un tram de la ruta. La
21a Ruta de les ermites ndrà lloc el diumenge 2 d’octubre.
Podeu trobar més informació al web del Centre Excursionista
Farners www.cefarners.cat
Amics de Santa Bàrbara

16
Pujada St. Fèlix, 3 - 17004 GIRONA - Tel. 972 203 911
B. Lorenzana, 33 - 17002 GIRONA - Tel. 972 20 62 26
Migdia, 47-49 - 17003 GIRONA - Tel. 972 22 45 45
Centre, 13 - 17430 STA. COLOMA - Tel. 972 84 31 15
Aumet, 50 - 17460 CELRÀ - Tel. 972 20 39 11
www.opticarueda.com
PERRUQUERIA i ESTÈTICA UNISEX
c/ Indústria, 27 - ANGLÈS - Tel. 972 42 18 41
Pl. dels Horts, 1 - 17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 05 05
c/ Pla d’Avall, 30 · 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 19 62 · 689 47 05 44

17
Un ANY per a les PERSONES
La situació d’enguany no ha variat gaire respecte l’any passat, perquè connuem pant les conseqüències
d’una greu crisi econòmica a tots els nivells. A més, hem descobert la incapacitat i el desinterès
dels governs d’Europa per resoldre la situació dramàca i colpidora dels refugiats.
ELS VALORS QUE ASSUMEIX I TREBALLA CÀRITAS:
L’AMOR és el fonament de la nostra identat i servei, font
inspiradora dels nostres valors; En relació a la defensa dels
drets de la persona, a Càritas treballem per la DIGNITAT DE
LA PERSONA: La persona és el centre de la nostra acció.
Reconeixem les seves capacitats i impulsem les seves
potencialitats afavorint, amb accions de promoció, la seva
integració social i desenvolupament integral; JUSTÍCIA
SOCIAL: Treballem per la juscia i la transformació de les
estructures injustes, des d’una actud acva, compromesa
i no bel·ligerant, com a exigència del reconeixement a la
dignitat de la persona i els seus drets; SOLIDARITAT: Ens
senm units als qui pateixen, per la nostra convicció d’igualtat
i juscia. Promovem l’interès per l’altre, especialment per les
persones més necessitades, amb la finalitat de produir canvis
significaus i la transformació social; PARTICIPACIÓ: Estem
oberts a totes les persones que comparteixen els nostres
ideals i promovem la parcipació a tots nivells, afavorint la
implicació de totes les persones que formen part de l’entat,
generant complicitats i sinèrgies a nivell extern i promovent un
treball social comunitari; AUSTERITAT: Opmitzem els nostres
recursos des d’una ulització èca i coherent; INNOVACIÓ I
QUALITAT: Desenvolupem la nostra acvitat buscant la millora
connua per preveure i adequar-nos a la realitat de cada
moment, sempre en benefici de la persona, la comunitat i la
societat en conjunt; TRANSPARÈNCIA: Comparm una cultura
instucional basada en l’èca i en l’obertura de la informació
cap a totes les persones interessades en la nostra tasca.
Moltes gràcies a totes i tots els que ens ajudeu a acollir i
acompanyar les persones més vulnerables. Moltes gràcies
per fer possible Càritas i MOLT BONES GALES A TOTS!!!
ACOLLIDA I ALIMENTS
Acollim les persones que s’adrecen a Càritas cercant ajut i
els oferim acompanyament, orientació i informació, atenent
les necessitats més bàsiques d’alimentació i higiene amb
coordinació amb els serveis social públics i altres entats socials.
IMMIGRACIÓ
Contribuïm a fer possible els processos d’integració social,
laboral i cultural d’aquelles persones que per algun mou o altre
han hagut d’immigrar del seu país. Volem influir en la millora de
les condicions legals, econòmiques i socials d’aquests col·lecus
i en la sensibilització de la nostra societat.
GENT GRAN
Volem pal·liar la solitud de les persones grans que viuen amb
soledat i sense recursos, a través de la parcipació de voluntariat
i la coordinació amb altres entats del territori.
EDUCACIÓ
Ens preocupem pels infants que es troben en un entorn
desfavorit i que tenen dificultats per seguir el ritme escolar que
els correspon. Treballem amb ells els hàbits, les actuds, els
coneixements i les habilitats que els ajudin a trencar el cercle
d’exclusió amb l’objecu que la igualtat d’oportunitats sigui una
realitat.
SUPORT EN DEUTES FAMILIARS
Atenem a les persones sobreendeutades que no poden fer
front als deutes com a conseqüència de la crisi econòmica. Els
objecus del servei són tres: acollir, informar i resoldre (trobar
solucions favorables).
FESTE SOCI, FESTE VOLUNTARI AJUDA’NS A AJUDAR

18
correfoc ¡
Restaurant - Rostisseria
c/ Salvador Espriu, 9-11
17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 02 87
972 42 05 69
Mòbil. 646 669 929
Autocars Giralt
c/ Riubrugent, 1 · 17170 AMER (Girona) · Tel.972 43 08 81
www.autocarsgiralt.cat · autocarsgiralt@gmail.com

19
Com a representants dels donants de sang de la nostra vila volem
aprofitar l'espai del programa de les Gales per agrair a tots i a
totes les donants de sang i els col·laboradors per la seva gran
generositat demostrada en les diverses recollides de l'úlm any.
En les dues extraccions que s'han dut a terme aquest any són
molts els que han ajudat, però com ja sabeu de sang mai n'hi ha
prou i per això us volem proposar que per la donació del 23 de
novembre i per les següents, cada donant, fent un gran esforç
perquè sabem el que costa, inten convèncer a un nou donant i
així fer augmentar, encara més, la parcipació. En aquesta tasca
de difusió també és important la tasca de les persones que per
diferents mous, tot i voler donar sang no poden.
En aquests moments, per causes que es desconeixen, les
donacions de sang han pat una davallada important pel que fa
a tot Catalunya i ens cal una empenta per fer-les remuntar, tot i
que volem destacar que precisament a Anglès la tendència és a
l'alça passant d'una mitjana de 50 extraccions a 80 en les darreres
campanyes. Aquest augment ha estat degut principalment a la
incorporació de nous donants entre els quals ens fa molta il·lusió
poder destacar una presència significava de joves entre 18 i 25
anys, un segment d'edat que normalment es queda al marge
d'aquestes acvitats però que és fonamental d'incorporar, ja que
d'ells en depèn el futur del projecte.
En relació al futur de les donacions a Anglès, des del Banc de
Sang i l'Associació de Donants de Girona estem treballant amb les
escoles, les associacions de pares i mares, els grups de joves i la
tècnica de joventut i la biblioteca municipal per tal d'ensenyar què
són les donacions i conscienciar del Perquè i del Com serveixen.
Us podeu imaginar que arribi un dia que necessiteu una transfusió
de sang per poder seguir vivint? Perquè això no passi cal ser
generosos: la sang no es fabrica i calen 1.000 bosses diàries per
cobrir totes les necessitats.
A moltes persones només els falta una peta empenta per fer el
gran pas, ajuda-les a fer-lo i convida-les a venir amb tu a la propera
extracció. Cada peta conquesta pot salvar tres vides més Siguem
herois!
Bones Gales a tothom.

20
VENDA D’HABITATGES
A BONMATÍ i ANGLÈS
Ronda de Dalt, 21 - 17164 BONMATÍ (Girona)
Tel. 972 42 12 28 - M. 620 846 748
Indústria, 39 · 17160 ANGLÈS
(Girona)
Pare Lluís Rodés, 31 (La Rambla)
17430 STA COLOMA DE FARNERS
Tel. 972 841 032
www.bassomodes.com
info@bassomodes.com
Verneda, 28 · 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 420 054
c/ Barris i Buixó, local 3
(Centre Comercial Les Palmeres)
Tel. 872 505 676 - PALAFRUGELL
IGNA JIMÉNEZ
Plaça de la Vila, 8 - 17160 ANGLÈS (Girona) - Tel. 972 421 718
c/ Indústria, 55
Tel./Fax 972 42 25 46 - 17160 ANGLÈS
papereria55@gmail.com

Què és l’ONCOTRAIL?
L’Oncotrail és una cursa per equips de 100 km organitzada per
la Fundació Oncolliga Girona conjuntament amb l’Agrupació
Excursionista Palafrugell i el Club Atlèc Palafrugell i que té com a
objecu recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts
de càncer. La cursa se celebra cada any el primer cap de setmana
d’octubre.
Per poder parcipar en l’Oncotrail, cada equip ha de fer un
donau a la Fundació Oncolliga Girona per un import mínim de
1.000 euros, a més d’abonar 45 € per parcipant no federat a
l’hora de fer la inscripció.
En el programa de l’Aplec de 2013 anunciàvem que un equip
anglesenc parciparia a l’Oncotrail Els dispara’t amb el dorsal 9 i
de líder: Mireia Furà Comas.
Aquest any amb l’equip EL POMPEU CAMINA! amb el dorsal 40
i de líder: Carles Barnada Carrasco tornem a tenir representació
anglesenca- cellerenca.
D’on surt la idea de parcipar a l’Oncotrail?
La proposta, en principi, surt d’uns mestres de l’escola Pompeu
Fabra –d’aquí ve el nom de l’equip– diuen. Són en Jordi Ger,
l’Esther Dalmau i l’Ester Carreras.
Són mestres i pares. En realitat són quatre mares i un pare: l’Alba
Gellida, la Montse Tarrés, la Sílvia Turon, la Judit Parramon i en
Carles Barnada.
I tenen clar que la cursa és un repte personal, no compeva, una
experiència d’equip, que cal la cohesió d’un grup de persones...
que pensen fer-la tot caminant; per això ho han deixat plasmat
en el nom de l’equip EL POMPEU CAMINA! Ah! i -també per la
malala que és –remarquen.
Per què escolliu l’Oncotrail i no l’Oxfam Trailwalker? Ambdues
curses són 100 Km i l’úlma passa més a prop de casa?
Per diferents mous. La Trailwalker no té tant desnivell. S’exigeix
que els quatre marxadors que comencin la cursa l’acabin. N’hi ha
dos de suport amb cotxe. Cal recaptar 1.500 € en donaus.
En l’Oncotrail els equips poden ser màxim 8 persones, quatre de
les quals han d’estar sempre en marxa i les restants són l’equip
de suport. Es poden rellevar en qualsevol dels punts de control
de pas.
Si bé totes dues curses són solidàries, en l’Oncotrail els diners es
desnaran pels hospitals i per la gent d’aquí.
Heu pensat d’on treureu els 1.000 € de donau?
Des del maig, que vam decidir parcipar-hi vam pensar diferents
propostes. Vam descartar fer samarretes perquè té l’embolic de
les talles. El tema braçalets també s’ha fet molt. Al final, ens
vam decidir pels bolígrafs, de coloraines, a dos euros. Aquests
bolígrafs que venem a particulars i que es poden trobar a la
Farmàcia Teresa Franch, Farmàcia Adela Bonmatí, Agroboga
Santa Bàrbara i Modes Bassó. També hem aconseguit aportacions
de diferents empreses. A principis de juliol ja hem recaptat 960 €!
Com us prepareu per la cursa?
En principi, a nivell individual. Intentem fer caminades dos o tres
cops per setmana. Hem fet alguns trams propers a Palafrugell, el
de Fitor i Llafranc d’uns 20 Km i algun tram nocturn. És complicat
trobar-se per entrenar junts, per la feina, els nens... En principi,
cadascú ho fa pel seu compte. En dies puntuals diem: qui pot avui?
Quan s’acos la data, l’1 i 2 d’octubre, procurarem fer-ho junts.
Pensem que hi haurà 11 trams de 6 a 12 Km alguns d’asfalt, terra
o sorra i que els reparrem segons esgui cadascú.
Falten dies encara per la cursa. Diesen els quals s’adonaran que
qualsevol repte personal necessita esforç, constància, esperit
de sacrifici, suport familiar, il·lusió comparda, opmisme,
solidaritat, etc. Tots aquests valors que els malalts saben molt
bé que es necessiten en la lluita diària. Gràcies per voler caminar
junts amb nosaltres!
Salut i Bones Gales!

22
Servei
MULTIMARCA
Especialitat en:
Av. Santa Coloma, 24
17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 01 72
albo@hcangles.com
c/ Girona, 3 - ANGLÈS

Aquest any des de l’AEiG Sant Miquel no hem ngut
un sol moment per descansar!!
Vam començar amb la tradicional Festa del Pas,
aquest any la vam fer al Pasteral, va ser un lloc una
mica diferent, ja que el costum era anar a Sant Pere
Sestronques, però tot i així el canvi va ser posiu!
Després de la festa del pas, no ens creiem el nombre
de gent nova que havia entrat a l’Agrupament!! Cada
dia som més!!
Les diferents unitats de l’Agrupament han anat
fent excursions algunes cada mes, altres més esporàdiques...
També vam fer dues excursions conjuntes
(Diada del Pensament i Aplec de Santa Bàrbara) i
alhora alguns Caus conjunts, com el de Nadal que
vam fer cagar el Tió.
Aquest any hem ngut la segona unitat de Llops
i Daines més nombrosa de tota la història de
l’Agrupament amb un total de 28 nens i nenes; la més
nombrosa és del curs 1996/1997 amb un total de 32
Llops i Daines.
Ara encarem uns campaments conjunts amb més de
50 Escoltes i Guies que passaran uns dies d’agost a
Queralbs.
De cares al curs que ve, celebrarem el 60è aniversari de
l’Agrupament amb un seguit d’actes que properament
us desvetllarem, esgueu alerta a les nostres xarxes
socials!!
Molt bones Gales a tothom i sempre apunt!!

24
AQUEST ANY SÍ!!!
Benvolguts socis, simpatzants, senyores i senyors,
Tal com us vaig prometre l’any passat, que ho tornaríem a intentar, i al final amb l’esforç de tot l’equip
ho hem aconseguit i tornarem a jugar a 2a Catalana, categoria que la nostra entat es mereix pel
seu historial (1922) i per on han passat tants bons jugadors, anys de records, d’història i a ells també
els hi volem dedicar especialment aquest ascens de categoria. Felicitar, també, al nostre equip de
veterans per l’excel·lent temporada que han fet. Gràcies a vosaltres socis per la vostra ajuda, anunciants, col·laboradors anònims,
Ajuntament, Diputació, sense vosaltres el nostre esforç no ndria sent perquè cada vegada és més costós. Gaudiu d’aquests
dies de festa Major i veniu a animar el 1r part de lliga el diumenge 4 de setembre.
CE ANGLÈS FUTBOL BASE
El setembre passat, per una sèrie
de discrepàncies es va complicar la
connuïtat del futbol base a Anglès.
Un grup de pares i familiars dels nois
vam decidir connuar com a CE Anglès
separant-se del grup Ter-Brugent. Vam
formar una Junta del Futbol base i
d’una manera totalment desinteressada
vam connuar amb 5 equips: escoleta,
benjamins, alevins, cadets i juvenils.
Malauradament, per raons diverses
el grup de cadets va haver de rerarse
de la compeció, però els altres
han acabat d’una forma molt digna en
les seves compecions. De cares a la
propera temporada volem connuar
amb aquesta tasca per aconseguir que
els nois puguin connuar gaudint en
el seu poble, del seu esport preferit.
Tothom que vulgui parcipar en el grup,
tant com a jugador com a col·laborador
serà ben rebut. Volem donar les gràcies
tant als pares i col·laboradors, com als
patrocinadors que amb la seva ajuda econòmica ens han permès rar endavant tant la compeció com el torneig que vam
celebrar, acabant amb un sopar de cloenda amb l’assistència dels jugadors i molts pares i familiars. Esperem poder reper
igualment el proper any, bona Festa Major.
Junta del futbol base del CE Anglès

25
CEA SECCIÓ DE FUNKY
Les Funky Sisters d'Anglès volem agrair al Club Esporu Anglès la seva confiança,
suport i recolzament en aquests darrers 5 anys de promoció i organització del
curset on nens i nenes, nois i noies hem pogut ballar i gaudir del que més
ens agrada. Gràcies a la vostra entat hem pogut connuar desenvolupant
el FUNKY en el nostre poble aconseguint uns èxits immillorables com un
Campionat Mundial on sempre hi destacava la il·lusió i l'esforç per part de tots.
Malauradament per manca d'infraestructures adequades per la nostra acvitat
ens traslladem a un altre poble. Tot i així mil gràcies per estar sempre al nostre
costat i per aconseguir que el Funky es pogués acostar a molts nens i nenes i a
moltes famílies. Imma Hernández Jurnal.
Una forta abraçada del vostre President
Toni Vega Berenguer

26
C/ Indústria, 23
Tel. 972 42 45 90
ANGLÈS (Girona)
Verneda, 74 · Tel. i Fax 972 42 20 40
17160 ANGLÈS (Girona)
Fa un any, fèiem la presentació, en aquestes mateixes planes,
del projecte esporu de futbol base de l'Escola de Futbol
TerBrugent, un projecte plenament consolidat i que el pas
del temps i la crua realitat demogràfica dels nostres pobles fa
cada vegada més necessari. “L’objecu de la nostra entat”
assenyalàvem fa un any “és crear un futbol base potent en un
entorn que abraça des de Bonma fins a Sant Feliu de Pallerols
amb una població aproximada de 15.000 habitants. La baixa
constant de la natalitat i l’envelliment de les poblacions de la
Selva interior i sud de la Garrotxa fa pràccament inviable que
cada poble per separat pugui garanr la pràcca del futbol (i
dels altres esports) amb un mínim de garanes. L’Escola de
Futbol TerBrugent, present a la majoria de poblacions de la
zona, assegura la viabilitat esporva, garannt equips a totes
les categories i la viabilitat econòmica, qüesó cada vegada
més complicada si no es disposa d’un cert volum degut als
encariments constants dels costos federaus i d’altra mena.”
Un any després el projecte és més fort que mai i la nostra
presència a la vila d'Anglès s'ha consolidat i reforçat, no tan
sols pels equips que entrenen i juguen en el camp municipal,
sinó amb acvitats paral·leles com les que hem dut a terme
al llarg del darrer any, de les que volem destacar el torneig de
futbol set celebrat els dies 3 i 4 de juny, l'intercanvi amb un
equip francès de la zona de Lot i les acvitats de la brigada
de treball que durant el mes de juliol han realitzat tasques de
neteja i manteniment de les instal·lacions del Camp Municipal
d'Esports.

27
El torneig de futbol ha estat tot un èxit tant
per la parcipació com per la organització i el
comportament de la gent i més atenent a que
era la primera vegada que organitzàvem aquesta
acvitat a Anglès i es van haver d’adaptar
algunes infraestructures com per exemple la
del bar. En aquest apartat volem agrair l’ajuda
que vam rebre de l'actual ajuntament d'Anglès,
que va saber estar, sense cap dubte, a l'alçada
de les circumstàncies. Van parcipar-hi 28
equips el que representa, aproximadament,
uns 300 jugadors, des de prebenjamins fins a
infanls. Tot plegat va mobilitzar a l'entorn de
mil persones el que va contribuir a augmentar
la vitalitat i l'animació del poble durant un parell
de dies.
Pel que fa a la brigada de treball, la idea del
nostre club és que els nois que vulguin jugar a
futbol però per les raons que sigui no poden
pagar les quotes anuals, puguin compensar en
part els costos que representa ajudant, durant
el mes de juliol, al manteniment i neteja de les
instal·lacions esporves dels pobles en els que
estem presents. Amb això en sorm beneficiats
no tan sols nosaltres sinó els altres equips que
ulitzen les instal·lacions.
Per acabar només dir-vos que si voleu pels
vostres fills un futbol base de qualitat, amb els
comptes clars i la seguretat que els diners del
futbol base es queden al futbol base.
Estem a la vostra disposició.
Ens podreu trobar a:
hp://www.ter-brugent.cat/
i als telèfons:
664000584 Gerard Jou, coordinador esporu
648657809 Francesc Vila, president de l'entat
Bones festes a tots els veïns d'Anglès
i als d'altres pobles que desitgin parcipar-hi!

28
C/ Triassa, 101 - 17160 ANGLÈS
Tel. 972421312
isasolmont@gmail.com

3x3
GALES D’ANGLÈS
(Dissabte, 3 de Setembre
al pavelló municipal d’esports)
Un any més tornem a tenir aquí el torneig 3x3 de bàsquet d’Anglès
en el qual comptem amb la jugadora professional de l’Uni Girona,
Jael Freixanet que ens ajudarà a fomentar l’esport que tant ens
agrada.
De bon començament des de les 10:00 del ma iniciarem el
torneig amb les categories de PREMINI FINS A INFANTIL. A parr
de les 15:00 connuarem amb els/les CADETS, JÚNIORS I SÈNIOR.
Els equips estaran formats per un mínim de 3 jugadors i un màxim
de 4 jugadors. Si no hi ha un mínim de 4 equips per categoria
anul·larem els premis. Cada parcipant podrà fer ús exclusiu de la
piscina municipal en tot moment, i el servei de bar organitzat pel
Club Bàsquet Anglès. També rebran la samarreta del torneig 3x3.
Els jugadors hauran de portar el seu DNI que acredi la seva edat.
Podeu trobar el formulari d’inscripció a la nostra pàgina del
facebook: Club Bàsquet Anglès.
Per tal de formalitzar la inscripció definiva és imprescindible fer
una transferència al compte del CB Anglès, indicant el nom del
Club, abans del 25 d’agost i enviar el formulari d’inscripció omplert
a la nostra adreça electrònica.
En el moment de fer la inscripció se cedeixen els drets d’imatge al
Club Bàsquet Anglès per fer-ne difusió en la pàgina oficial del club
i facebook.
CATEGORIES:
· PRE-MINI (2007-2008)
- CADET (2001-2002)
· MINI (2005-2006)
- JÚNIOR (1999-2000)
· PRE-INFANTIL/INFANTIL (2003-2004)
· SÈNIOR (+ 1998)
CATEGORIA
PREMINI
MINI
INFANTIL
CADET
JÚNIOR
SÈNIOR
PREMIS
29
1r classificat: Entrades a Selva de l’aventura
2n classificat: Material Esporu
1r classificat: Entrades a Selva de l’aventura
2n classificat: Material Esporu
1r classificat: Entrades a Selva de l’aventura
2n classificat: Material Esporu
1r classificat: Entrades a Selva de l’aventura
2n classificat: Material Esporu
1r classificat: Entrades a la Bolera + sopar
2n classificat: Entrades a Selva de l’aventura
1r classificat: 150 euros + sopar
2n classificat: 75 euros + un sopar

30
Ja han tornat les Gales al nostre poble,
i és per això que aprofitem l'ocasió per
fer-vos una mica de balanç de la nostra
temporada.
El C.B. Anglès amb 5 equips federats i una
escoleta inscrita al Consell Comarcal de
la Selva, així com dos equips de veterans.
La sort dels diferents equips ha estat
molt diversa, però en aquesta temporada
s'han aconseguit moltes coses:
Hem portat a terme diverses acvitats al nostre poble, com el
casal d’esu i el torneig de bàsquet Josep Bosch, que han fet
que altres pobles parlin del Club Bàsquet Anglès de manera
molt posiva i aconseguint així crear un bon ambient al nostre
pavelló, on l'afluència de públic és considerable, no només
amb els més pets, sinó també amb els jugadors/es més grans.
Agraïm també la parcipació i connuïtat de tots els nostres
patrocinadors que gràcies a ells hem anat evolucionant.
Remarquem la parcipació dels nostres equips (escoleta, premini
masculí, mini masculí i cadet femení) en el conegut torneig
Ludibàsquet de Vidreres, amb més de 91 equips, on per tercer
cop consecuu un dels nostres equips, el premini masculí va
arribar a la final, quedant sotscampió de la seva categoria, amb
un joc espectacular contra el Sabadell.

31
Cal mencionar també l’èxit de
parcipació aconseguit els dies
28 i 29 de maig, amb més de 400
jugadors/es i 2.000 espectadors
en el tercer torneig commemorau
Josep Bosch, on hi van par-
cipar escoles, instuts i clubs
de bàsquet.
No ens podem oblidar de parlar
del nostre casal esporu de
bàsquet, que cada any assoleix
més èxit durant l’esu.
Per primer cop s’ha iniciat el
casal esporu de bàsquet per
Setmana Santa i per Nadal.
Per Gales d’Anglès el CB Anglès organitzarà un 3x3 on hi esteu
totalment convidats i esperem tota la parcipació.
Informar-vos que el proper 17 de gener de 2017, per la Fira
de Sant Antoni organitzarem una exposició on hi trobarem tot
pus de dades angues i convidem a que tothom que ngui
trofeus, actes de part o informacions, fer-ho arribar en aquest
telèfon: Ariadna 600-088-987
Fins aquí el pet balanç de temporada, i aprofitem el moment
per convidar a tots els nens i nenes del nostre poble i dels pobles
veïns, a gaudir de la pràcca de l’esport del bàsquet durant tot
l’any a les instal·lacions municipals del poble d’Anglès.
Us desitgem unes BONES GALES A TOTHOM!!!!
Crta. de Girona, s/n - 17163 VILANNA (Girona)
Tel. 972 42 35 98 - Fax 972 42 34 19

32
Un cop més ens retrobem en aquest espai que ens recorda que
les nostres gales són aquí i volem saludar a tots els anglesencs
i anglesenques i desitjar-vos unes magnífiques Gales d'Anglès
i aprofitar aquest espai per acostar-vos una mica més aquest
esport nostre.
El panatge arsc sobre rodes barreja els moviments de
danza amb la sincronització del moviment de les mans i dels
peus. Es tracta d'aconseguir la combinació perfecta amb tota
una diversitat de moviments, salts, piruetes, figures, etc.
Ensenyar a panar tot jugant a nens i nenes a parr dels quatre
anys és un dels nostres objecus actuals, com a acvitat lúdica
per a ells i alhora de treball per a les seves habilitats motrius,
sempre envoltats en un ambient on es fomenten els valors de
respecte pels companys i entrenadors. Creiem que el saber pa-
nar és una habilitat més amb la que els nens poden gaudir,
independentment de que després connuin praccant altres
esports. Per altra banda és un mou per a conèixer aquesta
disciplina i praccar-la des de ben pets i que s'esdevé fonamental
en l'evolució de l'esporsta en el panatge arsc.

33
El panatge com a forma d’oci o exercici té múlples
avantatges per al desenvolupament sic. Enforteix els músculs
de les cames i en menor mesura els del tronc. La seva pràcca
també augmenta la resistència aeròbica i ajuda a desenvolupar
l’equilibri i els reflexos. Això úlm incenva l’ús de la
concentració mental, en enfrontar obstacles i efectuar canvis
de rumb arran de les diferents variables que poden sorgir en
un recorregut. Però sobretot per aquells que el pracquen és
passió, diversió, esforç i superació.
La nostra temporada va des de gener a desembre fent una
parada per les vacances a l'agost i per tant al setembre després
de les vacances i seguint l'acvitat de tot l'any, només arribar
les nostres panadores comencem amb proves:
En el mes d'octubre l'Anna Bagó parcipa en la prova d'iniciació
B superant-la.
I la Mireia Ferrés també supera la Iniciació A. L'Anna Campmajó
parcipa en el Trofeu Iniciacions opbtenint amb una molt
bona actuació. També durant aquest mes l'Aida Arnau i la Laia
Solé parcipen en la Copa Girona, classificant-se per la Copa
Catalana que es va celebrar a Amposta en el mes de novembre.
El mes de novembre la Júlia Codina obté el Cerficat i l'Esther
Torovets supera la Iniciació C. En el mes de desembre es va
celebrar el campionat de debutant on hi van parcipar l'Anna i
la Júlia Codina amb molt bons resultats en les seves respecves
categories i la Clàudia Solé que va obtenir un tercer lloc en la
categoria de cadet.
Ja en el mes de febrer té lloc la prova de cerficat on l'Anna
Campmajó i la Zoe Arnau obtenen el Cerficat i en el mes de
març la Irene Buxeda aconsegueix en la prova de medalles la
Medalla de Bronze a Palafrugell.
El mes de maig l'Aida Arnau parcipa en el Campionat
Territorial en la categoria Júnior i es classifica pel campionat
català que es va celebrar a Llagostera. La Carla Basto supera la
prova Preliminar i es classifica pel Campionat Preliminar. També
l'Esther Torovets parcipa en la prova de Promoció quedant
tercera i l'Emma Vicente segona.
L'Anna Codina parcipa en el seu primer campionat en la
categoria Infanl B i la Irene Buxeda ho fa en la categoria
Juvenil B i ja en el mes de juny, la Clàudia Solé ho fa a Anglès en
la categoria Cadet B, totes elles amb bons resultats.
A més les nostres panadores han parcipat en diferents
Trofeus com el de Celrà, Solsona, Sant Vicens de Montalt, Olot,
Vic on totes han ngut molt bones actuacions. I en el mes
d'abril va tenir lloc el nostre cinquè Trofeu amb la parcipació
de quasi 200 panadores de clubs de Girona i Barcelona.
I el mes de Juliol es va celebrar el nostre fesval amb la
parcipació de clubs com: CPA Cornellà, CP Llers, PC Palamós,
CPA Pineda, CP Lloret, CpP Llagostera.
Un Fesval que amb l'esforç d'entrenadores, panadores i
pares es va dur a terme i que ens omple de sasfacció amb el
seu resultat i ens dóna empenta per connuar treballant. CP
Arbúcies, GEiEG,CPA Olot, CP Salt i el CP Girona on hi parcipa
la Laia.
Així doncs ha estat un any de no parar, on també hem parcipat
en Tecnificacions, colònies, festes i on totes les panadores han
parcipat en proves, algunes les han supertat i d'altres hauran
de seguir treballant per aconseguir-ho i des d'aquí les volem
animar perquè així sigui.
Al setembre tornarem a la nostra acvitat i per connuar la
temporada 2016 i preparar la propera sense deixar de treballar
per aconseguir les metes desitjades.
Si vols aprendre a panar,
no dubs i vine a provar-ho!!! pots venir:
ELS DIMARTS I DIJOUS DE 17:30 A 18:45 HORES
Vine a provar un esport diferent i divert!!!!
A parr dels 4 anys fins a qualsevol edat,
nens i nenes.
PER MÉS INFORMACIÓ:
Adreçar-vos dimarts o dijous al pavelló
o en el nostre correu electrònic:
clubpaangles@gmail.com

34

Hi ha una entat esporva al nostre poble, que des de l’any 1996,
aquest any celebrem el nostre 20 aniversari, treballa per oferir
una alternava d’esport diferent, el CLUB WATERPOLO ANGLÈS.
Al nostre club pracquem un esport compeu que ofereix el
vessant individual en la natació i la d’equip en el waterpolo.
Aquesta temporada, el Club Waterpolo Anglès ha representat el
nostre poble a moltes piscines d’arreu de Catalunya, fet del qual
estem molt orgullosos. Per primera vegada des de fa molts anys
s’ha disputat la lliga catalana de waterpolo en quatre categories,
Absoluts, Cadets, Alevins i Benjamins. Els resultats dels 4 equips
han estat molt bons i ens omple d’orgull la pinya que es va formant
entre els nens i nenes des de la base.
A més del waterpolo també s’ha parcipat a diferents compecions
de natació, com ara la Lliga de natació d’hivern, organitzada pel
Consell Esporu de la Selva. Tornejos d’hivern d’un sol dia, a la
lliga d’esu de natació David Moner i als campionats de Catalunya.
Molts dels integrants del club, han parcipat en travesses d´aigües
obertes,amb una experiència molt enriquidora.
Com podeu veure l’acvitat del club és intensa, creiem que és així
com ha d’ésser perquè els nostres joves formin una pinya amb els
companys.
Al Club Waterpolo Anglès comencem a iniciar els nens i nenes a la
natació, i els que ho desitgen, s’inicien al waterpolo. Som un club
obert a tothom, amb membres d’Anglès i les rodalies, ens agrada
definir-nos com un club d’amics. És per això que si teniu ganes de
praccar un esport com el nostre, us convidem a venir a provar-ho
i conèixer-ho de primera mà.
Per aquesta propera temporada voldríem incorporar una bona
base de nens i nenes per anar-los introduint en aquest fantàsc
esport. Us animem a que us poseu en contacte amb nosaltres i
amb molt de gust us informem: clubwaterpoloangles@yahoo.es
hps://sites.google.com/site/clubwaterpoloangles/
I també al facebook: CLUB WATERPOLO ANGLÈS
Aprofitem per donar la benviguda als nous membres tot esperant
poder veure’ns ben aviat per la piscina, des del Club Waterpolo
Anglès us desitgem que gaudiu d’unes bones Gales.

36
c/ Ponent, 27 · 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 05 63
Us desitgem unes
Bones Gales!
Indústria, 65 - Tel. 972 42 18 11 - Anglès
Pare Rodes, 30 - Tel. 972 84 11 22 - Sta. Coloma

37
De nou estem a les portes de
les Gales, dies que tots esperem
gaudir en companyia de la família i
els amics. Una part dels actes que
es podran viure els organitzem les
diferents associacions i entats
del poble amb la il·lusió que tot
sur bé i que la gent del poble ens
vegi i es diverteixi. L’acvitat del
teixit associau del poble no es limita només a les Gales però sí és
veritat que són dies en els quals ens podem donar a conèixer una
mica més. Hi ha entats que fa tants anys que formen part de les
Gales que seria estrany no veure-les.
Enguany, els que formem part de la junta de la S.P.E.A.C. volem
aprofitar l’oportunitat que ens brinda aquest programa per agrair
a tots els que ens ajuden en un moment o altre, no només aquests
dies, sinó tot l’any.
Volem agrair a una colla de socis que no són part de la junta la feina
que duen a terme tota la temporada, sense ells seria impossible
rar endavant la compeció social. És cert que la majoria d’ells
disposen del temps que no tenim els que estem al capdavant de
l’entat però no per això té menys mèrit el que fan. Sense la seva
inesmable ajuda els concursos no ndrien la qualitat que tots
busquem. Els que pracquem aquest esport a nivell compeu
sabem que una gran part de l’èxit d’un concurs passa per què les
pesqueres esguin en les millors condicions possibles. Ells estan
disposats quan cal a passar una estona a la riera d’Amer, a les Basses
o també a Girona treballant de valent perquè després dissabte o
diumenge tots trobem la nostra pesquera neta. És molt important
l’ajuda que rebem a principis d’any en la campanya que fem per
arreglar camins d’accés a les pesqueres i repassar-les totes per
evitar imprevistos més endavant, però sense aquestes actuacions
puntuals la setmana anterior a la celebració d’un concurs la junta
no podria fer front als 15 concursos que organitzem.
Un agraïment també pels responsables de l’organització dels
concursos infanls. Aquesta és una aposta de l’entat per l’esport
base que malauradament no dóna els fruits esperats. Per aquest
mou creiem necessari que sapigueu que hi ha algun soci que no
defalleix i intenta que els més menuts coneguin el nostre esport
amb l’esperança que la societat ngui futur més enllà dels que ara
en formem part.
Finalment un agraïment també a totes les empreses –grans o
petes– que col·laboren cada any amb algun obsequi pel concurs
de les Gales. Som conscients que la situació és dicil però per això
mateix valorem de manera extraordinària l’esforç que feu any rere
any.
Us desitgem a tots unes bones Gales i us animem a praccar el
nostre esport.
La junta

38
Grup la Pau, s/n, baixos · 17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 08 40
c/ Dr. Codina, 36
17165 LA CELLERA DE TER
Tel. 972 42 16 07
- VENDA I LLOGUER D’HABITATGES
- PARCEL·LES I NAUS INDUSTRIALS
- CASA UNIFAMILIAR A ANGLÈS EN VENDA
- SOLARS URBANS PER A CASES I PISOS
OBRA NOVA I REFORMA
TREBALLS DE CONSTRUCCIÓ

39
Benvolguts anglesencs i anglesenques,
Ja som a les vigílies de les Gales de la nostra vila i això ha de ser mou
de felicitat i il·lusió que cal aprofitar i viure al màxim al costat dels qui
més apreciem.
Cada any intentem parlar-vos d’una temàca diferent òbviament
relacionada amb el nostre món. Enguany volem fer-vos una peta
reflexió vers l’abandonament dels nostres boscos.
La percepció social dels boscos ha anat canviant al llarg del temps.
Així, diuen que durant l’edat mitjana els boscos es consideraven llocs
insegurs i insans. Al llarg de la primera meitat del segle passat, la
gesó del bosc era rentable perquè s'ulitzava com a font d'energia
a través de la llenya i el carbó vegetal. Dinàmica que malauradament
es va estroncar amb l'aparició dels combusbles fòssils. De llavors
ençà, els boscos no han deixat de créixer sense control. Actualment,
en les nostres societats urbanes ha arrelat la idea que els boscos són
únicament paisatge i servei públic, d’accés lliure durant el cap de
setmana o les vacances i que es mantenen per si sols.
Però la realitat és tossuda: “el bosc necessita ser gesonat com ha
passat sempre”, cal saber que sense manteniment, un bosc en tres
anys torna a estar brut.
En qualsevol cas, des de la societat de caçadors d’Anglès i Comarca
creiem que el manteniment sostenible dels boscos, passa actualment,
per una responsabilització comparda de les tasques, que facin
possible aquest manteniment, per part de tots els usuaris implicats.
Els nostres boscos necessiten avui per avui, d’una implicació integral
i comparda de tots els seus usuaris.
El granet de sorra aportat per la nostra societat, consisteix en la neteja
de camins, corriols i l’arranjament de carreteres, de la muntanya de
Santa Bàrbara i Puig d’Afrou. Aquestes neteges les portem a terme els
dissabtes al ma dels mesos de primavera.
A punta de clar, la colla es reuneix al local de “la colla del senglar”, a
Palou (La Cellera de Ter). Allà, s’esmorza i el cap de colla, assigna la
zona a netejar.
Ens solem posar mans a l’obra a les 7.00 del ma, i fins... que el cos
ens diu prou. Això sol dependre de la calor que fa i de les ganes de
treballar que hi ha!, però us ben asseguro, que mai no és abans de
les 12.00 del ma.
Un cop acabada la jornada, tots cap a casa a reposar i a seguir amb la
runa del dia a dia.
Animem a tots els que feu ús d’aquest bé preuat que són els nostres
boscos, a aportar el vostre granet de sorra amb el compromís que les
generacions futures puguin gaudir del nostre entorn com nosaltres
ho hem fet.
Per úlm, només ens resta desitjar-vos a TOTES I TOTS,
una BONA FESTA MAJOR!
LA JUNTA

40
c. Major, 10, 1r 1a
972 27 20 27 - OLOT
c. St. Miquel, 21 bis
972 42 25 00 - ANGLÈS
c. del Pla, 19
972 44 81 30 - LES PLANES
c. d’Avall, 9
972 43 09 75 - AMER
www.evannperruquers.com
Anglès: Galeries Comercials, s/n · Tel. 972 42 09 18
Amer: Av. Barcelona, 2 baixos · Tel. 972 43 02 62
vial2angles@hotmail.com
Pius XII, 9 · 17160 ANGLÈS - Tel. 972 42 01 21
Pol. Ind. Can Simon, nau 23
17430 STA. COLOMA DE FARNERS (Girona)
Tel. 972 84 20 33 · Fax 972 87 70 58
comercialboica@cifec.es
c/ Triassa, 21
17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 16 84 - Fax 972 42 02 37
CAÇA - PESCA
MOTOS - BICICLETES
Lluís Ribas Isern
c/ Girona, 2
17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 01 60

41
Un any més ens plau poder parcipar a
les Gales del nostre poble. Volem agrair
de poder disposar d’aquest espai que
ens permet informar als anglesencs
i anglesenques de les acvitats de la
nostra entat.
Durant aquest any hem pogut mantenir
les acvitats que ja fa una colla d’anys
anem fent.
A primers de gener vam organitzar conjuntament amb la coral
Cors Alegres, el Concert de Nadal.
Hem celebrat la 9a Nit d’Espurnes de poesia a la Biblioteca
Joaquim Bauxell que s’havia inaugurat feia molt poc per
l’Honorable president de la Generalitat Carles Puigdemont.
Vam llegir poemes ben diversos acompanyats de música i
projecció d’imatges. Fou una agradable vetllada, la biblioteca
fou un espai molt acollidor.
Hem celebrat el nostre 62è aplec en el que hem fet entrega del
Premi Rosa d’Or a Jordi Gallegos i Córdoba, un jove escalenc
que amb la seva actuació està aportant aire fresc al món
sardanista, entre altres càrrecs com a president de l’Agrupació
d’Aplecs de les Comarques Gironines ajudat per la junta que li
fa costat. Ens ha semblat important guardonar a una persona
jove amb un gran compromís amb la nostra dansa que aporta
noves idees, una renovació que pensem que és imprescindible
si volem que la sardana vagi engrescant a nous balladors.
Des d’aquí volem tornar a agrair la col·laboració de les cases
comercials que ens donen suport, de les entats que ens fan
arribar els seus escrits i de les instucions.
Durant el mes de juliol hem organitzat una audició de sardanes
en quatre divendres de juliol.
Volem agrair a tots els actes que hem dut a terme la col.
laboració i la parcipació de totes les persones que ens heu
acompanyat. Sense la vostra presència no seria possible rar
endavant i les nostres acvitats no ndrien sent.
Creiem que hem de tenir present que la sardana és patrimoni
del poble català i que ningú millor que nosaltres per mantenirla
viva i cal que la defensem des de la plaça i també des de tots
els estaments.
I connuant amb els desitjos reflects a la salutació de la
revista de l’aplec en les últimes edicions, referents al procés
independensta, esperem que l’etapa encetada el passat
27S doni fruits ben aviat; exhortem a mantenir-nos ferms
i convençuts que entre tots aconseguirem el millor per
Catalunya.
Bones Gales per a tothom!
LA JUNTA DE FLORICEL

42

43
Un any més aprofitant l’esdeveniment de
les nostres Gales, tornem adreçar-nos a
tots el anglesencs, per informar-vos de las
nostres acvitats i serveis que oferim des
de La Llar.
Com ja sabeu, tenim servei de perruqueria
per dones i homes, labors, podòleg, sala de
lectura amb els diaris del dia, servei de bar
on es pot jugar al billar, fer la parda i sinó
fer-la petar mentre es pren un cafè, també
un cop a la setmana fem el joc per acvar
la ment, també col·laborem amb les Gales
organitzant les sessió de ball del dissabte.
També podem parlar de la coral “Cors
Alegres” de la nostra entat, les seves
acvitats són parcipar en les festes de
la parròquia, amb els concerts de la festa
del Remei i de les de Nadal, concerts de
coral de les comarques gironines i també
col·laboren amb corals dels pobles veïns,
és una gran tasca la que fan.
Connuem fent la sorda de cada mes
per pobles i contrades de la nostra terra,
el mes de setembre fem la que en diem la
llarga, l’any passat vam anar a “El Ventorro”
i enguany anirem a Extremadura i Portugal
amb AVE i també una de prenadal el
desembre.
Com cada any van ser homenatjats els
socis més ancs de la nostra llar, enguany
foren na Clara Puig i en Francesc Zamora.
A la Sala de Ball connuem amb les
sessions de ball tots els diumenges i dies de
festa, així com el berenar ball, un dissabte
de cada mes, poc a poc anem introduint
músics de més renom, però ens faria falta
tenir una mica més d’assistència de públic.
També connua l’acvitat de gimnàsca
que dues vegades a la setmana, ajuden a
posar el cos a punt.
Doncs potser no queda res més que dirvos,
que de part de la Llar, desitjar-vos
unes esplèndides i més felices Gales.
La Llar l’Amistat

CONCURS DE SAMARRETES
Des de feia una colla d'anys la Taula de Joves animava i
movava a les colles a fer-se una samarreta. Des de la
Comissió de Festes no volem que aquesta tradició es
perdi i per això mantenim el concurs i el premi.
Va cabres! Aneu rumiant el disseny que el diumenge
després de la Pubilla i l'Hereu proclamarem també la
samarreta guanyadora!
Vilatans i vilatanes d'Anglès! Ja tornem a tenir
les Gales aquí i us vull explicar unes quantes
coses sobre diferents actes que hi ha programats.
Pareu bé les orelles, no s'hi val a badar, perquè
aquest any hi ha novetats i no vull que us en
perdeu cap!
CONCURS DE BALCONS
ENGALANATS
Que es no que són Gales! És l'hora d'alegrar els nostres
balcons! Per això us convido a ENGALANAR ELS VOSTRES
BALCONS DURANT LES GALES i a tenir PREMI!
Aquest any farem concurs i per optar al premi caldrà
inscriure's a la biblioteca. Les inscripcions seran del 28
d'agost al 2 de setembre. El diumenge a la nit direm el
guanyador/a que s'endurà de premi una CAIXA d'ampolles
de cava.
L'any passat vaig veure pocs balcons... però amb un nivell
molt alt! A veure si aquest any em sorpreneu amb noves
idees i podem donar color al poble!!!
SOPAR POPULAR – NOVETATS!
L'any passat vam comprovar que l'hora del Sopar Popular
coincideix amb les proves de so del concert de la nit molts
dels assistents van proposar buscar una ubicació més
adequada. Aprofitant que aquest any la Bambolina ens
porta en Quim Masferrer al Polivalent el sopar popular
es farà a la glorieta de la plaça de davant l'anga estació;
D'aquesta manera matem dos ocells d'un tret: es pot fer
seguir el sopar i el teatre i deixem el Canyo lliure perquè
els músics es preparin tranquil·lament.
La venda de quets ancipats pel sopar es farà a les
llibreries i a l'Oscar. Preu del sopar 5€.
EL CORRETAPES – NOVETATS!
A qui li ve de gust una tapa/pinxo/montadito i un quinto?
Tots aquests que aixequeu la mà sapigueu que enguany
es repeteix el CorreTapes. Que no sabeu què és? El
CorreTapes és una acvitat de degustació que organitza la
comissió de festes amb la col·laboració de diferents bars i
restaurants del poble.

Durant la setmana de Pre-Gales i durant les Gales cada
un dels diferents establiments parcipants elaborarà una
tapa especial i pròpia que podreu degustar només durant
aquests dies.
Els establiments col·laboradors són: La Rutlla Cafè, Bar JB,
Cal Mariner, Can Massot, L'Aliança, Ca l'Elisa i El Racó de
les Bruixes.
A part de poder degustar les tapes en els bars, el dijous
dia 1 de setembre a les 20:00 hi haurà l'acte inaugural al
carrer d'Avall on cada establiment presentarà la seva tapa
i per 2,5 € es podran degustar. Cada quet inclou una tapa
i un quinto o una aigua. També hi haurà servei de bar.
Tot seguit hi haurà el pregó de l'Arnau Julià i el concert
d'en Cesk Freixas.
45
hi té una importància cabdal. En un full d'aquest mateix
programa ja us expliquem les recomanacions i les normes
de seguretat per parcipar-hi. Aquí us explico com
funcionarà l'acte:
Recorregut:
Plaça de la Vila – Carrer Major – Carrer Jacint Verdaguer
– Carrer d'Avall – Pujada de l'Empedrat - Plaça de la Vila.
Horari de tancament dels carrers:
A parr de les 16:00 estarà prohibit aparcar a la plaça de
la Vila. A les 21:30 es tallarà el trànsit a la zona del Barri
Anc. La Circulació es restablirà un cop s'hagi acabat el
correfoc.
LA TAQUILLA INVERSA
La taquilla inversa és una forma de col·laborar de manera
voluntària amb el finançament de les acvitats de Gales.
El funcionament de la taquilla inversa és molt senzill: un
cop acabat l'espectacle si l'espectador creu que ha valgut
la pena el que ha vist i li ve de gust col·laborar amb el
finançament de l'acvitat, trobarà unes guardioles per
deixar-hi la voluntat.
Els actes amb taquilla inversa seran: el concert de Cesk
Freixas, el concert de tarda de la Montecarlo i el concert
d'havaneres de Les Anxovetes.
EL CORREFOC
El correfoc de Gales és un acte tradicional que es fa pels
carrers del Barri Anc d'Anglès en el qual la pirotècnia
Punt d'Assistència Sanitària:
• En el cas de par cremades, dirigiu-vos immediatament
al punt d’assistència sanitària que estarà situat a la cruïlla
dels carrers Antoni Gaudí i Empedrat.
BALL DE GALA I PRESENTACIÓ
DE LES CANDIDATURES A
PUBILLA I HEREU
El dissabte 3 de setembre, a la Sala de Ball de la Llar de
Jubilats, es farà l'acte de presentació de les candidates a
Pubilla i dels candidats a Hereu. L'acte començarà a les
22:00. Un cop acabada la presentació començarà el Ball
de Gala de les Gales 2016 que anirà a càrrec de Crisna
Cat i Giravolt.

46
EL XUCAMULLA -NOVETATS!
Recuperar i mantenir les tradicions fa que les generacions
s'apropin, comparteixin espais i donin un caliu especial
a la festa. El Xucamulla organitzat per l'Oncolliga és una
d'aquestes acvitats. El dissabte 3 de setembre, a les
18.00 h a la plaça de la Rutlla trobareu a les simpàques
noies de l'Onco llliga que reparran el clàssic Pa amb Vi
i Sucre per als més nostàlgics i els més atrevits. Com a
novetat d'aquest any també hi haurà Pa amb Oli i Colacao
per qui vulgui fer un xucamulla més modern.
EL CORRE-O-MULLA'T
L'any passat es va instaurar aquesta festa i, vista la gran
acceptació que va tenir, aquest any repem. El corre-omulla't
és una cercavila aquàca que es converteix en
remullada col·lecva i que serveix de preludi a la festa
de l'espuma que té lloc al Puigbell. Es farà el dilluns 5 de
setembre a les 11:00 del ma.
Al Corre-o-mulla't tothom hi és benvingut, ara, tal com
indica el seu nom, qui esgui present en el recorregut i
no vulgui mullar-se, que corri! Per tal d'evitar incidents
i malentesos us explico quatre coses que cal tenir en
compte perquè tothom pugui gaudir de la festa sense
problemes:
Recorregut:
Plaça dels Horts – Carrer Sant Miquel – Plaça del Remei –
Carrer Santa Bàrbara – Plaça Sant Jordi.
Horari de tancament dels carrers:
A parr de les 09:00 estarà prohibit aparcar en tots els carrers
del recorregut. A parr de les 11:00 es tallarà el trànsit al pas
de la cercavila i s'anirà restablint un cop hagi passat.
Recomanacions als parcipants:
• Al capdavant de la cercavila marxarà el Camió de l'Aigua
des d'on diversos membres de la comissió de festes aniran
reparnt galledes d'aigua pel recorregut per tal que els
assistents puguin carregar els seus artefactes. Els nens NO
podran anar a carregar aigua directament del camió.
• Al Corre-o-mulla't cal venir-hi equipat amb pistoles
d'aigua, xeringues, galledes o qualsevol cosa que pugui
llançar aigua i mullar. Les ulleres d'aigua també són
bastant úls.
• Si no veniu amb el banyador, us recomanem anar vests
amb roba vella, samarretes fines, pantalons curts i que
eviteu els texans.
• El calçat ha de ser preferiblement cordat. Us recomanem
evitar xancletes.
La parcipació dels veïns dels carrers i places per on passa
la cercavila, tot llançant aigua des dels balcons amb olles,
gots, mànegues o globus, ens ajudarà a fer la festa més
lluïda. Animeu-vos-hi!!!
Patrocina: Antex. Col·laboren: Dia, Charter i Caprabo.
SOPAR JOVE I CORRECABRES
Aquí sí, aquí és on vull veure qui és la cabra més boja! A
mi m'hi trobareu saltant, ballant, fent xerinola...
Començarem amb el sopar Jove, a les 21:00 als jardins
de Can Cendra. Les entrades pel sopar només es poden
comprar de manera ancipada. A les 22:00, acabat el
sopar, tots els parcipants marxarem cap al concert del
Canyo. Qui vulgui hi pot anar directament però jo i tots els
que em vulgueu acompanyar faré una peta volta perquè
començarà el CorreCabres!

El CorreCabres és una cercavila per diferents bars del
poble acompanyats de la Banda de Puigdafrou que ens
farà sarau amb les seves cançons.
Recorregut del CorreCabres:
Can Cendra, Bar JB, Girona 8, Cal Mariner, El Racó de les
Bruixes, La Rutlla, El Passeig i El Canyo.
Preu del sopar: 5 € (només es pot comprar ancipadament
a les llibreries i a l'Oscar)
Preu del CorreCabres: 10 € (venda dels quets a parr de
les 20:30 als jardins de Can Cendra)
TRUITADA SOLIDÀRIA
NOVA ACTIVITAT!
Tradicionalment, el ma del dilluns de Gales, un grup
de persones passava per les cases del poble a recollir
tomàquets i ous per fer una truitada aquella mateixa
tarda a la Font del Canyo.
Actualment aquest acte no es pot fer d'aquesta manera
per qüesons sanitàries, però per no perdre l'esperit
de parcipació, aquest any proposem que el dia de
la truitada es converteixi en una acvitat solidària de
recollida d'aliments. Nosaltres hi posarem el pa i la truita
i us convidem a que ens porteu algun altre aliment de
casa (paquet d'arròs, llegums, pasta...) que desnarem a
Càritas. Què us sembla? Som-hi!!! El dilluns 5 de setembre
a les 17:00 h a la Font del Canyo.
PUJADA DE CAIXES - NOVETAT!
Aquest any us proposo una nova acvitat! Ets una persona
atrevida que accepta nous reptes? Doncs l’acvitat de
47
diumenge a les 18:00 a la pista de l’escola Pompeu Fabra
està feta per tu: construir una torre amb caixes i pujar tan
amunt com sigui possible.
Els parcipants han de fer equips de dues persones, un
anirà apilant caixes una a sobre de l'altra i i l’altra li passarà
les caixes. El col·locador s'haurà d'anar enfilant a la torre
sense baixar (sempre amb la seguretat que anirà lligat a
un equip de rappel que impedirà la caiguda) i el passador
li haurà de fer arribar les caixes només amb l’ajuda dels
propis braços.
L’equip que aixequi la torre de caixes més alta serà el
guanyador!!
Els menors que hi vulguin parcipar hauran de portar una
autorització paterna que aquell mateix dia podrà omplir
al lloc de l’acvitat. L’acte és gratuït.
Premi: Un vol amb paramotor biplaça pel col·locador i un
lot de productes pel passador.
Col·laboren i patrocinen: Excavacions basses i Vol Factory.
XARXES SOCIALS
L'any passat ja vam fer bullir un xic l'olla amb el hashtag
#canyalcanyo! Aquest any volem fer més present el
hashtag: intentarem que al Canyo, cada nit, es vagin
projectant les fotos equetades amb el #canyalcanyo i el
#galesangles2016.
Igual que l'any passat, la foto que més ens agradi de les
equetades serà la portada del butlle municipal del
setembre.
També ens pots seguir a:
@galesangles - /galesangles
BONES GALES A TOTHOM!

48

Tel. 972 42 22 53 - mantselva@gmail.com
49

50

51
2010, 2012, 2013, 2014 i 2015... Aquests són els anys en què una
gran massa de catalans hem sort al carrer de forma diferent
demanant la independència. El 2010 va tenir un caràcter potser
més reivindicau contra la sentència del Tribunal Constucional
de l’Estat Espanyol contra l’Estatut del 2016, però ja es començava
a veure que l’únic camí que li quedava al nostre país per mantenir
la seva dignitat i la capacitat de donar el millor servei possible als
seus ciutadans, era la independència.
Aquells que, a través de les organitzacions i parts polícs independenstes,
ens van adverr que tot i l’entusiasme amb que
s’emprenia el camí cap un Estat Català, van donar un missatge ben
clar: “No serà fàcil”.
Certament ha estat un camí d’esperança i il·lusió, però també d’incerteses,
de desavinences entre parts polícs independenstes
catalans, d’atacs a les instucions catalanes, de guerra bruta per
part de les clavegueres de l’Estat Espanyol... però ara no podem
flaquejar, no val a dir que tot va lent, que estem ps d’esperar, que
fins i tot els catalans independenstes es barallen polícament
entre ells!
Sabeu per què? Perquè és massa gran l’objecu de la nostra lluita
democràca i popular: el futur dels nostres fills, el benestar dels
nostres malalts i ancians, la creació de feina per a tothom, etc. La
societat civil és qui l’ha d’encapçalar, no pas els polícs. El paper
d’aquests darrers és fer realitat la voluntat de la majoria del poble
català.
Eslovènia, es va independitzar de l’anga Iugoslàvia. L’Estat
Iugoslau no li va posar fàcil, fins i tot hi va enviar l’exèrcit durant
deu dies. Però avui en dia, Eslovènia és un país de 2.000.000
d’habitants que cada dia quan es lleven, tenen la il·lusió d’anar
a treballar per connuar construint un país que és seu. El seu
govern treballa d’una manera més propera i eficaç pels seus
ciutadans, per donar-los els serveis que es mereixen i per fer-los
senr orgullosos d’un país que funciona. Per cert, els eslovens ja
fa uns quants anys que són membres de la UE, la seva moneda és
l’Euro i no estan navegant per l’espai sideral. Al ma, no voldríeu
tenir la mateixa il·lusió que els eslovens i anar a fer les vostres
tasques pensant que el vostre esforç valdrà la pena? Que el vostre
treball reverrà en la vostra qualitat de vida?
Per acabar, us volem fer saber que Anglès per la Independència
no organitzarà autobusos per anar a Salt degut a la proximitat de
la manifestació, però us recomanem dues coses: que comparu
vehicle i que hi aneu amb un parell d’hores d’antelació a les
17.14 (moment principal de l’acte reivindicau). Què podeu fer
durant aquest parell d’hores? Doncs gaudir d’un munt d’acvitats
programades per gaudir de la festa: música, gegants, grallers...
Ah! I no oblideu inscriure a tanta gent com pogueu a la següent
adreça:
https://apunt.assemblea.cat/cat/inscripcions
o bé www.assemblea.cat
Bé, ara que gaudirem d’uns dies de festa major, que comparrem
àpats amb la família i amics, seria una bona ocasió per parlar de la
independència amb esperança, amb ganes i pensant que res no és
gratuït. I per cert, si algú no està prou convençut, intenteu fer-lo
parcep d’aquest projecte democràc, transversal i inclusiu, i dels
actes que es faran el proper 11 de setembre.
Visca Catalunya Lliure!
Anglès per la independència - Setembre de 2016

52
s.l.
guixosfuste@gmail.com
Miquel de Palol, 29
17190 SALT (Girona)
Tel. 972 24 03 75
Pla d’Amunt, s/n
17160 ANGLÈS
Tel. 639317668 (Quim)
Ponent, 33
17160 ANGLÈS
Tel. 626744498 (Jordi)
La Verneda, 17 - Tel. 972 42 05 59
17160 ANGLÈS (Girona)

53
així i molts anglesencs que ara acullen o van a casa dels seus amics
francesos amb completa naturalitat, aleshores creien que no
sabrien sobreviure a aquella aventura internacional ni superarien
les dificultats de comunicació.
A tots aquests anglesencs que han estat tantes i tantes vegades
a Vaux-sur-Mer, només d’evocar-los el nom de la regió els vénen
a la memòria tot un seguit d’imatges excepcionals: l’oceà, les
platges, les illes, la dolçor del sol atlànc, les excel·lents ostres... El
Charente Marím, al qual pertany Vaux, és el segon departament
de França en atracció turísca. Esglésies, castells, abadies i
ciutadelles conserven el tesmoni de la història d’aquest territori
en què la terra i el mar en són les claus de l’èxit.
Vaux,
un poble on hi fa
de bon viure
Si algun dia us animeu a visitar Vaux, sapigueu que els anglesencs
sempre hi som benvinguts. Es tracta d’un poble relavament
desconegut en comparació als seus veïns de Royan o Saint-
Palais-sur-Mer que conserva alguns monuments discrets però
significaus com l’església de Sant-Eenne que és l’últim vestigi
d’una abadia benedictina fundada el 1075, un anc molí, la plaça
del Mercat, un temple protestant del segle XIX i nombroses vil·les
de diversos esls arquitectònics. L’Ajuntament està instal·lat des
de 1994 en una mansió del segles XVII i XVIII al centre d’un parc,
a prop de l’església.
Vaux-sur-Mer és un poble discret, talment com ho és l’estat
d’esperit del seus habitants, en un poble on hi fa de bon viure. Us
convidem a descobrir-lo.
Associació Anglès-Vaux
Des de fa vint-i-quatre anys estem agermanats amb la vila
francesa de Vaux-sur-Mer i durant tot aquest llarg període de
temps famílies d’ambdues poblacions han establert uns estrets
lligams d’amistat. Els agermanaments fets dintre la Unió Europea
van néixer amb la idea d’afavorir el contacte entre persones de
països diferents i ajudar a desenvolupar un senment d’identat
europea. Com que avui dia aquests intercanvis ja es produeixen
de manera espontània, especialment entre els joves universitaris,
que per mous d’estudis o de feina s’han acostumat a moure’s
per tot Europa, els agermanaments i tot el món que els envolta
semblen anar de baixa. Però fa un quart de segle no era ben bé

54
CAFÈ-BAR
Esmorzars · Entrepans · Plats combinats · Tapes · Pizzes
Obert cada dia des de les 8 del matí fins a la nit
Tel. 972 42 02 13

Aquest any, en Miquel i la Remei fem
20 anys! Sí, sí, 20 anys! Estem fets uns
jovenassos! Han sigut 20 anys en què
hem fet de tot, hem dut Anglès per
tot arreu, hem pujat dos cops a Santa
Bàrbara, hem viatjat per mitja Europa,
hem parcipat en aplecs internacionals
i en tot pus de celebracions... Nosaltres
i la colla que ens ha anat portant per
aquests mons representant el nostre
poble amb orgull i alegria. Estem molt
contents de poder celebrar 20 anys amb
tots vosaltres!
Malauradament, la colla ha anat minvant
en nombre (no en qualitat) i ara són
molt poquets. Però no es rendeixen i
segueixen lluitant, malgrat les dificultats,
i aquest any faran més sordes que mai
per tal de poder tenir un aniversari ben
lluït.
No sabem què ens presenta el futur, però
ens ha dit un ocellet que els de la colla
estan preparant una nova figura, més
lleugera i molt trencadora, per així poder
seguir fent ballar gegants, tot esperant
que la bona gent d'Anglès torni a senr
la passió que sena per nosaltres. Com
que tenim les cames cansades, l’any
passat vam fer una crida demanant
anglesencs i anglesenques forts que ens
duguin amunt i avall. La resposta no va
ser l'esperada i és per aquesta manca de
portadors que, de moment, després de
la celebració del nostre 20è aniversari,
ens posaran a descansar una temporada
fins que en tornin a tenir prous per
poder-nos fer ballar de nou. Però com
bé hem dit al principi, no sabem què ens
portarà el futur i tenim l'esperança que
abans no passi això, s'hauran apuntat
tot d'anglesencs i anglesenques per tal
que puguem connuar ballant com ens
agrada fer: fent somiar a pets i grans,
creient en la màgia d'uns gegants que us
esmen com no us imagineu.
gegantsdangles@gmail.com
661 53 91 77 (Miquel)
Bones Gales!! Fal·lera!!

56

57
Taller “Somriu,
són adolescents!”
Amb aquest ambient fesu i a les portes d'un nou curs,
agraïm d'entrada que se’ns hagi ofert aquest espai per donar
a conèixer el que porta a terme l'AMPA de l'instut Rafael
Campalans.
A part de gesonar temes com ara l'adquisició de llibres
i taquilles, la nostra associació té com a objecus buscar
espais de trobada entre pares i mares d'alumnes de l'instut,
proposar cursos i tallers als alumnes fora de l'horari lecu i
col·laborar amb el centre fent aportacions per a la realització
d'acvitats formaves.
Seguint aquestes línies, el curs passat es van fer sessions
gratuïtes per a pares i mares sobre adolescència i sobre
manteniment informàc, que pensem reper i ampliar amb
més temes. Per a l'alumnat, per a aquest curs que ha de
començar, ja hi ha tota una sèrie de propostes que s'aniran
concretant al llarg dels trimestres i que esperem que siguin
d'interès: fotografia i retoc de la imatge (ja se'n va fer l'any
passat), balls moderns, ràdio, cuina senzilla i econòmica,
idiomes, tècniques d'expressió i comunicació…
El curs 2015/16 vam col·laborar amb l'àrea de Tecnologia
de l'Instut subvencionant l'adquisició d'un robot i d'una
impressora 3D; amb l'àrea d'Expressió Musical cobrint el
transport fins al Teatre Municipal de Girona dels alumnes de
2n d'ESO que van assisr a la cantata UAP!16, i amb la direcció
del centre dotant econòmicament els premis Llor, que es van
instuir per primer cop amb la intenció que nguin connuïtat,
per disngir els alumnes que han destacat en alguna faceta de
les 10 de què consten aquests premis. També vam acomiadar
els alumnes de 2n de batxillerat i de cicles formaus convidantlos
a coca i beguda juntament amb els seus familiars.
Esperant poder tornar-vos a explicar el que fem en el programa
de l'any vinent, us desitgem
MOLT BONES GALES 2016!!!
Taller formau
sobre manteniment
informàc
Treball del
curs sobre
fotografia i retoc
de la imatge
Premi Llor a la
Companyonia
(Júlia Liqun
Carreras Mitjà)

58
Ball del RAM
i del CIRI d'Anglès
Quan a mitjans d'octubre vaig rebre L'Eulàlia Hortal a l'Ajuntament per parlar de l'anc ball del ram i del ciri i
de les possibilitats que teníem de tornar-lo a ballar si ens hi posàvem des de l'Ajuntament vaig veure que era
un projecte cultural que havíem de rar endavant. Altres visites es van tenir amb la Maria Àngels Boadella i
l'Eulàlia.
Vam començar els assajos per poder-lo ballar, si era possible, en les Gales d'aquest any. Finalment no podrà
ser, els assajos no han acabat de funcionar i per altra banda els arranjaments que ens havia de fer el mestre
Josep Cassú han estat més llargs del que es preveia i encara no disposem de les parcel·les del Ball del Ram
i del Ciri i del ball Ball de Muntanya.
És per tot això que finalment hem decidit reordenar els assajos, donar més temps al mestre Cassú per fer la
seva feina com cal, doncs el fet s'ho mereix. A veure si per Sant Antoni us podem sorprendre amb la represa
d'aquesta tradició i si no per les Gales de l'any que ve. Si l'Eulàlia s'ha passat anys trucant a la porta de l'Ajuntament
sense rebre resposta, esperem que ens pugui acompanyar un any més per deixar a punt aquest ball
tradicional.
Tan sols ens queda demanar
a tothom que vulgui parcipar-hi
assajar que es posi
en contacte amb mi a fi de
coordinar-nos.
Josep Casadellà - Regidor
Si bé el ball del Ram del Ciri, que en
un principi es ballava a la plaça de
Santa Magdalena, en ser un acte molt
concorregut i de molta expectació, es va
traslladar a la plaça de la Vila. En aquesta
antiga postal del gran fotògraf
Àngel Torra Viazo, es pot veure com era la
plaça de la vila a principis del segle XX.
Aleshores era nomenada com plaça de la
Constitució, al balcó de l'Ajuntament s'hi
pot veure la bandera republicana.

59
UNA TRADICIÓ
CENTENÀRIA
El Ball del Ram i del Ciri d'Anglès,
una tradició històrica
La vila d'Anglès, sempre ha tingut una llarga tradició
musical, potser, des de mitjans del segle passat aquesta
tradició s'ha perdut una mica. No obstant, encara van
sortin bons músics de la nostra població.
El ball del Ram i del Ciri d'Anglès, està estretament lligat
amb la capella destruïda de Santa Magdalena. Podríem dir
que és un ball eminentment guillerienc, car també, balls
del ciri es ballen a Osor i Viladrau i també s'havia ballat
a Sant Hilari Sacalm
Igual com en les poblacions esmentades, aquesta cerimònia
serveix per escenificar públicament el canvi de poders
que cedien els pabordes 1 que sortien de la confraria als
que entraven. En definitiva és un ball de pabordes, una
dansa de caràcter religiós que es ballava en dies solemnes,
bé fos per la festa Major, o en la diada del sant o
santa respectiu a commemorar.
El barri de Santa Magdalena
Un dels barris més característics i històrics de la vila
d'Anglès és i ha estat, sens dubte, el de Santa Magdalena.
Inicialment estava situat fora muralles i a mig camí entre
l'antiga popula i els camps de conreu de la plana. Format
antigament per un hospital , una capella i una escola,
era bàsicament una zona de serveis que amb el pas del
temps s'anaren ampliant per tal de complir unes funcions
socials.
Panoràmica del barri de Santa Magdalena. A mà dreta la carretera de
Girona, al fons a la dreta es veu l’edifici de Cal Carreter. La imatge
està agafada des de la Plaça de la Rutlla.
Gravat extret del llibre Las Guillerias de Julio Serra. Any 1891.
Les primeres notícies que tenim de Santa Magdalena
són del segle XIV, si bé, per la seva estructura, la capella
d'aquesta santa podria ésser una més de les capelles
1
Els pabordes són procuradors o administradors de confraries religioses. En aquest cas de Santa Magdalena.

60
Panoràmica presa des del bosc de Can Cendra, al centre es veu l’edifici de l’antic hospital dels pobres i el cobert de Can Cendra, encara no s’havien
construir les escoles noves que es van annexar a l’hospital dels pobres. Foto: Valentí Fragnoli
romàniques situades a la vall. A part de les funcions
religioses habituals en un temple, tenim notícies que, a
partir de l'any 1602, dins d'aquest recinte s'ensenyava
gramàtica a alguns alumnes. Les llicències que la diòcesi
gironina concedia «per fer escola a Anglès es despatxaren
habitualment indicant que el lloc on s'ensenyava era la
capella de Santa Magdalena. Els preveres 2 que normalment
feien de mestre tenien també establerta la servitud de
misses que regularment es resaven en la capella, Santa
Magdalena o la capella de l'hospital dels pobres de Jesucrist
car també així s'anomenava, ja que feia les funcions de
capella de l'hospital, per estar situada al costat d'aquesta
edificació –va acabar essent destruïda, després de molts
anys d'abandó, en la dècada dels setanta del segle passat.
Els seus murs s'aprofitaren per bastir-hi un garatge i un
habitatge per al rector de la població, i es destruí el seu
absis en eixamplar la pujada de can Grau.
L'hospital dels pobres de la vila d'Anglès, –edifici encara
visible– era una institució benèfica que caracteritzava i
enorgullia els habitants d'aquesta vall.
La casa de salut va néixer com a conseqüència del testament
2
Clergue que ha rebut els ordres majors i té la missió primordial de presidir la celebració de l'eucaristia.

fet per Guillem Vengut a començaments del segle XV. La
família Vengut havia estat una de les més importants
famílies nobles gironines, i tenia àmplies propietats i
explotacions agrícoles a la Vall d'Anglès.
Per un regest de l'Arxiu Diocesà de Girona del dia 15 d'abril
de l'any 1401, sabem que el ciutadà Guillem Vengut va fer
hereu universal un hospital que s'hauria de construir a la
parròquia de Santa Maria de Sales, al poble d'Anglès, amb
prevere, comanador i hospitaler. Malgrat tot, el capital
deixat pel noble resultà insuficient per complir la seva
voluntat, i la diòcesi gironina va comissionar un prevere i
dos laics per administrar i mantenir aquella obra. 3
A partir d'aquell moment, l'administració de l'hospital
recollia cada any tot un seguit de censos i almoines que
feien famílies, masos i particulars, les quals permetien el
seu manteniment. Algunes persones en el seu testament
deixaven diners, robes o censos per a l'administració
d'aquella casa de salut.
Finalment, l'any 1882 es va desfer la junta del patronat
que portava la gestió de l'hospital, i l'Ajuntament va
expropiar tots els béns d'aquella obra. 4
L'Escola de Santa Magdalena, era una escola religiosa.
L'Ensenyament anava a càrrec de clergues. Durant el segle
XVII, s'ensenyava matemàtiques, llegir, escriure i cant. 5
La música des de fa molts segles ha estat una matèria
educativa a la nostra població. A Anglès, sempre hi ha
hagut tradició musical. Segurament que el zenit, més
apoteòsic d'aquesta matèria va esclatar a finals del segle
XIX i principis del segle XX, amb nombroses formacions
musicals. La més famosa va ser l'As d'Anglès.
Les Confraries i els pabordes
61
En tota aquesta vall del Ter, formada actualment pels
municipis d'Anglès i la Cellera de Ter, que fins a finals del
segle XIX, formaven un sol municipi, hi havien nombroses
confraries encarregades de l'administració de les capelles
de l'Església Parroquial, que era Santa Maria de Sales de
la Cellera de Ter. Sant Miquel d'Anglès, depenent de la
Parroquial de Santa Maria de Sales i administrada per
un Domer 6 . I de les nombroses capelles d'aquesta vall
anomenada Vallis Anglessis, La Vall de les Esglésies. Per
tal de recollir fons, les confraries, formades normalment
per 6 pabordes, dels que cada any se'n canviaven 3,
organitzaven aplecs i festes, anomenades Gales, d'aquí
ve el particular nom de la nostra festa Major, les Gales
Grosses d'Anglès.
Doncs bé, Aquest nom propi tant característic i singular
de la nostra festa major, té una transcendència, històrica
molt lligada amb els pabordes i els balls i gales que feien
de traspassos de poder, en aquest cas, podem documentar
una mica, que es feia a la confraria de la capella de Santa
Magdalena.
3
Regest de l’Arxiu Diocesà de Girona. Registre de lletres + 2.541
4
Anglès, de la Pagesia a la Industrialització, primer volum pags. 183-185.
5
Anglès, de la Pagesia a la Industrialització, segon volum, pag 183-187.
6
Eclesiàstic depenent del rector. A l’Església de Sant Miquel d’Anglès, hi
tenia residència La Doma.
L’antiga capella de
Santa Magdalena,
en el moment que
s’estaven fent les obres
per la seva destrucció.
Foto: Maria Tarrés.

62
La vila d'Anglès, com a un dels feus primitius i una població
important del Vescomtat de Cabrera, tenia uns privilegis
atorgats a aquesta població per diferents vescomtes,
alguns d'aquests privilegis vénen des de temps immemorial.
El dia 5 de desembre de 1603, el Marquès d'Aitona, Gastó de
Montcada, signava l'atorgament mitjançant venda d'uns
capítols a la Universitat d'Anglès 7 , els quals contenien tot
un seguit de privilegis atorgats pels Cabrera a Anglès, que
convertien la institució municipal en l'autèntica senyora
de la vila. 8
En aquesta imatge es pot veure com s’eixamplava la pujada de Can Grau,
i es va tirar a terra l’absis de la capella de Santa Magdalena. (Foto: Maria Tarrés)
7
Antigament, les batllies o Ajuntaments eren anomenades Universitats.
8
Els privilegis d’Anglès. Quaderns de la Selva, 8 (1995). Emili Rams
9
Idem
El privilegi 24, diu el següent:
Item suplícan a vostra senyoria sie servit que, com en
la dita vila y terme hi hage algunes confrarias, galas de
ciris, tornabodas, missas novas , sposallas y festes majors
y altres concemblants cosas, en las quals se acostumen
tenir jutglars y músichs, tant per los officis, prossessons
com altrament, de què redonda molt gran profit a las ditas
confrarias com també a la universitat, per ajustar-se de
altres vilas y llochs en dita vila y terme en dits dies que (h)
y ha jutglars molta gent, suplícan per ço a vostra senyoria
sie servit que, demanada llicència a dit batlle per a tenir
jutglars y ballar en dits dias y totas altres ocasions que> no
volent donar dit batlle tal llicència de tenir
ballas, puguen los qui hauran demanada
dita llicència a dit batlle, y no l'hauran
obtinguda, aquella (demanar) als dits tres
jurats, los quals o major part de aquells
puguen donar dita llicència o negar aquella
y que dita llicència tinga tanta força com
si per vostra senyoria particularment fos
donada.
Sa senyoria il·lustríssima manarà a sos
officials que en lo que toca donar llicència
per a tenir jutglars y balladas tinguen
compte en lo profit y bé de ditas confrarias
y de la dita universitat y singulars de
aquella. 9
Aquest privilegi, és un document excepcional
que ens informa que a Anglès, hi
havien Gales de Ciris, és a dir balls dels
Ciris i que eren les confraries religioses les
que organitzaven les festes.
També hi havien tornabodes. Per sort,
aquesta és una tradició que encara
conservem. Temps enrere, la Tornaboda
era l'últim acte de les Gales Grosses i
consistia en anar a fer una berenada al
costat d'una font. Abans que hi hagués el
Passeig del Canyo, a finals del segle XIX

63
i principis del XX aquesta berenada que era amenitzada
pels músics locals es feia a la font de l’arbre blanc, que
suposem que estava on avui hi ha l'Arbreda Burés. La
tornaboda acabava tot fent una corrua entre la majoria de
participants que agafats de les mans i fent cercles amunt
i avall envoltaven els músics que no paraven de tocar
fins arribar a la vila. Podria ésser quelcom semblant com
la marxa que actualment fan cada any els gegants que
va des de la font del Canyo fins al centre del poble tot
entonant l'airet.
Com veiem també, en aquelles gales hi venien joglars i no
cal dir-ho músics.
El concepte d'orquestra o cobla que tenim avui en dia, és
molt diferent del que hi havia abans. El més freqüent era
que moltes balles fossin amenitzades per un flabiolaire
que tocava el flabiol i tamborí (o tabal). Encara molt a
principis del segle XX. Hi havien alguns flabiolaires que
tocaven de memòria, és a dir, que no sabien música, però
que feien sonar moltes peces musicals perquè les havien
après intuïtivament després d'escoltar-les.
Moment de la Tornaboda en les Gales Grosses d’Anglès. La berenada es feia a l’indret de la font de l’arbre blanc. Situada al costat del Ter. Podria
ésser que fos en la’actual arbreda de la Burés. Com es pot veure en la fotografia, no hi faltaven músics. Fotografia d’autor anònim. Anys 1889-

64
Hi ha una dita popular que esmenta un personatge
antiquíssim que es va fer famós, era conegut com el
flabiolaire de la Cellera. Era tanta la seva fal·lera a l'hora
de bufar el flabiol que quan el contractaven calia pagar-li
2 sous 10 per començar i 4 per acabar.
En actes de rellevància i en festes importants es podia
llogar una cobla de tres quartans formada per un flabiol
i tamborí, la tarota i el sac de gemecs. Posteriorment
vindria la cobla.
En les referències històriques que tenim, es diu que el ball
del ram del ciri es ballava a la plaça de Santa Magdalena.
Aquesta plaça no era l’actual, car aquesta és relativament
moderna, es va construir l'any 1922, gràcies a una donació
del terreny que ocupa l'actual espai públic feta pel Senyor
Tomàs de Cendra, perquè a més de plaça també servís per
a pati de l’escola que es va construir, annexa a l’hospital
dels pobres.
Segurament que el primitiu ball del ram del ciri, es ballava
a la placeta que hi havia davant la capella de Santa
Magdalena o al costat d'aquesta on actualment hi ha el
monument a la poetessa Francesca Barnadas.
Aquest patrimoni cultural de la vila d'Anglès, durant molts
anys va desaparèixer. A la postguerra i a mitjans segle XX
esporàdicament s'havia tornat a ballar però l'empresa no
va tenir continuïtat i fins i tot per a molts es va perdre la
memòria.
Recerca sobre el ball del Ram del Ciri
d'Anglès
L'any 1947, l'Eulàlia Hortal i Brugués de Cal Moliner,
va començar a ballar danses tradicionals amb l'esbart
d'Anglès, sota la batuta del mestre Josep Maria Figueres.
A ben segur, que aquells primers passos la van marcar
profundament i ja no pogué deixar el món del Folklore
Català fins a esdevenir una de les millors expertes amb
danses tradicionals del nostre país.
Aquesta anglesenca, que resideix a Palafrugell, s'ha passat
mitja vida, fent tasques de recerca sobre l'autèntic
ball del ram del ciri d'Anglès. Amb la dèria i tossuderia
necessària per aconseguir que es tornés a ballar a Anglès
i aquest cop sí, que calia recuperar l'antic ball, l'originari,
que no és el que es ballava a mitjans del segle XX on
s'entonaven les notes del ball de muntanya.
Aconseguir, fer realitat aquest somni de l’Eulàlia no ha
estat fàcil. La incomprensió i desinterès per tirar endavant
aquesta proposta, ha predominat durant molt de temps.
El currículum d'Eulàlia Hortal i Brugés, és espectacular.
Va néixer a Anglès, en el cafè Industrial, el cafè de cal
Moliner, després convertit en bar Sport. Durant la
temporada 1955-1956, va ser seleccionada per anar a
Amèrica amb els Coros y Danzas de Girona.
L'any 1965, a partir del seu casament, es trasllada a viure
a Palafrugell. Impulsora i fundadora de la Coral Mestre
Sirés, l'any 1978 i un any més tard de l'Esbart Mestre Sirés.
Professora de danses tradicionals i sardanes a partir de
1981. Impulsa i coreografia el ball del Bim Bam dels nans
de Palafrugell l'any 1985 i el ball del festeig i dels gegants
de Palafrugell en Pitu i la Lluna.. Participa conjuntament
amb el mestre Josep Bargalló i Badia en la recerca i
recuperació del Ball de la Morratxa de la Jonquera el 1995,
de la Moixiganga a l'interior de l'església de Sant Martí de
Palafrugell el 1997, del contrapàs llarg de l'Empordà «El
Divino» el 1998, i del ball del ram i del ciri d'Anglès el
2000. També conjuntament amb Josep Bargalló publica el
llibre Danses i costums del Baix Empordà el 2005. El 2011
rep la Medalla del Mèrit de l'Obra del Ballet Popular i l'any
2013 rep el Premi Peix Fregit a Palafrugell i posteriorment
el segon guardó Peix Fregit a tota una trajectòria.
L'ànima anglesenca de l'Eulàlia, la va portar a investigar
profundament el ball del ram del ciri d'Anglès, en un
10
Sou, unitat de compte del sistema carolingi que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

65
Components del ball del Ram del Ciri.
Fotografia procedent del treball
de camp fet per Eulàlia Hortal.
Foto cedida per Josep Costa Amagat.
Nom dels balladors d’esquerra a dreta:
Flora Cuní, Jaume Roure Roca,
Carme Ventura Angelats,
Joan Domenech,
Meri Cañavate Chacón,
Josep Costa Amagat,
Estrella Costa,
Jaume Rivera Frontera,
Juanita Gamell Freixes,
Joan Font Mascot,
Mercè Albò Rieradevall,
Josep Figueres Viñolas.
treball de camp magnífic on es descobreix que el ball del
ciri primitiu que és ballava a la nostra vila, no eés el que
es va ballar a mitjans del segle passat.
Pel seu interès, resumim les entrevistes que hem considerat
més interessants i les conclusions finals del treball de
camp que va fer:
Treball de camp
Entrevista a la senyora Teresa Pont i Bosch,
vidua d'Arpa de 80 anys.
Quins són els seus records del Ball del Ciri?
El ball que actualment anomena molta gent ball del Ciri,
no pot ser el ball que m'explicava l'àvia Teresa Aulet i
Vidal, nascuda al carrer d'Avall pels vols de 1860, ni el
que m'explicava l'avi, nascut a Can Hilari, l'any 1858
o 59, de nom Josep Pont Antoner. Els dos pabordes de
Santa Magdalena, per tant havien ballat aquest ball. Per
altra banda, la meva sogra, Pilar Papell i Plujà, nascuda a
Anglès l'any 1895 també en va ser pabordessa.
Vull remarcar amb insistència en nom dels avis i de la
sogra, que la dansa que antigament es ballava duia per
nom «Ball del Ram del Ciri» i era acompanyada per una
melodia molt bonica i senyorívola.
Per tot això, no pot ser mai el ball que fou interpretat l'any
1943 a la plaça de Santa Magdalena, segons la foto que
surt en el llibre d'en Pau Lanao, ja que en aquell temps era
cosa impensable que, en una dansa religiosa, els homes
aixequessin la dona enlaire, quan era agosarat tocar-li la
punta dels dits, i menys en un ball de pabordes. Tampoc
el vestuari que porten a la fotografia correspon amb la
categoria dels càrrecs.
Com anaven vestides les dones per ballar aquest ball?
Segons deia la meva sogra, ho feien amb el vestit nou
de l'època que solien estrenar totes les pabordesses per
la solemnitat de la diada, i si no es podia, ho feien amb
el millor vestit de què disposaven. Lluïen rica mantellina
al cap i un mocador a les espatlles, mantó o mantonet
de Manila record d'altres èpoques (a casa en teníem un).

66
Estava guardat a l'armari de la roba especial: dos vestits
de batejar, un d'estiu i un altre d'hivern, una capa d'home,
uns pantalons d'Ormuz i una gorra carlina que la mare
deia: «no es podia tocar, perquè bufant es trencava».
Concretament la meva sogra portava faldilla llarga i sac,
mocador de Manila i una gran mantellina al cap.
Com creieu que era l'abillament dels homes?
Segurament vestien com a l'època de l'avi o del besavi,
un vestit fosc i una camisa de ruixes. (Aquest detall el
sé perquè la mare de la meva sogra Dolors Plujà i Pons,
planxadora d'ofici, planxava les camises amb ruixes de
l'avi josep). Sobre el gec, una capa. La que vaig conèixer
era negra, si molt no recordo, folrada d'un color granat
fosc. La roba era suau semblant al vellut però molt més
bona, que l'àvia anomenava d'Ormuz.
Recorda alguna cosa més?
Sí, m'explicava la sogra que amb els músics de l'època
que anomenaven «cobla de tres quartans», passaven a
recollir les pabordesses tocant una peça de música. Els
instruments eren: un flabiol, un tamborí, una tarota i el
sac de gemecs
Com era el ball?
Acompanyats de les autoritats anaven al lloc de la dansa
amb molta solemnitat, plegats donaven una volta a la
plaça abans de començar, i durant el ball feien el canvi
d'atributs i de càrrecs lògics en els balls de pabordes.
Li parlava la seva àvia d'altres danses?
Sí, m'explicava haver ballat el Contrapàs, Sardanes curtes,
i la Marsuliana que es cantava amb la lletra de:
«Marieta posa el peu aquí,
Marieta posa el peu allà,
Marieta posa el peu ací
Marieta torna-li a posar.»
I segurament d'altres que en aquests moments no redordo,
ah sí! També anomenava molt el «Llevat de taula» i «La
Passada».
El ball del ram
del ciri, ballat dalt
la plaça de la vila.
Fotografia antiga
d'autor desconegut.
Fotografia cedida per
Antoni Domènech.

67
Té idea de com va perdre's aquesta dansa tan antiga i
estimada?
Penso que va ser amb el pas de la guerra d'Àfrica, i les
dues Repúbliques que ens va deixar molta misèria, i a més
els anys de guerra i postguerra, tot plegat va ser el motiu
per a perdre aquestes arrelades tradicions.
Més endavant, el moment industrial que va viure el poble
hi va fer pes. Tothom podia treballar i ja no es pensava en
res més, ni s'estava per aquestes coses. La mare repetia
moltes vegades: «La fàbrica va ajudar a fer pujar el poble»,
però en aquest sentit el va ben ensorrar.
Treball de camp de Pere Prat i
Pilar Font, l'any 1997
En saber que Pere Prat, reconegut músic d'Anglès conservava
partitures musicals de l'antiga i famosa cobla orquestra del
poble «l'As d'Anglès» li vaig demanar fer recerca dels seus
arxius.
Amb va prometre que per l'amistat que familiarment ens
unia, ell mateix ho portaria a cap.
Ho faria amb tranquil·litat, doncs requeria una feinada
fer-ho bé. I així no caldria que fes desplaçaments des de
Palafrugell.
Després d'un any em va adreçar la següent carta que
transcric textualment:
Anglès setembre de 1998
Benvolguda Eulàlia:
T'ofereixo una còpia del que jo tinc guardat del Ball del
Ciri d'Anglès.
És copiat d'uns papers molt gastats que serien en aquells
temps de «l'As d'Anglès».
Encara que musicalment no són molt fiables, desitjo que
et facin servei.
No cal que els tornis, mentre rep una forta abraçada dels
amics d'Anglès Pere i Pilar.
Signat: Pere Prat i Pilar Font.
La Música del Ball del Ram del Ciri
d'Anglès
Resum d'Eulàlia Hortal Brugués
Un cop tot recollit, talment com un puzle unim les peces.
Després de comprovar que tot encaixa, posem fil a l'agulla.
El mestre de música Joan Andreu i Garriga, a petició de
l'eminent folklorista Josep Bargalló i Badia de Reus, gran
mestre i bon amic, a qui he demanat opinió i ajut, va posar
la mà esquerra a la melodia per poder fer l'harmonització.
Un cop enllestida, Josep Giménez gran col·laborador del
mestre Bargalló, ha entrat les notes a l'ordinador i així
l'hem escoltat plegats per primer cop amb seriosa emoció.
Per fi, als meus 70 anys he pogut gaudir d'aquesta tan
discutida i rebuscada melodia. Ja era hora!
Els dos mestres han coincidit en dir que era ben palesa la
seva antigor i que es percep la solera. Són indiscutiblement
mereixedors de crèdit. Doncs són folkloristes experimentats,
de molta oïda i acostumats a filar prim. Com a bona
anglesenca que sóc, això m'ha emplenat de sa orgull i
satisfacció.
En aquests moments, disposem de la melodia del Ball del
Ram i del Ciri, sols cal fer l'arranjament per a cobla i gralla.
Desitgem trobar bons músics que es brindin generosament
a fer aquesta aportació.
Un cop finalitzada la dansa, tal i com explica Pau Lanao,
en el seu llibre: Es feia un ball d'exaltació conjunta
acompanyat de la gatzara dels vilatans». Per això, tenim
les antigues corrandes de l'As d'Anglès, que talment com
pensàvem, encaixen perfectament a la coreografia del ball
de muntanya.
Ara tot tornarà al seu lloc i estarà on ha d'estar. A les mans
del meu estimat poble d'Anglès, per tant sota la protecció
dels seus vilatans i de la verge del Remei.
Aquest treball el dedico a totes aquelles persones que
m'han precedit i han aportat el seu gra de sorra.
Palafrugell, diada del «Remei d'Anglès» de l'any 2011.

68
Grup de nois i noies que ballaren el ball del Ram del Ciri l'any 1943. Nom dels balladors drets d'esquerra a dreta: Pere Logroño, Robert Rigau,
Josep Tarrés, Lluís Molinet, Alejandro Madrovejo.Segona fila: Montserrat Molinet, Juanita Sadurní, Lola Danés, Quimeta Font, Enric Salvà.
Tercera fila: Joan Boada, Maria Coll, Ramona Font, Maria Selga, Lluïsa Font, Paco Pons. Foto: Arxiu Històric Municipal.
Ara només, ens queda sentir l'antiga melodia en directe i
en viu a Anglès. Tinc una curiositat, serà aquesta melodia
la mateixa que el mestre Pere Masats fundador de l'As
d'Anglès i compositor de Sardanes va posar unes estrofes
en la sardana Les Guilleries 11 .
Potser els anglesencs no soms conscients que el ball del
Ram i del Ciri d'Anglès, és un patrimoni cultural molt
important de la nostra vila, amb uns antecedents històrics
molt remarcables que podem documentar com molt antics
gràcies al privilegi 24, un més dels privilegis d'Anglès,
concedits pels vescomtes de Cabrera.
Emili Rams i Riera
11
Ball del Ram i del Ciri d'Anglès. Treball de camp d'Eulàlia Hortal Brugués.

69
CARREIRAS
- REHABILITACIÓ
- CONSTRUCCIÓ
- PROMOCIÓ
D’HABITATGES
Avda. Sta. Coloma, 62 - 17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 10 05 - Fax 972 42 28 21
agusti@hexagon.cat

70
Ctra. Girona, km 101,5
17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 04 50 · Fax 972 42 19 03
Pl. Catalunya, 5 - 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel./Fax 972 42 13 14 - www.fondatarres.com
c/ Puig-Ventós, 18
17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 08 99

Bon esu a tothom.
Un any més tenim ja a tocar una nova
edició de les Gales d’Anglès, una edició
que pel que sabem s’han preparat moltes
acvitats entre les que a ben segur tots
trobarem a les que assisr, ja que en
trobarem per a tots els gustos.
Com cada any, i ja en fa un bon grapat, El
Grup de Teatre Bambolina, s’encarregarà
de portar-vos la secció dedicada al teatre
de les Gales d’enguany.
Pel divendres 2 de setembre a les 10 de nit,
us estem preparant una actuació sonada,
com sabeu, històricament la Bambolina
sempre ha intentat fer una obra un xic més
especial per Gales, doncs, aquest any... El
Foraster de TV3 arribarà a Anglès!!... Els de
la Bambolina la volem fer grossa i ja tenim
contractat en Quim Masferrer, un dels
showmans més coneguts de Catalunya,
ens arriba amb un nou espectacle que es
diu “TEMPS” i qu e de ben segur ens farà
passar una estona a l’hora que diverda,
també us farà pensar sobre el punt de
vista del Quim en una etapa “especial” de
la vida.
Allà on l’han vist, l’èxit ha estat aclaparador,
us recomanem que no us la perdeu, penseu,
que després, l’endemà, a ben segur,
tothom per Anglès en parlarà, i qui no hi
hagi pogut anar no podrà dir-hi la seva.
Sens dubte que serà una molt bona
manera de començar la nostra Festa
Major. Per una altra part, us hem de
dir que som conscients que es tracta
d’un projecte d’envergadura pel que és
la Bambolina, a fi i a comptes som una
entat peta per aquests projectes tan
importants, però creiem que Anglès
i sobretot la gent d’Anglès, es mereix
que vinguin a casa nostra aquests pus
d’espectacles, espectacles que estan a
primer nivell d’actualitat a Catalunya, i tot i
ser conscients dels riscos assumits, també
ho som que Anglès i rodalies respondrà
amb una molt bona assistència de públic
i aquesta actuació es recordarà per anys,
com encara recordem quan vam portar al
Pepe Rubianes, us en recordeu?
Volem donar les gràcies a: MODES BASSÓ;
BAR CAL MARINER; CARNISSERIA MA-
NEL; CARNISSERIA BON TALL; PASTISSERIA
PIFERRER; CELLER DEL BON VI - PINTOR
XEVI MATAS; HOST COMPUTER ANGLÈS i
l’AJUNTAMENT D’ANGLÈS; Que han col·laborat
perquè aquest espectacle sigui una
realitat.
Més endavant per Nadal... Aquest any hi
tornarem!! I ja us podem informar que un
bon grup de gent ja està pensant noves
sorpreses per fer que els nostres pastorets
tornin a ser sorprenents i diverts.
Mentre estem preparant tot el comentat,
també hem començat a treballar amb
una OBRA NOVA, la Bambolina porta
representades en els úlms anys dues
obres fetes per gent de casa nostra prou
coneguts per tots.
“On hi mengen dos hi mengen tres” (1.200
71
espectadors- Paladium 3 dies ple) “Polícament
incorrecte” (800 espectadors- Polivalent
3 dies ple).
Davant l’èxit d’aquestes dues representacions
ens hi tornarem a posar... a hores
d’ara ja estem preparant una nova
comèdia que porta per nom DINER NEGRE
i que de ben segur ndrà l’èxit de les altres
dues, doncs és molt diverda.
Com veieu, la Bambolina no s’atura, no
deixem d’organitzar nous projectes, tenim
molta empenta per connuar oferintvos
teatre a Anglès, i aquesta empenta
no deixa d’incrementar-se amb el suport
que dia a dia rebem de tots vosaltres,
de tots els que aneu assisnt als nostres
espectacles.
Moltes gràcies a tots.
Bones Gales a tots i totes!
Grup de Teatre Bambolina d’Anglès

72
Actualment, a l'Església Parroquial de Sant Amanç, s'han acabat les obres de
restauració del mur que envolta el cemenri. Només les esglésies parroquials
tenen cemenri, el de Sant Amanç, tot i que no hi han nínxols té una extensió
de terreny considerable. Per tant la tasca de tancar tota la zona ha estat costosa.
Aquest mur, estava força malmès i ha calgut refer-lo de nou i aixecar-lo una
mica més per donar més protecció a aquell espai. Un dels problemes que van
sorgir, va ser la manca de pedres,–les que teníem gairebé les havíem ulitzat
per restaurar l'església i exteriors– per sort gràcies a una donació, s'ha pogut
completar l'obra.
L'any passat, per l'aplec de Sant Amanç, vam inaugurar uns lavabos, que han
suposat una gran millora, sobretot durant el dia de l'aplec. Ara no cal llogar

73
aquells lavabos de plàsc, sinó que es compta amb unes
instal·lacions més eficients que poden donar servei quan es
necessi.
La restauració de Sant Amanç no s'ha acabat encara, ens
queden moltes coses per anar millorant. Per tant en bona
part, a més del treball dels voluntaris, també necessitem
ajuts o donacions econòmiques per tal de concloure de
mica en mica noves obres.
Amb tot, estem contents de la resposta donada per part de
totes les persones, empreses i establiments comercials que
ens han vingut ajudant i que en bona part han fet possible
que aquest temple mil·lenari que estava enrunat, colpit, per
la deixadesa, les espoliacions, l'abandó i la desconsideració,
hagi tornat a reviure per recordar-nos que és un patrimoni
històric important d'aquesta nostra vall denominada angament
“Vallis Anglensis” La Vall de les Esglésies.
“San Amancii Anglensis” documentat per primer cop
l'any 1019. Per tant el proper any 2019, serà l'any del seu
mil·lenari.
Moltes gràcies a tots els que feu possible aquesta meravellosa
realitat.
Molt bones Gales a tothom!
11è Aplec de Sant Amanç
Diumenge, 25 de setembre de 2016
A les 12 h: Missa Solemne
A les 14 h: Dinar Col·lecu.
MENÚ ADULTS:
Arròs, pollastre amb patates, postres, pa, aigua i vi,
Preu 15 €
MENÚ INFANTIL:
Macarrons, pollastre amb patates i postres.
Preu 8 €
Hi haurà taules i cadires per menjar amb comoditat
asseguts a l'ombra.
Venda de quets fins el dia 23 de setembre als
següents establiments:
Ca la Na, Papereria 55, Ca la Mercè, i Llar de Jubilats.
NOTES: En cas de pluja el dinar es farà al Polivalent de la Burés.
La Comissió organitzadora agraeix a empreses, comerços,
parculars col·laboradors i voluntaris el seu esforç per portar a cap
la restauració de Sant Amanç.
L'Associació de Sant Amanç, no es fa responsable de cap accident o
qualsevol causa imprevista que pugui succeir durant l'Aplec.

74
Ferreteria
CASTAÑER S.L.
Av. Antoni Gaudí, 49 - 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 11 33 - Fax 972 42 12 52
ferretcastaner@qfplus.com
C/ Girona,15 - Anglès
Tel. 680 599 106
17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 06 61
dacametal@dacametal.net
www.dacametal.net
c/ Escoles, 12-14 • 17160 Anglès • Tel. 972 420 620
ANGLÈS
c/ Sant Miquel, 28
17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 34 44
SANT GREGORI
Av. Girona, 61, baixos
17150 SANT GREGORI (Girona)
Tel. 972 42 84 76

75
AGRUPACIÓ DE VOLUNTARIS
D’ANGLÈS
Sovint parlem que el nostre poble ja no és el que era, que les
coses no van bé i busquem el costat negau del que passa.
Sí, ens han tocat temps dicils, l’economia ha minvat, el poble
ha canviat, la gent ja no és la de tota la vida, arriba molta gent
de fora, amb costums molt diferents, però, no vindrien si al
seu país trobessin feina i menjar, igual que els nostres fills o
els dels nostres veïns no marxarien a treballar fora, (en un
país on també s’han d’adaptar) si aquí trobessin la feina que
busquen. Després de molts anys d’estudis, amb l’esforç i el
sacrifici que això representa, la nostra joventut, potser la més
ben preparada de tots els temps, es veu obligada a marxar
a França, Alemanya, Anglaterra, Canadà, Estats Units, Xina...
amb l’esperança de tornar algun dia.
Però si vols trobar el costat posiu, te n’adones de la gran
quantat de gent que intenta fer les coses ben fetes, gairebé
sempre de manera desinteressada i que traient hores del seu
temps lliure, treballa pel poble en els diferents àmbits: cultural,
esporu, recreau, social... assumint feines que potser tocaria
fer a altres.
Totes les entats intenten fer poble i només cal fer una ullada
al programa de les Gales per veure la quantat d’acvitats que
s’organitzen al llarg de l’any. Tota aquesta gent són voluntaris
d’una manera o altra.
La nostra agrupació en porta el nom, però mentre altres
entats van augmentant el nombre de socis, la nostra va
minvant considerablement. Necessitem voluntaris que ens
vulguin ajudar en la tasca d’alfabetzació, en ensenyar les
beceroles del català, en fer parelles lingüísques... i si fóssim
prous, en recuperar els objecus inicials de l’Agrupació,
l’acompanyament a les persones malaltes, gent gran o que
sesenten soles.
No importa l’edat ni el temps que hi pugueu dedicar. Tots hi
sou benvinguts.
COMPTEM AMB VOSALTRES!
Com deia Robert Baden-Powell fundador de l’escolsme:
“El camí autènc per a arribar a la felicitat
és fer feliç l'altra gent."
Només ens queda desitjar-vos que gaudiu molt de la festa, i
que parcipar en tots els actes que pugueu sigui una manera
d’agrair la feina de tots els Voluntaris de les Gales que han
treballat molt perquè tot sur molt bé.
BONES GALES A TOTS!

76

77
És un projecte d’informació,
prevenció i reducció de riscos en el
consum de drogues adreçat a joves.
QUEÈ FEM?
Intervenim principalment en espais d’oci
nocturn on ubiquem stands amb informació
sobre prevenció i reducció de riscos amb les drogues anomenades “Intervenció Bàsica” o “Tipus I”.
Com a complement de la “Intervenció Bàsica” també disposem d’acvitats complementàries com la zona de descans (Chill-Out),
anàlisis de substàncies (tesng), proves d’alcoholèmia entre d’altres acvitats a mida com concursos, performances o tallers.
COM HO FEM?
- Fomentant i respectant la llibertat i autonomia de les persones en la presa de decisions.
- Sense fer judicis de valors ni adoptar posicions paternalistes o moralistes.
- Oferint una informació objecva, clara i realista.
- Apropant la informació als espais de consum.
- Superant el model basat en l’absnència i la invisibilització del consum que no sembla donar massa bons resultats.
- Donant una resposta realista, úl i eficaç.
- Tenint en compte tant a persones no consumidores com a sí consumidores ja que aquestes darreres també es poden
preocupar per la seva salut.
QUI HO FA?
Persones joves interessades, movades i formades en l’àmbit dels consums de drogues i les drogodependències, distribuïdes
per tot el territori català formant una xarxa de Joves Agents de Salut potenciant així l’efecte bola de neu en la transmissió de
coneixements entre iguals.
DIVENDRES A LA NIT HI HAURÀ UNA PARADA DE SOM.NIT
AL PARC DE LA FONT DEL CANYO.

DIJOUS, 1 SETEMBRE
DIVENDRES, 2 SETEMBRE
DIVENDRES, 2 SETEMBRE
DIVENDRES, 2 SETEMBRE

DISSABTE, 3 SETEMBRE
DISSABTE, 3 SETEMBRE
DISSABTE, 3 SETEMBRE
DISSABTE, 3 SETEMBRE

DIUMENGE, 4 SETEMBRE
DIUMENGE, 4 SETEMBRE
DILLUNS, 5 SETEMBRE

Biblioteca JOAQUIM BAUXELL
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES
ELS COLORS DE GIRONA
INAUGURACIÓ DIVENDRES, 2 DE SETEMBRE, 20 HORES
AQUESTA EXPOSICIÓ PODRÀ VISITAR-SE EN HORARI
D’OBERTURA DE LA BIBLIOTECA FINS EL DIA 18 DE SETEMBRE
81
“Els colors de Girona” és una exposició que gira a l’entorn de dos elements essencials que es van repent: el paisatge
de les comarques gironines i el color, que destaca de manera evident en cada fotografia.
La mostra es compon d’un conjunt d’imatges a través de les quals Jordi Gamell experimenta amb el procediment tècnic
de la fotografia i el porta fins a l’extrem. El resultat són unes peces en què la saturació del color evoca pura passió.
Per fer-ho, Gamell explica que s’ha centrat a “mostrar els colors de la vida>”, aquells que donen sent a la seva
manera de veure el món i que ell mateix ha sabut passar pel sedàs de la seva càmera fotogràfica amb professionalitat i
encert. El resultat són uns paisatges únics i uns colors fotografiats amb una mirada especial perquè cada espectador els
reinterpre i visqui a la seva manera.

82
FLORISTERIA
SANT MIQUEL
c/ Sant Miquel, 18 · 17160 ANGLÈS
Tel. 972 42 33 94
MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ

SALA FONTBERNAT
EXPOSICIÓ D’ARTISTES LOCALS
INAUGURACIÓ DISSABTE 3 DE SETEMBRE, 10 HORES
Si entenem l’art com un triangle comunicau (autor-obraespectador)
desnat a conduir-nos als territoris interiors
sobradament coneguts per tothom –són molts els estudis
que afirmen que ens resulta impossible aprendre allò que no
sabem–, aleshores la forma passa a un terme completament
secundari, i l’art es converteix en una interacció social de
primer ordre. En aquesta interacció no només es transformen
l’autor i l’espectador, sinó que la mateixa obra es veu
reconstruïda primer, i reinterpretada després, en funció dels
estats subconscients d’uns i altres. L’evidència de l’art figurau
ens permet interactuar potser en l’estat subconscient de
l’espectador que visualitza i interpreta millor o formalment allò
que l’arsta li proposa.
L’aprenentatge de l’art en el futur arsta són hores de cavallet,
hores de classe per assolir l’ofici i hores de dedicació personal.
El futur arsta necessita eines, pautes i aprenentatge del
procediment escollit per assolir una obra consistent, ferma i
sòlida. També la cultura arsca precisa d’hores plenes de
conceptes, informació i sobretot vocació.
Jo com a professor esc obligat a donar el màxim a cada
alumne fins com a mínim capacitar-lo per aquest ofici. Les
nostres eines són simples formalment: un llapis, un bloc, una
goma i més endavant uns colors i un suport. Introduir-lo mica
en mica en l’aprenentatge d’aquest ofici i sobretot reconduirlo
cap aquesta cultura arsca autor-obra-espectador és una
feina agraïda però alhora complexa.
L’aprenentatge d'allò que no sabem és el que ens mova als
dos. Al mestre i a l’alumne. L’espectador decidirà en funció de
la interacció del qui visualitza i del qui comunica per saber si
aquesta obra és consistent o poc precisa.
Recordo alumnes que han assist a classe que han aconseguit
portar aquesta passió a futura professió, han aconseguit
aquest triangle comunicau que els fa arstes i qui sap si amb
el temps, de primer ordre… ells i el públic decidiran.
Gaudiu d’aquesta exposició d‘arstes locals com es mereixen
i acveu el fet comunicau entre obra i subconscient. Ells han
dedicat hores i hores d’aprenentatge per mostrar-se en públic.
Gaudiu-la com es mereix.
Bones Gales
Enric Rubió
Graduat en AA i OA-Arsta professional
PARTICIPANTS EN AQUESTA
MOSTRA ARTÍSTICA:
Enric Serrat, Jordi Quer, Manel Ripoll, Toni Canals, Enric Rubió,
Manel Roman, Helena Verdaguer i Coronel, Maria Verdaguer
i Coronel, Lorena Corrales, Carla Font, Pedro Marnez, Roser
Mar, Maria Díaz, Lluís Parramon, Anna Xargai, Nil Perujo, Joan
Angelats, Maria Butakova, Maria Carmen Jordà. Arseni Macià.
Dolors Pèlach, Adrià Marly, Roser Marn.
L'exposició podrà visitar-se els dies
3, 4 i 5 de setembre
de 10 a 13 h i de 17 a 20 h.

84
Marta Mas Prat
S’ARREGLA EL PREU DE TOTS ELS ARTICLES QUE ES COMPRIN PER CAIXES
El Celler del Bon Vi us desitja unes Bones Gales!
Mobles de cuina i bany
Electrodomèstics - Complements de la llar
c/ Canigó, 9
Tel. 972 42 12 22
17160 ANGLÈS (Girona)

85
El 17 de juliol de 1936 es produí un cop d'estat contra la legalitat republicana a les principals ciutats
del protectorat espanyol del Marroc. Durant els següents dies aquest cop d'estat s'estengué per la resta
de l'estat, és a dir, les Canàries, Balears i la zona peninsular. El fracàs d'aquest cop militar a bona part
de la geografia espanyola va provocar l'inici d'un dels conflictes bèl·lics més terribles del segle XX, la
Guerra Civil Espanyola, una guerra fratricida que durà pràcticament 3 anys i provocà un alt percentatge
de destrucció, repressió i mort.
Com podrem comprovar en aquest petit article, aquest episodi bèl·lic també va tenir els seus afectes
i conseqüències en el nostre territori i al nostre poble. Així doncs, amb aquest escrit intentarem
commemorar i explicar aquell període tan tràgic de la nostra història més recent, que aquest any fa 80
anys del seu inici.
Els primers soldats
anglesencs que marxaren
al front de Guerra
Foto: Arxiu Històric
Municipal d'Anglès.

86
De la proclamació de la II República
espanyola fins a la victòria del Front
d'Esquerres
Un cop finalitzada la dictadura de Miguel Primo de Rivera
(1923-1930) es va instaurar un règim semidemocràtic
amb el suport de la monarquia borbònica. Davant una
reorganització de les forces democràtico-republicanes, es
van convocar eleccions municipals el 12 d'abril de 1931,
on les forces contràries a la monarquia van resultar les
clares vencedores. Dos dies després, el 14 d'abril, a la
gran majoria de ciutats i pobles es va proclamar la II
República espanyola.
A Anglès les forces esquerranes també foren majoria i es
va elegir a Pere Masats com a nou alcalde del poble i, que
posteriorment el substituí Salvador Costa. Durant aquells
anys, la convivència entre els sectors d'esquerres amb els
de drets va ser cordial, tot i que molt sovint hi van haver
desavinences per motius polítics i ideològics.
Un d'aquests moments de tensió es produí durant els
fets d'octubre de 1934. Aquests successos a nivell català
significaren la detenció i empresonament de tots els
membres de la Generalitat de Catalunya i a nivell espanyol,
a causa de la revolta obrera d'Astúries, comportaren la
repressió del moviment obrer per part de l'exèrcit. A
Anglès també van tenir ressò aquests fets, així doncs es va
organitzar una manifestació en suport a la defensa de la
Generalitat cosa que va provocar la detenció de diversos
treballadors que foren portats a Girona. 1
La victòria del Front d'Esquerres a Catalunya i del
Front Popular a la resta de l'estat va ser entesa per part
dels partits de dretes com l'inici d'una revolució social
imminent. Mentrestant, les esquerres més radicalitzades
exigien al nou govern una repressió contra aquells
elements susceptibles de ser poc lleials a l'ordre republicà.
Aquesta escalada de tensió va continuar durant els mesos
precedents a l'alçament militar que significaria l'inici de
la Guerra Civil. 2
De l'inici de la guerra fins l'arribada
de les tropes franquistes
A Catalunya el cop d'estat es produí el 19 de juliol. Tot
i que els sublevats van poder controlar fàcilment ciutats
com Girona, la rendició del general Goded a Barcelona el
mateix dia, va significar el fracàs dels colpistes i, per tant,
Catalunya va romandre fidel a la República.
Pelegrí Torras Vilaró,
va ser el primer soldat
Anglesenc que va morir
al front de guerra.
Foto: Arxiu Històric
Municipal d'Anglès.
1
Lanao i Reverter, Pau. “La República”. Quaderns de la revista de Girona nº 6: Anglès. Girona: Diputació de Girona, 1986. Pàgines 46-47.
2
Vilar, Pierre. “Febrero-julio de 1936. De las elecciones al pronunciamiento”. Historia de España. Barcelona: Editorial Crítica, 1978. Pàgines 140-142.

87
Amb el cop d'estat fracassat, a Anglès el control polític i
militar el va agafar el comitè de milícies que es va formar
els dies següents al cop militar. A diferència d'altres pobles
de la zona, aquest comitè va esdevenir de facto una mena
d'Ajuntament, car durant 3 mesos el consistori municipal
no va tenir cap activitat. 3 El fet de no trobar cap acta de
reunió de l'equip municipal durant els primers mesos del
conflicte bèl·lic ens demostra el nul dinamisme d'aquest
òrgan.
Durant aquests primers dies el comitè va perseguir a
tota persona amb vincles amb els partits favorables al
cop d'estat, alguns d'ells fins i tot van ser assassinats.
L'església d'Anglès també va patir destrosses com ara la
crema de llibres sagrats i d'alguns retrats religiosos. Alguns
béns però, es van poder salvar gràcies al fet que van ser
amagats en cases particulars o que van ser enterrats en
diversos solars del poble. Els mossens Vinyals i Berga i les
monges de la dominica es van haver de refugiar a cases de
veïns per tal d'estar protegits davant de qualsevol possible
repressió per part de les noves autoritats. 4
El 20 d'octubre les autoritats anglesenques es van reunir
en sessió extraordinària per reestructurar i reimpulsar les
funcions de l'Ajuntament. D'aquesta manera, Martí Casas
fou elegit com a nou alcalde i Jaume Gamell esdevingué
el tinent d'alcalde del poble. El nou equip del govern era
format per diversos partits i organitzacions sindicals com
per exemple Esquerra Republicana de Catalunya (ERC),
la Confederació Nacional del Treball (CNT) i Unió de
Rabassaires (UR).
Sota ordre del nou govern municipal republicà es va
aprovar la construcció d'una biblioteca que es va establir
a la seu local del sindicat Unió dels Treballadors amb un
caire totalment popular, es van acabar diverses obres de
millora de la vila com per exemple un mur de contenció
a la Font del Canyo o també es va impulsar l'acolliment
de refugiats provinents d'altres zones de l'Estat espanyol
entre altres mesures. Durant el conflicte van arribar
moltes persones d'orientació republicana que fugien de
les zones de combat o de la repressió del bàndol nacional.
Segons les actes de l'Ajuntament d'aquell període a la vila
d'Anglès:
“El nombre total de refugiats és de 259 (64 madrilenys,
43 bascos, 50 aragonesos i catalans, 80 malaguenys i 19
d'altres llocs).” 5
Altres organitzacions polítiques com per exemple el Partit
Obrer d'Unificació Marxista (POUM) o el Centre Republicà
tot i no participar en les tasques de govern del poble
també van tenir una notòria presència a la vila ajudant en
tasques molt diverses com per exemple l'arranjament de
petites obres, la sessió dels locals propis per fer instrucció
militar i actes municipals o fer pressió perquè s'aprovessin
propostes de caràcter revolucionari.
Una de les propostes més transformadores que va intentar
aplicar l'Ajuntament d'Anglès durant aquest període fou la
col·lectivització de les terres que havien estat expropiades
a aquelles persones que havien fugit de la zona per no ser
adeptes a la legalitat republicana. Així doncs, el dia 22 de
desembre de 1936 el regidor d'Economia Marià Carandell
proposà la col·lectivització de les propietats de certs
veïns del poble. Les expropiacions de terres van continuar
durant pràcticament tota la guerra, les 10 confiscacions
que es van produir el dia 15 de juliol de 1937 en són
un bon exemple. Una altra propietat del poble que fou
col·lectivitzada va ser la fàbrica Burés. Aquesta a més, va
canviar la producció de productes tèxtils per la fabricació
de material bèl·lic per a l'exèrcit republicà.
Una altra de les mesures econòmiques més importants
que va adoptar l'Ajuntament republicà durant el conflicte
3
Goñi i Sarsanach, Jordi i Comas i Vila, David. “La Selva, juliol-octubre del 1936: revolució o no revolució?”.
Quaderns de la Selva vol. 5 (1992): pàgines 127-130.
4
Vinyes, Ramon. “La guerra del 1936”. Anglès. Notes històriques. Barcelona: Editorial Montblanc-Martí, 1973.
5
Acta de l’Ajuntament d’Anglès del dia 8 de setembre de 1938. Pàgines 96-97.

88
fou l'emissió de vals de moneda d'1 pesseta de valor
i posteriorment vals de valor de 2 i 1 ral, per tal de
solucionar la insuficient circulació de moneda al poble.
A més de tot això, el consistori també s'encarregava de
l’obtenció i repartiment dels productes alimentaris de
primera necessitat, tot i que moltes vegades aquests eren
insuficients.
Una de les accions més sonades durant aquest període fou
acordada el dia 18 de maig de 1937, l'Ajuntament decidí
enderrocar el campanar de l'església i posteriorment
convertir aquest espai i els edificis adjacents en locals per
a l'acolliment de refugiats. Segons sembla, en un principi
l'objectiu era enderrocar tot l'edifici eclesiàstic, però a
causa de la situació econòmica va ser impossible dur a
terme la proposta. 6
L'Església de Sant Miquel d'Anglès, sense el campanar que fou
enderrocat l'any 1937. Foto Arxiu Històric Municipal d'Anglès.
El 26 d'agost de 1937, a causa de diverses desavinences
amb les altres organitzacions que formaven part de
l'Ajuntament, Martí Casas dimití com a alcalde i tots els
regidors que formaven part d'UR també dimitiren. Després
d'aquests entrebancs, es va formar un nou govern liderat
per l'antic alcalde Salvador Costa i es formà un equip on
només hi havia integrants d'ERC i la CNT. Aquest nou
consistori va durar fins al 27 de maig de 1938 quan de
nou es van integrar a l'equip 2 regidors d'UR i 1 del Partit
Sindicalista (PS).
Bitllets de l'Ajuntament d'Anglès, editats l'any 1937,
de curs obligatori al terme municipal d'Anglès i reintegrable
en moneda legal per la caixa municipal.
6
Lanao i Reverter, Pau. “La Guerra Civil”. Quaderns de la revista de
Girona nº 6: Anglès. Girona: Diputació de Girona, 1986. Pàgina 48.

89
Durant els últims mesos del 1938 i els primers de
1939 l'equip de govern va tenir una activitat cada cop
menor, principalment degut a l'acostament de les tropes
franquistes i a la incorporació al front de molt dels regidors
del poble. El 26 de gener de l'any 1939 es va celebrar
l'última reunió de govern de l'Ajuntament republicà, una
reunió en què només es va obrir la sessió, sense entrar a
discutir cap qüestió.
La fi del conflicte i els primers anys
del franquisme
El 5 de febrer de 1939 les tropes franquistes van entrar
definitivament a Anglès. La seva primera acció fou la
creació d'una comissió gestora que s'encarregués de
proveir aliments a la població de la vila. Dos dies després
es forma el nou Ajuntament i Josep Vidal fou elegit com
a nou alcalde del poble. Durant els següents dies es van
acordar les primeres accions del nou equip de govern
entre elles la destitució de tots els funcionaris municipals,
la restauració de les propietats expropiades i l'anul·lació
de qualsevol mesura presa per l'antic Ajuntament.
Pocs mesos més tard, concretament l'1 d'abril es va acabar
la guerra. Per celebrar la fi del conflicte, les autoritats
anglesenques van celebrar i festejar la victòria franquista,
reafirmant un cop més la seva adhesió al “Movimiento
Nacional”.
En total, la guerra es va endur 62 anglesencs, 53 d'ells
van morir al front i els altres 9 van morir assassinats pels
comitès de milícies de diversos pobles durant els primers
mesos del conflicte. Amb l'arribada de la pau, però, els
assassinats no es van aturar, el franquisme va matar durant
l'any 1939 a 3 anglesencs, tots ells militants del POUM.
A més, 4 dels nostres vilatans enviats a Mauthausen van
morir allà. 7
Enterrament civil per la defunció d’un membre del comitè d’Anglès.
La fotografi a està pressa davant la plaça de la Rutlla, just en el moment
d’enfilar el carrer de la Indústria.
Foto: Arxiu Històric Municipal d’Anglès.
7
Pairolé, Martí i Planas, Albert et alt. Els noms de la guerra. Girona: Editorial el Punt i CCG Edicions, 2009.

90
La secció Femenina de les J.O.N.S, desfilant davant la fàbrica Burés. La postguerra va ser una altra guerra.
De mica en mica, el poble d'Anglès tornava a la normalitat,
tot i que amb moltes penúries. L'abastiment de menjar
i la reconstrucció de les infraestructures destruïdes eren
uns dels grans problemes als que el nou consistori va
haver de fer front. Tot i això, moltes vegades el nou règim
estava més preocupat per buscar l'adhesió, voluntària o
forçosa, del poble a la seva causa. Així doncs, durant els
primers anys dels franquisme eren molt recurrents les
celebracions en honor als assassinats pel bàndol republicà
i les desfilades de tipus militar. 8
8
Lanao i Reverter, Pau. “La Guerra Civil”. Quaderns de la revista de Girona nº 6: Anglès. Girona: Diputació de Girona, 1986. Pàgines 52-53.

91
Com hem pogut comprovar en aquest breu article, la Guerra
Civil Espanyola va repercutir en la vida dels vilatans
d'Anglès d'aquell període de manera molt diferent. Per
alguns la guerra civil va significar un període que, malgrat
les penúries evidents que comporta un conflicte bèl·lic, podia
ser l'inici d'una revolució social i un millor futur. Aquesta
revolució potser no es va dur a terme completament, però
sí que es van aplicar mesures totalment transformadores,
com foren les col·lectivitzacions de propietats. Amb la fi de
la guerra, totes les esperances es van veure estroncades i la
gran majoria de partidaris de la República van haver de
fugir per tal d'evitar la repressió franquista.
Per altres persones, l'inici de la guerra va comportar la
seva fugida del poble per por a les possibles conseqüències.
La repressió més sanguinària contra persones de dretes al
bàndol republicà va tenir lloc principalment durant els tres
primers mesos del conflicte, un moment de total descontrol
per part de les autoritats que va impossibilitar qualsevol
supervisió per part del govern d'aquelles milícies formades
per voluntaris, principalment militants de sindicats i
organitzacions obreres. Un cop recuperada l'estabilitat,
aquesta repressió va disminuir considerablement, tot i que
l'expropiació del patrimoni d'aquelles persones que havien
fugit va continuar. L'Església durant aquest període també
va perdre tot el poder que tenia, per exemple els seus edificis
van ser convertits en patrimoni municipal.
Un cop acabada la guerra i establert el nou règim franquista,
aquest va retornar les propietats a aquells que se'ls
havienexpropiats les terres i van declarar nul·la qualsevol
iniciativa o acció sorgida del govern republicà.
La població anglesenca també va patir aquest conflicte.
Molts joves van ser cridats a files i enviats al front, un
lloc on a molts d'ells els va esperar la mort. La vida a la
rereguarda tampoc va ser fàcil, amb el pas del temps els
queviures van anar escassejant i la destrucció de molta
infraestructura feia més difícil el comerç. Per tant es pot
afirmar que la guerra va ser molt present a la nostra vila.
Arnau Casas Padín
El 5 de febrer de 1939,
les tropes franquistes entraven a Anglès.
Era el final de la Guerra Civil.
L'Any següent pel setembre es tornava
a fer la Festa Major. Aquí podeu veure
la portada del programa.
(Foto: Arxiu Històric Municipal).

92
Al mes de gener com cada any, vam poder parcipar de la festa de
St. Antoni, amb una taula de llibres, el que va permetre donar-nos a
conèixer com a església evangèlica i establir converses amb la gent
que es va acostar a la taula. Explicant la nostra creença com a crisans
evangèlics: una fe basada en la salvació per la fe en Jesucrist i en
el “Credo” dels apòstols. Principis molt allunyats d’altres creences
sectàries o filosofies, fet que no va deixar de sorprendre a més d’un.
La presència evangèlica a Espanya connua creixent, segons les
dades del Observatorio del Pluralismo Religioso, entat depenent
del Ministeri de Juscia del govern. Al juny de 2016 havia registrat
un total de 3.838 llocs de cultes evangèlics. Xifra que inclou els
temples de Comunió Anglicana i de l’Església Advensta.
c/ Antoni Gaudí, 34 • Tel. 972 421 102
17160 ANGLÈS (Girona)
www.escalesibaranesfurtia.cat
baranesfurtia@gmail.com
En aquests darrers sis mesos s’han registrat 69 noves apertures
de llocs de culte evangèlics, connuant així amb la tendència dels
darrers anys, en els que es registra una mitja de 12 nous llocs de
culte d’aquesta confessió cada mes. És la segona confessió crisana
de major proporció, després de la confessió catòlica, però la que més
creix de totes les confessions. Una altra dada interessant que aporta
aquest darrer informe, es refereix a la distribució dels llocs de culte
evangèlic per municipis i comunitats autònomes. La comunitat amb
més presència evangèlica és Catalunya, amb (770) llocs de culte,
seguida de Madrid (662) Andalusia (602), la Comunitat Valenciana
(427), tancant la llista la Rioja (23), Melilla(8) i Ceuta (4).
A Anglès, com cada any, demostrem la unitat entre els crisans
del municipi (evangèlics i catòlics) durant la Setmana internacional
d’oració per la unitat dels crisans. Intercanviant púlpit amb el

93
mossèn (el mossèn va predicar al nostre
culte ecumènic i jo vaig dir l’homilia a la
missa ecumènica). També vam celebrar la
Setmana Santa junts a l’Hotel d’Entats
i també esperem celebrar el Nadal de la
mateixa manera.
Cada cop som més, els que ens adonem al
llegir la Bíblia que realment el que importa
és assegurar-nos de la salvació de la nostra
ànima a l’altra vida quan Jesucrist torni.
Davant les injuscies que veiem, avui dia,
sobretot als països on opera l’anomenat
Estat Islàmic (Daesh), un dia també veurem
la veritable juscia de Déu per a aquells
crisans que avui han estat decapitats, torturats,
mulats, crucificats, enterrats vius,
esclavitzats, etc... incloent dones i nens!
Les nostres oracions estan amb ells i amb
totes les persones que pateixen persecució
per la fe en Crist.
Finalment, els meus viatges missioners a
diferents parts del món (Cuba, Colòmbia,
Rússia, Itàlia, Marroc, etc.) connuen i també
el meu ministeri a diferents parts d’Espanya
(Balears, Galícia, Madrid, etc.). Tot
i això, a Anglès estem i estarem sempre
oberts per rebre i comparr amb aquells
que necessin oracions i amb els que busquin
més de la veritat de la Bíblia i als que
necessin descarregar consciències i fer les
paus amb Déu.
Arnaldo Fernández-Arias Ribera
(Pastor Evangèlic d’anglès)

94
c/ Indústria, 56-58
17160 ANGLÈS

95
per: Mn. Martirià Brugada
Al programa de les Gales del 2015 comentava part del
patrimoni artístic del que disposa la Parròquia de Sant
Miquel d’Anglès.
Parlant de la Creu Major de plata, constatava que es salvà
de les destruccions del juliol del 1936. Després d’aquesta
breu informació m’arribaren els comentaris de la Teresa
Pont i Bosch (transcrits per la seva nora Rosa Puigdemont)
i d’en Joan Suñer Pont (per mitjà de la seva filla Teresa
Suñer). Ampliant la informació tant l’una com l’altra em
van indicar que la peça se salvà gràcies a en Lluís Pont
Aulet, oncle patern de la Teresa i matern d’en Joan, i
secretari de l’ajuntament d’Anglès. I així fou com la creu
processional, gràcies a en Lluís, fou amagada a l’arxiu
municipal de les dependències de l’Ajuntament d’Anglès
on va guardar fins l’acabament de la guerra.
A les notes escrites per la Teresa s’amplia la informació
així:
“Hi ha una joia molt valuosa que és la Creu que
només la posen a l’altar per les Festes Majors.
Aquesta sí que sé qui la va salvar, perquè va ser un
meu familiar.
El tio Lluís, que era el germà petit del meu pare,
feia un any que era Secretari del poble i es va
trobar al mig de la batalla que es va formar entre
l’Ajuntament i el Comitè de la FAI.

96
Aquests milicians eren els que van cremar
l’Església i destruïren tot el que van arreplegar,
fins i tot un harmònium molt gran que hi
havia a dalt del cor i que van aixafar al tirarlo
daltabaix.
Jo recordo que hi havia uns canelobres de
plata on a les quatre cares hi havia gravat una
cara del Sant Crist. Aquests junt amb un drap
negre que tapava tot l’altar ho posaven per
Setmana Santa, això i uns testos que les dones
hi sembraven blat i tenien en una habitació a
les fosques. Per Setmana Santa havia crescut
un pam però no era el verd del blat, sinó
semblaven fils d’or. Jo recordo que tot plegat
ens feia una gran devoció.
Situant-nos a l’església de Sant Miquel d’Anglès hi
ha dos elements que dr salvaren de la destrossa i
que considero interessant siguin ressenyats aquí
per donar-los a conèixer. Fins ara, malgrat el seu
valor, han passat molts desapercebuts. Possiblement
hi ha ajudat la seva situació (a la part occidental
de l’església) quediant a l’esquena dels assistents
a l’església. L’un és la barana del cor i l’altra és la
rosassa, ambdues peces d’una qualitat particular i
necessitades d’una restauració adequada.
LA BARANA O BALUSTRADA DEL COR
Aquests canelobres els van cremar i van
guardar uns que hi havia a l’altar que eren de
fusta daurada. Aquells dies tot el que era groc
es pensaven que era d’or i ho portaven a una
sala de l’ajuntament. El que va quedar allà jo
no sé qui, però sí que algú ho va recollir.
Entre aquells objectes hi havia la Creu gòtica
mig aixafada i un dia el tio la va agafar i
la va amagar en un cuarto molt petit que hi
havia a l’escala i allà unes estanteries que hi
guardaven els “Boletín del Estado”.
...
Quan el tio va ser cridat a files em va ensenyar
allà on estava amagada i em va fer prometre que
si ell no tornava de la guerra, jo m’encarregaria
de fer-ho saber al capellà. Gràcies a Déu va
poder tornar sa i estalvi i ell mateix la va poder
entregar”.
Des del juliol del 1936 han passat 80 anys i tot
aquell daltabaix necessita encara una revisió serena
i desapassionada incorporant reflexions i aportacions
diverses.

97
És massissa i solemne. Examinada per en Joan Bussalleu,
un fuster ben expert, no queda massa clar si
és de fusta d’arbre blanc (àlber) o de cirerer del país
, molt repintada. La llargada de 845 cm, encastada a
banda i banda des del mur de migdia de l’església al
mur de tramuntana amb una biga d’una sola tramada
a la part superior.
La seva alçada és d’uns 103 cm i l’amplada de 26 cm.
Es reparteix en tres trams de 8 columnes verticals (en
total 24) reforçats per dos pilars mitgers amb mitges
columnes verticals adossades a cada costat i un pilar
a cada extrem amb mitja columna adossada. Cada
una de les columnes és d’uns 79 cm. i està formada
per dos cossos en forma de gerros que s’ajunten al
centre.
La funció d’aquesta barana d’una qualitat artesanal
notable és salvaguardar els que, des de l’espai del cor,
solemnitzen la litúrgia amb els cants. La seva solidesa
està feta a prova de cantaires i de cants.
No es pot precisar a quin any o a quina època es
col·locà aquesta barana o balustrada però segurament
hauríem de recular al moment que es construí el cor
i, per tant, ja a les darreries del s. XVII.
LA ROSASSA O ROSETÓ
Com una gran O s’obre al mur occidental de l’església
i, al captard, projecte la llum solar a l’interior de
l’església que esdevé especialment fascinant a finals
de maig principi de juny (com també a finals de juliol
principi d’agost) quan les coloraines del rosetó es
projecten al presbiteri fins a circumdar el cambril de
la Mare de Déu del Remei (un fet que esdevé poques
vegades). En algunes esglésies aquest fenomen solar
està perfectament controlat i coincideix amb alguna
celebració particular.
Segons en Ramon Vinyes (Anglès. Notes històriques,
Editorial Montblanc-Martín, 1973, p.35): “La O del
frontispici de l’església sembla que fou bastida molt
posteriorment (o almenys refeta), puix una nota de
l’arxiu parroquial diu que costà en 12 d’octubre de
1885, la quantitat de 275 pessetes per les 18 pedres
que el formen”.
Aquesta data no és aleatòria. Com recull Josep
M. Marquès (Notes històriques sobre la diòcesi de
Girona i les seves parròquies, Butlletí de l’Església
de Girona, Annex Guia 1996, p. 98), la parròquia
de Sant Miquel d’Anglès, segregada de la Cellera de
Ter el 1594, si bé la Rota romana revocà la separació
el 1627, “no assolí la plena independència sinó el
1859”.
Entre el 1869 i el 1870 s’havia celebrat el concili
Vaticà I on s’havia proclamat la infal·libilitat del
sant pare. Al concili hi havien participat gairebé tots
els bisbes catalans entre els qual Constantí Bonet i
Zanuy, bisbe de Girona del 1862 al 1875. El concili
es va suspendre quan es van dissoldre els Estats
Pontificis i es consumà la seva unió a Itàlia (1870).

98
Marià Manent (Història, literatura i Església a la
Catalunya Contemporània, Publicacions de l’Abadia
de Montserrat, 2015, p. 122), parlant d’aquell moment,
afirma: “Des d’aleshores s’anà congriant la
imatge del Papa presoner i pobre (Pius IX). Per anarlo
a veure sortiren d’Espanya moltes peregrinacions i
es feren moltes col·lectes per ajudar-lo. La campanya
tenia un àmbit espanyol, però n’era l’ànima el clergue
sabadellenc Fèlix Sardà i Salvany... Les campanyes del
seu setmanari, Revista Popular, fundada precisament
en 1871 per ell mateix, van fer saó i aconseguiren
d’aplegar quantitats importants de diners per al
papat.
En aquest context cal situar el fet que el 1871 les
mines propietat de Francesca Vilarasau, en morir,
passessin a ser propietat de la Santa Seu i a ser-ne
administrador el bisbe de Girona Constantí Bonet.
Malgrat l’escassa rendibilitat, el fet denota un moment
d’exaltació del papat que també es va fer present
a Anglès que s’unia al sentiment d’agraïment
dels anglesencs per haver obtingut la independència
parroquial.
Així doncs, el 1885 (15 anys després de la dissolució
dels Estats Pontificis i 26 anys després del reconeixement
de la independència de la parròquia
d’Anglès), quan s’obrí la rosassa al mur occidental
de l’església, el vitrall que s’hi col·locà i que encara
es pot admirar, recull aquell moment d’exaltació i de
devoció envers la Santa Seu.
La rosassa queda omplerta per un vitrall d’un diàmetre
de 272 cm. i format per 32 plafons de vidres
emplomats i acolorits, alguns dels quals molt deteriorats.
Al centre del vitrall s’hi representa l’escut dels
Estats Pontificis, és a dir, la tiara i les dues claus de
sant Pere creuades. I a l’entorn es forma un dibuix
calidoscòpic combinant també els colors pontificis.
En primer lloc el color blanc, que ve a ser el color
de fons del conjunt. El blanc es considera el color
personal del sant pare per anar vestit d’aquest color
des de Pius V (papa del 1566 fins el 1572). Aquest
color era present a l’antiga bandera dels Estats
Pontificis i ho és a la bandera actual de l’Estat del
Vaticà.
El color següent és el groc i aquest es considera el
color propi del Senat i del poble romà. Aquest segon
color és el que acompanya el blanc a l’actual bandera
del Vaticà i també hi era a les anteriors banderes,
com també l’uniforme i la bandera de la guàrdia
suïssa. El tercer color que destaca a la rosassa és el
vermell, el color dels patricis romans que ha perdurat
en les vestimentes cardenalícies. El vermell també
era present a l’antiga bandera dels Estats Pontificis
(anterior al 1808) i que perdura en la bandera i
l’uniforme de la guàrdia suïssa. Un altre color que
apareix a la rosassa és el verd, color que es considera
propi dels patriarques i que també s’atorga al sant
pare per ser el patriarca d’occident. També hi ha el
color blau, un dels colors (juntament amb el groc i
el vermell) dels uniformes i la bandera de la Guàrdia
Suïssa. Finalment també cal fer esment del color
morat, el color propi dels bisbes i monsenyors que
són designats per la Santa Seu.
Esteu convidats a aportar informació sobre aquest
tema o altres relacionats amb el patrimoni religiós
d’Anglès. I, sobretot, esteu convidats a entrar a
l’església de Sant Miquel i observar i admirar les dues
peces que he ressenyat.
BONES GALES

99
Bones gales!
C/ Indústria, 59
Tel. 972 42 02 48
17160 ANGLÈS (Girona)
A TOTHOM!
Pol. Ind. Sau, 5 · c/ del Ter, 5 · 17165 LA CELLERA DE TER
Tel. 972 42 32 10 · Fax 972 42 40 83
serralleriaenfo@terra.es
c/ Girona, 19
Tel. 972 42 00 03
ANGLÈS (Girona)
EXCAVACIONS
ÀRIDS
c/ Pla d’Avall, 12, (davant Gasolinera Anglès)
T. 972 42 20 67 · M. 669 39 53 77 · ANGLÈS (Girona)

100
Aula de
Música
d’Anglès
ADMINISTRACIÓ NÚM. 1
C/ Indústria, 46 - 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 31 95 - loteriapeixetdor@hotmail.com
INSCRIPCIONS DEL 19 AL 30 DE SETEMBRE
DE 17.00 A 20.00H
INICI DEL CURS 3 D’OCTUBRE
Tel. 972 42 01 04 · 651 12 92 75
aulamusicaangles@hotmail.com
www.aulademusicaangles.com
CLÍNICA
DENTAL ANGLÈS
Dra. Cristina Vázquez Prieto
ODONTOLOGIA GENERAL
ORTODÒNCIA
BLANQUEJAMENTS EN UNA HORA
c/ Sant Miquel, 54 · 17160 ANGLÈS (Girona)
Tel. 972 42 23 46
clinicadentalangles@hotmail.com

101
Benvolguts anglesencs,
Aprofitem l’avinentesa per explicar què fem i hem fet a la nostra entat
A.D.C. (Atac de Calderilla).
Des de l’aula de Música creiem que és necessari oferir diferents
programes d’aprenentatge els quals faciliten que tots els alumnes
puguin trobar el seu lloc en l’oferta educava del centre alhora que
reben una formació plural.
És important mantenir una coherència amb l’entorn educau que rep
l’alumne en els ensenyaments generals i la realitat sociocultural que
l’envolta.
Atac de Calderilla és una associació muldisciplinària sense ànim de
lucre que va néixer alhora que l’Aula de Música.
Donar a conèixer diferents cultures mitjançant la música, cançó, dansa
i acvitats relacionades amb la creavitat i el benestar sic i mental
(cos-art) és el nostre objecu.
Les arts reforcen la construcció de la personalitat al potenciar
l’intercanvi d’experiències creaves amb altres persones.
No dubteu en demanar informació a l'Aula de Música, sense compromís.
Us desitgem que gaudiu d'unes bones Gales.
Imatges de l’audició del passat final de curs
Instruments
exposats
en un dels
Mercats
d’Instruments
Un tros de la partitura de la música de l’original Ball del Ciri

102
Ctra. Anglès-la Cellera, s/n
Tel. 972 42 25 99 - Fax 972 42 39 71
17160 ANGLÈS (Girona)
danescreus@gmail.com
ESTUDIS GEOTÈCNICS EDIFICACIÓ, OBRA CIVIL,
NAUS INDUSTRIALS, CONSULTORIA I ASSESSORAMENT
ESTUDIS HIDROGEOLÒGICS, CONTAMINACIÓ DE SÒLS,
MEDI AMBIENT, AUTORITZACIONS I CONCESSIONS D’AIGUA.
GIRONA · Tel. 972 21 63 43 - BARCELONA · Tel. 93 844 40 09
www.geocamweb.com

PUJADA DE CAIXES
de CERVESA
Aquest any us proposo una nova acvitat!
Ets una persona atrevida que accepta nous
reptes? Doncs l’acvitat de diumenge a les
18:00 a la pista de l’escola Pompeu Fabra
està feta per tu: construir una torre amb
caixes i pujar tan amunt com sigui possible.
Els parcipants han de fer equips de dues
persones, un anirà apilant caixes una a
sobre de l'altra i i l’altre li passarà les caixes.
El col·locador s'haurà d'anar enfilant a la
torre sense baixar (sempre amb la seguretat
que anirà lligat a un equip de rappel que
impedirà la caiguda) i el passador li haurà
de fer arribar les caixes només amb l’ajuda
dels propis braços.
L’equip que aixequi la torre de caixes més
alta serà el guanyador!!
Els menors que hi vulguin parcipar hauran
de portar una autorització paterna que
aquell mateix dia podrà omplir al lloc de
l’acvitat. L’acte és gratuït.
Premi: Un vol amb paramotor biplaça pel
col·locador i un lot de productes pel passador.
Col·laboren i patrocinen:
Excavacions basses i Vol Factory.

104

PATROCINADORS
Anglès Tèxtil S.A. - ANTEX
Terra-Avant S.A.
COL·LABORADORS
Joan Aulet Torrent S.L. - Ca l’Aulet
Clece
Nora
Caprabo
Dia
Supermercats Charter
ANUNCIANTS
100 - Agència Costa
42 - Agriforest Soler
34 - Angest S.L.
8 - Anglès Motor
2 - Anglès Tèxtil S.A. - ANTEX
54 - Animals Brunyola
42 - Aqualia
31 - Àrids Vilanna
52 - Armeria i Esports Puig S.L.
100 - Aula de Música d’Anglès
104 - Autoescola APSA
40 - Autoescola Vial 2
104 - Banc Sabadell Atlántico S.A.
28 - Bar Can Mont
54 - Bar Girona 8
102 - Bar J.B.
28 - Bar Racó de Bruixes
92 - Baranes i Escales de Fusta Furtià
94 - Basar Anglès
20 - Bassó Modes
20 - Bosch Collell Enginyers S.C.
40 - Cafè Bar Cal Mariner
36 - Calçats Torras
69 - Carburants Taravaus, S.L.
100 - Carles Bruscantini
74 - Carme Soler, Estetica i perruqueria
23 - Carn’s
34 - Carnisseria Bon Tall
42 - Carnisseria Manel
74 - Centre Veterinari Anglès
94 - Centric Control de Plagues
23 - Cercle
100 - Clínica Dental Anglès
74 - Clínica Dental Estació - Rubirola
56 - Comercial Ofimatica 2C
69 - Construcciones Carreiras S.A.
38 - Construccions Bassols i Fills
20 - Construccions Campmajó-Masferrer SL
84 - Construccions Teixeira
74 - Dacametal, Serralleria
102 - Danés Serveis de Fusteria SL
93 - Dapecsa
18 - David Calvo Arquitectura
26 - Drogueria Reverter
38 - Ecomie
84 - El Celler del Bon Vi
100 - El Peixet d’Or
52 - El Rebost d’en Bacus
48 - Electer
34 - Electro-Merkat
34 - English School
69 - Escola de Dansa Anglès
84 - Espai Cuina
36 – Espai Maragda
20 - Estètica Igna
40 - Evann Perruquers S.C.
8 - Excavacions Bassas, S.L.
99 - Excavacions ESR Eudald Surós
40 - Ferrateria i Taller Bosch
74 - Ferreteria Castañer
38 - Finna, SL
40 - Fisioteràpia Eloi Julià
82 - Floristeria Sant Miquel
92 - Fonda Massot
70 - Fonda Tarrés
23 - Fontmartí
99 - Forn de pa Can Centena
31 - Forn de pa el Llevat
14 - Fruiteria Wujum Zhang
54 - Fustes Joan Carreras S.L.
102 - Geocam
18 - Giralt Autocars
34 - Gràfiques Anglès S.C.
54 - Gritecsa
52 - Guixos Fusté, S.L.
52 - Host Computer Anglès S.L.
50 - Impremta Pagès
70 - Indústries Tarres, SL
106 - Joan Aulet Torrent S.L. - Ca l’Aulet
82 - Joaquim Oliveras - Nova Oliveras
70 - L’Aula 9
74 - L’Estanc Can Centena
56 - Lindamer, S.L.
16 - L’Oscar
49 - Manteniments la Selva.
82 - Materials Anglès - Oliveras
42 - Mels Anglès
38 - Mobles Prat
70 - Mondex Menaje España S.A.
22 - Mundi Hogar
8 - Núria Sabaté Noguera
28 - Ones Estètica Ella & Ell
34 - Òptica Milent S.A.
20 - Papereria 55 S.C.P.
38 - Parra Treball Temporal
22 - Parramon Economistes
34 - Pastisseria Dalt del Pi
28 - Pastisseria Piferrer
26 - Peixos Rosa del Vents
56 - Pere Boada Comas S.L
18 - Perruqueria Boix S.C.
16 - Perruqueria DE-TR3S
36 - Perruqueria Gispert
52 - Perruqueria Marta
42 - Perruqueria Paqui
99 - Petroselva
16 - Pintura Decorativa Mulleras
16 - Planxisteria Pla d’Avall
70 - Pont Control de Plagues
84 - Protocol S.L.
74 - Queviures Cal Flequer Nou
26 - Quim Pa
18 - Restaurant Ca l’Elisa
36 - Restaurant l’Aliança
94 - Restaurant la Barca
40 - Ribas Motos i Bicicletes
16 - Rueda Pou Òptics S.L.
99 - Salob Modes
36 - Santabàrbara Agrobotiga
94 - Sat Morales
99 - Serralleria Enfo
84 - Serviplagues
36 - Simtec
99 - Supermercats Charter
82 - Sureda Fusteria i Decoració S.L.
22 - Taller Albó CITROËN
94 - Taller Joan Masoliver
28 - Taller LaFort, S.L.
107 - Terra-Avant S.A.
82 - Tot OK
28 - Única Moda
56 - Vètmobil
22 - Volfactory

Benvinguts a...
EL PARADÍS DEL POLLASTRE
+
=
LES EL NOSTRE EQUIP TEVES NECESSITATS EL TEU PRODUCTE A MIDA
ALIMENTACIÓ
Promociones Ganaderas
POLLERIA
ESPECEJAMENT
Venerdes & Avive
GRANJA
Terra Avant
QUALITAT
T
ESTALVI FLEXIBILITAT
+ +
CUINA
Vifiti & Catar
ESCORXADOR
Afisa
DE POLLO SABEMOS UN HUEVO

aprox
1973
UWWWWWWWWWWY
BLANQUETA DE POLLASTRE
CHICKEN
PO PS
Rostit al forn casolà
Producte cuinat,
Escalfar i servir
3 min
2
RACIONS
Sense gluten
Pes Net
400 g