revista diseño

MR LINGÜSTÍC
“Els mètodes d’ensenyament de
la llengua”
En primer lloc, destaquem els
mètodes que nosaltres considerem
que no són els apropiats per a
aprendre una llengua. Per exemple
amb els mètodes Gramàtica
Tradicional, Audiolingual i TPR
“Total Physical Response”, perquè
utilitzen una metodologia tradicional,
és a dir, fan un anàlisi i memorització
dels continguts. A més, els estudiants
tenen poca influència en el seu
procés d’aprenentatge, els seus
papers bàsics consisteixen en escoltar
amb atenció i respondre físicament a
les ordres del mestre/a, per tant, es
pot dir que té un paper passiu. No
participa quan es prenen decisions
sobre l’aprenentatge, i sobre tot al
principi, no sempre entén el significat
del que repeteix.
D’altra banda, el rol del professorat
en aquests tres mètodes, el docent
desenvolupa un paper central i actiu,
ja que dirigeix les accions que
realitzen els aprenents, és a dir,
s’encarrega de modelar la llengua.
Per tant, el docent és qui decideix el
contingut de la llengua, tria els
materials de suport i dirigeix les
7
interaccions. Respecte a les activitats
dels mètodes anteriorment
mencionades, es caracteritzen per
ser menys vivencials i menys
pràctiques per a l’alumnat, per tant
es tracten d’activitats on la
memorització predomina.
En segon lloc, compartim sobre tot
aspectes tals com, les teories
d’aprenentatge basades en l’assaigerror
i de forma deductiva que
permeten a l’estudiant tindre la
suficient llibertat per tal d’aprendre
per si mateix, deixant de costat
l’aprenentatge memorístic, i
centrant-se en que l’alumnat
adquireix l’aprenentatge de la
llengua investigant, descobrint,
experimentant i alhora aprenent dels
seus propis errors a través d’eixe
recorregut, com bé recolza la
metodologia Task Based Language
Learning (TBLT). Per dur a terme
aquest mètode, considerem rellevant
destacar com podem treballar-la, per
exemple, mitjançant tasques i
pretasques basades en la teoria que
ajuden a desenvolupar i treballar de
forma pràctica els objectius