12.07.2015 Views

Handball - La Seyne-sur-Mer

Handball - La Seyne-sur-Mer

Handball - La Seyne-sur-Mer

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

36/ LE MAG / D’aquíBotaniqueLeis èrbas de Siciech sus la retJean-Claude Autran, dès qu’il le peut, nomme en occitan les plantes des terrainsschisteux du Cap Sicié qu’il découvre depuis son enfance. Le botanisteamateur vient d’entrer <strong>sur</strong> son site internet bien connu* une flore qui sedécline aussi en lenga nòstra, et dont les noms révèlent souvent une façonbien à nous de penser la nature.Cu a pas vist lei brossas dequeirelet (<strong>La</strong>vandula Stœchas)au Cap Siciech au mesd’abriu ? A tant plougut, puei i atant agut de soleu, qu’aquesta prima,lei flors d’aquesta lavanda floriguèronlèu e d’ora au Cap Siciech. <strong>La</strong>garriga n’en foguèt tota colorada acostat dau blanc dei messugas trebas(Cistus salviæfolius)e dau jauneluminós dei argeràs (Calycotomespinosa). Tot aquò nos compausauna polida tela impressionista, loprefum en mai. Nos i acompanhèt,lo Joan Claudi Autran, n’en fau profiechar,que lèu, la còla serà seca, ei a tant e tant de descobrir, comaaquela meravelha de leborina rossa(Serapias cordigera) que nos fa labèla au virar d’un camin escondut.E dins una vau ombrosa, descobremencara lo discrèt capochon (Arisarumvulgare).Totei aquelei plantas fèras, JoanClaudi Autran l’apassionan despueique, collegian, sortissiá ambesa classa per una leisson de causasambe son professor de paire, Marius.“Aviáu rebalhat lei premiersexemplaris de mon erbier, l’aviáupuei completat ambe d’autrei quetrobèri dins nòstre jardin de Bastian.D’estagis en sortidas botanicas,jamai oblidèri aquela passion »que nos ditz, dins aquela ostau dauquartier Bastian, ont tornèt viure locercaire en agronomia, un còp a laretirada. O sabèm, fa viure lo sitemàger de la coneissença istorica emai naturala de <strong>La</strong> Seina, sénherAutran. Ajusta ara una sageta demai dins son arquiera. L’erbier deson joine tèmps rèsta dins seis armòriase ara nos en balha un telematic,ambe sei fòtos, en francés,latin, e occitan.Flore endémiqueCada còp qu’es possible, JC Autranajusta lo nom en lenga regionala,en grafia mistralenca qu’escriu eu,ai èrbas que rescòntra. “Per aquò, loTresòr dau Felibrige m’ajuda bèn,s’i tròban mai que mai d’espècias.”Mai que d’un còp, lo “Tresòr” nosapren qu’una planta fèra, se disiá“èrba de...”, n’i a bèn tres centscoma aquò. Lo site que vèn totbèu just de metre en linha l’etnobotanistaJosiana Ubaud, http://josiane.ubaud.pagesperso-orange.fr/Lexic%20de%20%20botanica.pdf es tanben d’una ajuda preciosaper quau vòu bèn capitar son lexicbotanic occitan, e mai encara l’esperitdei noms.Pasmens lo site susla ret de JC Autran regarda segurlo relarg de <strong>La</strong> Seina, qu’es sistrósambe d’especias particularas comala nerta (Myrtus communis). Enlenga occitana, una particularitatde l’èrba permetèt a nòstrei rèiresde lei nomar. Es per exemple lo casde l’èrba dau molin, qu’en francésse ditz bèn autrament : le « nombrilde Vénus » (Umbilicus pendulinus).Es verai qu’aquò benlèu revela unbiais de pensar la natura bèn diferent.Adieu lo Cap Siciech, JanClaudi Autran tòrna au sieu, e nosfa veire son jardin. Sus un molon decairons especiaus, cultiva d’autreiplantas fèras mediterranencas. Acostat d’aquela muralha enflorida,s’amaga còntra d’aubres un modèsteAlibofier. L’aubre que nos vèn dauponent fa de fruchas tant duras, leisalibòfis, que lo pòple l’empruntavaper sonar una particularitat masculinaque ma maire m’enebís de vosen parlar, leis alibofis !Michel Neumuller*http://seynoise.free.fr/loisirs/flore_sicie.htmlBien planqué derrière un buisson, laperle des fleurs varoises, le sérapias,ou leborina rossa, ou encore erba deimoscas (herbe aux mouches)Jean-Claude Autran sillonne Sicié depuisl’enfance : « depuis la ville a bienévolué, et parfois je ne la reconnaisplus, alors qu’ici la permanence deschoses est finalement ras<strong>sur</strong>ante. Etpuis, que de découvertes à faire ! »Article écrit en graphie classique avecles suggestions de Pèire Brechet, professeurcertifié d’occitan-provençal, Servicede la <strong>La</strong>ngue à l’Institut d’EstudisOccitan.LES MOTS QUI COMPTENTAlibofis = testicules,fruits de l’alibofierCapochon = arum arisarumMessugas trebas = cyste a feuillede saugeNerta = myrteQueirelet = lavande stoechas

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!