28,8 MB - Euskaltzaindia

28,8 MB - Euskaltzaindia 28,8 MB - Euskaltzaindia

euskaltzaindia.net
from euskaltzaindia.net More from this publisher
18.05.2013 Views

AURELIA ARKOTXA Que l'air en contrepoids fâché de mes querelles Soit noirci de hiboux et de corbeaux en rond. Les herbes sècheront sous mes pas, à la vue Des misérables yeux dont les tristes regards Feront tomber les fleurs et cacher dans la nue La lune et le soleil et les astres épars. Ma présence fera dessécher les fontaines Et les oiseaux passants tomber morts à mes pieds, Etouffés de l'odeur et du vent de mes peines: Ma peine, étouffe-moi, comme ils sont étouffés ! Quand, vaincu de travail, je finirai par crainte, Au repos étendu au pied des arbres veas, La terre autour de moi crèvera, de sang teinte, Et les arbres feuillus seront tôt découverts». (Stances, I, in Le Printemps, 1573 inguruan) Argi da ez dela horrelako indar trajikorik aurkituko Oihenarten amodiozko poesietan, honentzat, Errenazimenduko neopetrarkisten anean ohi den bezala, heriotzea joko bat besterik ez da, osoki abstraktoa: «Orai, zure minez hiltzera Nohela, ikusiz berere ?» (I) «Hiltzea gaitz da, gaitzago bana Mait'uken, et'ez mait'izana». (V) «Betor betor herioa», (VI) Chariteo-k hona zer dion: «Morte si chiama Amor veracemente Quel che non ama vive, et colui more Che si consuma in amoroso foco». (XXIV) Eta Santillan-ko Markesak: «Bien cuidava yo servir en tal lugar, do me fizieran penar, mas non morir. I II Ya mi pena no es pena ¡tanto es muerte!; non es dolor nin cadena, mas es muerte. ( ...) 410 [10]

OIHENARTEN AMODIOZKO POESIEN AZTERKETA KONPARATIBOA IV Ciertamente non cuidara, ni creyera, que deste mal peligrara, ni muriera». (Canción in Canciones y decires) Maitemintzeak bizi arazten dituen gorabeherak ardura antitesiaren 5 medioz espresatuko dira, Petrarca-ren poesian ikus daitekeen bezala: «vegghio, penso, ardo, piango; e chi mi sface sempre m'è inanzi per mia dolce pena: guerra è '1 mio stato, d'ira e di duol piena; e sol di lei pensando ho qualche pace. Cosí sol d'una chiara fonte viva move 'l dolce e l'amaro, ond'io mi pasco; una man sola mi risama e punge. E perché '1 mio manir non giunga a riva mille volte il dì moro e mille nasco; tanto da la salute mia son lunge». (Dal Canzoniere, CLXIV). «Lloro e río en un momento», dio berriz Santillana-k, e soy contento e quexoso; ardid me fallo medroso: tales disformezas siento por vos, dona valerosa, en cuyo aspecto contemplo casa de Venus, e templo, donde su ymagen reposa». (Otro decir, III, in Cantares y decires). Helio eta biziaren oposaketa, erabiliko da (gogora aitzineko kantuan Petrarca-ren «Mille volte il dì moro e mille nasco»). 5 Hor ere Errenazimenduko iturri hurbilenak kortes literaturan aurki daitezke, ikus 2 bis eta 4. notak, ikus ere ondoko lerro hauek:

AURELIA ARKOTXA<br />

Que l'air en contrepoids fâché de mes querelles<br />

Soit noirci de hiboux et de corbeaux en rond.<br />

Les herbes sècheront sous mes pas, à la vue<br />

Des misérables yeux dont les tristes regards<br />

Feront tomber les fleurs et cacher dans la nue<br />

La lune et le soleil et les astres épars.<br />

Ma présence fera dessécher les fontaines<br />

Et les oiseaux passants tomber morts à mes pieds,<br />

Etouffés de l'odeur et du vent de mes peines:<br />

Ma peine, étouffe-moi, comme ils sont étouffés !<br />

Quand, vaincu de travail, je finirai par crainte,<br />

Au repos étendu au pied des arbres veas,<br />

La terre autour de moi crèvera, de sang teinte,<br />

Et les arbres feuillus seront tôt découverts».<br />

(Stances, I, in Le Printemps, 1573 inguruan)<br />

Argi da ez dela horrelako indar trajikorik aurkituko Oihenarten amodiozko<br />

poesietan, honentzat, Errenazimenduko neopetrarkisten anean ohi den bezala,<br />

heriotzea joko bat besterik ez da, osoki abstraktoa:<br />

«Orai, zure minez hiltzera<br />

Nohela, ikusiz berere ?» (I)<br />

«Hiltzea gaitz da, gaitzago bana<br />

Mait'uken, et'ez mait'izana». (V)<br />

«Betor betor herioa», (VI)<br />

Chariteo-k hona zer dion:<br />

«Morte si chiama Amor veracemente<br />

Quel che non ama vive, et colui more<br />

Che si consuma in amoroso foco». (XXIV)<br />

Eta Santillan-ko Markesak:<br />

«Bien cuidava yo servir<br />

en tal lugar,<br />

do me fizieran penar,<br />

mas non morir.<br />

I<br />

II<br />

Ya mi pena no es pena<br />

¡tanto es muerte!;<br />

non es dolor nin cadena,<br />

mas es muerte.<br />

( ...)<br />

410 [10]

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!