En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Capítol XIII
Sa prova
Pocs dies més tard, un pregoner de la Universitat va ser enviat a
ses Feixes de s’Aiguamoll. En arribar, va fer saber as qui estaven
treballant es horts que, abans d’una setmana, havien d’abandonar
tota aquella feina. Sa raó era que començarien es treballs de dessecament.
Qui passat aquell temps hi fos trobat hortant, seria portat
a sa presó de Dalt Vila. Així ho manava es governador reial.
Sa gent, en sentir allò, quedà estranyada i preocupada però, sobretot,
molt i molt niga. Si ara s’Aiguamoll, a la fi, aprofitava per alguna
cosa; bé, no era que només aprofitàs, era que s’havia
convertit en una gran font de riquesa. Per què idò, s’hi perficava
es governador a dessecar-ho tot? Tal volta no veia que ja no feia
falta? I, en nom de quina llei els podien fer fora de s’Aiguamoll?
Si allò era de tots, o si no, de qui ho dessecàs! I ara havien dessecat
aquelles feixes i, per tant, eren seues. Qui els podia fer fora de sa
seua terra?
Després d’haver-se ajuntat per parlar, es que estaven fent feixes
varen decidir trobar-se amb so jurat de mà de fora per a què els explicàs
què estava passant i per quins cinc sous els volien engegar de
ses seues terres.
A sa reunió, hi anà molta gent. No només es pagesos que tenien
feixes i es que n’estaven fent, sinó també molts altres que ja havien
fet idees de fer-ne de noves. Però, és que també hi anaren vene-
Pregoner: quan no existia ni ràdio ni televisió, era sa persona encarregada
de contar ses notícies.
Per quins cinc sous = per quina raó.
99