En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

26.04.2013 Views

—i, en veure sa cara de no entendre res de res que posaven es altres, continuà—. Es pergamí ho diu ben clar: qui dessequi en un marjal serà l’amo de sa terra, perquè s’aigua és sa causa de ses malalties. No és cert? —es altres feren que sí. —Però, que no veis que és justament això, el que dóna drets as pagesos que hi fan horts! —glepà es governador, que ja feia estona que havia acabat sa poca paciència que solia gastar. —Idò, aquí està enginyat, senyor. Si em permeteu, us ho explicaré. Allò que fan es pagesos no és dessecar, o millor dit, no exactament; sa cosa que ells estan fent en veritat, només és canviar s’aigua de lloc. —Canviar s’aigua de lloc? —repetiren tots a una. —Sí senyors, el que han fet no és més que passar s’aigua de dalt sa terra dins ses sèquies que han clotat tot rodant es horts. Però s’aigua, sa mateixa aigua, segueix allí i, per tant, allí seguiran ses febres tercianes —acabà triomfalment—. I, per tant, es pagesos no tenen cap dret sobre aquelles terres perquè no les dessequen, sinó que només fan que canviar s’aigua de lloc. Ara sí que ho entenien, i allò que havien comprès els havia encantat. S’assessor havia dit ver, sa mateixa llei ho deia ben clar, es pagesos no tenien cap dret i, per tant, s’havien acabat es problemes. En voler podien començar a abocar carretades i més carretades de terra, finsos que es dessecàs tot s’Aiguamoll. Ho taparien tot de terra, ses canyes, ses boves, ses jonqueres i ses solseres i sí, també taparien es horts; ningú no els ho podria impedir. Ells només feien que complir sa llei, s’Ordinació Reial, sa beneïda Ordinació Reial! 98

Capítol XIII Sa prova Pocs dies més tard, un pregoner de la Universitat va ser enviat a ses Feixes de s’Aiguamoll. En arribar, va fer saber as qui estaven treballant es horts que, abans d’una setmana, havien d’abandonar tota aquella feina. Sa raó era que començarien es treballs de dessecament. Qui passat aquell temps hi fos trobat hortant, seria portat a sa presó de Dalt Vila. Així ho manava es governador reial. Sa gent, en sentir allò, quedà estranyada i preocupada però, sobretot, molt i molt niga. Si ara s’Aiguamoll, a la fi, aprofitava per alguna cosa; bé, no era que només aprofitàs, era que s’havia convertit en una gran font de riquesa. Per què idò, s’hi perficava es governador a dessecar-ho tot? Tal volta no veia que ja no feia falta? I, en nom de quina llei els podien fer fora de s’Aiguamoll? Si allò era de tots, o si no, de qui ho dessecàs! I ara havien dessecat aquelles feixes i, per tant, eren seues. Qui els podia fer fora de sa seua terra? Després d’haver-se ajuntat per parlar, es que estaven fent feixes varen decidir trobar-se amb so jurat de mà de fora per a què els explicàs què estava passant i per quins cinc sous els volien engegar de ses seues terres. A sa reunió, hi anà molta gent. No només es pagesos que tenien feixes i es que n’estaven fent, sinó també molts altres que ja havien fet idees de fer-ne de noves. Però, és que també hi anaren vene- Pregoner: quan no existia ni ràdio ni televisió, era sa persona encarregada de contar ses notícies. Per quins cinc sous = per quina raó. 99

—i, en veure sa cara de no entendre res de res que posaven es altres,<br />

continuà—. Es pergamí ho diu ben clar: qui dessequi en un<br />

marjal serà l’amo de sa terra, perquè s’aigua és sa causa de ses malalties.<br />

No és cert? —es altres feren que sí.<br />

—Però, que no veis que és justament això, el que dóna drets as pagesos<br />

que hi fan horts! —glepà es governador, que ja feia estona<br />

que havia acabat sa poca paciència que solia gastar.<br />

—Idò, aquí està enginyat, senyor. Si em permeteu, us ho explicaré.<br />

Allò que fan es pagesos no és dessecar, o millor dit, no exactament;<br />

sa cosa que ells estan fent en veritat, només és canviar<br />

s’aigua de lloc.<br />

—Canviar s’aigua de lloc? —repetiren tots a una.<br />

—Sí senyors, el que han fet no és més que passar s’aigua de dalt<br />

sa terra dins ses sèquies que han clotat tot rodant es horts. Però<br />

s’aigua, sa mateixa aigua, segueix allí i, per tant, allí seguiran ses<br />

febres tercianes —acabà triomfalment—. I, per tant, es pagesos<br />

no tenen cap dret sobre aquelles terres perquè no les dessequen,<br />

sinó que només fan que canviar s’aigua de lloc.<br />

Ara sí que ho entenien, i allò que havien comprès els havia encantat.<br />

S’assessor havia dit ver, sa mateixa llei ho deia ben clar, es<br />

pagesos no tenien cap dret i, per tant, s’havien acabat es problemes.<br />

<strong>En</strong> voler podien començar a abocar carretades i més carretades<br />

de terra, finsos que es dessecàs tot s’Aiguamoll. Ho taparien<br />

tot de terra, ses canyes, ses boves, ses jonqueres i ses solseres i sí,<br />

també taparien es horts; ningú no els ho podria impedir. Ells<br />

només feien que complir sa llei, s’Ordinació Reial, sa beneïda Ordinació<br />

Reial!<br />

98

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!