En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
—i, en veure sa cara de no entendre res de res que posaven es altres, continuà—. Es pergamí ho diu ben clar: qui dessequi en un marjal serà l’amo de sa terra, perquè s’aigua és sa causa de ses malalties. No és cert? —es altres feren que sí. —Però, que no veis que és justament això, el que dóna drets as pagesos que hi fan horts! —glepà es governador, que ja feia estona que havia acabat sa poca paciència que solia gastar. —Idò, aquí està enginyat, senyor. Si em permeteu, us ho explicaré. Allò que fan es pagesos no és dessecar, o millor dit, no exactament; sa cosa que ells estan fent en veritat, només és canviar s’aigua de lloc. —Canviar s’aigua de lloc? —repetiren tots a una. —Sí senyors, el que han fet no és més que passar s’aigua de dalt sa terra dins ses sèquies que han clotat tot rodant es horts. Però s’aigua, sa mateixa aigua, segueix allí i, per tant, allí seguiran ses febres tercianes —acabà triomfalment—. I, per tant, es pagesos no tenen cap dret sobre aquelles terres perquè no les dessequen, sinó que només fan que canviar s’aigua de lloc. Ara sí que ho entenien, i allò que havien comprès els havia encantat. S’assessor havia dit ver, sa mateixa llei ho deia ben clar, es pagesos no tenien cap dret i, per tant, s’havien acabat es problemes. En voler podien començar a abocar carretades i més carretades de terra, finsos que es dessecàs tot s’Aiguamoll. Ho taparien tot de terra, ses canyes, ses boves, ses jonqueres i ses solseres i sí, també taparien es horts; ningú no els ho podria impedir. Ells només feien que complir sa llei, s’Ordinació Reial, sa beneïda Ordinació Reial! 98
Capítol XIII Sa prova Pocs dies més tard, un pregoner de la Universitat va ser enviat a ses Feixes de s’Aiguamoll. En arribar, va fer saber as qui estaven treballant es horts que, abans d’una setmana, havien d’abandonar tota aquella feina. Sa raó era que començarien es treballs de dessecament. Qui passat aquell temps hi fos trobat hortant, seria portat a sa presó de Dalt Vila. Així ho manava es governador reial. Sa gent, en sentir allò, quedà estranyada i preocupada però, sobretot, molt i molt niga. Si ara s’Aiguamoll, a la fi, aprofitava per alguna cosa; bé, no era que només aprofitàs, era que s’havia convertit en una gran font de riquesa. Per què idò, s’hi perficava es governador a dessecar-ho tot? Tal volta no veia que ja no feia falta? I, en nom de quina llei els podien fer fora de s’Aiguamoll? Si allò era de tots, o si no, de qui ho dessecàs! I ara havien dessecat aquelles feixes i, per tant, eren seues. Qui els podia fer fora de sa seua terra? Després d’haver-se ajuntat per parlar, es que estaven fent feixes varen decidir trobar-se amb so jurat de mà de fora per a què els explicàs què estava passant i per quins cinc sous els volien engegar de ses seues terres. A sa reunió, hi anà molta gent. No només es pagesos que tenien feixes i es que n’estaven fent, sinó també molts altres que ja havien fet idees de fer-ne de noves. Però, és que també hi anaren vene- Pregoner: quan no existia ni ràdio ni televisió, era sa persona encarregada de contar ses notícies. Per quins cinc sous = per quina raó. 99
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
- Page 115 and 116: quell pontet de terra roja, just a
- Page 117 and 118: —Que no deis que mengen moscards?
- Page 119 and 120: Capítol XV Es futur des horts de s
- Page 121 and 122: tiva en ple arribà as lloc tractat
- Page 123: catrafal que tenia a ses mans, tant
- Page 127 and 128: En això se sentí un altre moscard
- Page 129 and 130: Capítol XVI Sa victòria Un crit,
- Page 131: lant fort per a què tothom el pogu
- Page 135: Índex Presentació ...............
—i, en veure sa cara de no entendre res de res que posaven es altres,<br />
continuà—. Es pergamí ho diu ben clar: qui dessequi en un<br />
marjal serà l’amo de sa terra, perquè s’aigua és sa causa de ses malalties.<br />
No és cert? —es altres feren que sí.<br />
—Però, que no veis que és justament això, el que dóna drets as pagesos<br />
que hi fan horts! —glepà es governador, que ja feia estona<br />
que havia acabat sa poca paciència que solia gastar.<br />
—Idò, aquí està enginyat, senyor. Si em permeteu, us ho explicaré.<br />
Allò que fan es pagesos no és dessecar, o millor dit, no exactament;<br />
sa cosa que ells estan fent en veritat, només és canviar<br />
s’aigua de lloc.<br />
—Canviar s’aigua de lloc? —repetiren tots a una.<br />
—Sí senyors, el que han fet no és més que passar s’aigua de dalt<br />
sa terra dins ses sèquies que han clotat tot rodant es horts. Però<br />
s’aigua, sa mateixa aigua, segueix allí i, per tant, allí seguiran ses<br />
febres tercianes —acabà triomfalment—. I, per tant, es pagesos<br />
no tenen cap dret sobre aquelles terres perquè no les dessequen,<br />
sinó que només fan que canviar s’aigua de lloc.<br />
Ara sí que ho entenien, i allò que havien comprès els havia encantat.<br />
S’assessor havia dit ver, sa mateixa llei ho deia ben clar, es<br />
pagesos no tenien cap dret i, per tant, s’havien acabat es problemes.<br />
<strong>En</strong> voler podien començar a abocar carretades i més carretades<br />
de terra, finsos que es dessecàs tot s’Aiguamoll. Ho taparien<br />
tot de terra, ses canyes, ses boves, ses jonqueres i ses solseres i sí,<br />
també taparien es horts; ningú no els ho podria impedir. Ells<br />
només feien que complir sa llei, s’Ordinació Reial, sa beneïda Ordinació<br />
Reial!<br />
98