En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

—i, en veure sa cara de no entendre res de res que posaven es altres,
continuà—. Es pergamí ho diu ben clar: qui dessequi en un
marjal serà l’amo de sa terra, perquè s’aigua és sa causa de ses malalties.
No és cert? —es altres feren que sí.
—Però, que no veis que és justament això, el que dóna drets as pagesos
que hi fan horts! —glepà es governador, que ja feia estona
que havia acabat sa poca paciència que solia gastar.
—Idò, aquí està enginyat, senyor. Si em permeteu, us ho explicaré.
Allò que fan es pagesos no és dessecar, o millor dit, no exactament;
sa cosa que ells estan fent en veritat, només és canviar
s’aigua de lloc.
—Canviar s’aigua de lloc? —repetiren tots a una.
—Sí senyors, el que han fet no és més que passar s’aigua de dalt
sa terra dins ses sèquies que han clotat tot rodant es horts. Però
s’aigua, sa mateixa aigua, segueix allí i, per tant, allí seguiran ses
febres tercianes —acabà triomfalment—. I, per tant, es pagesos
no tenen cap dret sobre aquelles terres perquè no les dessequen,
sinó que només fan que canviar s’aigua de lloc.
Ara sí que ho entenien, i allò que havien comprès els havia encantat.
S’assessor havia dit ver, sa mateixa llei ho deia ben clar, es
pagesos no tenien cap dret i, per tant, s’havien acabat es problemes.
En voler podien començar a abocar carretades i més carretades
de terra, finsos que es dessecàs tot s’Aiguamoll. Ho taparien
tot de terra, ses canyes, ses boves, ses jonqueres i ses solseres i sí,
també taparien es horts; ningú no els ho podria impedir. Ells
només feien que complir sa llei, s’Ordinació Reial, sa beneïda Ordinació
Reial!
98