En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Uns i altres varen seguir parlant i explicant, ben preocupats, tot
allò que havien vist o sentit a dir sobre es tema, i com sa gent es
folgava d’allò que ja anomenaven es horts de ses Feixes. En això,
s’assessor va fer una petita tossida per cridar s’atenció i demanà
permís per parlar. Es governador li féu una ensigna per tal d’autoritzar-lo.
Amb un somriure as llavis, aquell home de negre, s’alçà
i, tot solemne, digué:
—Senyor governador reial de l’illa d’Eivissa, senyor jurat de mà
major i senyors consellers de la Universitat. No heu de patir per
res. Aviat tot s’Aiguamoll, inclosos es horts que s’estan fent i es
que ja s’han fet, seran dessecats i tendreu es vostro prat particular.
Sa cara de sorpresa d’uns, i de no creure’s res, des altres, ja us la
deveu imaginar.
—I mos voleu explicar quin misteriós encanteri fareu per a què
això es compleixi? —contestà es governador, amb un tonada de
mitja befa.
Sense dir pruna, de dins una bossa de vellut que havia portat,
s’assessor va treure un pergamí lligat amb una veta blava que feia
cara de ser molt vella. Ben a poc a poc va anar deslligant i obrint
aquell tros de pell enrotllada. A la fi, mentre l’aguantava obert perquè
tots es presents el poguessen ben veure, va dir:
—Senyors, això que us estic mostrant és una antiga Ordinació
Reial. Una ordinació molt vella que he trobat trescant per dins
s’arxiu.
—Bé, i es pot saber què redimonis diu aquesta ordinació “tan antiga”
que haja de canviar alguna cosa d’allò que ja sabem —li amollà
es governador, que no s’acabava de creure que aquell pergamí
els pogués servir de gaire cosa.
Ensigna = gest.
Ordinació Reial: és una llei feta pel rei.
96