En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Capítol XII
S’Ordinació Reial
Tot voltant aquella taula llarga seien es jurat de mà major, dos
consellers de la Universitat, s’assessor i es governador.
—Bé, com deveu suposar, us he fet cridar per parlar d’allò que
està passant a s’Aiguamoll —començà es governador.
Es jurat i es consellers feren que sí amb so cap, dant entenent que
sabien què era allò que preocupava es senyor i també a tots ells.
Perquè, en veritat, ells també hi havien posat sous. No tants com
en Fernando Sanoguera, però, poc o molt, també havien posat en
sa compra des bestiar.
—Parlau i explicau allò que em diguéreu ahir —manà es governador
a s’assessor.
Una vegada més, aquell cavaller amb mirada i nas de falcó, va explicar
tot allò que havia vist a s’Aiguamoll dos dies abans.
—Però, si això que mos heu contat és ver, on trobarem pastures
per a sa manada? —preguntà tot atabalat un des consellers.
—Sí, això que ha explicat s’assessor és talment cert. Jo no ho he
vist però, dies passats, en sentir ses coses que sa gent anava contant,
hi vaig enviar un des meus esclaus per a què s’ho miràs i m’informàs.
Sa història que n’Alí em va contar és sa mateixa que mos
han acabat d’explicar. I sí, crec que tenim un problema ben gros,
senyor. Si això segueix per aquest camí aviat no en quedarà gaire,
d’aiguamoll, i tot serà d’aquells que ara l’estan hortant —qui així
parlava era es jurat de mà major, un home gras i cara redona que,
de normal, no era gaire xerrador; aquell home feia uns ullets de
congre que demostraven molta intel·ligència, però poca bondat.
95