En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

postos en aquesta maleïda illa. Ventura que hi ha molta sal i, gràcies
en això encara podré fer sous, perquè pel que toca a sa gent
d’aquí no hi ha remei.
Per a en Sanoguera, Eivissa encara, però aquells maleïts pagesos
eivissencs... No eren més que uns desgraciats pelaperxes, si per
ell hagués sét, ja faria estona que els hauria enviat a tots a Liorna!
Es vespre següent, mentre s’assessor li anava explicant fil per
randa tot allò que havia vist a s’Aiguamoll, sa cara d’en Fernando
Sanoguera va anar passant de sa descreença a sa sorpresa i a la fi
a s’enfadament. Bé, dir que estava enfadat era dir poc, el que estava
era més nic que ses abelles grogues. Allò que li havien explicat
posava en perill es seus plans. De cap manera permetria que
s’Aiguamoll es convertís en una horta. Sa que s’havia de fer era
dessecar-lo, dessecar-lo per tenir un gran prat; ses cinc-centes ovelles,
que junt amb altres amics, havia comprat per poder-se fer ric
en vendre sa llana, necessitaven noves pastures.
—A no! De cap manera, això sí que no serà! Avisau qui ja sabeu,
que demà de matí vénguen aquí per parlar amb mi. Això s’ha d’aturar
i s’aturarà, siga com siga —sentencià.
I, en haver dit això, es governador féu una senya a s’assessor perquè
se n’anàs tot d’una a complir ses ordres.
Liorna: és una ciutat d’Itàlia. Antigament hi havia una dita a Eivissa que deia:
qui va a Liorna, no torna.
93