En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

—Ja ho sé! No importa que m’ho torneu a recordar, m’ho heu explicat
moltes voltes... —el va interrompre tot empipat es governador—.
Per cert, què passa a s’Aiguamoll que hi ha tant de giro?
Què fa tota aquella gent que hi he vist ses darreres setmanes?
—Justament, això és el que us anava a explicar senyor. He sentit
a dir as jurats i consellers de la Universitat una cosa que per a mi
és bastant sorprenent... Sa cosa és que diuen que hi ha gent que
està sembrant a s’Aiguamoll.
—Quèèèè?
—Sí senyor, tal i com ho sentiu... Cregueu que a mi també em pareix...
—M’estau dient que hi ha pagesos que es dediquen a sembrar en
un aiguamoll? No m’ho puc creure. És que es eivissencs s’han acabat
de tornar àsens del tot?
—Bé senyor, em pareix tan increïble com a vós, però es rumor és
molt fort. Tothom en parla.
—Idò, demà mateix vull que aneu en aquell maleït fangar i sapigueu
què s’hi està coent.
—Sí senyor, així ho faré.
—I ara ja podeu anar-vo’n, i avisau es cuiner, que em pugi menjar,
que tenc molta gana.
Mentre anava fent tallades d’una bona cuixa de porcella rostideta
as forn amb una deliciosa salsa de magranes agres, es governador
no feia altra que remugar:
—Aquestos pagesos em tenen fart, només volen treballar per
viure. I en tenir prou, no volen fer res més per tenir sous. I ara, per
una vegada que fan alguna cosa nova, no se’ls acut altra més estúpid
que sembrar en un aiguamoll. És que no volen ses millores?
Així mai no seran ningú... Pitjor encara, així no hi ha qui cobri im-
92