En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
males collites, i si no hi havia prou sal, sa gent patia fam. Però, tot i ser es més ric d’Eivissa, allò li era ben igual, ell encara en volia més. Just pareixia que mai no en tengués prou, de sous i de poder, en Fernando Sanoguera. Ben empipat, es governador es va aixecar de sa luxosa cadira on seia, i se’n va anar cap a sa finestra. Des de sa torre més alta des castell de Dalt Vila, que tothom coneixia com sa torre de l’Homenatge, en Sanoguera es va mirar es vell edifici des qual havia manat esbucar bona part per a què hi fessen sa que seria sa seua nova residència. —I aquesta obra, quan la pensau començar? Quan es governador siga mon fill? Més us val fer via si no voleu que us enviï a galeres! Està prou clar? —va dir, de sa manera més aspra, as pobre mestre d’obres. —Sí senyor, està clar, però és que ara mateix tots es picapedrers de s’illa estan fent feina a ses noves murades i... —...I no hi ha peròs que hi valguen. Això és el que man, i més us val complir-ho. I ara ja us podeu retirar —el va interrompre, sense ni manco dignar-se a mirar-se’l. Poc després que aquell pobre home se n’anàs tot preocupat, algú altre va picar sa porta. —Endavant qui siga! —cridà en Fernando, que ja s’havia tornat a seure en aquella cadira que més aviat pareixia ser una trona. Un cavaller jove i ricament vestit de seda i vellut negre va entrar a sa sala principal de sa torre. —Bon dia tengueu senyor governador —va dir, mentre feia una gran cortesia. — Veiam quines noves em portau, assessor. Cortesia = reverència. 90
Justament, era s’assessor personal des governador. No devia tenir gaire més de vint anys i, tot i així, ja era un enlletrat i, per damunt de tot, un gran coneixedor de ses lleis. Havia arribat a s’illa junt amb so governador, qui el coneixia de temps ençà. Un i altre patien de sa mateixa fam de sous i poder, i d’igual manca manies. Cregueu que, a aquell parell de dos, ses persones els importaven ben poc. —Senyor, aquí us port es documents que m’havíeu encomanat per signar —va dir s’assessor, amb veu afalagadora. —Ah sí! —contestà es governador, mentre els agafava i els començava a signar —. Veiam quines altres novetats em portau? —Senyor, a la Universitat estan molt regirats perquè diuen que enguany ses collites seran dolentes i no hi haurà prou blat per a tothom. Segons manera no hi ha gaire sal per comprar-ne... —Idò que haguessen fet com jo. Si per comptes de tant de sembrar haguessen comprat ovelles ara no en tendrien, de manca de sous, així com va de cara sa llana. —Senyor, parlant d’ovelles, he rebut un missatge de sa ciutat de València. Pareix ser que us reclamen seixanta lliures per pagar es nou ramat que ja us tenen preparat per embarcar. —Sí, sí, ja ho sé, mala fi puga fer! Es bestiar a punt d’arribar i encara no he pogut dur ni una sola carretada de terra a s’Aiguamoll. Si aquestos animals arriben a s’illa, i aviat no he dessecat s’Aiguamoll, no sé on trobaré prou pastures. Es Prat, tanmateix, és ple d’aquells morts de fam amb ses vaques i es bous... —Sí senyor, ho tenc ben present senyor, però per més que he mirat i remirat no he trobat cap llei que puguem fer servir per treure sa gent des Prat. Pareix ser que es Prat es de tots es eivissencs de molts d’anys... Que dic anys, segles ençà! I un costum tan antic no es pot llevar així com així. Ventura que tenim a favor sa llei que diu que tot qui dessequi terra a un aiguamoll en serà l’amo. Per cert he sentit a dir que... 91
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
- Page 115 and 116: quell pontet de terra roja, just a
- Page 117 and 118: —Que no deis que mengen moscards?
- Page 119 and 120: Capítol XV Es futur des horts de s
- Page 121 and 122: tiva en ple arribà as lloc tractat
- Page 123: catrafal que tenia a ses mans, tant
- Page 127 and 128: En això se sentí un altre moscard
- Page 129 and 130: Capítol XVI Sa victòria Un crit,
- Page 131: lant fort per a què tothom el pogu
- Page 135: Índex Presentació ...............
males collites, i si no hi havia prou sal, sa gent patia fam. Però,<br />
tot i ser es més ric d’<strong>Eivissa</strong>, allò li era ben igual, ell encara en volia<br />
més. Just pareixia que mai no en tengués prou, de sous i de poder,<br />
en Fernando Sanoguera.<br />
Ben empipat, es governador es va aixecar de sa luxosa cadira on<br />
seia, i se’n va anar cap a sa finestra. Des de sa torre més alta des<br />
castell de Dalt Vila, que tothom coneixia com sa torre de l’Homenatge,<br />
en Sanoguera es va mirar es vell edifici des qual havia<br />
manat esbucar bona part per a què hi fessen sa que seria sa seua<br />
nova residència.<br />
—I aquesta obra, quan la pensau començar? Quan es governador<br />
siga mon fill? Més us val fer via si no voleu que us enviï a galeres!<br />
Està prou clar? —va dir, de sa manera més aspra, as pobre mestre<br />
d’obres.<br />
—Sí senyor, està clar, però és que ara mateix tots es picapedrers<br />
de s’illa estan fent feina a ses noves murades i...<br />
—...I no hi ha peròs que hi valguen. Això és el que man, i més us<br />
val complir-ho. I ara ja us podeu retirar —el va interrompre, sense<br />
ni manco dignar-se a mirar-se’l.<br />
Poc després que aquell pobre home se n’anàs tot preocupat, algú<br />
altre va picar sa porta.<br />
—<strong>En</strong>davant qui siga! —cridà en Fernando, que ja s’havia tornat a<br />
seure en aquella cadira que més aviat pareixia ser una trona.<br />
Un cavaller jove i ricament vestit de seda i vellut negre va entrar<br />
a sa sala principal de sa torre.<br />
—Bon dia tengueu senyor governador —va dir, mentre feia una<br />
gran cortesia.<br />
— Veiam quines noves em portau, assessor.<br />
Cortesia = reverència.<br />
90