En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

els anaven sortint pedres que anaren amuntegant en un costat i
amb què acabaren per fer un bon claper.
En tenir fets tots es solcs que haurien
de ser ses fibles, n’Andreu
va tenir una altra idea ben bona.
—Lluc! Anau omplint senalles
amb sos còdols més grossos i
anau-los abocant dins es solcs.
Sa cosa era omplir ses fibles
amb aquelles pedrotes. Així,
ajudarien a aguantar es sostre
de sa fibla i s’aigua seguiria passant entremig. Una vegada tengueren
aquella feixa rodada de sèquia i travessada amb una fibla
cada dues braces hi dugueren un parell de carretades de fems bo.
En nom de Déu arribà es dia de sembrar. Hi dugueren tot es planter
que tenien preparat per s’hort de sa Blanca Dona i encara
més que empraren a altres amics i vesins amb sa promesa de
pagar-los-el més endavant, quan haguessen venut es producte de
sa collita. Sembraren moltes xindrieres, meloneres, alberginieres
i carabasseres de tota faisó. D’aquelles que les fan grossel·les i de
color taronja i, també carabassons, carabasses de cabell d’àngel,
abelleres i de passador. Sembraren naps, mongetes, pastanagues
blanques i morades i moltes altres classes d’hortalisses. De sa mateixa
manera que ho havia fet en Lluc, també rodaren sa feixa de
parres, però aquesta vegada, a més de ses de fer vi, també hi sembraren
sarments que en arribar es temps farien un raïm sense
pinyol que es podia assecar per fer panses. Fins i tot, hi sembraren
un parell de magraners, un taronger, un llimoner, una pomera i
una figuera oriola.
Faisó = classe.
85