En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
fent-se un fart de menjar tallades, bocins i, fins i tot, frimolada de bescuit mentre xerraven sobre allò que farien a s’hort. Dilluns de matí tots es posaren a treballar as Canar Fosc. Però amb una diferència, ara treballaven a la vista de tothom, ja no s’amagaven de ningú. I clar, ben aviat es començaren a replegar curiosos. Es primers a arribar varen ser, com és ben natural, es altres pastorets des Prat. —Peròòò, mirau! —va dir en Toni Caramunt, que solia ser es que més espants feia de tots —. I que no ha fet un hort en Lluc! I, talment enmig des Canar Fosc! Està sonat aquest al·lot. —Si no ho veig no m’ho crec. Però, com dimonis us heu apanyat per fer un hort enmig de s’Aiguamoll? —li va preguntar son amic en Pep d’en Vildo, en un to molt més reposat. —No, si ja em pareixia que en Lluc desapareixia molt sovent i sempre el veia a prop des Canar Fosc. Jo, ja em temia que s’hi coïa alguna cosa —afegí en Murtera, que de lluny era es més callat de tots però, altrament, era un bon observador. Fos com fos el que veren uns i altres, sa cosa fou que els va impressionar de tal manera que, el sendemà, ja no només era sa garrideia des Prat, qui es mirava tot aquell devessell amb interès i sorpresa, sinó que també hi havia una bona pila de pares, mares i germans d’aquestos encertint allò que feien es Daifes. D’entrada, sa gentada, que cada vegada es feia més grossa, hi havia anat convençuda que sa història que els havien contat devia ser mentida i que, el més segur devia ser que sa família de can Daifa hagués trabucat des cap. Però, quan hi arribaven i, a més de veure aquella colleta sequiant i llevant herbes pertot arreu, hi veien aquell hort tan petitó però tan ufanós, quedaven just tan espantats i meravellats com hi quedaren n’Andreu, na Isabet i na Maciana es primer dia. Sa feina va ser pesada i en varen tenir per dies i dies. Cavaven sèquies més grosses i llargues, escampaven es fang que anaven traient a sobre sa terra que els anava quedant enmig. Tot sovent, 84
els anaven sortint pedres que anaren amuntegant en un costat i amb què acabaren per fer un bon claper. En tenir fets tots es solcs que haurien de ser ses fibles, n’Andreu va tenir una altra idea ben bona. —Lluc! Anau omplint senalles amb sos còdols més grossos i anau-los abocant dins es solcs. Sa cosa era omplir ses fibles amb aquelles pedrotes. Així, ajudarien a aguantar es sostre de sa fibla i s’aigua seguiria passant entremig. Una vegada tengueren aquella feixa rodada de sèquia i travessada amb una fibla cada dues braces hi dugueren un parell de carretades de fems bo. En nom de Déu arribà es dia de sembrar. Hi dugueren tot es planter que tenien preparat per s’hort de sa Blanca Dona i encara més que empraren a altres amics i vesins amb sa promesa de pagar-los-el més endavant, quan haguessen venut es producte de sa collita. Sembraren moltes xindrieres, meloneres, alberginieres i carabasseres de tota faisó. D’aquelles que les fan grossel·les i de color taronja i, també carabassons, carabasses de cabell d’àngel, abelleres i de passador. Sembraren naps, mongetes, pastanagues blanques i morades i moltes altres classes d’hortalisses. De sa mateixa manera que ho havia fet en Lluc, també rodaren sa feixa de parres, però aquesta vegada, a més de ses de fer vi, també hi sembraren sarments que en arribar es temps farien un raïm sense pinyol que es podia assecar per fer panses. Fins i tot, hi sembraren un parell de magraners, un taronger, un llimoner, una pomera i una figuera oriola. Faisó = classe. 85
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
- Page 115 and 116: quell pontet de terra roja, just a
- Page 117 and 118: —Que no deis que mengen moscards?
- Page 119 and 120: Capítol XV Es futur des horts de s
- Page 121 and 122: tiva en ple arribà as lloc tractat
- Page 123: catrafal que tenia a ses mans, tant
- Page 127 and 128: En això se sentí un altre moscard
- Page 129 and 130: Capítol XVI Sa victòria Un crit,
- Page 131: lant fort per a què tothom el pogu
els anaven sortint pedres que anaren amuntegant en un costat i<br />
amb què acabaren per fer un bon claper.<br />
<strong>En</strong> tenir fets tots es solcs que haurien<br />
de ser ses fibles, n’Andreu<br />
va tenir una altra idea ben bona.<br />
—<strong>Lluc</strong>! Anau omplint senalles<br />
amb sos còdols més grossos i<br />
anau-los abocant dins es solcs.<br />
Sa cosa era omplir ses fibles<br />
amb aquelles pedrotes. Així,<br />
ajudarien a aguantar es sostre<br />
de sa fibla i s’aigua seguiria passant entremig. Una vegada tengueren<br />
aquella feixa rodada de sèquia i travessada amb una fibla<br />
cada dues braces hi dugueren un parell de carretades de fems bo.<br />
<strong>En</strong> nom de Déu arribà es dia de sembrar. Hi dugueren tot es planter<br />
que tenien preparat per s’hort de sa Blanca Dona i encara<br />
més que empraren a altres amics i vesins amb sa promesa de<br />
pagar-los-el més endavant, quan haguessen venut es producte de<br />
sa collita. Sembraren moltes xindrieres, meloneres, alberginieres<br />
i carabasseres de tota faisó. D’aquelles que les fan grossel·les i de<br />
color taronja i, també carabassons, carabasses de cabell d’àngel,<br />
abelleres i de passador. Sembraren naps, mongetes, pastanagues<br />
blanques i morades i moltes altres classes d’hortalisses. De sa mateixa<br />
manera que ho havia fet en <strong>Lluc</strong>, també rodaren sa feixa de<br />
parres, però aquesta vegada, a més de ses de fer vi, també hi sembraren<br />
sarments que en arribar es temps farien un raïm sense<br />
pinyol que es podia assecar per fer panses. Fins i tot, hi sembraren<br />
un parell de magraners, un taronger, un llimoner, una pomera i<br />
una figuera oriola.<br />
Faisó = classe.<br />
85