En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

26.04.2013 Views

fent-se un fart de menjar tallades, bocins i, fins i tot, frimolada de bescuit mentre xerraven sobre allò que farien a s’hort. Dilluns de matí tots es posaren a treballar as Canar Fosc. Però amb una diferència, ara treballaven a la vista de tothom, ja no s’amagaven de ningú. I clar, ben aviat es començaren a replegar curiosos. Es primers a arribar varen ser, com és ben natural, es altres pastorets des Prat. —Peròòò, mirau! —va dir en Toni Caramunt, que solia ser es que més espants feia de tots —. I que no ha fet un hort en Lluc! I, talment enmig des Canar Fosc! Està sonat aquest al·lot. —Si no ho veig no m’ho crec. Però, com dimonis us heu apanyat per fer un hort enmig de s’Aiguamoll? —li va preguntar son amic en Pep d’en Vildo, en un to molt més reposat. —No, si ja em pareixia que en Lluc desapareixia molt sovent i sempre el veia a prop des Canar Fosc. Jo, ja em temia que s’hi coïa alguna cosa —afegí en Murtera, que de lluny era es més callat de tots però, altrament, era un bon observador. Fos com fos el que veren uns i altres, sa cosa fou que els va impressionar de tal manera que, el sendemà, ja no només era sa garrideia des Prat, qui es mirava tot aquell devessell amb interès i sorpresa, sinó que també hi havia una bona pila de pares, mares i germans d’aquestos encertint allò que feien es Daifes. D’entrada, sa gentada, que cada vegada es feia més grossa, hi havia anat convençuda que sa història que els havien contat devia ser mentida i que, el més segur devia ser que sa família de can Daifa hagués trabucat des cap. Però, quan hi arribaven i, a més de veure aquella colleta sequiant i llevant herbes pertot arreu, hi veien aquell hort tan petitó però tan ufanós, quedaven just tan espantats i meravellats com hi quedaren n’Andreu, na Isabet i na Maciana es primer dia. Sa feina va ser pesada i en varen tenir per dies i dies. Cavaven sèquies més grosses i llargues, escampaven es fang que anaven traient a sobre sa terra que els anava quedant enmig. Tot sovent, 84

els anaven sortint pedres que anaren amuntegant en un costat i amb què acabaren per fer un bon claper. En tenir fets tots es solcs que haurien de ser ses fibles, n’Andreu va tenir una altra idea ben bona. —Lluc! Anau omplint senalles amb sos còdols més grossos i anau-los abocant dins es solcs. Sa cosa era omplir ses fibles amb aquelles pedrotes. Així, ajudarien a aguantar es sostre de sa fibla i s’aigua seguiria passant entremig. Una vegada tengueren aquella feixa rodada de sèquia i travessada amb una fibla cada dues braces hi dugueren un parell de carretades de fems bo. En nom de Déu arribà es dia de sembrar. Hi dugueren tot es planter que tenien preparat per s’hort de sa Blanca Dona i encara més que empraren a altres amics i vesins amb sa promesa de pagar-los-el més endavant, quan haguessen venut es producte de sa collita. Sembraren moltes xindrieres, meloneres, alberginieres i carabasseres de tota faisó. D’aquelles que les fan grossel·les i de color taronja i, també carabassons, carabasses de cabell d’àngel, abelleres i de passador. Sembraren naps, mongetes, pastanagues blanques i morades i moltes altres classes d’hortalisses. De sa mateixa manera que ho havia fet en Lluc, també rodaren sa feixa de parres, però aquesta vegada, a més de ses de fer vi, també hi sembraren sarments que en arribar es temps farien un raïm sense pinyol que es podia assecar per fer panses. Fins i tot, hi sembraren un parell de magraners, un taronger, un llimoner, una pomera i una figuera oriola. Faisó = classe. 85

els anaven sortint pedres que anaren amuntegant en un costat i<br />

amb què acabaren per fer un bon claper.<br />

<strong>En</strong> tenir fets tots es solcs que haurien<br />

de ser ses fibles, n’Andreu<br />

va tenir una altra idea ben bona.<br />

—<strong>Lluc</strong>! Anau omplint senalles<br />

amb sos còdols més grossos i<br />

anau-los abocant dins es solcs.<br />

Sa cosa era omplir ses fibles<br />

amb aquelles pedrotes. Així,<br />

ajudarien a aguantar es sostre<br />

de sa fibla i s’aigua seguiria passant entremig. Una vegada tengueren<br />

aquella feixa rodada de sèquia i travessada amb una fibla<br />

cada dues braces hi dugueren un parell de carretades de fems bo.<br />

<strong>En</strong> nom de Déu arribà es dia de sembrar. Hi dugueren tot es planter<br />

que tenien preparat per s’hort de sa Blanca Dona i encara<br />

més que empraren a altres amics i vesins amb sa promesa de<br />

pagar-los-el més endavant, quan haguessen venut es producte de<br />

sa collita. Sembraren moltes xindrieres, meloneres, alberginieres<br />

i carabasseres de tota faisó. D’aquelles que les fan grossel·les i de<br />

color taronja i, també carabassons, carabasses de cabell d’àngel,<br />

abelleres i de passador. Sembraren naps, mongetes, pastanagues<br />

blanques i morades i moltes altres classes d’hortalisses. De sa mateixa<br />

manera que ho havia fet en <strong>Lluc</strong>, també rodaren sa feixa de<br />

parres, però aquesta vegada, a més de ses de fer vi, també hi sembraren<br />

sarments que en arribar es temps farien un raïm sense<br />

pinyol que es podia assecar per fer panses. Fins i tot, hi sembraren<br />

un parell de magraners, un taronger, un llimoner, una pomera i<br />

una figuera oriola.<br />

Faisó = classe.<br />

85

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!