En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

puga estimar, n’Andreu Daifa també era un home de poques paraules,
i encara manco d’alabances. Així què, allò que li havia dit
son pare li va arribar a l’ànima. Però, sa cosa no acabava aquí perquè,
i això no li havia passat per alt, era sa primera vegada que son
pare el tractava de “jove”. Finsos aquell dia sempre havia sét
s’al·lot o es garrit. Però, això ja era aigua passada, d’avui ençà ja
no era un al·lot, almanco a ca seua ja no el considerarien així. Ara
ja era tot un jove. Millor encara, un jove des qual son pare se sentia
molt orgullós.
De camí de tornada, sa família Daifa feia sa colleta de gent més
alegre i xavada que hagueu vist mai. Tots xerraven sense parar i
reien seguit. Na Isabet va dir a son fill que aquell dia matarien un
gall per fer-lo guisat amb ses seues verdures i sèmola, que a més
de ser una menja de festa, també sabia que era una de ses que
més li agradaven. Na Maciana li va dir que per postres li faria una
gran escudella de llet apresa per a què se la menjàs amb arrop.
N’Andreu també parlava sense aturall, però ho feia tot sol. De tot
allò que deia, es altres només pogueren sentir alguns mots com:
sèquies, horts, xíndries, més gros... i, tot sovent, anava repetint: es
moros tenien raó, era ver, es moros deien ver i naltros no els
crèiem, tenien raó, tenen raó...
Després d’un gran sopar, de molt de xerrar i encara més riure,
aquella nit, es de can Daifa, se n’anaren a dormir prou tard.
Quan, el sendemà en Lluc es va despertar ja no era gaire prompte,
de fet es altres ja feia estona que s’havien aixecat. Que no l’haguessen
cridat per fer feines era ben estrany, però encara hi havia
una altra cosa que se li feia més estranya. Era es somni que havia
tengut: es trobava en una festa, una festa de matances, on amb
sos amics i cosins jugavan al tio. Però, per alguna estranya raó, ell
sabia que aquelles matances que havia somiat eren per Nadal.
Arrop: és un menjar dolç que es fa bullint molt de temps bocins de codony, escorxa
de xíndria i altres fruites en suc de raïm.
79