En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Secret des Canar Fosc.
—Es Canar Fosc? Quin canyer és aquest? Jo només en conec un
amb aquest nom... Però, allà no pot ser... —va dir na Maciana.
—De quan ençà es pot sembrar alguna cosa dins un canyer?
—afegí son pare.
—Es Canar Fosc que hi ha a s’Aiguamoll des Prat, devora sa sèquia
Llavanera. I clar que no he sembrat res entre ses canyes, tampoc
no som ase del tot, sinó en una clariana que hi ha enmig des
canyer.
—Però, si això no pot ser. Mos voleu fer creure que heu sembrat
i heu fet créixer cols a s’Aiguamoll? —va dir n’Andreu, que per
moments s’anava preocupant més i més per sa salut mental de
son fill.
—Sí... bé... sí i no. Deixau-me que us ho expliqui.
Llavors, els va contar una llarga història que començava mesos
enrere, un dia que buscava pebrassos as Puig d’en Valls. Els va
parlar d’un mussol que cantava de dia i d’unes estranyes vies as
Prat. Els va explicar coses d’estaques i de caragolins de Barruguet.
També els va parlar de sa rondaina des vell moro, d’un càvec antic
i d’uns palmers. Els va contar una feta d’una polla d’aigua, d’un
canyer, d’aigua embassada, de sèquies, de canals de desguàs, de
tauletes de fusta i de moltes coses més.
Com més endavant anava s’explicació, més badaven sa boca es de
ca seua. No hi havia dubte, allò era sa història més fantàstica que
havien sentit a contar mai n’Andreu, na Isabet i na Maciana.
Rigueu-vo’n, des romanços antics!
Cada una de ses coses que els contava en Lluc era prou sorprenent,
però totes juntes... Ca! Allò ja era més del que podien pair.
Fos com fos, havien de reconèixer que algunes de ses contances
Ca = no.
74