En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
tret, on sa sèquia que rodava s’hort s’ajuntava amb so canal que anava fins es torrent de sa Llavanera. Mentre s’al·lot es mirava es calàpet, va veure com s’aigua s’anava aturant, es cos d’aquell enorme amfibi dins aquell canal tan estret ho tapava tot. No n’hi cuidava passar ni una gota i, per mor d’això, darrere s’animal a poc a poc es nivell començà a pujar. En Lluc, que fins aquell moment ho havia vist sense fer-ne gaire cas, tantost s’ho va mirar amb uns altres ulls. Una gran idea li havia vengut as cap. Podia ser aquella sa solució? Podia ser tan fàcil? De veres en Potes li havia dat sa solució? —I que llavors encara diguen que amb un calàpet no es pot parlar. Gràcies Potes! —en sentir sa xerrameca s’animal es girà i, per un moment, li va parèixer que es calàpet li havia aclucat un ull. Sí, en Potes havia trobat es remei. Era tan fàcil com calar alguna cosa dins es canal que fes sa mateixa feina que ara feia es calàpet: aturar s’aigua. Tanmateix, allò que hauria de ficar no podia ser gaire alt, perquè s’aigua pujaria massa dins sa sèquia i corria es risc de negar-ho tot; tampoc no podia ser gaire baix, perquè si així ho feia s’aigua no arribaria prou amunt i ses plantes seguirien patint set. Sense perdre un minut sortí des Canar Fosc i va passar sa resta des dia buscant una llosa que fes sa mida. Sa cosa va ser més mala de fer que no s’havia imaginat. Per començar, ni as Prat, ni a prop d’allà, ses pedres no es trobaven espesses, i encara manco ses lloses. Després de molt i molt buscar en va trobar alguna, però cap no era de sa mida que volia. As cap de les cent quaranta, quan es solell ja començava a anar baixet, a prop de la Barra trobà una cosa que li podria fer profit. Davant seu hi havia una pastera abandonada de feia molt de temps. La ben coneixia, a s’estiu, quan Llosa: és una pedra molt plana. 66
feia molta calor, era un des llocs preferits per anar a xopollar amb sos amics. D’en terra va arreplegar dos taulons que, temps ha, havien caigut d’un des costats d’aquella barqueta. Amb so genoll trencà en dos cada una de ses dues peces i, tot d’una, se n’entornà cap as Canar Fosc. En arribar, va estar ben content de veure que talment s’ajustaven a allò que ell volia. Després d’igualar es caires, les acabà de tallar amb un raor i, una dalt s’altra, va posar tres de ses quatre fustes a s’entrada des canal. Perfecte! Va pensar, molt millor que una llosa; sa quarta tauleta la guardaré perquè encara puga fer pujar més s’aigua quan faci molta calor. Va ser com posar oli en un llum. Tal i com havia pensat, s’aigua començà a pujar de nivell i, ben aviat, ses plantes tornaren a reviscolar. Tan sols ses de més enmig les va haver de seguir regant a poalades. Tot i que s’hort Secret era un hortet ben petitó, en Lluc estava convençut que encara l’hauria de fer una mica més petit. Es ben coneixia que s’aigua de sa sèquia no podia arribar as centre. 67
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
- Page 115 and 116: quell pontet de terra roja, just a
feia molta calor, era un des llocs preferits per anar a xopollar amb<br />
sos amics. D’en terra va arreplegar dos taulons que, temps ha, havien<br />
caigut d’un des costats d’aquella barqueta. Amb so genoll<br />
trencà en dos cada una de ses dues peces i, tot d’una, se n’entornà<br />
cap as Canar Fosc. <strong>En</strong> arribar, va estar ben content de veure que<br />
talment s’ajustaven a allò que ell volia. Després d’igualar es caires,<br />
les acabà de tallar amb un raor i, una dalt s’altra, va posar tres de<br />
ses quatre fustes a s’entrada des canal.<br />
Perfecte! Va pensar, molt millor que una llosa; sa quarta tauleta la<br />
guardaré perquè encara puga fer pujar més s’aigua quan faci molta<br />
calor.<br />
Va ser com posar oli en un llum. Tal i com havia pensat, s’aigua<br />
començà a pujar de nivell i, ben aviat, ses plantes tornaren a reviscolar.<br />
Tan sols ses de més enmig les va haver de seguir regant a poalades.<br />
Tot i que s’hort Secret era un hortet ben petitó, en <strong>Lluc</strong><br />
estava convençut que encara l’hauria de fer una mica més petit. Es<br />
ben coneixia que s’aigua de sa sèquia no podia arribar as centre.<br />
67
Change language