En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
i per acabar-ho d’adobar, un dia en arribar trobaren que es bestiar d’un vesí havia fuit i, ja us deveu fer comptes, no va tenir altre lloc on anar que a s’hort de sa Blanca Dona, ni altra cosa per menjar que ses cols de n’Andreu. L’amo de can Daifa talment treia foc pes queixals. A s’hort Secret però, res d’això no passava. I no passava per una raó molt bona d’entendre: cap d’aquells animals no podia passar es canal d’aigua que el rodava. Així de senzill, així de fàcil. I el millor de tot era que s’al·lot no hi havia de fer pràcticament res, llevat de cavar, ara i en tant, per matar ses males herbes. Ses plantes creixien totes soles i sense haver-les de regar! Tenien prou amb s’aigua que podien xuclar d’aquella terra que sempre estava tan humida. En canvi, una altra feina que sí tenia era que, tot sovent, havia d’anar tallant es canyet que creixia rodant rodant es canal. Aquesta era una tasca que no es podia deixar de fer perquè si no ses plantes acabaven per engorgar es canal. Tanmateix, ben aviat va descobrir que aquelles canyetes tan tendroies feien ses delícies d’en Siulo i de na Roja. Així que, es dissabtes es va avesar a tallar-ne uns bons feixos per dar-los as bou i a sa vaca es diumenges, quan no baixaven as Prat. Es temps va anar passant. Per cada dia es solell feia un camí més llarg i, així com s’allargava es dia, també anava fent més caloreta. A s’hort Secret quasi tot pareixia anar la mar de bé. Cols de pinya i de cabdell, alls i faves tot creixia molt polit i molt ufanós. Bé, tot, llevat d’unes poques plantes que just quedaven al bell mig de s’hort i que, tantost, començaren a estantissar-se. En veure-ho ja conegué què passava. Bestiar: es diu bestiar a tots es animals domèstics grossos junts, com ses ovelles i ses cabres. 64
—Lluc, aquestes plantes tenen set —va dir-se s’al·lot parlant en veu alta. Com que només eren unes poques, no es va atabalar gaire. Agafà un poal, i en un tres i no res les va tenir ben regades. Encara que ho hagués fet a poalades es problema estava resolt. Aquella tarda abans d’anar-se’n des Prat va fer un tat per veure s’hort. Amb alegria descobrí que ses plantes tornaven a fer bona cara. Però, es temps va anar passant i sa cosa, per comptes de millorar, va anar empitjorant. Cada vegada havia d’abocar-hi més poals d’aigua i cada dia que passava hi havia manco aigua a sa sèquia. Així va seguir fins que un bon dia, en veure sa mala cara que feien sa major part de ses plantes, va comprendre que allò ja no podia anar. Es panorama era bastant trist. Ara ja no eren unes poques plantes que tenien manca d’aigua, gairebé totes ses d’enmig estaven ben estantisses. Només ses que estaven més a prop de sa sèquia feien més bona vista. Després de fer una feinada, traient amb so poal sa poca aigua que va poder recollir des sòl de sa sèquia per mal regar a mitges s’hort, es va asseure en terra. Estava ben cansat, però el que encara estava més, era trist. No podia ser. Tant d’esforç! I ara tot havia de ser per a res? No era just! Però, què hi podia fer? Estava clar quin era es problema. Ja feia temps que s’ho temia. Per cada setmana que passava feia més calor i hi havia manco aigua. As canal que rodava s’hort es nivell havia baixat a la meitat. Per mor d’això, sa terra per cada dia era més i més seca, i ses plantes ja no bevien prou. Es va girar i, mirant-se es calàpet amb cara de desesperació, li va dir: —Què puc fer Potes? Com és fàcil de comprendre en Potes no li va donar cap solució, ni li va contestar, ni manco es va molestar a girar-se per mirar aquell al·lot que es trobava tan arregirat. S’animal, que aquell dia també passava calor, s’havia ficat dins sa sèquia per refrescar-se una mica xopollant dins s’aigua. S’havia posat en un lloc ben es- 65
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
i per acabar-ho d’adobar, un dia en arribar trobaren que es bestiar<br />
d’un vesí havia fuit i, ja us deveu fer comptes, no va tenir altre<br />
lloc on anar que a s’hort de sa Blanca Dona, ni altra cosa per menjar<br />
que ses cols de n’Andreu. L’amo de can <strong>Daifa</strong> talment treia foc<br />
pes queixals.<br />
A s’hort Secret però, res d’això no passava. I no passava per una<br />
raó molt bona d’entendre: cap d’aquells animals no podia passar<br />
es canal d’aigua que el rodava. Així de senzill, així de fàcil.<br />
I el millor de tot era que s’al·lot no hi havia de fer pràcticament<br />
res, llevat de cavar, ara i en tant, per matar ses males herbes. Ses<br />
plantes creixien totes soles i sense haver-les de regar! Tenien prou<br />
amb s’aigua que podien xuclar d’aquella terra que sempre estava<br />
tan humida. <strong>En</strong> canvi, una altra feina que sí tenia era que, tot sovent,<br />
havia d’anar tallant es canyet que creixia rodant rodant es<br />
canal. Aquesta era una tasca que no es podia deixar de fer perquè<br />
si no ses plantes acabaven per engorgar es canal. Tanmateix, ben<br />
aviat va descobrir que aquelles canyetes tan tendroies feien ses<br />
delícies d’en Siulo i de na Roja. Així que, es dissabtes es va avesar<br />
a tallar-ne uns bons feixos per dar-los as bou i a sa vaca es diumenges,<br />
quan no baixaven as Prat.<br />
Es temps va anar passant. Per cada dia es solell feia un camí més<br />
llarg i, així com s’allargava es dia, també anava fent més caloreta.<br />
A s’hort Secret quasi tot pareixia anar la mar de bé. Cols de pinya<br />
i de cabdell, alls i faves tot creixia molt polit i molt ufanós. Bé,<br />
tot, llevat d’unes poques plantes que just quedaven al bell mig de<br />
s’hort i que, tantost, començaren a estantissar-se. <strong>En</strong> veure-ho ja<br />
conegué què passava.<br />
Bestiar: es diu bestiar a tots es animals domèstics grossos junts, com ses ovelles<br />
i ses cabres.<br />
64