En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
d’en terra alguns planters des que ell mateix havia llençat abans. Fusta! Aquest fill meu per cada dia fa coses més rares, va pensar i, sense saber per què, va estar convençut que allò que feia s’al·lot per força havia de tenir quelcom a veure amb so fet que es vespre passat hagués arribat tan tard. Després de plantar ses cols encara varen tenir temps per fer una bona sembrada d’alls, abans d’entornarse’n a casa per dinar. A la nit, quan tothom va estar ben dormit, en Lluc s’aixecà des llit i, molt en senyet, molt en senyet, anà fins as racó de sa cuina, on hi havia un oró caramull de faves seques. En va agafar dues bones ambostes. El sendemà de matinet, anant de camí cap as Prat, com cada dia, va passar per devora una vinya bastant grossa que era d’un senyor de Dalt Vila. De normal, era un lloc molt tranquil, gairebé mai no es veia ningú. Però, aquell matí sa cosa era ben diferent. Se sentien veus i es veia gent pertot arreu. Una colla d’hòmens estaven esporgant ses parres. Un poc més avant, s’al·lot va afinar que darrere d’unes pedres hi havia uns quants manats de sarments acabats de tallar. No s’hi pensà gaire, i d’una falconada en rampillà una bona braçada. I, tot comprovant que ningú no el ves, la va ben lligar amb una cordella. Es carregà es sarments a s’esquena i seguí camí avant. En arribar a s’hort Secret va desembolicar es planterets. Els havia portat, ben embolicadets, dins un manadet d’herba fresca per a què no s’assecassen. Va triar es més polits, o millor dit, es manco lletjos i els va sembrar. Aquesta vegada directament en terra. No va haver de fer ni esquenes ni solcs ni res. Com que tanmateix no 62
havia de regar, aquesta feinada ja no importava fer-la. Després de sembrar ses cols va tocar es torn de ses faves. Més tard va treure de dins sa barsa unes cabeces d’alls que també havia agafat de ca seua. Tot i que ja era una mica endavant per sembrar faves i alls, estava amb ses confiances que, així mateix, tenint aigua podrien créixer prou bé. En tenir-ho tot enllestit, agafà es sarments, els tallà de sa mida que volia i els va anar aclavant tot rodant s’hort, talment as caire de s’aigua. Va pensar que així, a més de fer fruita, ses rels d’aquesta planta ajudarien a aguantar sa paret des canal. En haver acabat s’ho mirà tot i va fer un somriure que li cuidà anar d’orella a orella. Ara sí que tenc un hort, va pensar, i ben content sortí des Canar Fosc per anar a jugar amb sa colla d’amics. Ses setmanes anaren passant i per cada dia en Lluc Daifa estava més content. Totes ses plantes havien aferrat i nascut. I això que es planters que havia fet servir eren d’allò més lletjot. Ara, en canvi, tot feia molt bona cara. Es alls, ses faveres i ses cols estaven molt ufanoses. Per contra, a s’hort de sa Blanca Dona ses coses no anaven tan bé. Allà, ses darreres setmanes es caragols cada nit es feien un bon fart amb ses fulles de ses cols. Per més que cada dia sa família de can Daifa es fes un fart d’escaragolar, el sendemà n’hi tornaven a aparèixer tants o més. Sa cosa va arribar a ser tan espantosa que n’Andreu, ben fart de menjar guisat de caragols dia sí i dia també i, vent que allò no feia més que anar de dolentes a pitjors, va manar a son fill que caçàs tots es eriçons que pogués i els amollàs per s’hort per veure si es menjaven es maleïts caragols. Però quan sa cosa, gràcies as eriçons, va millorar una mica, va ser es torn des conills. També hi anaven de nits i just pareixia que mai no es cansassen de tastar aquelles plantes tan mengívoles. A la fi, 63
- Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
d’en terra alguns planters des que ell mateix havia llençat abans.<br />
Fusta! Aquest fill meu per cada dia fa coses més rares, va pensar<br />
i, sense saber per què, va estar convençut que allò que feia s’al·lot<br />
per força havia de tenir quelcom a veure amb so fet que es vespre<br />
passat hagués arribat tan tard.<br />
Després de plantar ses cols encara<br />
varen tenir temps per fer una bona<br />
sembrada d’alls, abans d’entornarse’n<br />
a casa per dinar.<br />
A la nit, quan tothom va estar ben<br />
dormit, en <strong>Lluc</strong> s’aixecà des llit i,<br />
molt en senyet, molt en senyet,<br />
anà fins as racó de sa cuina, on hi<br />
havia un oró caramull de faves seques.<br />
<strong>En</strong> va agafar dues bones ambostes.<br />
El sendemà de matinet, anant de camí cap as Prat, com cada dia,<br />
va passar per devora una vinya bastant grossa que era d’un senyor<br />
de Dalt Vila. De normal, era un lloc molt tranquil, gairebé mai no<br />
es veia ningú. Però, aquell matí sa cosa era ben diferent. Se sentien<br />
veus i es veia gent pertot arreu. Una colla d’hòmens estaven esporgant<br />
ses parres. Un poc més avant, s’al·lot va afinar que darrere<br />
d’unes pedres hi havia uns quants manats de sarments acabats de<br />
tallar. No s’hi pensà gaire, i d’una falconada en rampillà una bona<br />
braçada. I, tot comprovant que ningú no el ves, la va ben lligar<br />
amb una cordella. Es carregà es sarments a s’esquena i seguí camí<br />
avant.<br />
<strong>En</strong> arribar a s’hort Secret va desembolicar es planterets. Els havia<br />
portat, ben embolicadets, dins un manadet d’herba fresca per a<br />
què no s’assecassen. Va triar es més polits, o millor dit, es manco<br />
lletjos i els va sembrar. Aquesta vegada directament en terra. No<br />
va haver de fer ni esquenes ni solcs ni res. Com que tanmateix no<br />
62