En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

quan a la fi, i després de molt suar, li va parèixer que sa feina estava
enllestida.
—Ara només em queda femar i buscar què sembrar.
Tot i així, en Potes estava massa enfeinat com per escoltar-lo. De
dins aquella terra escampada, ara anaven sortint pertot arreu un
munt de cucs i llambrins. No és que aquell calàpet passàs gaire
gana, però, és que allò era una varia per no desaprofitar. Encara
que el que més li agradaven eren es moscards, estava clar que
aquell muntel·lo de cucs alimentaven molt més. Ben aviat en va
tenir sa panxa plena i, per variar, es calà a dormir.
S’al·lot agafà un destraló, que d’amagat s’havia emportat de ca
seua, i començà a tallar totes ses fulles mortes des palmeret. Amb
sa soca ben neta s’arbre feia molt més bona cara, fins i tot pareixia
ser més alt. Quan va haver acabat aquesta feina, va veure amb
gran alegria com pertot arreu uns rajolins ja anaven abocant s’aigua
des quadrat de terra dins es canal que havia excavat. A poc a
poc, s’hort Secret s’anava assecant i sa sèquia s’anava omplint.
—Funciona, funciona, funciona! —va cridar.
El sendemà sa colleta de can Daifa ja tornava a ser sa primera d’arribar
as Prat. Aquell dia en Lluc tenia molta feina per fer. Son pare
li havia dit, sa nit abans, que tots dos havien d’anar a sembrar
planter a s’hort de sa Blanca Dona. Era s’ocasió que havia estat
esperant! Amb una mica de sort sobrarien alguns planters i, si això
passava, els aprofitaria, els plantaria a s’hort Secret. Però, per tenir
aquell tros de terra arreglat per sembrar-hi alguna cosa encara li
quedava una feinada.
Tot d’una d’assegurar-se que no hi havia ningú altre per allí a prop
que els pogués veure, agafà una senalla que havia portat i començà
a buscar i recollir buines seques pes Prat. Cada vegada que
Femar: tirar fems a sa terra per a què ses plantes creixin més.
58