26.04.2013 Views

En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

—Mirau bon al·lot, tant si en teniu ganes com si no, heu de menjar<br />

alguna cosa —li digué sa mare, que patia vent son fill amb aquella<br />

tristor.<br />

—Només des que mengen alguns se’n salven —sentencià sa majora,<br />

que com sempre tornava a tenir una dita per a s’ocasió.<br />

—Jau dues llesques d’aquest bescuit vell. Faceu sopes amb aquesta<br />

llet tan bona de na Roja que acab de bullir i, si voleu, us hi deix<br />

posar una mica de mel —li digué na Isabet per tal d’animar-lo.<br />

Poder menjar bescuit, encara que fos vell, i mel, no era cosa de<br />

cada dia, i es dolç li agradava molt. Així que abocà una mica de llet<br />

calenteta dins es plat i hi mesclà una bona cullerada de mel. Després<br />

hi afegí una de ses llesques esbocinada. Esperà una mica per<br />

a què refredàs i començà a menjar-s’ho de bona gana. <strong>En</strong> haver<br />

acabat ses sopes encara li havia quedat una mica de llet as plat. Era<br />

poca, no n’hi havia prou per esbocinar s’altra tallada però, així<br />

mateix, en quedava prou com per remullar-la. Va agafar es cantó<br />

de bescuit i el va posar damunt aquella miqueta de llet. Es quedà<br />

mirant sa llesca tot encantat. Es seus pensaments eren molt lluny<br />

des plat. És que no he de poder fer res per salvar es animals de<br />

s’Aiguamoll? Es repetia una i una altra vegada.<br />

—<strong>Lluc</strong>! Voleu fer es sant favor d’acabar-vos es menjar! —el renyà<br />

son pare, fart de veure com son fill s’encantava i deixava refredar<br />

es sopar.<br />

Gairebé fent un bot, s’al·lot tornà en aquest món i allargà sa mà<br />

per agafar es bescuit. Va ser llavors quan afinà que dins es plat no<br />

quedava ni una gota de llet. <strong>En</strong> canvi sa llesca, que era força gruixada,<br />

n’estava ben amarada de dalt a baix. El que havia passat era<br />

que, a poc a poc, es bescuit havia anat xuclant sa llet, des caps cap<br />

enmig, i de baix cap a dalt. Va badar es ulls com una olibassa. No<br />

era possible, no podia ser tan fàcil. No era que allò des bescuit i<br />

sa llet fos res de l’altre món, ell ho havia afinat moltes voltes fent<br />

sopes amb pa. El que passava era que ara, per primera vegada, se<br />

li havia acudit que, tal volta, allò també podia funcionar en una<br />

55

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!