En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
—Mirau bon al·lot, tant si en teniu ganes com si no, heu de menjar<br />
alguna cosa —li digué sa mare, que patia vent son fill amb aquella<br />
tristor.<br />
—Només des que mengen alguns se’n salven —sentencià sa majora,<br />
que com sempre tornava a tenir una dita per a s’ocasió.<br />
—Jau dues llesques d’aquest bescuit vell. Faceu sopes amb aquesta<br />
llet tan bona de na Roja que acab de bullir i, si voleu, us hi deix<br />
posar una mica de mel —li digué na Isabet per tal d’animar-lo.<br />
Poder menjar bescuit, encara que fos vell, i mel, no era cosa de<br />
cada dia, i es dolç li agradava molt. Així que abocà una mica de llet<br />
calenteta dins es plat i hi mesclà una bona cullerada de mel. Després<br />
hi afegí una de ses llesques esbocinada. Esperà una mica per<br />
a què refredàs i començà a menjar-s’ho de bona gana. <strong>En</strong> haver<br />
acabat ses sopes encara li havia quedat una mica de llet as plat. Era<br />
poca, no n’hi havia prou per esbocinar s’altra tallada però, així<br />
mateix, en quedava prou com per remullar-la. Va agafar es cantó<br />
de bescuit i el va posar damunt aquella miqueta de llet. Es quedà<br />
mirant sa llesca tot encantat. Es seus pensaments eren molt lluny<br />
des plat. És que no he de poder fer res per salvar es animals de<br />
s’Aiguamoll? Es repetia una i una altra vegada.<br />
—<strong>Lluc</strong>! Voleu fer es sant favor d’acabar-vos es menjar! —el renyà<br />
son pare, fart de veure com son fill s’encantava i deixava refredar<br />
es sopar.<br />
Gairebé fent un bot, s’al·lot tornà en aquest món i allargà sa mà<br />
per agafar es bescuit. Va ser llavors quan afinà que dins es plat no<br />
quedava ni una gota de llet. <strong>En</strong> canvi sa llesca, que era força gruixada,<br />
n’estava ben amarada de dalt a baix. El que havia passat era<br />
que, a poc a poc, es bescuit havia anat xuclant sa llet, des caps cap<br />
enmig, i de baix cap a dalt. Va badar es ulls com una olibassa. No<br />
era possible, no podia ser tan fàcil. No era que allò des bescuit i<br />
sa llet fos res de l’altre món, ell ho havia afinat moltes voltes fent<br />
sopes amb pa. El que passava era que ara, per primera vegada, se<br />
li havia acudit que, tal volta, allò també podia funcionar en una<br />
55