En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
A s’Aiguamoll hi ha aigua, es repetia una i una altra vegada s’al·lot, i molta. Però, per ventura, no servia, no es podia aprofitar. Sa terra hi estava tan mesclada que gairebé no es podia destriar una cosa de s’altra. A més a més, es sòl era tan moll que no es podia clotar per fer-hi cap sènia... —Però, si tot allò no és més que una esteresa de fang i llimac! —es va queixar—. Com dianyes s’apanyaren es moros? Tal com estava allò era clar que allinetes no s’hi podia sembrar res. Amb tanta d’aigua no se salvaria cap planter ni llavor, tot es podriria. Fos com fos, una cosa era segura: per poder hortar a s’Aiguamoll, primer s’havia d’assecar prou sa terra. S’ha de treure tota s’aigua que sobra, va concloure s’infant. Però, de seguit un altre pensament el tornà a entristir. Si trobava sa manera d’assecar sa terra, es animals desapareixerien. Tots es animals de s’Aiguamoll havien de mester molta aigua per sobreviure. Estava clar que allò no tenia remei. Si no assecava sa terra, no podia fer hort, i si l’assecava, deixava es animals sense casa. Per més que hi cavil·làs, sa idea no era bona. —Lluc Daifa, més valdrà que us tragueu aquest pensament des cap —es va dir—. El que no pot ser no pot ser i, a més a més, és impossible. Es següents dies en Lluc no estava content. De fet, es trobava força trist. Sa mare se’n va acatar. —No sé què té, però no es troba bé —comentà ben preocupada na Isabet a sa majora—, just pareix que li ha fuit tota s’alegria. —Sí, jo també ho he afinat —contestà na Maciana. Llimac: és una alga que pots trobar a ses aigües dolces embassades i que fa com un tel paregut a una teranyina molt espessa de color verd. Haver de mester = necessitar. 50
—Veiam si és que estarà covant alguna malaltia... Déu mos guard que fossen ses tercianes. —No, no us arregireu. Jo no crec que pateixi cap malaltia, ni molt manco ses tercianes. Estic en so compte que el que li passa és que quelcom el té pensarós. Ja fa dies que a la nit, quan se’n va a jeure, parla en somnis. —I què diu? —No ho sé ben bé... Li he sentit a dir mots com hort, amics, moros... Però, sa que repeteix seguit és sa paraula aigua —conclogué na Maciana, posant cara de no acabar-ho d’entendre. —Mesquín! —sentencià sa mare— Sé cert que alguna cosa li dol. Però, jo li he preguntat un bon parell de vegades si té res i sempre em diu que no, que és igual, que són coses seues. En veritat en Lluc estava ben trist. Tot just feia una setmana, ell i es seus amics es pastors havien vist una colla de gent molt principal passejant pes Prat. Eren es jurats de la Universitat acompanyant es governador en persona. Aquella gent tan important es mirava s’Aiguamoll i es Canar Fosc. Tal i com saberen més tard, havien vengut per decidir quan farien es dessecament. Sa decisió va quedar presa. Encara haurien d’esperar uns mesos, fins que arribàs s’estiu, per començar a abocar terra. Ara encara hi havia massa aigua i no s’hi podia treballar. En Lluc estava ben esmús i, tanmateix, no ho podia contar a ningú. Tothom se n’hagués rigut. Preocupar-se per sa vida d’uns animalots que no aprofitaven per a res i, a més, voler fer un hort a s’Aiguamoll! Si algú ho sabés l’hauria pres per ase. Amb tot, no es podia treure des cap s’existència d’una cosa en què ell creia ben de veres. —Estic segur que aquí hi havia horts en temps des moros. Ho sé cert, ho sé ben cert —es deia una i una altra vegada—. Però com podien fer-los en un lloc com s’Aiguamoll? —Allò no tenia cap ni peus. 51
- Page 2 and 3: Aquest llibre compleix els requisit
- Page 4 and 5: En Lluc Daifa i es horts de ses Fei
- Page 7: Hola! Som en Lluc Tur i Balansat, d
- Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
—Veiam si és que estarà covant alguna malaltia... Déu mos guard<br />
que fossen ses tercianes.<br />
—No, no us arregireu. Jo no crec que pateixi cap malaltia, ni molt<br />
manco ses tercianes. Estic en so compte que el que li passa és que<br />
quelcom el té pensarós. Ja fa dies que a la nit, quan se’n va a jeure,<br />
parla en somnis.<br />
—I què diu?<br />
—No ho sé ben bé... Li he sentit a dir mots com hort, amics,<br />
moros... Però, sa que repeteix seguit és sa paraula aigua —conclogué<br />
na Maciana, posant cara de no acabar-ho d’entendre.<br />
—Mesquín! —sentencià sa mare— Sé cert que alguna cosa li dol.<br />
Però, jo li he preguntat un bon parell de vegades si té res i sempre<br />
em diu que no, que és igual, que són coses seues.<br />
<strong>En</strong> veritat en <strong>Lluc</strong> estava ben trist. Tot just feia una setmana, ell i<br />
es seus amics es pastors havien vist una colla de gent molt<br />
principal passejant pes Prat. Eren es jurats de la Universitat acompanyant<br />
es governador en persona. Aquella gent tan important es<br />
mirava s’Aiguamoll i es Canar Fosc. Tal i com saberen més tard,<br />
havien vengut per decidir quan farien es dessecament. Sa decisió<br />
va quedar presa. <strong>En</strong>cara haurien d’esperar uns mesos, fins que<br />
arribàs s’estiu, per començar a abocar terra. Ara encara hi havia<br />
massa aigua i no s’hi podia treballar.<br />
<strong>En</strong> <strong>Lluc</strong> estava ben esmús i, tanmateix, no ho podia contar a<br />
ningú. Tothom se n’hagués rigut. Preocupar-se per sa vida d’uns<br />
animalots que no aprofitaven per a res i, a més, voler fer un hort<br />
a s’Aiguamoll! Si algú ho sabés l’hauria pres per ase. Amb tot, no<br />
es podia treure des cap s’existència d’una cosa en què ell creia ben<br />
de veres.<br />
—Estic segur que aquí hi havia horts en temps des moros.<br />
Ho sé cert, ho sé ben cert —es deia una i una altra vegada—. Però<br />
com podien fer-los en un lloc com s’Aiguamoll? —Allò no tenia<br />
cap ni peus.<br />
51
Change language