En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
Es Canar Fosc era una lloc ben gros i tot ell ple d’una mescla de canyes i canyet que començava aferradoi a s’altre costat des torrent de sa Llavanera. Bé, dir que as Canar hi havia força canyes era quedar-se curt, molt curt. Allò n’estava tan ple, i ses canyes hi naixen tan juntes, que talment no s’hi podia passar. Ben segur que devia fer moltíssims anys que ningú no hi entrava, as Canar Fosc. Però, aquell dia en Lluc no va fer com altres vegades, i quan va veure que sa gallineta s’atracava i es ficava dins aquella mar de canyes, la va voler seguir. Ell sempre havia estat interessat a saber què hi podia haver, allà dins. —Què voleu que hi haja Daifa —li solien contestar es seus amics quan els ho preguntava—, canyes! Que no ho veis clar que no hi pot haver més que canyes? Seguir una polla d’aigua ja era feina mala de fer en un lloc obert, perquè aquestos animals tenen molta traça per amagar-se, tot i es seu color. Ara bé, intentar-ho per dins es canyer on devien créixer bona part de totes ses canyes del món ja era massa. Per això, és fàcil d’entendre que as cap de poc en Lluc en perdés sa pista. Va ser just quan ja anava a girar coa que, a tres braces per davant d’ells, s’animal tornà a fer remor. Quan s’al·lot arribà on l’havia sentit es va fer creus d’allò que va veure. Tantost ja no hi havia canyes, per comptes d’això davant seu trobà una clariana. Devia fer unes dotze passes en quadre. Això sí, una clariana tota ella ben rodada de canyet i ben alt. Però el més sorprenent no era allò, sinó sa planta que creixia gairebé enmig. —Potes! Veis el que jo veig o és que estic somiant? Es calàpet es va mirar es palmeret que tenien davant i es va mirar s’al·lot amb cara de no entendre res de res. Estava clar que aquell garrit no l’acabaria de sorprendre prou mai. Segons manera, ara resultava que un simple palmer, per cert, ben esquifit i amb sa soca plena de fulles mortes, havia de ser quelcom extraordinari. Es calàpet n’estava segur: ben de veres que es humans eren s’animal 46
més estrany de tots es que campaven pel món. —Un palmer! Un palmer? Però, què fa ací un palmer? —anava dient en veu alta s’al·lot, que a hores d’ara ja parlava tot sol—. I mirau! Aquí a sa vora hi ha sa soca d’un altre... I així era, ajaguda en terra, tot just as costat des palmeret, hi havia sa soca d’un palmer molt més llarg. Per sa cara que feia sa fusta i pes lloc on jeia, en Lluc va fer sa pensada que es palmeret devia ser un fillol d’aquell altre mort. Però, sa cosa no s’acabava aquí, en aquella soca mig podrida encara es ben coneixia que, mentre s’arbre havia viscut, cada any li havien anat tallant ses fulles mortes... Algú se n’havia encuidat d’aquell palmer! Un poc més tard, a unes quatre passes de distància de sa primera, va descobrir una segona soca caiguda i quatre passes més enllà va trobar-ne una tercera, totes ben mortes. —Això era... una filerada, una filerada de palmers sembrats! Mentre seia dalt una d’aquelles soques, tot pensant en qui i quan devia haver plantat, esporgat i collit es dàtils d’aquells palmers, va veure, tot just davant seu, una cosa que tatava entre s’herba. S’hi va atracar més per veure què era allò. —És de ferro... Pareix, pareix un... —anava dient mentre gratava per desenterrar aquell triangle negre— ...un càvec! Tot i que sa forma d’aquell era una mica diferent des que ell coneixia, estava clar que allò que tenia a ses mans no podia ser res altre. Per com estava de rovellat es veia, ben a les clares, que sa peça devia fer molt i molt de temps que algú l’havia perdut allinetes. Tot era molt estrany. Quan al·lot i calàpet sortiren d’entre ses canyes pes mateix lloc per on havien entrat es trobaren amb bona part de sa colleta des pastorets des Prat just davant seu. Es grup de set o vuit al·lots, gairebé tots de s’edat d’en Lluc, es trobava a s’altra banda de sa Llavanera. 47
- Page 2 and 3: Aquest llibre compleix els requisit
- Page 4 and 5: En Lluc Daifa i es horts de ses Fei
- Page 7: Hola! Som en Lluc Tur i Balansat, d
- Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
Es Canar Fosc era una lloc ben gros i tot ell ple d’una mescla de<br />
canyes i canyet que començava aferradoi a s’altre costat des torrent<br />
de sa Llavanera. Bé, dir que as Canar hi havia força canyes<br />
era quedar-se curt, molt curt. Allò n’estava tan ple, i ses canyes hi<br />
naixen tan juntes, que talment no s’hi podia passar. Ben segur que<br />
devia fer moltíssims anys que ningú no hi entrava, as Canar Fosc.<br />
Però, aquell dia en <strong>Lluc</strong> no va fer com altres vegades, i quan va<br />
veure que sa gallineta s’atracava i es ficava dins aquella mar de<br />
canyes, la va voler seguir. Ell sempre havia estat interessat a saber<br />
què hi podia haver, allà dins.<br />
—Què voleu que hi haja <strong>Daifa</strong> —li solien contestar es seus amics<br />
quan els ho preguntava—, canyes! Que no ho veis clar que no hi<br />
pot haver més que canyes?<br />
Seguir una polla d’aigua ja era feina mala de fer en un lloc obert,<br />
perquè aquestos animals tenen molta traça per amagar-se, tot i es<br />
seu color. Ara bé, intentar-ho per dins es canyer on devien créixer<br />
bona part de totes ses canyes del món ja era massa. Per això, és<br />
fàcil d’entendre que as cap de poc en <strong>Lluc</strong> en perdés sa pista. Va<br />
ser just quan ja anava a girar coa que, a tres braces per davant<br />
d’ells, s’animal tornà a fer remor. Quan s’al·lot arribà on l’havia<br />
sentit es va fer creus d’allò que va veure. Tantost ja no hi havia<br />
canyes, per comptes d’això davant seu trobà una clariana. Devia<br />
fer unes dotze passes en quadre. Això sí, una clariana tota ella ben<br />
rodada de canyet i ben alt. Però el més sorprenent no era allò, sinó<br />
sa planta que creixia gairebé enmig.<br />
—Potes! Veis el que jo veig o és que estic somiant?<br />
Es calàpet es va mirar es palmeret que tenien davant i es va mirar<br />
s’al·lot amb cara de no entendre res de res. Estava clar que aquell<br />
garrit no l’acabaria de sorprendre prou mai. Segons manera, ara<br />
resultava que un simple palmer, per cert, ben esquifit i amb sa<br />
soca plena de fulles mortes, havia de ser quelcom extraordinari. Es<br />
calàpet n’estava segur: ben de veres que es humans eren s’animal<br />
46