En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
çat. Era un vell moro, un esclau que es guanyava alguns sous contant antics romanços i rondaines. Com que ses històries i es contes li agradaven molt, i com que aquell home les sabia contar tan bé, s’assegué en terra i es quedà a escoltar. Aquell dia, es jai explicava una història magnífica. Era es relat de quan en Guillem de Montgrí, en Nunó Sans i en Pere de Portugal arribaren a s’illa, de sa batalla que hi va tenir lloc i de com es catalans pogueren entrar dins ses murades de Vila per mor d’una traïció des germà del rei moro. En Lluc, com gairebé tothom, ja havia sentit moltes vegades aquella història, però es moro la contava amb tants de detalls, i li sabia posar tanta emoció que s’al·lot quedà encantat, talment com si fos sa primera vegada que la sentia. S’esclau començà es relat parlant des major, des major des seu major, moro eivissenc de Yebisah, que un bon dia d’estiu estava treballant en uns magnífics horts de sa vora des port. —Eren uns horts preciosos —afegí es vell—. Hi creixien tota llei de verdures i de fruites, d’entre totes ses millors eren uns dàtils dolcíssims. Justament, va ser es major des major des major, que estava enfilat dalt d’un palmer per collir-ne un rest, qui va ser es primer a veure venir ses naus catalanes. Tot d’una sa gent, vent es perill, corregué a amagar-se dins ses murades de sa medina... En Lluc s’escoltà embadalit sa fantàstica rondaina de s’avantpassat des vell catiu. En acabar, es va mirar sa moneda que duia a sa mà, s’aixecà i, tal com feren altres, va dar sa moneda a aquell vell tan pobre. Medina = ciutat Catiu = esclau 42
De camí de tornada a can Daifa n’Andreu li preguntà a en Lluc: —Veiam jove, i amb què us heu gastat es sou? —L’he dat a s’esclau moro que contava històries. N’Andreu va callar, n’estava content. S’al·lot havia triat dar es sou a un altre més necessitat, abans que no gastar-lo en alguna cosa per a ell mateix. Son fill, en Lluc Daifa, prometia ser un home d’idees nobles i bon cor i això l’enorgullia. —Mon pare, es moro contava sa història de sa conquista i ha dit que llavors hi havia vora es port de Vila uns horts molt polits. Però, on són aquestos horts? —Això mateix també he sentit a dir a vegades a altres vells moros. Però, jo mai no he vist cap hort a prop des port. I, si us he de dir sa veritat, no em crec mica que allí n’hi haja hagut cap mai. —Però pare, es vell deia que es major des major des seu major havia treballat en aquestos horts i... —Es major des major des seu major? —repetí n’Andreu, fent una cantarella de mitja befa—. Però si allò devia ser es temps de quan ses pedres caminaven i... Redercetres Lluc! Que no ho veis que no us heu de creure tot allò que us diuen. Tanmateix, vós ho sabeu ben bé. Veiam, què hi ha vora es port? —Aiguamolls. —I, as aiguamolls, hi poden créixer gaires carabasses, cebes i xíndries? —No. —Idò! Ho veis? 43
- Page 2 and 3: Aquest llibre compleix els requisit
- Page 4 and 5: En Lluc Daifa i es horts de ses Fei
- Page 7: Hola! Som en Lluc Tur i Balansat, d
- Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
De camí de tornada a can <strong>Daifa</strong> n’Andreu li preguntà a en <strong>Lluc</strong>:<br />
—Veiam jove, i amb què us heu gastat es sou?<br />
—L’he dat a s’esclau moro que contava històries.<br />
N’Andreu va callar, n’estava content. S’al·lot havia triat dar es sou<br />
a un altre més necessitat, abans que no gastar-lo en alguna cosa<br />
per a ell mateix. Son fill, en <strong>Lluc</strong> <strong>Daifa</strong>, prometia ser un home d’idees<br />
nobles i bon cor i això l’enorgullia.<br />
—Mon pare, es moro contava sa història de sa conquista i ha dit<br />
que llavors hi havia vora es port de Vila uns horts molt polits.<br />
Però, on són aquestos horts?<br />
—Això mateix també he sentit a dir a vegades a altres vells<br />
moros. Però, jo mai no he vist cap hort a prop des port. I, si us he<br />
de dir sa veritat, no em crec mica que allí n’hi haja hagut cap mai.<br />
—Però pare, es vell deia que es major des major des seu major<br />
havia treballat en aquestos horts i...<br />
—Es major des major des seu major? —repetí n’Andreu, fent una<br />
cantarella de mitja befa—. Però si allò devia ser es temps de quan<br />
ses pedres caminaven i... Redercetres <strong>Lluc</strong>! Que no ho veis que<br />
no us heu de creure tot allò que us diuen. Tanmateix, vós ho<br />
sabeu ben bé. Veiam, què hi ha vora es port?<br />
—Aiguamolls.<br />
—I, as aiguamolls, hi poden créixer gaires carabasses,<br />
cebes i xíndries?<br />
—No.<br />
—Idò! Ho veis?<br />
43
Change language