En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

More documents

Recommendations

Info

Així com anaven pujant, i com més s’atracaven a s’església de Santa Maria, més gent i més al·lero anaven trobant. Finalment, sa família de can Daifa arribà a sa plaça de sa torreta. Allí era es mercat. Tot d’una d’arribar n’Andreu i na Isabet començaren a recórrer ses parades per tal de trobar, regatejar i bescanviar tot allò que havien de mester. Però, abans de separar-se pares i fill, n’Andreu es girà cap a s’al·lot i, tot seriós, li digué: —Jau! Perquè us pugueu comprar alguna coseta. Son pare allargà sa mà i li va dar un sou. —Gràcies! —contestà en Lluc sense acabar-s’ho de creure i sense poder deixar de mirar sa lluentor d’aquella monedeta de billó. Son pare li havia dat una moneda! I no era un simple diner , sinó tot un sou! —Es hòmens que fan bona feina també es mereixen cobrar —va dir tot seriós n’Andreu a son fill. Estava meravellat. Era sa primera vegada que algú li regalava alguna cosa i, a més era una moneda! En veritat, un sou no era gran cosa però, així mateix, aquell era es seu sou. Mai no havia tengut una moneda que fos seua. Segur que hi podria comprar un parell de llimonets dolços i una ambosta de murtons o qui sap, tal volta, si regatejava bé, li daria per una escudelleta d’arrop. Tot d’una, s’al·lot començà a rodar i ensumar per entre ses taules. Allò era talment un espectacle. Es mercat era una gentada venent tota llei de coses que us pugueu imaginar. Hi havia qui venia ver- Diners i sous: encara que ara només feim servir es euros, antigament sa gent usava moltes monedes de diferents llocs. Cadascuna tenia un valor segons sa quantitat d’or, plata, coure o altres metalls que tengués. En temps d’en Lluc, ses que més es feien servir a Eivissa eren es sous i es diners. 40
dures com ara faves tendres i seques, carabasses enormes amb aquell color tan vistós, cols de pinya i de cabdell, mongetes, olives verdes trencades i senceres, rossos i pansits. A altres parades venien fruites, en aquell temps sobretot moltes taronges, però també hi havia pomes, nesples i es llimonets dolços que tant agradaven as al·lots. Hi havia qui mercadejava formatges i escudelletes plenes fins a vessar de deliciosa llet apresa i, just as costat, com qui no vol sa cosa, un home venia mel nova de cepell. Altres tenien anyells, gallines i oques per vendre. Un poc més lluny despatxaven tota llei de peixos frescs i salats; fins i tot hi havia qui tenia per vendre mercaderies de fora de s’illa com ara s’arròs i també coses tan fantàstiques i caríssimes com es pebre, es clavell, sa canyella o sa roba de seda. Tot això ben segur que només ho poden comprar es senyors i capellans rics de Dalt Vila, va pensar ben encertadament s’al·lot. En arribar as mirador de sa plaça va guaitar per entre ses grans arcades. Des d’allà dalt es veia molt bé sa gran badia que formava es port de Vila amb tota aquella mar de xabecs, llaüts i, fins i tot, una galera que hi havia fondejat. Talment arran de mar, tot just acabada la Barra, començava s’Aiguamoll i darrere s’hi veia s’ampla rengla verda des Prat, tallada per enmig per sa Llavanera. Fins i tot podia veure es animals que pasturaven a banda i banda des torrent i aquelles figuretes més petites que corrien amunt i avall com si fossen formigues. Eren es seus companyons i amics, eren es pastors des Prat. En haver visitat totes ses taules, va arribar, gairebé sense afinar-ho, a un racó de sa plaça on hi havia molts d’àsens. Era on sa gent solia lligar aquestos animals que cada dia tenien sa feina de traginar amunt i avall ses mercaderies que s’hi venien. Va ser, a prop d’allà, on trobà un redol de gent. Sa major part estaven asseguts, tot i que alguns quedaven drets. S’al·lot s’hi atracà i va veure que enmig des rotlo de sa gent hi havia un home vell de pell fosca que anava vestit amb un jac roig amb caputxa molt espellifat i apeda- 41
Page 2 and 3: Aquest llibre compleix els requisit
Page 4 and 5: En Lluc Daifa i es horts de ses Fei
Page 7: Hola! Som en Lluc Tur i Balansat, d
Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
Page 67: feia molta calor, era un des llocs
Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
Page 90 and 91:
males collites, i si no hi havia pr
Page 92 and 93:
—Ja ho sé! No importa que m’ho
Page 95 and 96:
Capítol XII S’Ordinació Reial T
Page 97 and 98:
—Senyors, aquesta Ordinació Reia
Page 99 and 100:
Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
Page 101 and 102:
—Tot i què teniu raó, no va ser
Page 103 and 104:
havia pogut fer es ous a sa sèquia
Page 105 and 106:
A primera hora del sendemà hi havi
Page 107 and 108:
—Just això, què? —Que no far
Page 109 and 110:
el sendemà començaran ses obres d
Page 111 and 112:
Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
Page 113 and 114:
molt lluny, però m’han dit que a
Page 115 and 116:
quell pontet de terra roja, just a
Page 117 and 118:
—Que no deis que mengen moscards?
Page 119 and 120:
Capítol XV Es futur des horts de s
Page 121 and 122:
tiva en ple arribà as lloc tractat
Page 123:
catrafal que tenia a ses mans, tant
Page 127 and 128:
En això se sentí un altre moscard
Page 129 and 130:
Capítol XVI Sa victòria Un crit,
Page 131:
lant fort per a què tothom el pogu
Page 135:
Índex Presentació ...............
show all

En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?