En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
enorme, es ginjoler més gros que ningú hagués vist mai. Tenia una soca tan gruixada que un home s’hi podia amagar darrere, feia es gínjols més bons i dolcets que hagueu menjat mai i, sa millor de totes: com estava as Prat, era de tots i, per tant, sa garrideia, en arribar es temps, hi podia anar a menjar tants gínjols com volia. Tantost, en Lluc es va aturar en sec. Es quedà mirant fixo s’arbre. Just en aquell moment, com una llambregada, va recordar que aquell matí, des de dalt sa penya, havia vist com una de ses vies, justament una de ses més llargues i amples, passava aferradiua as Ginjoler. Gairebé corrent s’hi va atracar i, tot d’una, va començar a mirar pes costat, on recordava haver vist sa via fosca. Però, altra volta res. Res de res. Per més que miràs i remiràs, allinetes no hi havia cap cosa que fos diferent. Estava clar, tot havia sét un somni. En això, enmig de tanta herba alta, entrepussà amb alguna cosa forta. Es va arrufar i va descobrir, tot sorprès, sa cabota d’una estaca clavada en terra. Però, què dianyes feia allí una estaca? Sense pensar-s’hi, ni sense saber ben bé per què, començà a gratar per desenterrar aquell pal clavat. Quan encara no n’havia descobert ni un palm, li aparegué un caire de fusta que resultà ser, un tauló! Estava tot negre i pareixia ser molt vell. Si més no, tan vell com s’estaca mateixa. Va seguir escarabatant es llarg des tauló i as cap d’uns deu palms va descobrir una altra estaca. Seguí furgant i trobà un altre tauló, i més endavant una altra estaca. S’al·lot s’adreçà, i va ser llavors, mirant-se aquella filerada de taulons i d’estaques, que va tenir sa idea. No sabia per què, però n’estava convençut. Va seguir gratant, però aquesta vegada allunyant-se des taulons i, quan portava un solc de devers dues braces, ses mans li toparen amb una cosa forta. —Ho sabia! —cridà. Va furgar un poc més, i aviat aparegué un altre tauló i una altra estaca i un altre tauló. Allò marcava una segona línia, i aquesta anava paral·lela a s’anterior. I sa millor era que aquelles dues filerades paral·leles d’estaques i taulons marcaven una direcció i una 36
amplària que talment lligaven amb sa via més grossa que havia vist as matí des de dalt sa penya! Amb tot, es solell ja s’havia post i feia un fred que pelava. En Lluc va fer un pensament, agafà es camí de can Daifa i gairebé corrents aconseguí arribar-hi abans no es fes fosc. Mentre tots estaven en taula menjant-se unes bones sopes d’all amb frígola ben calentetes, en Lluc va explicar allò que havia trobat aquell solpost. En sentir sa història tots es miraren estranyats, però ningú no li va poder aclarir què era allò ni per què estava allí. A la nit li va costar adormir-se. No feia més que cavil·lar en el que havia vist: taulons, estaques, vies, un mussol, sa penya... Però, què dimonis era tot allò? I com podia ser que mai abans no hagués vist cap d’aquelles coses? I què devia voler dir sa “senya”? Na Maciana li havia dit que era un bon averany. Però, sa cosa certa era que s’Aiguamoll estava condemnat, i amb ell tots es seus amics animals que hi vivien. Per més voltes que li dava, no li pareixia que allò fos res bo, ans al contrari. El sendemà no va importar que ningú el despertàs. En sentir cantar es primer gall es va aixecar com un llamp. Encara era ben de nits, però li era igual, frissava per arribar as Prat, frissava per aclarir es misteri... Quan en Lluc, en Siulo i na Roja arribaren a lloc tot just es feia de dia. Ells, que sempre solien arribar des darrers a ses pastures, avui eren es primers. Anant a les totes s’al·lot es va atracar as ginjoler. S’ho va mirar tot de nou, va pensar que tal vegada amb sa llum venint de s’altre costat... Però res, res de res. Allò seguia sense tenir ni cap ni peus. Però li era ben igual, ell no es donaria tan fàcil. Agafà s’aixada que havia portat i començà a cavar a sa vora d’un des taulons. Donar-se = rendir-se. 37
- Page 2 and 3: Aquest llibre compleix els requisit
- Page 4 and 5: En Lluc Daifa i es horts de ses Fei
- Page 7: Hola! Som en Lluc Tur i Balansat, d
- Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21 and 22: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 23 and 24: Capítol III S’Aiguamoll Aquell d
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
enorme, es ginjoler més gros que ningú hagués vist mai. Tenia<br />
una soca tan gruixada que un home s’hi podia amagar darrere,<br />
feia es gínjols més bons i dolcets que hagueu menjat mai i, sa millor<br />
de totes: com estava as Prat, era de tots i, per tant, sa garrideia,<br />
en arribar es temps, hi podia anar a menjar tants gínjols com volia.<br />
Tantost, en <strong>Lluc</strong> es va aturar en sec. Es quedà mirant fixo s’arbre.<br />
Just en aquell moment, com una llambregada, va recordar que<br />
aquell matí, des de dalt sa penya, havia vist com una de ses vies,<br />
justament una de ses més llargues i amples, passava aferradiua as<br />
Ginjoler. Gairebé corrent s’hi va atracar i, tot d’una, va començar<br />
a mirar pes costat, on recordava haver vist sa via fosca. Però, altra<br />
volta res. Res de res. Per més que miràs i remiràs, allinetes no hi<br />
havia cap cosa que fos diferent. Estava clar, tot havia sét un somni.<br />
<strong>En</strong> això, enmig de tanta herba alta, entrepussà amb alguna cosa<br />
forta. Es va arrufar i va descobrir, tot sorprès, sa cabota d’una estaca<br />
clavada en terra. Però, què dianyes feia allí una estaca? Sense<br />
pensar-s’hi, ni sense saber ben bé per què, començà a gratar per<br />
desenterrar aquell pal clavat. Quan encara no n’havia descobert ni<br />
un palm, li aparegué un caire de fusta que resultà ser, un tauló!<br />
Estava tot negre i pareixia ser molt vell. Si més no, tan vell com<br />
s’estaca mateixa. Va seguir escarabatant es llarg des tauló i as cap<br />
d’uns deu palms va descobrir una altra estaca. Seguí furgant i<br />
trobà un altre tauló, i més endavant una altra estaca. S’al·lot s’adreçà,<br />
i va ser llavors, mirant-se aquella filerada de taulons i d’estaques,<br />
que va tenir sa idea. No sabia per què, però n’estava<br />
convençut. Va seguir gratant, però aquesta vegada allunyant-se<br />
des taulons i, quan portava un solc de devers dues braces, ses<br />
mans li toparen amb una cosa forta.<br />
—Ho sabia! —cridà.<br />
Va furgar un poc més, i aviat aparegué un altre tauló i una altra estaca<br />
i un altre tauló. Allò marcava una segona línia, i aquesta<br />
anava paral·lela a s’anterior. I sa millor era que aquelles dues filerades<br />
paral·leles d’estaques i taulons marcaven una direcció i una<br />
36
Change language