En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Després, va adreçar sa pota rompuda de s’animal i hi va calar ses
dues ascles de canya de manera que l’aguantassen ben dreta. Per
acabar, ho va ben lligar tot amb ses tires de jonc; amb una de ses
que li havien sobrat va lligar sa garseta per s’altra pota a sa mata
de bova, i encara va fer servir sa darrera tireta de jonc per lligar en
Potes. Tot seguit es va aixecar i en una basseta que hi havia a prop
va agafar una ambosta de cabots. Va tornar i els va dar a sa garseta
perquè se’ls menjàs.
—Ja està! —digué tot content en Lluc as pardal—. Demà vendré
per dur-te més menjar i així, en uns quants dies, podràs tornar a
caminar, segur! I tu, Potes, em sap molt de greu, però no puc fer
altra cosa, ja saps que mon pare no t’hi vol per casa... Però, demà
tornaré. Entretant menja molts de moscards!
Després d’això, s’al·lot se’n va anar cap as Prat, on havia deixat en
Siulo i na Roja. Per quan va arribar on eren es bou i sa vaca es sol
ja s’amagava darrere es puigs. Convenia no entretenir-se gaire si
volia arribar a ca seua abans no es fes de nits.
Tot es camí de tornada a can Daifa en Lluc va estar pensarós: d’alguna
manera havia d’evitar que es seus amics animals desapareguessen
d’allà. Però com s’havia de fer? No en tenia ni idea i això
l’entristia molt.
Aquella nit s’adormí rondinant alguna solució.
Mac: pedra grossel·la.
Enverinar = infectar.
Còdol: un còdol és una pedra ben redona. En algunes platges se’n troben moltes.
25