En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Mateu Besora, es millor amic d’en Lluc d’entre es pastors des Prat, va ser qui li ho va dir. —Daifa, Daifa! Lluc! —cridava, mentre s’atracava corrent—. Sabeu què diuen per Vila? —No, no ho sé mica. —Idò, que es nou governador vol dessecar tot s’Aiguamoll. Que bé no? —Sí, sí —contestà en Lluc amb poques ganes—, però d’on traurà tanta terra? —Diuen que en farà servir de sa que estan portant per reomplir ses noves murades que fan a Vila. —Ah, ja —va dir en Lluc sense gaire ànim. —Però, és que no estàs content? Així acabaran amb ses febres tercianes! —Sí, bé això sí, però... —Però, què? —No, no, res, és igual... El que en Lluc no es va atrevir a dir, perquè tanmateix ja sabia que ni en Mateu Besora ni ningú no l’entendrien, era que ell no se’n folgava, tant d’aquella notícia perquè sabia que si desapareixia s’Aiguamoll també desapareixerien es seus amics, es animals que hi vivien. Tots ells necessitaven s’aigua. Folgava = alegrava. 22
Capítol III S’Aiguamoll Aquell dia tocava aventura. Com ja havia fet tantes altres vegades, s’al·lot es va arromangar es calçons i, amb en Potes Llargues damunt es musclo, es va endinsar a s’Aiguamoll. Després de molta estona de xopollar dins aigua, fang i llimac, en això va veure darrere d’una bova molt grossa alguna cosa blanca que es movia d’una manera estranya. S’hi va atracar molt en senyet i va trobar una garseta blanca que tenia una pota rompuda. Musclo = muscle. En Lluc es va aturar en sec i va començar a cavil·lar què podia fer amb aquell cas tan greu. Va mirar cap a la dreta i va veure uns canyets, llavors es va 23
- Page 2 and 3: Aquest llibre compleix els requisit
- Page 4 and 5: En Lluc Daifa i es horts de ses Fei
- Page 7: Hola! Som en Lluc Tur i Balansat, d
- Page 11 and 12: Capítol I En Lluc Daifa ixò era i
- Page 13 and 14: dimoni de damunt sa cara! —tornà
- Page 15: Capítol II Es Prat Ben aviat en Ll
- Page 19 and 20: no hi volia entrar de cap de ses ma
- Page 21: Es darrers anys, a sa ciutat, sa ge
- Page 25: Després, va adreçar sa pota rompu
- Page 28 and 29: cap a res, no aprofitava per destri
- Page 30 and 31: Tot això pensava en Lluc mentre an
- Page 32 and 33: s’hi havia passat mitja vida, i m
- Page 34 and 35: el sent a piular de dia és senya d
- Page 36 and 37: enorme, es ginjoler més gros que n
- Page 38 and 39: —Si es secret està enterrat, amb
- Page 40 and 41: Així com anaven pujant, i com més
- Page 42 and 43: çat. Era un vell moro, un esclau q
- Page 45 and 46: Capítol VI Es Canar Fosc En Potes,
- Page 47 and 48: més estrany de tots es que campave
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
Capítol III<br />
S’Aiguamoll<br />
Aquell dia tocava aventura. Com ja havia fet tantes altres vegades,<br />
s’al·lot es va arromangar es calçons i, amb en Potes Llargues<br />
damunt es musclo, es va endinsar a s’Aiguamoll. Després de<br />
molta estona de xopollar dins aigua, fang i llimac, en això va veure<br />
darrere d’una bova molt grossa alguna cosa blanca que es movia<br />
d’una manera estranya.<br />
S’hi va atracar molt en senyet i va trobar una garseta blanca<br />
que tenia una pota rompuda.<br />
Musclo = muscle.<br />
<strong>En</strong> <strong>Lluc</strong> es va aturar en sec i va començar<br />
a cavil·lar què podia fer amb aquell<br />
cas tan greu. Va mirar cap a la dreta<br />
i va veure uns canyets, llavors es va<br />
23