En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

no hi volia entrar de cap de ses maneres perquè deien que en
sortia por.
Dur cada dia a pasturar es bou i sa vaca as Prat, i cuidar-se’n,
aquesta era sa feina de s’al·lot de can Daifa. Feia de pastor i tenia
molta sort, molta més que altres amics seus que havien d’anar
amb sos pares i germans a coure sitges o forns de calç. Aquells,
mesquins, es passaven es temps traginant llenya i pedres. Us
podeu ben creure que acabaven es dia tan cansats que talment no
podien ni amb l’ànima. En canvi, sa feina d’en Lluc i es altres
al·lots des Prat no era mica pesada i, a més, com que eren molts i
tenien molt de temps, es cuidaven passar tot es dia jugant.
Però, a en Lluc, aquell lloc també li agradava per mor d’un altra
cosa: s’aiguamoll era ple d’animals, i si una cosa estimava en Lluc
eren es animals, encara que no servissen per menjar o per treballar.
Anava a enguaitar-los d’amagat per veure què feien i com
menjaven. També solia caminar per s’aiguamoll per descobrir
nius. Si mai trobava cap animal ferit, mirava de curar-lo. Per mor
d’això, molt sovent havia arribat a fer maners animals que altrament
eren d’allò més poruc i escalabrat.
Així mateix, as Prat no tot era tan bo: sa gent que s’hi passava
molt de temps, sovent emmalaltia de febres tercianes. Tothom
pensava que sa culpa la tenien ses aigües embassades perquè on
més es dava aquesta malaltia, de banda des Prat, era a ses Salines,
i s’única cosa que tots dos llocs tenien en comú era justament
això: aigua que no corria, aigua embassada... i que feia mala olor.
Aigua podrida, en deia sa gent. En Lluc estava convençut que s’aigua
tota sola no devia ser es problema, o si més no, no podia ser
tot es problema. Al cap i a la fi, a ses Salines s’aigua era salada i a
s’Aiguamoll, en canvi, dolça. S’olor, o millor dit, sa pudor que se
sentia en un i altre lloc era ben diferent. També eren distints molts
des cucs i animals que hi vivien. Llevat de s’aigua estancada poques
coses eren iguals. Així i tot, hi havia un animal que sí es trobava
a ses dues bandes: es moscard. Cents, milers, segur que fins
19