En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Capítol XV
Es futur des horts de ses Feixes
Quan tot estava enllestit per partir, des de sa finestra de sa torre,
en Fernando Sanoguera va veure una cosa que per un moment el
sorprengué. Allà lluny a s’altre costat des port, a s’Aiguamoll es
veien un munt de caramelles de fum negrot.
—Així que es pagesos volen espantar es moscards amb fum, idò
que vagin fent, que vagin fent... —va dir aquell mala entranya.
—Macer! Macer! —cridà amb veu imperiosa.
Es macer va entrar a sa sala as cap de poc.
—Què manau senyor governador?
—Digueu as altres que esperin, que encara estaré una estona a
baixar... Que encara no estic llest.
Que cremin, que cremin, que quan s’acabi sa llenya s’acabarà es
foc, i quan s’acabi es foc s’acabarà es fum, i de pas, serà més tard
i es moscards aniran més picadors, pensà, mentre es feia un fart
de riure imaginant sa cara que farien es pagesos en veure que es
solell s’amagava i quedaven sense fum.
Es solell s’amagava i ja feia estona que s’havien cremat ses darreres
teies, però ningú des que havien d’arribar no compareixia. Sa
gent començà a tenir por. Ara ja no sabien què era pitjor, que es
governador, incomplint sa seua paraula, no es presentàs i començàs
a dessecar s’Aiguamoll el sendemà malustrejant tota sa feinada
Macer: cadascun des dos hòmens que, quan hi ha una processó, solen anar
davant portant una maça de plata molt decorada.
119