En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Capítol XIV
Sa feinada
Quan es jurat i es metge contaren ses noves, sa gent de s’Aiguamoll
s’arregirà ben de veres. Una cosa era fer minvar es moscards
fins a que n’hi hagués molt pocs, però allò que els proposaven
passava de mida. Una prova així no era cosa que es pogués passar
a qualsevol lloc de s’illa, ja no en parlem a s’Aiguamoll.
Alguns començaren a remugar i acabaren per dir que no pensaven
seguir endavant, molts tenien dubtes, i tots tenien por. Ara ja no
era perdut per perdut, ara s’hi jugaven molt més. Si no ho aconseguien,
a més de quedar-se sense horts i perdre tota sa feinada que
havien de fer per guanyar sa prova, ells mateixos haurien de
malustrejar ses feixes. Ells mateixos haurien de dessecar tot s’Aiguamoll
i ho haurien de fer de franc. Si perdien, i amb tal prova
era ben segur que perdrien, estarien fotuts del tot. Si s’havien de
dedicar mesos i mesos a dessecar s’Aiguamoll pes governador, qui
treballaria ses seues terres? Ara eren pobres, però si no guanyaven
acabarien morint de gana. Però, és que de banda des que ja havien
fet feixes, a sa reunió hi havia molta més gent. Tots pagesos, i tan
necessitats com es altres, si no més. Ells també estaven decidits a
fer-se una feixa a s’Aiguamoll. Si es perdia sa prova també ajudarien
a dessecar. Tots junts serien més, serien molts... serien prou.
As cap de molt de temps de porfediar, votaren, i va sortir “Sí”. Es
pagesos s’avenien a fer sa prova.
Malustrejar: fer mal ús d’alguna cosa.
Avenir-se = estar d’acord.
111