En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa

Capítol I
En Lluc Daifa
ixò era i no era una vegada fa molt i molt de
temps, quan...
Aquell matinet de començament de desembre de
l’any 1571 es solell pareixia tenir peresa de sortir.
Encara que ja era una mica tard, gairebé no s’havia
fet de dia a can Daifa. Tot era silenci, no es bategava
ni una mosca.
A sa costera des Puig d’en Valls, on es trobava aquella caseta, i a
tot es pla de Vila es temps pareixia haver-se aturat per mor de sa
boira gelada.
Dins sa cuina negra, ben tapat amb una flassada fosca i vella, en
Lluc encara dormia calentoi. Es seu matalàs, farcit de palla, era en
terra, però ben atracadet a sa caliuada des foc de sa nit anterior.
As seu costat, dins un catre, sa majora, na Maciana, roncava a les
totes, però això no molestava ni poc ni mica s’al·lot. Perquè d’ençà
que havia nascut, ja feia onze anys, sempre, sempre,
tant de nits com de dia, havia sentit
aquells roncs de sa seua
estimada majora. Allò li
era com sentir ses cigales a
s’estiu o es riquets a la nit.
Talment hi estava avesat.
Catre: és un llit plegable. És paregut a aquelles cadiretes que sa gent du a sa
platja i que es poden obrir i tancar, però més gros clar. Damunt sa tela es podia
posar un matalàs i ja està. Ja teniu un llit que es pot plegar i desar!
11