En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Fernando Sanoguera en sentir aquella resposta es va cuidar morir de gana de riure, de fet se’n va tornar a fer un bon fart, però en això s’aturà en sec. Se li havia acudit una cosa. Estava clar que aquella era sa idea més tronada que havia sentit a dir en sa vida. Ell sabia cert que tot allò que havia explicat es metge eren històries fantàstiques. Perquè tothom sabia que sa causa real de ses febres eren ses aigües embassades. Però, fos com fos, estava clar que es pagesos mai no podrien acabar amb sos moscards, i molt manco, amb aquell pla tan estrafolari que li acabava d’explicar es jurat. Però tot allò ara era igual. Ell, en Fernando Sanoguera, governador reial de l’illa d’Eivissa, tenia una idea, una idea genial. Es fregà es ulls plorosos i posant-se tan seriós com va poder, digué: —Està bé senyors. Si es pagesos acaben amb sos moscards en dues setmanes, renunciaré a dessecar s’Aiguamoll. Sa cara de sorpresa i alegria que posaren metge i jurat era digna de ser vista. Però, tot just quan ja es disposaven a retirar-se, es governador els va aturar amb un crit. —Uep! Benvolguts senyors, una darrera cosa abans que partiu. Es dos hòmens es giraren per escoltar allò que els havien de dir. —Posat que jo accept no dessecar s’Aiguamoll amb sa condició que no hi haja més moscards, em pareix de justícia que es faci una prova en acabar ses dues setmanes. Ho dic per tal de comprovar si és ver que això s’ha complit. No trobau senyors, que és de justícia? —Sí... Bé sí... Sí que és just senyor —respongué amb una mescla de por i desconfiança es jurat. —Idò, sa prova serà... —mentre es governador explicava fil per randa en què havia de consistir aquella maquinació, assenyalà es rellotget d’arena que tenia damunt sa taula— ...i, si no la superau, 108
el sendemà començaran ses obres de dessecament. Ah! I si això passa, no en pens contractar cap ni un, de treballador, perquè sa feina l’hauran de fer, i sense cobrar, es vostros amiguets es pagesos. He parlat prou clar? —acabà amenaçadorament es governador. Ara es jurat i es metge ja no les tenien totes. Sa contentor els havia ben fuit. En veritat, ara estaven ben espantats. Superar allò que els acabava de proposar en Sanoguera era talment impossible. 109
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99 and 100: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 101 and 102: —Tot i què teniu raó, no va ser
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107: —Just això, què? —Que no far
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
- Page 115 and 116: quell pontet de terra roja, just a
- Page 117 and 118: —Que no deis que mengen moscards?
- Page 119 and 120: Capítol XV Es futur des horts de s
- Page 121 and 122: tiva en ple arribà as lloc tractat
- Page 123: catrafal que tenia a ses mans, tant
- Page 127 and 128: En això se sentí un altre moscard
- Page 129 and 130: Capítol XVI Sa victòria Un crit,
- Page 131: lant fort per a què tothom el pogu
- Page 135: Índex Presentació ...............
el sendemà començaran ses obres de dessecament. Ah! I si això<br />
passa, no en pens contractar cap ni un, de treballador, perquè sa<br />
feina l’hauran de fer, i sense cobrar, es vostros amiguets es pagesos.<br />
He parlat prou clar? —acabà amenaçadorament es governador.<br />
Ara es jurat i es metge ja no les tenien totes. Sa contentor els havia<br />
ben fuit. <strong>En</strong> veritat, ara estaven ben espantats. Superar allò que<br />
els acabava de proposar en Sanoguera era talment impossible.<br />
109
Change language