En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa En Lluc Daifa - GEN-GOB Eivissa
dors des mercat, perquè aquests, per mor de s’arribada de verdures, fruites i hortalisses des nous horts, ara estaven fent molts de sous. Tots es que hi havia volien salvar es horts de ses Feixes. Quan sa gentada va arribar a la Universitat, es jurat de mà de fora ja els esperava a sa porta i, de seguida, els va fer entrar a sa sala principal. Quan tots varen ser dins, aquell bon home començà a parlar: —Estimats germans pagesos, sa que us he de dir, cregueus que no m’agrada mica. Tots sabem què està passant a s’Aiguamoll i podeu estar ben segurs que me’n folg molt de veure aquella mar d’horts que anau traient d’aquell marjal i, més encara, de ses moltes verdures i fruites que ara s’hi fan. Us he de dir que es jurats i consellers de la Universitat mos reunírem ahir per decidir què s’ha de fer a s’Aiguamoll. Bé, ja sabeu que abans tots estàvem d’acord a dessecar-lo, però ara comprenem que és una riquesa per a tots. Hem canviat d’idea i, per majoria, vàrem decidir que la Universitat ja no vol dessecar s’Aiguamoll. —Per majoria? —va dir n’Andreu. —Sí Daifa —li contestà es jurat, que coneixia sa major part des que hi eren—. Encara que us parega mal de creure, i malgrat de com són de bons per tots naltros aquells horts, es jurat de mà major i dos consellers hi votaren en contra. —Hi ha eivissencs que just pareix que no s’estimen sa seua terra —digué un des presents en sentir-ho. —Sí, això mateix pens jo, hi ha eivissencs que per sous vendrien sa mare... Però bé, tot i que sa votació mos ha sét favorable no ha servit de res —contestà es jurat. —Però, com no pot servir de res el que diga sa nostra Universitat... Si, a més, tenim sa llei a favor! Aquella llei que diu que tot qui dessequi terres d’aiguamoll en serà l’amo —replicà un altre des presents. 100
—Tot i què teniu raó, no va servir de res perquè es governador s’hi va oposar. —Bé, en Sanoguera s’hi pot posar tan en contra com vulga, però sa llei és sa llei... Tot seguit, es jurat va explicar as reunits allò que es governador havia dit sobre com s’havia d’interpretar aquella llei i que, segons ell, es pagesos no dessecaven sinó que només canviaven s’aigua de lloc i que, per tant, seguia es problema de salut. També els va dir, però més fluixet, que ell pensava que allò que havia dit es governador només era una excusa. Que el que en veritat volia en Fernando Sanoguera, junt amb so jurat i amb sos consellers que havien votat en contra, era no perdre ses pastures per sa manadassa de bestiar que havien comprat. —Per més que vulga jo o la Universitat, contra sa llei no s’hi pot anar. I si es governador, que té bo amb el Rei, també hi està en contra, ja no hi podem fer res de res —acabà per dir, tot trist, aquell bon home. Si trist ho va dir es jurat, més trista encara se’n va anar sa gent. Quan n’Andreu arribà a ca seua i contà tot allò que els havien explicat a la Universitat, en Lluc no s’ho podia creure. Durant tota sa nit sa cosa li ballà dins es cap. No era possible! Després de tant d’esforç i ara tot havia de ser per a res? Gairebé plorava de ràbia. No era just, de cap de ses maneres. A la fi desapareixerien es horts i es seus amics es animals. Us podeu ben creure que aquell va ser un dia negre per a en Lluc, però encara va ser pitjor sa nit. Va dormir amb molt de regirament i tot es temps somiava en s’Aiguamoll. As somni sortia es metge parlant amb una colla de persones i també hi apareixien uns moscards enormes que el volien picar, però as darrer moment se salvava perquè un raig d’aigua se'ls emportava a tots. Bé, a tots llevat d’un, es més gros. Es que devia ser el rei des moscards estava a punt de picar-lo quan aparegué en Potes acompanyat per un fotimer d’al- 101
- Page 49 and 50: Capítol VII S’aigua Un hort! Aqu
- Page 51 and 52: —Veiam si és que estarà covant
- Page 53 and 54: que estava treballant per allà, no
- Page 55 and 56: —Mirau bon al·lot, tant si en te
- Page 57 and 58: Capítol VIII S’hort Secret —Aq
- Page 59 and 60: en tenia una senallada ben caramull
- Page 61 and 62: —Sí, sí, ja hi vaig —contest
- Page 63 and 64: havia de regar, aquesta feinada ja
- Page 65 and 66: —Lluc, aquestes plantes tenen set
- Page 67: feia molta calor, era un des llocs
- Page 70 and 71: encara estarem de bones si no passa
- Page 72 and 73: —Què duis fill meu? Que anau tan
- Page 74 and 75: Secret des Canar Fosc. —Es Canar
- Page 77 and 78: Capítol X Es horts de ses Feixes Q
- Page 79 and 80: puga estimar, n’Andreu Daifa tamb
- Page 81: —Idò, ara el farem molt més gro
- Page 85 and 86: els anaven sortint pedres que anare
- Page 87: —Però bé, no em digueu que s’
- Page 90 and 91: males collites, i si no hi havia pr
- Page 92 and 93: —Ja ho sé! No importa que m’ho
- Page 95 and 96: Capítol XII S’Ordinació Reial T
- Page 97 and 98: —Senyors, aquesta Ordinació Reia
- Page 99: Capítol XIII Sa prova Pocs dies m
- Page 103 and 104: havia pogut fer es ous a sa sèquia
- Page 105 and 106: A primera hora del sendemà hi havi
- Page 107 and 108: —Just això, què? —Que no far
- Page 109 and 110: el sendemà començaran ses obres d
- Page 111 and 112: Capítol XIV Sa feinada Quan es jur
- Page 113 and 114: molt lluny, però m’han dit que a
- Page 115 and 116: quell pontet de terra roja, just a
- Page 117 and 118: —Que no deis que mengen moscards?
- Page 119 and 120: Capítol XV Es futur des horts de s
- Page 121 and 122: tiva en ple arribà as lloc tractat
- Page 123: catrafal que tenia a ses mans, tant
- Page 127 and 128: En això se sentí un altre moscard
- Page 129 and 130: Capítol XVI Sa victòria Un crit,
- Page 131: lant fort per a què tothom el pogu
- Page 135: Índex Presentació ...............
—Tot i què teniu raó, no va servir de res perquè es governador<br />
s’hi va oposar.<br />
—Bé, en Sanoguera s’hi pot posar tan en contra com vulga, però<br />
sa llei és sa llei...<br />
Tot seguit, es jurat va explicar as reunits allò que es governador<br />
havia dit sobre com s’havia d’interpretar aquella llei i que, segons<br />
ell, es pagesos no dessecaven sinó que només canviaven s’aigua<br />
de lloc i que, per tant, seguia es problema de salut. També els va<br />
dir, però més fluixet, que ell pensava que allò que havia dit es governador<br />
només era una excusa. Que el que en veritat volia en<br />
Fernando Sanoguera, junt amb so jurat i amb sos consellers que<br />
havien votat en contra, era no perdre ses pastures per sa manadassa<br />
de bestiar que havien comprat.<br />
—Per més que vulga jo o la Universitat, contra sa llei no s’hi pot<br />
anar. I si es governador, que té bo amb el Rei, també hi està en<br />
contra, ja no hi podem fer res de res —acabà per dir, tot trist,<br />
aquell bon home.<br />
Si trist ho va dir es jurat, més trista encara se’n va anar sa gent.<br />
Quan n’Andreu arribà a ca seua i contà tot allò que els havien explicat<br />
a la Universitat, en <strong>Lluc</strong> no s’ho podia creure.<br />
Durant tota sa nit sa cosa li ballà dins es cap. No era possible!<br />
Després de tant d’esforç i ara tot havia de ser per a res? Gairebé<br />
plorava de ràbia. No era just, de cap de ses maneres. A la fi desapareixerien<br />
es horts i es seus amics es animals. Us podeu ben<br />
creure que aquell va ser un dia negre per a en <strong>Lluc</strong>, però encara va<br />
ser pitjor sa nit. Va dormir amb molt de regirament i tot es temps<br />
somiava en s’Aiguamoll. As somni sortia es metge parlant amb<br />
una colla de persones i també hi apareixien uns moscards enormes<br />
que el volien picar, però as darrer moment se salvava perquè<br />
un raig d’aigua se'ls emportava a tots. Bé, a tots llevat d’un, es<br />
més gros. Es que devia ser el rei des moscards estava a punt de<br />
picar-lo quan aparegué en Potes acompanyat per un fotimer d’al-<br />
101
Change language